Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel

Al remat, Pablo Hasél i Josep Miquel Arenas, han sotmogut més l’estat colonial que els colonialistes més que cap altre entorn si n’exceptuem en KRLS.

I ja sabem que l’estat mafiós español està per a poques “sacsadetes”.

Sort que Arenas cau amb a l’entorn d’en Puigdemont, però en Pablo que és custodiat per l’entorn d’en Jonqueres el tenen llevant-li anys de vida a canvi de mantindre els dobermans espaÑols sense mossegar-los als subalterns de la Generalitat d’Amunt.

Per cert, com a refrendament de la meua teoria d’occidentals i orientals: No és estrant que l’un siga lleidatà i S’altre deS Pla de Mallorca. 2 OCCIDENTALS.

Josep Blesa (València)

Si tenim cosdos de seguretst que es comportent de manera miserable:
Qui ha permès que fossin admesos?
De que ha servi els cursos d’ètica?
On hi eren els de serveis interns, també a l’època de l intendent Trapero? A l’època de Junts?
Com es permet a l’època de Elena?
Què es pensa fer per depurar responsabilitats?
A qui interessa que no ens puguem identificar amb els Mossos, tal com sí vam fer al 2017, amb els que van prestigiar el cos després dels atemptats de Bcn / Cambrils?

A qui beneficia que la nostra policia s’espanyolitzi?

ENS HEM DE TREURE DE SOBRE LA GENERALITAT
Ahir dèiem que el Procés d’independència de Catalunya és una qüestió d’Estat, i sabem ben bé que tenim enfront una monarquia i un règim del 78 que està lligat -i ben lligat-, pel dictador Franco, de manera que l’únic camí transitable és la desobediència.

Però avui, després de sentir les paraules de Josep Miquel Arenas -Valtònyc-, en l’entrevista de VilaWeb, indignat perquè al cantant Pablo Hasel no l’han volgut considerar pres polític i ara, que ja ha complert tres anys de condemna, resulta que no té el tercer grau com es fa en condicions normals, mentre que a ell, excepcionalment, en comptes de beneficis li apliquen càstigs alienants; i després d’escoltar amb fruïció la Tertúlia Proscrita amb la referència al maltracte injustificable que rep Pablo Hasel a la presó de Lleida per part del sistema penitenciari que depèn exclusivament de la Generalitat de Catalunya, només m’ha faltat llegir l’editorial de Vicent Partal sobre la detenció de Pablo Hasel i del seu ingrés a presó, que no és responsabilitat de la Generalitat, però el tracte indigne que rep sí.

Tot plegat em fa pensar allò que dèiem de fa molts anys, i ho repetíem ahir, que per canviar l’estructura de l’Estat des dels fonaments, s’ha d’estar fora dels fonaments, com sembla obvi.

Malauradament, quan veiem en què consisteix el govern de la Generalitat, hem de recordar que precisament es tracta d’una eina valuosa, insubstituïble i extratègica…, d’Espanya.

Per treure’ns de sobre el genocidi econòmic i, sobretot, treure’ns de sobre el genocidi cultural que ens imposa la monarquia i la constitució espanyola, volem que Espanya marxi de Catalunya, però també ens hem de treure de sobre la Generalitat.

Molt d’acord amb Raul Magdalena
15.02.2024  i 23:03, Jaume Vall 23:08 sobre el Mossos i la seva selecció. També amb JOSEP BLESA 23:07 sobre que han fet més Valtonyc i Pablo Hassel que tota la resta excepte excepte Puigdemont i amb Joan Benet 22:24 que defineix al govern com a lacra per allunyant-nos de la democràcia i llibertat i que per això varen trair-nos el 2017.

Els Mossos son un problema des del Octubre del 2017. En aquells moments encara confiàvem en que es mantindrien neutrals, que no a favor de Catalunya. Més tart Trapero es va fer el harakiri davant tots nosaltres i de venerat va passar a detestat i ja varem entendre que la situació és gravíssima.
Amb forces d’ocupació internes (Mossos) i externes (PN, GC i exercit) ;a qui tenim per defensar-nos de qui ens vol agredir físicament?
Amb enemics polítics externs (tots el espanyols) i els interns (ERC) ;a qui tenim per defensar-nos de l’agressió política, ja sigui cultural, econòmica, judicial o policial?
Amb enemics en la judicatura prevaricador externs (no hi ha interns) ;qui ens defensa dels judjes?
Amb els enemics dels Media, tant externs (tots els espanyols amb pocs matisos) com interns (des de els extrems del Periódico, als més moderats en les formes com La Vanguardia, l’Ara i les emissores de TV i ràdio) ;qui tenim per denunciar tant el govern de la Generalitat com a Espanya? Només quatre gats i les XX.

Amb tot aquest panorama no valen, al meu entendre per insuficients i a destemps, les mesures de la Llista Cívica o el moviment des de baix que quasi tothom lloava de Julià de Jòdar.

Les meves propostes ja les vas dir ahir sense cap resó i les repeteixo ara:

Hi ha diversos temes que s’han se solventar d’andubi si vols disposar d’alguna oportunitat per avançar. Son els següents:

1- Mentre la ERC de Junqueras tingui rellevància no podem avançar. Son uns trilers que juguen a independentistes i son espanyolistes i els seus votants no giren rodó, especialment gracies al Media controlats.

2- No podem sortir al carrer si no hi ha garanties que es respectaran els Drets Fomamentals en una democràcia, com la de reunió, manifestació i tantes altre com la d’opinió que ha posar Hassel a la presó

3- Sense prensa lliure, l’establishment ens domina

4- Crear la màxima inestabilitat a Espanya -no a Catalunya. Si deteriorem encara més els Serveis Públics la gent votarà estabilitat espanyolista.
Tampoc estic d’acord amb les mobilitzacions permanents perquè la gent ja no s’arriscará per res, que és el que hem fet molts. Primer necessitem que es compleixin certes condicions.

El problema dels partits empresa no es pot solucionar sense una prensa lliure.

Com superar els problemes prioritaris:

1- Per desfer-nos de Junqueras i els seus sequaços hem de rebentar el partit per dins. No podem esperar a que els mateixos que viuen del momio acabin amb el seu sustent. Només calen uns 4.000 afiliats nous que poden sortir de l’ANC o Òmnium (antics afiliats d’ERC majoritàriament)

2- Més important que el bodri de l’anmistia és derogar les lleis Mordaza, de Disturbis Agreujats, d’Odi, d’Opinió, etc. A tots ens podem portar a la presó per res. Puigdemont ha de centrar-se en aquest tema
 i en la redefinició de conceptes com Terrorisma o Traició.
3- S’han d’eliminar tot tipus de subvencions a la prensa i ràdios i canviar de dalt a baix TV3 -només ho podrem fer quan ja no estigui ERC.

4- Anar a les eleccions espanyoles a canviar-ho tot de dalt a baix, com pretén Puigdemont, o a tornar-los boixos: pactes amb uns i altres, el que més els perjudiqui a tots plegat, sense normes.

Si aconseguim tot això estarem en disposició de l’embat definitiu amb uns partits polítics més nets i compromesos i mobilitzacions permanents, ja que necessitem la seguretat de que no ens posaran a la presó per res i que els polítics no ens deixaran penjats.
El tema dels Mossos no es pot solucionar ara. Primer hem de preparar el terreny.

Ostres Vicent, ara descobreixes que els gestors d’aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya són uns cares durés? i si només fossin això Vicent, el drama és que també són traïdors i mantiders.
Això d’aquesta secta botiflera d’ER com ja fa esment algun subcriptor té que desapareixa, com ja ha passat amb aquest partit franquista i xenòfob de Ciudadanos.
Ja veus Vicent de quin partit bé aquest Elena responsable dels mossos, mitja vida vivint ep!!! i defensant el PSO€ amb el silenci complaent sobre el GAL i tot lo que ha significat i significa aquest PSO€, repressió, espoliació i genocidi de la nostra cultura i llengua i ara seguint vivint a un partit amb els mateixos valors que el partit que militava, a la secta botiflera d’ER.

En Pablo Hasel es va posar amb el Borbó i per això li fan pagar un preu més alt. Des de Madrid, ja s’hauran encarregat de donar les ordres oportunes perquè pateixi el màxim possible. Ho tenen fàcil, els mossos són una corretja de transmissió molt eficient del règim. El nostre governet es posa de perfil perquè no vol problemes seriosos, ai no, quina mandra i quina por. La seva especialitat és el postureig: impulsar plans, comminar accions i blindar coses amb plastilina. Enfrontar-se a qui vol anorrear el poble que diuen representar, això ja demà, si daixonses, que mentrestant anem fent.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Mural_Pablo_Has%C3%A9l_a_Cardedeu_01.jpg

En bona part es el castic que es deriva de ficar-se, com ens diu Jordi Torres, amb el seu Rei (no sols dels espanyols, també del Junqueras i qui sap si també d’alguns de JUNTS), i aquesta es la nostra crua realitat.
Amb el necessari i excel·lent article d’avui del Sr. Partal , el context em suggereix explicitar suport al punt de vista del Sr. Jordi Sanahuja sobre la proposta d’ahir del Sr. Julià de Jòdar.
No sols em sembla insuficient i utòpica. crec que hi han d’haver d’altres imprescindibles al seu costat, per tal de poder eixir.
Per a mi el model segueix sent Israel. De moment els nostres postulats no passen de ser propostes de país amb molt poca voluntat real (i poca intel·ligència política) per obtenir la plena sobirania.
I això els castellans ho tenen molt clar.

La primera condició per què a algú li caigui la cara de vergonya és que en tingui. El nostre Govern de Vichy, que altre nom no mereix des de l’octubre del 2017, la va perdre llavors i no ha tornat a recuperar-la. I si l’ajudant del botxí és pitjor que aquest últim, el govern de la Plaça Sant Jaume no és millor que el de la Moncloa, la qual cosa em du a pensar com caldria qualificar els qui de fa sis anys el mantenen amb el seu vot i probablement el tornaran a votar a les properes eleccions.
D’altra banda, aquesta mena de misèries són el pà de cada dia, dins i fora de les nostres fronteres. Tal és el cas de la democràtica Polònia, part integrant del democratíssim Occident, que de fa dos anys manté en presó sense judici el periodista ruso-espanyol Pablo Gonzàlez, tot renovant-li cada tres mesos la presó ‘provisional’.
Democràcia ? Món lliure ? No em féu riure …!

La veritat és que si això és justícia, al poder judicial i als responsables de les presons els hauria de caure la cara de vergonya. Deu ser que no saben que és la vergonya ni la decència.
Ja el delicte va ser agafat pels pèls, la sentència fora de mida, i per postres un tracte indigne a la presó hi posa la cirereta.
Aquestes coses només passen a les repúbliques bananeres, a la república del criminal Putin i també podríem posar en aquest paquet als EUA que quan poden en fan de les seves.
Si hi hagués seny, dignitat i honestedat, en les classes dirigents i, sobretot, en la justícia això no hi tindria cabuda.
Això sí, deixem en pau als jutges!

El tracte ofert a Hasel per la Generalitat està en la línia de la seva submisió malaltissa al govern espanyol, com a bon company de viatge no a Ítaca, sino al no res de la ignominia del victimisme espanyolista anticatalà sense límits.

Com anem a fer pinya els independentistes de veritat que volem desenvolupar la nostra ideologia de manera efectiva contra l’estat colonial espanyol, amb aquests vímets corcats que contenen els nostres llibertadors.

Vergonya, cavallers, vergonya. Amb aquestes actituds, mai no podrem fer-hi res. Només podrem esperar així a que ens vinguin temps millors. Però quan?.

A Justícia i va haver conseller de Junts, però també d’ERC. La Consellera Gemma Ubasart, si no m’equivoco, al govern d’ERC. Es ella la que ho era durant l’afer indigne de la colonoscopia i sota qui tocaria aplicar els beneficis penitenciaris. Al damunt a la HC Ubasart se li proposava un tarannà demòcrata i d’esquerres, dels més pendents del “social” que del “nacional” i prové de Podem. Els seus fets la desmenteixen. Hauria de dimitir. Llibertat pel Sr Hasel!