07.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 08.06.2021 - 08:46
Des que va començar la pandèmia de la covid-19, hi ha hagut diverses hipòtesis per a explicar l’origen del SARS-CoV-2, però, de moment, cap no ha estat concloent. Una de les primeres, segons la qual el virus s’hauria dispersat ràpidament al mercat de marisc de Wuhan, com més va, menys convenç els científics; després d’un any de recerca intensiva, el virus encara no ha estat identificat en cap animal.
La transmissió d’animal a humà continua essent una de les hipòtesis més fermes per a explicar-ne l’aparició: hauria estat transmès de ratpenats a humans mitjançant algun hoste intermediari. No hauria estat pas la primera vegada que passés una cosa així: en el cas del MERS-CoV (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), sembla que els intermediaris van ser-ne els camells. Pel SARS-CoV-2, haurien pogut ser-ho els pangolins, uns vermilingües escamosos que es venien il·legalment al mercat de Wuhan, tot i que aquesta hipòtesi necessita proves més convincents.
Recerca de guany de funcions
Poc després de començar la pandèmia, va sorgir la idea que el SARS-CoV-2 havia fugit accidentalment d’un laboratori de màxima seguretat biològica, de bioseguretat de nivell 4 (BSL-4), a l’Institut de Virologia de Wuhan (WIV).
La hipòtesi ha tornat a sortir a la llum ara fa poc i ha deixat en una situació compromesa el doctor Anthony Fauci, director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID) dels Estats Units. Alguns diaris han publicat que els EUA pagaven aquest laboratori de recerca i que els projectes finançats se centraven en estudis de guany de funcions. Un article d’opinió publicat al Wall Street Journal deia que el NIAID hauria pogut donar suport a alguns d’aquests experiments que es feien al WIV.
Tot i que els experiments de guany de funcions tenen molts beneficis, també tenen riscs. Però, què són aquests estudis? En general aquesta denominació es fa servir per referir-se als estudis de guany de funcions en proteïnes, però mèdicament s’associa a la recerca sobre els virus. L’objectiu d’aquesta mena d’investigació és de crear un virus amb noves propietats que el facin més patogen o transmissible per als humans.
Tradicionalment, aquesta mena de mutació se centrava en el creixement del virus en cèl·lules animals o humanes, però recentment hi ha hagut avenços importants en models animals i en tècniques de biologia molecular que permeten de fer canvis precisos i específics als gens vírics. Aquest procés pot implicar que els nous virus es generin ràpidament (a diferència de l’evolució natural, que sol durar anys) i que s’adaptin millor als humans, possiblement amb canvis en la virulència i l’habilitat de transmissió entre persones.
Aquesta mena de recerca es fa perquè, aïllant els virus nous, els investigadors poden identificar els canvis específics del genoma que n’originen les característiques noves. D’aquesta manera, els científics podrien predir millor l’arribada de noves pandèmies i. alhora, podrien desenvolupar vaccins i tractaments adaptats a nous agents infecciosos.
Una recerca massa perillosa?
El principi subjacent a la investigació de guany de funcions es posà en dubte àmpliament durant la dècada proppassada. Un exemple citat sovint i que preocupa molts científics és el de la recerca de Ron Fouchier i Yoshijiro Kawaoka sobre un virus molt perillós, l’H5N1 de la grip aviària. Amb una tècnica que consistia a passar el virus d’una fura a una altra moltes vegades, els investigadors van ser capaços de crear un virus H5N1 que es podia transmetre per aerosols.
L’estudi va suscitar molt de debat i la recerca es va aturar. El govern dels Estats Units fins i tot va demanar a les revistes científiques que no en publiquessin els resultats sencers perquè podien ser fets servir per bioterroristes. Tanmateix, se’n va reprendre la investigació el 2013.
La recerca de guany de funcions pot ajudar a prevenir la transmissió d’animals a humans d’un virus amb potencial pandèmic, però s’ha de fer en laboratoris d’alta seguretat, com ara els anomenats BSL-4. Aquesta mena de laboratoris són construïts per protegir el personal i els investigadors d’infectar-se, i també per prevenir que se n’escapin els organismes. No obstant això, documents oficials de l’ambaixada dels Estats Units han posat de manifest que els nivells de seguretat al laboratori BSL-4 de l’Institut de Virologia de Wuhan no eren prou rigorosos. A més, uns quants investigadors ja havien suggerit el 2015 que els estudis de guany de funcions en coronavirus de ratpenats que s’hi feien eren perillosos i podien ser perjudicials per als humans si s’escapaven.
Ressuscita la hipòtesi de la fuita d’un laboratori de Wuhan
La hipòtesi que el SARS-CoV-2 va sorgir d’una fuita en un laboratori de Wuhan torna a prendre cos. Tot i que un comitè de l’OMS que va visitar les instal·lacions va concloure que no hi havia proves de l’origen de creació humana del virus, molts científics eminents han posat en dubte que la Xina fos totalment transparent durant aquella visita. En una carta oberta publicada al maig a la revista Science, aquests científics demanaven que s’investigués més.
L’11 de maig, en una entrevista, Anthony Fauci va instar a fer una investigació més exhaustiva sobre l’origen del SARS-CoV-2, i el 26 de maig, el president dels Estats Units, Joe Biden, va ordenar a les agències d’intel·ligència de verificar les investigacions sobre una possible fuita de laboratori com a responsable de la pandèmia.
Diversos mitjans de comunicació també han presentat noves proves: el Wall Street Journal va revelar que alguns investigadors del WIV es van posar malalts la tardor del 2019 amb símptomes que “tant es podien atribuir a la covid-19 com a malalties estacionals comunes”, i que tres, pel cap baix, van ser hospitalitzats. Això va fer encara més necessari d’investigar si el virus havia fugit del laboratori de Wuhan.
L’OMS, Biden i Fauci, entre més personalitats i institucions, demanen més investigació de la hipòtesi, i els estudis de guany de funcions en coronavirus d’animals a l’Institut de Virologia de Wuhan són al centre de la demanda.
Tot i que potser mai no hi haurà cap prova concloent de l’origen del SARS-CoV-2, els darrers descobriments han causat preocupació sobre els experiments de guany de funcions en general, i podrien fer que es tornés a estudiar tant l’enfocament experimental com les normes de seguretat dels laboratoris on es fan.
Benoit Barbeau és professor del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat del Quebec, a Mont-real. És expert en virologia, concretament, en retrovirus i coronavirus humans. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.
