15.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.02.2023 - 00:13
“Mort a l’estat feixista!”, cridava Pablo Hasel mentre els Mossos el detenien al rectorat de la Universitat de Lleida. Avui fa dos anys d’aquell moment, i per tant dos anys des que va ser empresonat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats anys enrere. Inicialment, va ser condemnat a nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes ha fet que encara li quedin cinc anys i mig de condemna.
El seu empresonament va despertar una gran oposició a tot el país, a l’estat espanyol i en l’àmbit internacional, amb fortes protestes al carrer i posicionaments polítics contundents. Però dos anys després tot continua igual: ni s’ha fet cap reforma dels delictes d’opinió a l’estat espanyol, ni li han atorgat cap indult. A més, encara hi ha desenes de causes obertes contra els manifestants que van demanar-ne la llibertat i un condemnat a cinc anys de presó, William Aitken.
El primer raper empresonat, no el primer tweetaire
Pablo Hasel va esdevenir el primer raper que entrava a la presó a l’estat espanyol per les lletres de les cançons, però no és pas l’únic raper condemnat. Valtònyc continua a l’exili, tot i haver guanyat la batalla judicial a l’estat espanyol, i els dotze rapers de La Insurgencia també van ser condemnats a sis mesos de presó per les lletres de les seves cançons. “A mi Europa em protegeix, però al mateix temps desprotegeix Hasel”, considera Valtònyc. “L’estat espanyol es tira a l’esquena les sentències i els avisos que arriben d’Europa. Que jo hagi aconseguit de canviar una llei de l’any 1850 en un país que no és el meu mentre Hasel és a la presó des de fa dos anys demostra el contrast entre una democràcia i un estat hereu del franquisme. L’estat espanyol aguanta el que calgui, no és tan dèbil com pensàvem.”
Però Hasel no va ser la primera persona que entrava a la presó pels missatges publicats a les xarxes socials. El 2017, va ser empresonat Alfredo Remírez, un usuari de Twitter basc a qui li van sumar dues causes: “La justícia espanyola et prepara el terreny. Va ser com una carambola, semblant al que han fet amb Pablo Hasel”, explica. “A les festes del meu poble, el 2005, vam fer uns ninots amb la cara de dos presos polítics del poble per a acompanyar una comparsa. A mi i a la meva companya ens van acusar d’enaltiment del terrorisme i ens van condemnar a un any de presó i sis anys d’inhabilitació. Anys després, vaig tenir un judici per uns piulets i, tot i que vam arribar a un acord, la jutgessa Concepción Espejel va entendre que, com que els havia fet en temps d’inhabilitació, havia d’entrar a la presó i complir-hi un any.” Durant aquella època, un altre jove basc, Julen Ibarrola, va passar un any a la presó acusat d’haver pintat el símbol d’ETA en una paret.
L’explosió dels delictes d’opinió
Hasel, en un primer moment, va ser condemnat per enaltiment del terrorisme i per injúries i calúmnies a la corona espanyola i a les forces i cossos de seguretat, dos delictes que han estat motiu de debats i polèmiques els darrers anys. El seu cas, a més dels esmentats, cal emmarcar-lo en un període de persecució especial contra artistes –com els titellaires empresonats de manera provisional– i contra activistes a les xarxes, sobretot a partir de la dècada del 2010, amb macrooperacions contra usuaris de Twitter. És un fenomen particular a l’estat espanyol, en un context de mobilitzacions pels drets socials i contra les retallades i en plena crisi econòmica.
El magistrat Joaquim Bosch considera que bona part del problema s’explica per l’ambigüitat del delicte d’enaltiment del terrorisme, que no delimita prou les conductes i dóna peu a interpretacions flexibles i diferents. “Algunes visions judicials han optat per perspectives que penso que poden ser excessives. Els tribunals haurien de ser molt restrictius i interpretar en la línia més favorable a la llibertat d’expressió”, explica. “Però també hi ha hagut moltes discrepàncies i revocacions del Tribunal Constitucional, com el cas de César Strawberry. Quan les lleis són clares, no hi ha tantes divergències.”
En el cas de Remírez, es va considerar un enaltiment de la kale borroka un piulet sobre protestes estudiantils: “Vaig fer un piulet sobre uns incidents entre estudiants i la policia a Itàlia, amb cotxes de policia cremats, i vaig posar: ‘M’agrada l’olor de foguera de bon matí’, en referència a Apocalypse Now. També van considerar enaltiment del terrorisme que m’alegrés de la sortida de la presó de dos presos que hi havien entrat pels temes d’Egin i Egunkaria, però mai vaig dir visca a cap organització armada.”
Són exemples, com també el de Hasel, en què l’enaltiment del terrorisme no s’ajusta a allò que recomanen els organismes europeus i el Comitè dels Drets Humans de l’ONU. “Diuen que les conductes lligades a l’opinió no haurien de tenir pena de presó. Però, a més, perquè siguin condemnables, haurien de generar un risc concret sobre la comissió d’atemptats, una mínima incitació que generi un clima predelictiu. Un context en què, en realitat i no en abstracte, es puguin perpetrar actes terroristes. Una cosa és que ens agradin les lletres o no, i una altra és que siguin delictives. Aquests casos no tenen la potencialitat ni la capacitat per a ser-ho, més en una època en què ja fa temps que no hi ha activitat de grups com els GRAPO o ETA”, afegeix Bosch. No obstant això, en tots aquests casos, el suposat enaltiment fa referència a aquestes dues bandes armades inactives.
Una anomalia a Europa
Tot i que aquests darrers anys sí que hi ha hagut alguns casos de rapers condemnats a la presó a Europa, les característiques del cas de Pablo Hasel fan que la seva situació sigui anòmala en la majoria de països europeus. Algunes condemnes que s’han vist per delictes d’opinió feien referència a missatges neonazis o d’enaltiment del gihadisme, però no pas a continguts comparables als que va expressar el raper, contra el rei espanyol o amb referències a aquests grups inactius.
Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha consolidat una doctrina que apunta que aquests fets no són delictius. Per exemple, en el cas del delicte d’injúries a la corona, el TEDH va condemnar Espanya per haver multat dos joves que havien cremat fotografies del rei espanyol. “Hi ha molta doctrina del TEDH que diu que les institucions de l’estat no han de ser protegides, sinó més exposades a les crítiques per la seva importància institucional. Els delictes com les injúries al cap d’estat i equivalents haurien de derogar-se o reformular-se. Ja existeix el delicte d’injúries, una institució de l’estat no ha de tenir més protecció”, conclou Bosch.
Malgrat la jurisprudència del TEDH i els pronunciaments de la comissària pels drets humans del Consell d’Europa, Amnistia Internacional i col·lectius d’artistes, entre més, pel cas Hasel, Valtònyc considera que encara costa molt que aquesta mena de casos se sàpiguen: “Des de les institucions europees és molt incòmode parlar de què passa en un estat membre. Vaig anar a una conferència sobre les vulneracions de drets a l’Iran i l’Afganistan i, tot i que allà hi ha vulneracions molt més greus, prop d’un 70% dels casos que explicaven també es donaven a l’estat espanyol: tancament de mitjans, activistes de Twitter i artistes tancats a la presó, tortures a comissaries… Tothom aplaudia les víctimes, però ignoren que això també passa a Espanya. Quan vaig arribar a Bèlgica, un raper marroquí que havia estat condemnat a presó per haver criticat el rei va ser convidat al Parlament Europeu i va tenir tot el suport de les institucions, però en el meu cas, no.”
Una reforma que no arriba
En el cas de Pablo Hasel, tant l’Acadèmia Catalana de la Música com Unides Podem van registrar una petició d’indult després d’haver estat empresonat. La fiscalia i l’Audiència espanyola s’hi van oposar i ara mateix el procés és aturat. Tampoc no s’ha avançat en una reforma dels delictes d’opinió que podria beneficiar casos com el seu. Malgrat que Podem demanava d’impulsar-la, el PSOE va acabar blocant-la durant la reforma del delicte de sedició del codi penal.
“Hasel ha posat en qüestió el sistema judicial espanyol i la falta de llibertats que hi ha a l’estat, i també el compromís de les esquerres amb els drets fonamentals i com són d’inoperants. Ningú no tenia gens d’interès a alliberar Hasel, però Podem, com a pota esquerra del règim, necessitava una solució per a aturar la mobilització que sorgia als carrers, i la solució va ser la petició d’indult”, opina Valtònyc. “Una vegada s’han desinflat els carrers, ningú no fa res perquè, a diferència d’altres indultats, no tenim res a oferir a l’estat espanyol, som simples joves.”
Alex Elgio, ex-membre de La Insurgencia condemnat per enaltiment del terrorisme, també critica el govern espanyol: “Pedro Sánchez es va posicionar a favor de la llibertat d’expressió, però passen els anys i hi ha una persona a la presó i una altra a l’exili i no canvia res. Estem bombardats cada dia per notícies catastròfiques i per a la gent és fàcil oblidar-se de casos com els nostres. Et sents oblidat, però també penses que passen mil coses al món i la gent normalitza aquestes situacions tan boges.” Els casos que han afectat usuaris de Twitter anònims, com Alfredo Remírez, encara han quedat més oblidats. Tot i que agraeix molt el suport rebut al País Basc i dels Països Catalans i diferents indrets de l’estat, casos com el seu no han tingut tant de seguiment mediàtic.
L’autocensura: l’impacte del cas Hasel en el rap
Els condemnats per delictes d’opinió coincideixen que la censura era un dels objectius que cercaven i que en bona part s’ha aconseguit. “Escric el que puc, no el que vull, no em sento amb la mateixa llibertat”, comenta Remírez. “Hi va haver un primer moment en què la por em va dir ‘ei, potser no hauries de fer aquestes lletres, perquè pots acabar molt malament'”, recorda Alex Elgio. “Però al final m’ha donat més força i la raó. He pogut capgirar l’autocensura i fer-la servir a favor meu, no crec que finalment la por m’hagi vençut.”
Però sembla que en el món del rap sí que s’ha instal·lat certa por de les represàlies. “Arran dels nostres casos hi ha hagut autocensura, i només cal veure la quantitat de cançons polítiques que es feien el 2012 o el 2013 i les que es fan ara. Mantenen Hasel a la presó i a mi a l’exili com a indicador que, si et passes de la ratlla, et pot passar això”, diu Valtònyc. Elgio hi coincideix: “L’estat busca reprimir uns quants per fer callar la resta. Tinc col·legues que m’han preguntat ‘si escric això, creus que em passarà alguna cosa?’ Han aconseguit aquesta por generalitzada. Han atacat el rap perquè és una eina poderosa. A un noi que ha estat desnonat, una cançó que parla d’això potser el porta a organitzar-se i a manifestar-se. Però vivim en un estat feixista i es condemna l’antifeixisme. No es persegueix el discurs d’odi cap a les dones, els immigrants i els pobres perquè és el discurs de l’estat.”
Vulneració de drets a la presó
Les crítiques per l’empresonament de Hasel no s’han focalitzat només en l’estat espanyol i les institucions europees. La seva defensa també critica el paper del govern català en relació amb el seu tractament a la presó de Ponent. Tal com explica la seva advocada, Alejandra Matamoros, els Mossos d’Esquadra encara no han permès al raper que es faci la colonoscòpia que té pendent sense que la presència d’agents. Hi ha hagut dos intents en aquest sentit, i encara estan pendents de saber si finalment podrà fer-se la prova sense aquesta vigilància permanent. Aquest desplegament i vigilància malgrat que no es troba pas en règim FIES es va fer visible en el judici contra els Onze de la Subdelegació, en què el raper era escortat per molts agents dels Mossos, tot i anar emmanillat davant del tribunal.
La seva defensa i el grup de suport critiquen també les condicions de la presó de Ponent: expliquen que s’hi serveix menjar en mal estat i que és per això que Hasel ha desenvolupat problemes estomacals, i també diuen que a les instal·lacions hi ha xinxes, paneroles i rates. Hasel també va denunciar que no li permetien d’enregistrar cançons a la presó, mentre que a altres presos sí que els és permès.
