Un revés d’Estrasburg i una llei que no canvia: tres anys de l’empresonament de Hasel

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
15.02.2024 - 21:40
Actualització: 15.02.2024 - 21:51

Cap canvi legislatiu, cap indult i un revés d’Europa. Avui fa tres anys que el raper Pablo Hasel va ser empresonat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets, i malgrat el ressò internacional del cas, gairebé no ha canviat res des de llavors. Inicialment, va ser condemnat a nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes ha fet que encara li quedin més de tres anys, i la data de sortida prevista és el 14 d’abril de 2027. Malgrat els pocs canvis, el més destacat aquest darrer any és que ha rebut un revés dur del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que ha refusat la seva demanada per vulneració de drets fonamentals per una de les seves condemnes.

Indult o reforma legislativa?

Arran de l’escàndol que va generar el seu empresonament el 2021, tant l’Acadèmia Catalana de la Música com Unides Podem van registrar una petició d’indult. La fiscalia i l’Audiència espanyola s’hi van oposar, però qui té l’última paraula és el govern espanyol, que fa anys que té l’indult en un calaix i en cap moment no ha parlat de reactivar-lo. De fet, a hores d’ara sobre la taula només hi ha una reforma dels delictes d’opinió que podria beneficiar casos com el seu, un canvi legislatiu també encallat. El 2022, malgrat que Podem demanava d’aprovar-lo, el PSOE va acabar blocant-lo. El desembre del 2023, el congrés espanyol va acceptar la tramitació de la proposició de llei, a proposta de Sumar, que vol derogar, entre més, delictes com les injúries a la corona, però encara no ha començat el debat parlamentari. El procés pot ser lent i el PSOE pot acabar posant línies vermelles al text de Sumar.

En una entrevista a VilaWeb, Hasel també va esmentar la possibilitat de beneficiar-se parcialment de l’amnistia per la relació indirecta amb el procés d’una de les seves causes. “La meva condemna més elevada, de tres anys, té tota a veure amb l’1-O. Va començar perquè uns guàrdies urbans feixistes de Lleida van apallissar un company de militància quan enganxava cartells a favor del referèndum”, explicava. “Tot i les proves, van absoldre els policies i jo vaig denunciar a les meves xarxes el judici-farsa, on van portar un col·laborador feixista com a fals testimoni. Es dedicava a incitar a la violència contra independentistes i lluitadors socials, pujant fotografies amb armes de foc a internet, cosa que també vaig denunciar a les xarxes. En una clara operació de guerra bruta, van facilitar-li la meva adreça i va venir a agredir-me. Uns dies després, va amenaçar uns companys amb una pistola. A sobre, per tot plegat, van condemnar-me per ‘obstrucció a la justícia’! Atenent els paràmetres d’aquesta amnistia, aquesta causa l’haurien de suprimir.” Tanmateix, establir-ne una relació directa amb el procés sembla complex, i de totes maneres la llei d’amnistia encara no s’ha aprovat.

El revés d’Estrasburg

Tenint en compte la paràlisi al país en relació amb el seu alliberament, el Tribunal d’Estrasburg podria haver estat un element clau en el seu cas, però no ha estat així; si més no, en una de les seves causes. Al novembre, el tribunal va considerar que la pena per enaltiment del terrorisme no era pas desproporcionada, i que si havia entrat a la presó era per les condemnes anteriors.

“No es tractava pas d’un càstig penal pel simple desacord amb la ideologia política, sinó que, per la forma en què es va expressar i es va difondre la discrepància [política], es va tractar d’una condemna per incitació, provocació i pel risc que tercers, enardits per les declaracions [en les cançons], poguessin perpetrar violència real contra institucions i grups concrets”, deia el tribunal. I afegia que els missatges de Hasel eren potencialment a disposició de molta gent, “jovent inclòs”.

Quan es va fer pública aquesta resolució, Hasel va escriure una carta de la presó estant en què la criticava: “Que a vegades el Tribunal Europeu o l’ONU cridin l’atenció o condemnin el règim espanyol per les barbaritats que continua exercint no vol dir que ho facin sempre, i encara menys que les aturin. Cosa que no pot sorprendre, perquè la Unió Europea també les comet, per molt que alguns estats permetin més llibertats que aquest.”

Vulneració de drets a Ponent

Durant aquests tres anys, Hasel també ha denunciat la situació dels presos en el sistema penitenciari català a partir del seu exemple. La seva defensa i el grup de suport sempre han criticat les condicions de la presó de Ponent: expliquen que s’hi serveix menjar en mal estat i que és per això que Hasel ha desenvolupat una malaltia estomacal, i també diuen que hi ha xinxes, paneroles i rates.

Hasel també va denunciar que no li permetien d’enregistrar cançons a la presó, mentre que a altres presos sí que els era permès; a més de les dificultats per a fer-se una colonoscòpia sense la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra. Aquesta vigilància es va evidenciar en el judici contra els Onze de la Subdelegació, en què Hasel era escortat per molts agents, tot i anar emmanillat.

El raper Pablo Hasel envoltat d’agents dels Mossos d’Esquadra durant el judici (fotografia: Jordi Costa)

Desenes de causes obertes

L’ingrés del raper a la presó va originar tot un seguit de protestes i aldarulls al carrer arran dels quals es van obrir causes que avui encara continuen obertes i que no podran acollir-se a la llei d’amnistia perquè no tenen a veure amb el procés. A hores d’ara, es calcula que hi ha desenes d’encausats, alguns pendents de judici, i uns altres ja jutjats.

Un dels casos que ha rebut una de les penes més altes és el de l’escocès William Aitken. Fa uns quants mesos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reduir-li la pena de presó de cinc anys i un mes a dos anys i nou mesos, una xifra que, si el Tribunal Suprem espanyol la ratifica, encara implicaria que entrés en un centre penitenciari.

També és en risc d’entrar a la presó l’Andreu, condemnat a tres anys i un dia per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. El tribunal va donar credibilitat a la versió dels Mossos per a sentenciar-lo, però va reconèixer que podia ser una pena desproporcionada i va assenyalar que restava la via de l’indult.

Encara és una incògnita com evolucionaran les altres causes i quan s’acabaran de tancar totes, atès que encara s’han de fer judicis tan importants com el dels vuit encausats per haver cremat una furgoneta de la Guàrdia Urbana. Tampoc no és clar si aquest 2024 serà, finalment, l’any en què s’aprovarà la reforma dels delictes d’opinió per a evitar que casos com el de Hasel i Valtònyc, anòmals en el context europeu, es repeteixin.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any