Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La possibilitat que les eleccions al Parlament de Catalunya siguin ajornades és ara com ara la que pren més força, tot esperant que els partits es reuneixin demà passat per a decidir-ho. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha declarat que epidemiològicament “no és el més adient” fer-les del 14 de febrer. El síndic de greuges, Rafael Ribó, i la comissió que assessora sobre la garantia del dret de sufragi també creuen que seria adequat d’ajornar-les perquè, en el pitjor dels casos, diuen, 216.365 persones serien aïllades i no podrien votar per correu. Qui sí que demana de mantenir-les són les patronals Foment del Treball i PIMEC i el PSC, l’únic partit que hi insisteix. El govern, que tindrà l’última paraula si no hi ha acord a la taula de partits, demana un consens entre les formacions.

Les dades epidemiològiques continuen empitjorant a tot el país. Menorca endurirà restriccions i passarà al nivell de risc on es troben ara Mallorca i Eivissa, el nivell 4. “Mai no havíem estat en aquesta situació i encara pot empitjorar”, ha dit la consellera de Salut, Patricia Gómez. La taxa de positivitat a les Illes ha crescut fins al 14,87%. Al País Valencià, la situació també és molt greu: avui s’hi ha registrat un nou rècord d’ingressats a planta (2.848 malalts de covid) i a les UCI (418). I els brots augmenten arreu. Avui se n’ha detectat un amb 30 afectats a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta i un amb 73 infectats en una residència de Benicalp. A més, ja hi ha 19 morts pel brot a la residència STS Salou.

Mentrestant, la primera dosi del vaccí de Moderna ja ha estat administrada a un ciutadà del país: un infermer de l’hospital de Sant Vicent de Raspeig. El País Valencià ha rebut unes tres mil dosis d’aquest vaccí, que presenta avantatges respecte del model de Pfizer/BioNTech: es pot transportar amb un congelador normal –20 graus sota zero–, i es pot conservar fins a trenta dies una volta descongelat. Avui també han arribat al Principat les primeres 5.800 dosis d’aquest vaccí. Durant les setmanes vinents se’n rebran 8.000 més, però encara no se sap el calendari per a completar les 98.000 previstes. A les Illes se n’han rebudes 600 dosis. La setmana vinent hi han d’arribar 900 dosis més i la següent, 2.100.

Quant al vaccí de Pfizer, Argimon ha dit que Catalunya ja n’ha rebudes 180.000 dosis, i ha confirmat que la setmana vinent se’n començarà a administrar la segona dosi. I Pfizer ha comunicat que augmentarà la producció del vaccí per arribar a 2.000 milions de dosis enguany.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 640.387 casos, 21.913 morts i hi ha 1.040 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 92.324.383 casos confirmats i 1.978.161 morts. Del total de casos, 66.035.933 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 23.412.049 casos i 390.875 morts;
–L’Índia, amb 10.502.548 i 151.671 morts;
–El Brasil, amb 8.210.134 casos i 204.980 morts;
–Rússia, amb 3.471.053 casos i 63.370 morts;
–Regne Unit, amb 3.211.576 casos i 84.767 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.806.590 casos i 68.802 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.176.089 casos i 52.878 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘Salut, activitat i diners, com es pot resoldre l’equació?’

Aquest matí, patronals, empresaris i treballadors del comerç i la restauració s’han aplegat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar un pla econòmic de xoc urgent a fi d’evitar la destrucció de més llocs de feina. Eren en total divuit organitzacions que han volgut demostrar, per si calia, que els seus associats són al límit de la desesperació. El sector empresarial ha volgut expressar la preocupació i la indignació en deu peticions, seguint tres eixos ben concrets.

El primer és l’eix de la salut. Protesten per la manca de planificació i previsió del govern en aquesta tercera onada pandèmica, perquè no ha ampliat el personal sanitari ni tampoc ha proveït els hospitals de més UCI disponibles per a plantar-hi cara. El segon eix fa referència a la discriminació del sector: exigeixen una gestió de la situació que sigui coherent i tingui en compte també tots aquells àmbits en què hi ha interacció social, com ara el transport públic o les celebracions privades, no únicament la restauració i el comerç. Recorden que en alguns indrets de l’estat espanyol no els han castigat tant i la traducció final en la pandèmia no ha estat tan diferent. I el tercer eix és el dels ajuts. No pot ser que t’obliguin a tancar la feina i no et donin res en canvi per a sobreviure. Tenim l’exemple dels estats veïns, on la generositat ha estat a l’altura que requeria el moment. Per una altra banda, l’esgotament emocional, més enllà del físic, comença a fer estralls en el sector.

De les deu demandes, jo en destacaria tres. La primera és condonar part dels crèdits ICO concedits, com a compensació de les pèrdues originades per les constants restriccions de l’activitat durant el 2020 i 2021. La segona, rebre urgentment subvencions directes a fons perdut com a compensació de la pèrdua d’activitat, similars a les d’alguns altres països de la UE. I, la tercera, suprimir els imposts i les taxes durant els períodes de tancament i reducció de l’activitat. Semblen de justícia i de sentit comú. Considero cosa feta que allargaran els ERTO més enllà del 31 de gener.

Gairebé a la mateixa hora, el vice-president Pere Aragonès ha comparegut davant la diputació permanent del Parlament de Catalunya per valorar l’agreujament de la pandèmia després de les festes nadalenques. Ha exigit a la Moncloa que imposi l’obligatorietat de teletreballar –sempre que sigui possible–, perquè és una mesura clau per a reduir la mobilitat entre setmana. I ha anat al moll de l’os, als diners.

Ha dit que el govern “hi posarà tant com pugui” per compensar els negocis afectats per les restriccions –tot s’ha de dir, misèria i companyia, perquè no hi ha diners– i ha reclamat que la Moncloa també s’involucri en els ajuts i prestacions. Sobre això, ha recordat que “no hi ha excuses”, perquè la Moncloa pot recórrer als mercats financers, té interlocució directa amb la UE i recapta bona part dels imposts. “Són l’administració amb més capacitat econòmica”, ha afegit. Fa pocs dies (el dia 8 de gener) insistíem des d’aquesta píndola en aquest punt clau: per què no s’endeuta més l’estat?

I només una estona abans, havíem sabut que tornava a créixer el risc de rebrot a Catalunya i que els hospitals gironins havien començat a desprogramar operacions no urgents per l’augment de casos de covid-19. Segons la darrera dada actualitzada del Departament de Salut, la velocitat de transmissió del coronavirus creix fins a l’1,27 i la incidència de casos a catorze dies fins a 537,91 per cada 100.000 habitants. A banda, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques baixa lleument, però fins a un elevat 10,88%. Un panorama molt complicat per als sanitaris que saben que això empitjorarà els dies vinents. Tan pelut ho veuen, que el doctor Argimon ha dit aquest migdia que fer les eleccions el 14 de febrer “no és el més adient”, tot sabent que aquest aspecte “no li toca”.

En aquest camp, fa pocs dies que hem tingut coneixement d’un estudi dels investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona, on es posa en relleu que gairebé la meitat dels professionals sanitaris presenta un risc alt de trastorn mental a causa de la pandèmia i que el 14,5% té alguna patologia mental incapacitadora. Per a fer el treball, entre el maig i el juliol, els investigadors van enquestar prop de 10.000 persones de 18 centres sanitaris de Catalunya, del País Valencià, Andalusia, el País Basc, Castella i Lleó i Madrid. El 45,7% presentaven un risc alt de tenir algun trastorn de salut mental. No sembla la millor manera d’haver d’encarar la tercera onada… i sí que sembla lògic que demanin a les autoritats que facin tant com puguin perquè la tercera onada sigui tan suau com sigui possible. I això vol dir frenar l’activitat i la mobilitat.

Ve’t aquí els tres vèrtexs del triangle, que no hi ha manera que es pugui tancar. Salut, feina i diners tenen dificultats gairebé insolubles de viure conjuntament durant la pandèmia. Salut i feina són, en el límit, excloents l’una amb l’altra. Això ja ho sabem des del principi, però a mesura que s’allarga el temps de pandèmia, trobar el punt d’equilibri és més complicat, perquè l’intens estat emocional d’uns i altres fa més difícil la identificació d’aquest punt. La variable que pot solucionar aquesta difícil equació són els diners directes per a ajudar a no tancar més empreses. Uns diners que no té la Generalitat ni el govern de Madrid, però mentre la primera no pot manllevar-los als mercats, el segon, sí, i té totes les benediccions i facilitats d’Europa per a fer-ho. Cal insistir que ho faci amb urgència –no sé què més s’ha de fer per forçar-l’hi– o el cost que en pagarà el teixit productiu –i tots nosaltres al darrere– serà irreparable.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Fernando González Candelas: “Tenim uns mitjans justos per a vigilar la variant britànica”
–Politico: El viròleg superestrella de Bèlgica s’enfronta a l’extrema dreta (en anglès)
–Franceinfo: Com proven de treure profit de la pandèmia els ciberdelinqüents  (en francès)
–Vox: No hi ha llits d’UCI? Espereu el doble de morts per la covid-19 (en anglès)
–Público: Confinar-se, sí o no? Com lluiten altres països contra la covid-19 (en portuguès)
–Euronews: Dolor, ràbia i esperança, el preu de la pandèmia a Bèrgam  (en anglès)
–Aljazeera: Els palestins esperen desesperadament el vaccí contra la covid (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Aina Benavent: “Si no s’endureixen les mesures, açò no ho pararem”
El PSC es queda sol reclamant que no s’ajornin les eleccions
El Síndic de Greuges recomana d’ajornar les eleccions al parlament
Aragonès exigeix a la Moncloa ajudes directes i l’obligatorietat del teletreball
Augmenten a 19 els morts pel brot de la covid a la residència STS Salou


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.