Setanta mil alumnes comencen avui les proves de la selectivitat, en una convocatòria marcada novament per la pandèmia de la covid-19. En línies generals es mantenen les mesures de seguretat que es van aplicar l’any passat, com ara la distància i l’ús obligatori de la màscara.

La xifra dels alumnes que s’examinen és similar a la del 2020, quan va haver-hi deu mil estudiants més, un fet que s’explica pel nombre d’aprovats històric que hi ha hagut a batxillerat. Concretament, a Catalunya es presenten 39.775 estudiants (-139), al País Valencià són 24.557 (+578) i a les Illes n’hi ha 5.214 (l’any passat eren vora 5.500). Les proves, al País Valencià i les Illes s’acaben dijous, i a Catalunya divendres.

També es manté un nombre més gran de tribunals i de seus. A Catalunya hi haurà 225 tribunals, 9 més que l’any passat i 65 més que en fa dos. Arran de la pandèmia, es van ampliar els espais a instituts i centres concertats i enguany es fa també en universitats privades, concretament la Ramon Llull i la Internacional de Catalunya. Al País Valencià es tornen a fer les proves als campus universitaris, com és habitual, i no pas en instituts i centres de batxillerat com es va fer excepcionalment, mentre que a les Illes es mantenen les 14 seus: 9 a Mallorca, 2 a Menorca i a Eivissa i 1 a Formentera.

Sobre les proves extraordinàries, al País Valencià es fan del 6 al 8 de juliol, a les Illes del 8 al 10 del mateix mes i a Catalunya són més tard: del 7 al 9 de setembre.

Polèmica arran de la decisió del TSJC

El TSJC va ordenar ahir, un dia abans de començar les proves, que el govern faciliti els enunciats dels exàmens de selectivitat també en castellà i aranès, tret dels de llengua. El tribunal accepta les mesures cautelaríssimes demanades per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. Considera que l’elecció de la llengua dels enunciats de l’examen “no pot venir determinada per l’administració” i per això diu que també han de ser disponibles en castellà i en aranès.

La sala del TSJC justifica la decisió tot fent referència a la sentència del TC que va retallar l’estatut, perquè establia que el català no podia tenir un ús preferent. No obstant això, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, ha explicat que els alumnes disposen d’exàmens en les tres llengües i que manté el model actual.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.