Report sobre el coronavirus: acaben les quarantenes per als asimptomàtics i els casos lleus, mentre Europa viu un nou repunt

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
25.03.2022 - 19:01
Actualització: 25.03.2022 - 19:35

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

La comissió de Salut Pública espanyola ha acordat d’eliminar les quarantenes dels positius asimptomàtics o amb símptomes lleus de la covid-19 a partir de dilluns vinent, 28 de març. L’òrgan considera símptomes lleus la tos, la dispnea –falta d’aire– i el mal de coll, amb febre o sense.

La mesura, que forma part de l’anomenada “estratègia de vigilància i control davant la covid-19 després de la fase aguda de la pandèmia” del govern espanyol, afectarà tant Catalunya com el País Valencià i les Illes. Caldrà veure com s’adapten a aquests canvis  les conselleries de Sanitat, que ara com ara no s’hi han ha pronunciat.

Una vegada entri en vigor aquesta mesura, l’únic grup que haurà de continuar fent quarantena de cinc dies seran els internats en residències i centres sanitaris, amb independència de si tenen símptomes.

Aquest canvi de rumb en la política de contenció pandèmica es troba en acordança amb les mesures aprovades aquesta setmana pel govern valencià i el govern català.

El País Valencià va anunciar ahir que decauran totes les restriccions que depenen de la Generalitat. D’aquesta manera, ja no caldrà presentar el certificat covid per entrar en residències de gent gran, per exemple. Solament es mantindran vigents les restriccions que depenen de l’estat espanyol, com ara l’obligació de dur posada la màscara als espais interiors i la prohibició de fumar a les terrasses.

A Catalunya, el Departament de Salut ha anunciat que tan sols actualitzarà el portal “Dades Covid” els dimarts i els divendres. La mesura és part d’una estratègia “d’adaptació a la situació epidemiològica actual” que segueix les petjades del govern valencià.

A partir d’ara, al Principat no es farà seguiment dels casos de manera activa, i tampoc s’aplicarà cap actuació específica en l’àmbit escolar. A més, les proves de detecció es limitaran als nous ingressos en àmbits vulnerables i en casos de cirurgia major ambulatòria.

Les proves diagnòstiques es faran únicament als casos sospitosos entre persones vulnerables (més grans de seixanta, immunodeprimits, embarassades i malalts greus), els treballadors sanitaris i sociosanitaris, i les persones que hagin viatjat a zones amb variants d’interès els darrers catorze dies. Finalment, les proves autodiagnòstiques es deixaran de considerar una confirmació d’infecció activa, i tampoc no serviran per a demanar la baixa laboral.

Alguns experts, com ara Oriol Mitjà i Salvador Macip, han alertat que aquesta nova política és precipitada. Alguns països que ja l’han implementada han registrat un fort augment de casos darrerament. És el cas del Regne Unit, que ha detectat més d’un milió de positius en tan sols una setmana, i d’Alemanya, que ahir va registrar la xifra de casos diaris més alta de tota la pandèmia.

Aquest repunt de casos a Europa segueix les petjades del sud-est asiàtic, on fa setmanes que hi ha una sèrie de brots descontrolats que han afectat indrets on fins ara s’havia mantingut a ratlla el virus, com Hong Kong i Singapur.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.213.335 casos i 38.064 morts, i actualment hi ha 168 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Un mes de guerra i plou sobre mullat

Ja fa un mes que Rússia va envair Ucraïna. És un bon moment per a fer una valoració de les coses que han canviat en el món de l’economia durant aquest període. Si bé, de moment, el conflicte no mostra cap mena d’indici de calmar-se, els mercats financers sembla que ja s’hi hagin acostumat i han recuperat un cert biaix d’optimisme, probablement centrat més en les promeses polítiques de negociació que no pas en la realitat sobre el terreny, on cada dia hi ha més bombardaments, morts i refugiats. A Europa, els mercats de renda variable han recuperat allò que havien perdut d’ençà del començament del conflicte. Als Estats Units encara ha anat més bé, i els índexs borsaris han augmentat gairebé d’un 5% des d’aquella data. Només els mercats emergents sembla que encara estan impactats per les bombes, car la borsa russa ha estat completament tancada fins fa un parell de dies. Quant a l’ÍBEX-35, només cal apuntar que un 60% dels seus valors cotitzen ara més alts que no fa un mes.

Però les borses no formen part de la vida real quotidiana. Es mouen per altres paràmetres. I aquest mes, els ciutadans sí que hem vist canvis importants, sobretot a l’hora de posar benzina al cotxe o de comprar certs productes. De fet, la guerra ha ocasionat un terratrèmol en els mercats de matèries primeres: les fortes pujades de preus es van centrar en els primers dies de la guerra, van baixar el dia 9 i van reprendre l’estirada el 16. Durant la primera setmana, sobretot, es van marcar preus mai vists, principalment en alguns metalls, com el níquel, l’alumini i el pal·ladi. Després han baixat, i alguns, com l’alumini, s’han quedat un 10% per sobre d’abans de la guerra. El petroli va fer un pic de 139 dòlars el dia 7, que representava el segon màxim de tota la història, després dels 147 dòlars a què havia arribat durant la crisi del 2008.

Més enllà dels preus, la guerra ha trasbalsat moltes empreses que importen de la zona de guerra productes necessaris per a la seva feina. Només dos exemples propers. Laura Rodríguez, cap d’assessoria de comerç internacional de la Cambra de Sabadell, explica que els empresaris afiliats es queixaven de la mancança de molts materials: “Els qui fan components d’automòbil són els qui es veuen més afectats des que va començar la guerra. De fet, ja tenien problemes abans, però s’han agreujat per la manca de materials.” L’entitat vallesana va fer un seminari en línia la setmana passada sobre aquest aspecte concret, i va aconsellar als empresaris, tant als qui tenen contractes de compravenda en marxa com als qui són en fase de negociació, que no deixessin d’assessorar-se prèviament si els productes estaven afectats o el client constava a la llista d’empreses sancionades. Rodríguez insisteix: “Com que hi ha dificultats en molts àmbits, com ara de productes, pagaments, duanes i transport, cal informar-se bé de si és possible mantenir l’operativa en el mercat.”

Segons que feia avinent ahir la CECOT, gairebé totes les empreses del sector de la fusta i el moble s’enfronten a problemes de subministrament de matèries primeres essencials per a l’elaboració dels seus productes, que en molts casos obliguen a fer aturades parcials en les cadenes de producció. El president del gremi, Pere Solanellas, deia: “Plou sobre mullat, i si no s’apliquen mesures efectives, que no vol dir únicament reduir imposts o donar subvencions, s’acabaran reestructurant plantilles i tancant empreses i negocis, amb tot el que això comporta per a l’ocupació.”

Sense anar més lluny, Seat ha comunicat aquesta setmana als sindicats que substituirà l’ERTO que aplica ara, a causa de la falta de semiconductors, per un de nou que cobrirà també altres situacions, com la vaga de transportistes i la guerra d’Ucraïna. L’actual expedient temporal caduca el 30 d’abril i s’allargarà fins el 30 de juny, i mantindrà una afectació màxima d’11.000 treballadors, tots assignats a feines de producció.

Hem de pensar que Ucraïna ha experimentat un auge molt important en la fabricació de peces per a automòbil d’ençà de la dècada dels 2000. És molt a prop de la Unió Europea, amb treballadors qualificats i costos laborals baixos, per la qual cosa ha atret una vintena de fabricants, sobretot alemanys. El 2021 van donar feina a un total de 60.000 treballadors en 38 fàbriques. Les fàbriques produeixen components electrònics, seients, però sobretot xarxes de cable elèctric. Volkswagen assegura que la majoria de les fàbriques ubicades a l’oest d’Ucraïna “encara funcionen fins a cert punt”; no obstant això, “transportar les peces des d’allà fins al destí final és molt difícil”.

La guerra també ha fet que moltes empreses se’n vagin de Rússia o, si més no, hi hagin congelat les activitats. Algunes ho han fet de manera voluntària, i unes altres, per la pressió política o per la por de l’opinió pública. El senyal el van donar grans firmes, des de la petroliera britànica BP fins al colós suec del moble Ikea, passant per gegants americans com McDonald’s, amb un desafiament logístic i financer que variava segons els sectors i el nivell d’inversió de capital. En resposta, Vladímir Putin ha amenaçat de nacionalitzar-les.

I queda una qüestió que pot semblar més llunyana, però que aquí afecta uns sectors concrets de l’agroalimentari i que, en altres parts del món pot ser catastròfic. Ve “un huracà de fam”, va advertir l’ONU. “La guerra a Ucraïna significa fam a l’Àfrica”, va afegir l’FMI. L’actual conflicte implica dues superpotències agrícoles, Rússia i Ucraïna, que subministren el 30% de les exportacions mundials de blat. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha dit que tem que entre 8 i 13 milions de persones addicionals tinguin desnutrició al món si la guerra dura massa. És una barbaritat.

En aquest cas, fins ara, tots els semàfors es mantenen en vermell, perquè ja no surten més vaixells dels ports d’Ucraïna, on ara la gran preocupació és la sembra de primavera, anunciada amb una caiguda del 25% al 40%… si és que no és superior. I la situació és encara més complexa per a productes com l’oli de gira-sol i el blat de moro, dels quals Ucraïna és el primer i el quart exportador mundial, respectivament.

Amb tot aquest enrenou, l’activitat s’ha alentit durant el mes de març a tot Europa. L’avanç de l’índex de directors de compres per la indústria manufacturera (PMI) del mes de març, publicat ahir així ho indica. Les dades subratllen l’impacte immediat i significatiu de la guerra en l’economia de la zona euro i el risc que la seva activitat comenci a deteriorar-se en el segon trimestre. I assegura: “Les empreses ja es preparen per a una reducció del creixement econòmic, mentre les expectatives d’activitat futura es van desplomar al març, perquè els preocupa l’impacte final que pugui tenir la guerra, quan encara els costa consolidar-se després dels estralls de la pandèmia. Els detalls de l’enquesta revelen una conjuntura econòmica significativament pitjor que al febrer, i assenyalen un creixement més lent i una inflació superior per als mesos vinents.”

En definitiva, el primer mes de guerra ha propiciat molts entrebancs per a les empreses, subministraments escassos, una desacceleració de l’activitat, una reducció de les exportacions i un sentiment de preocupació creixent entre els empresaris, mentre els preus continuen augmentant. Que s’acabin aviat les hostilitats!


A tot el món, les darreres xifres són de 478.839.414 casos confirmats i 6.136.063 morts. Del total de casos, 413.454.954 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 81.565.957 casos i 1.002.259 morts;
–L’Índia, amb 43.016.372 casos i 516.785 morts;
–El Brasil, amb 29.767.681 casos i 658.367 morts;
–L’estat francès, amb 24.636.311 casos i 141.443 morts;
–Regne Unit, amb 20.691.123 casos i 164.454 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.451.676 casos i 102.392 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Vox: Els casos pugen exponencialment a l’Àsia. Què implica això per a la resta del món? (en anglès)
–Forbes: Les dades suggereixen que la nova onada de la covid-19 a Europa ja ha començat (en anglès)
–Politico: Àustria reintrodueix les màscares amb motiu de l’augment de casos de la covid-19 (en anglès)
–The Guardian: La frustració amb la gestió de la pandèmia creix a la Xina a mesura que els casos diaris s’acosten als 5.000 (en anglès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €