El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona, de sis mesos a tres anys, en l’article primer. El TC belga diu que aquesta disposició de la llei és contrària a la constitució belga i al Conveni Europeu dels Drets Humans. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió, atès que és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El raper ha reaccionat a la sentència:

El seu advocat, Simon Bekaert, se n’ha fet ressò:

Aquesta decisió del TC belga fa molt més difícil per a l’Audiència espanyola d’aconseguir l’extradició de Valtònyc. Perquè un dels delictes pel qual el perseguien, l’enaltiment del terrorisme, va ser pràcticament descartat perquè el Tribunal de Justícia de la UE va resoldre que l’estat espanyol no podia pretendre d’extradir-lo aplicant una definició del delicte en el codi penal que no era la mateixa que la del moment en què el van condemnar.

Restava la condemna per injúries a la corona. El tribunal flamenc volia veure si sobre les injúries a la corona hi havia la doble tipificació, és a dir, que el delicte pel qual és perseguit en l’estat emissor de l’euroordre (Espanya) en té un d’equivalent en el codi penal de l’estat receptor de l’euroordre (Bèlgica). I sobre el paper, sí que era així, amb la llei de lesa majestat, però el Tribunal d’Apel·lació de Gant tenia dubtes –esgrimits per la defensa de Valtònyc– sobre la constitucionalitat d’un delicte com aquest, de manera que ara fa un any va formular una pregunta sobre aquesta qüestió al Tribunal Constitucional belga. La fiscalia belga –que actuava en representació de l’espanyola– en defensava la legalitat; la defensa de Valtònyc argumentava que la normativa violava la llibertat d’expressió, i ho justificava amb diverses sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans contràries a l’aplicació del delicte d’injúries a la corona a l’estat espanyol. El Tribunal Constitucional de Bèlgica els ha donat la raó, i ha invalidat un delicte que era vigent d’ençà del 1847.

Ara correspon al Tribunal de Gant de decidir sobre l’euroordre, tenint en compte la decisió d’avui del Tribunal Constitucional. Tot fa pensar que la refusarà. Però encara resta una darrera instància judicial a què podria recórrer la fiscalia per a provar d’aconseguir l’execució de l’euroordre: el Tribunal de Cassació de Bèlgica. Ara, en el cas de Lluís Puig, la fiscalia va desistir d’arribar en aquesta darrera instància perquè va veure el cas perdut.

Arguments del TC

El TC ha conclòs que la llei de lesa majestat és una pena especialment greu i “incompatible amb la llibertat d’expressió”. Citant la jurisprudència del TEDH, recorda que, per a respectar la llibertat d’expressió, el delicte d’injúries a la corona ha de ser necessari en una societat democràtica, és a dir, que ha de “respondre una necessitat social urgent i que sigui proporcional als objectius perseguits”.

En la sentència, el TC belga destaca que la llei d’injúries a la corona de Bèlgica es va adoptar en un context històric fonamentalment diferent del context actual i que les visions sobre allò que es pot considerar necessari en una societat democràtica també han evolucionat.

“Ni la irresponsabilitat del rei ni la posició simbòlica que ocupa a l’estat poden justificar que la seva reputació estigui més protegida que la d’unes altres persones”, defensa la resolució judicial, afegint sobre la llei en qüestió: “No respon a una necessitat social imperiosa i és desproporcionada amb l’objectiu de protegir la reputació de la persona del rei.”

Per això, ha conclòs que la criminalització dels insults al rei belga no és necessària en la societat democràtica actual, tenint en compte que les opinions crítiques contra institucions, personatges públics o el sistema constitucional d’un estat s’emmarquen en la llibertat d’expressió, tal com marca la jurisprudència del TEDH, especialment la sentència d’Estrasburg pel cas d’Otegi i la sentència Stern Taulats per la crema de fotografies del rei espanyol a Girona.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.