Alejandra Matamoros: “Això que s’ha fet amb Pablo Hasel és una part més del servilisme d’ERC amb l’estat espanyol”

  • Entrevista a l'advocada del raper, que denuncia la situació d’ell i la resta d’interns de la presó de Ponent · Explica que a Hasel li apliquen unes mesures que no corresponen al règim penitenciari que té

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
03.01.2023 - 21:40
Actualització: 04.01.2023 - 18:28

Fa uns dies, Pablo Hasel va enviar una carta a la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en què li recordava, tal com havia denunciat unes setmanes enrere, que no es va poder fer una colonoscòpia perquè els Mossos d’Esquadra que l’acompanyaven no li volien treure les manilles ni respectar el seu dret de la intimitat. A més, denunciava que al centre penitenciari de Ponent, on és empresonat, se serveix menjar en mal estat i a les instal·lacions hi ha xinxes i rates.

Tot i que, finalment, s’ha garantit a Hasel que podrà anar a una nova visita mèdica en què li respectaran el dret de la intimitat, la seva defensa i el grup de suport continuen denunciant vulneracions de drets i condicions d’insalubritat a la presó de Ponent. Segons que explica la seva advocada, Alejandra Matamoros, aquestes condicions tenen a veure amb els problemes de salut que ha desenvolupat el raper. Parlem amb ella de la situació, d’aquest episodi i d’altres denunciats i com ho viu Hasel, que al febrer farà dos anys que és empresonat.

Després de la carta a la consellera, Hasel finalment tindrà una nova visita mèdica el 23 de gener en què li serà garantit el dret de la intimitat. Hi ha hagut cap interacció amb el govern?
—Ningú d’Interior ni del govern no ens ha donat una resposta directament. Hem rebut resposta de càrrecs polítics i de parlamentaris d’alguns partits com la CUP. Ens han fet una mica de transmissors i ens han dit que en principi asseguraran el seu dret de la intimitat. Al Pablo, a la presó, li han notificat que tindrà una nova cita.

Què ha passat aquests darrers mesos amb el seu estat de salut?
—Com molts altres presos, poc després d’haver entrat a la presó va ser diagnosticat d’helicobàcter, un bacteri que és molt fàcil que es manifesti de manera agressiva al cos si la persona no té un sistema immunitari adequat i si el menjar que ingereix no està en bones condicions. Això és una constant a la presó. Els presos no tenen una alimentació adequada que els aporti els nutrients que necessiten. Han de recórrer constantment a l’economat, on no hi ha mai fruita ni verdura, només coses com pernil o brioixos. S’ha denunciat moltes vegades que a la presó de Ponent no es compleixen les condicions de salubritat bàsiques a les cuines. Hi ha paneroles, ho han denunciat els funcionaris. Al Pablo li van donar un tractament antibiòtic força fort, però no va eliminar el bacteri, i per això necessitava més proves.

Heu denunciat un tracte vexatori per part dels Mossos quan va sortir de la presó per fer-se una nova prova.
—Sí. Es van negar rotundament no tan sols a sortir de la consulta mèdica sinó a posar-se rere un biombo o qualsevol cosa per a preservar el seu dret de la intimitat. Van dir que tenien ordres d’Interior.

Dieu que no té sentit que s’hagués de mantenir aquesta vigilància tan gran sobre algú que en aquestes circumstàncies està sedat.
—És clar. De totes maneres és absurd, perquè no ha estat condemnat per delictes violents ni és en règim FIES, que són qüestions que podrien fer que les sortides tinguessin més mesures de seguretat. Sedat o no, el dret de la intimitat és bàsic. Ser a la presó no et pren determinats drets com la intimitat o la dignitat. Fins i tot si parléssim d’una persona condemnada per delictes violents, tant el Tribunal d’Estrasburg com el Constitucional i el Suprem han reconegut que tots els interns tenen dret que a les consultes mèdiques fora del centre es preservi aquest dret.

Aquest episodi durant una prova mèdica recorda a la imatge que vam veure durant el judici als Onze de la Subdelegació, en què Hasel anava escortat per molts agents dels Mossos tot i estar emmanillat davant del tribunal. A què ho atribuïu?
—El cas de Pablo Hasel i el tractament que tenen amb ell en general és molt curiós, sobretot si tenim en compte que el decideix la Generalitat. Si fos en una presó de Sevilla, entendria que l’estat espanyol, que és com és, volgués donar-li un escarment extra per ser qui és i el que representa. Però és sorprenent quan això ho fa el govern de la Generalitat dirigit per ERC, que s’ha volgut postular com a defensor dels drets del poble català i, en concret, de la població reclusa.

Passa en altres casos?
—La legislació preveu que les persones que hagin estat condemnades o que siguin en presó provisional per delictes de terrorisme, en alguns casos, tinguin unes mesures especials (peixeres, separar-los de la resta d’acusats…). Però no és el seu cas. Primer hauria d’estar en règim FIES i després s’hauria d’apreciar que hi ha una perillositat especial. Ni tan sols totes les persones que són en règim FIES, quan van a judicis, van amb aquell desplegament. En el judici, la jutgessa feia comparacions absurdes amb el cas d’Altsasu. Tres eren en presó provisional i inicialment acusats de terrorisme, però al judici no van estar escortats. Això que s’ha fet amb Pablo Hasel és una part més del servilisme d’ERC amb allò que demana l’estat espanyol.

Fa temps també va denunciar que no li permetien d’enregistrar cançons a la presó. Això continua igual?
—Sí, i no ens n’han dit res. No és que demanem que s’habilitin els mitjans perquè pugui fer-ho, sinó que és una activitat de les moltes que es preveu que facin els presos i a ell li la neguen. Si ets en règim FIES, et poden prohibir de fer totes o algunes de les activitats, però ell no hauria de tenir cap restricció. Pot anar a les classes de música, però no el deixen enregistrar. És una limitació arbitrària.

Voldríeu destacar res més sobre la seva situació a la presó?
—Remarcar que el cas de Ponent és especialment greu. Les intoxicacions per aliments en mal estat són constants, hi ha informes que diuen que no compleix absolutament cap norma sanitària bàsica, i ningú no fa res. Hi ha rates, paneroles… Les presons en general són l’últim reducte de la societat, però aquí és especialment greu perquè és molt antiga. Cap partit no ha mostrat interès a emprendre accions per a millorar la situació de les presons catalanes i per ajudar Pablo Hasel. Aquestes denúncies s’han traslladat a Junts, ERC, la CUP… Ho condemnen, però sense demanar explicacions ni fer res per a investigar el responsable.

En el cas particular de Hasel, fa mesos que denuncieu qüestions d’aquesta mena.
—Vam començar la campanya de denúncia pública perquè vam pensar que intentant contactar amb el govern potser seria més fàcil que no pas posant una denúncia judicial, que pot trigar mesos, i parlem d’una qüestió de salut. En general, se suposa que qui hi ha al govern està sensibilitzat amb la repressió i amb el tema de les presons, perquè membres d’ERC han estat a la presó i s’han mostrat sensibles a la qüestió. Però amb tot el que passa hem vist que tot és mentida, no tenen cap sensibilitat.

Com ho viu Pablo Hasel, com es troba?
—La salut li preocupa força, i a tot el seu entorn. Quan hi ha qüestions de salut que es poden agreujar fins a ser molt greus el nerviosisme és constant. Haver-nos hagut de veure en una baralla perquè simplement el deixin anar al metge respectant els seus drets ha estat esgotador. Està fort i decidit, però és esgotador…

Se n’ha arribat a considerar el trasllat?
—Qui té l’obligació que les condicions millorin perquè estigui bé sense renunciar als seus drets és el govern. Nosaltres no hem de triar entre millors condicions de salubritat o ser a prop del seu entorn, són dos drets que té.

El 16 de febrer farà dos anys que és a la presó, però té una situació judicial complexa, a més del primer cas. Quina és la situació ara mateix i fins a quin punt pot allargar-se la condemna?
—Tenim en ferm uns set anys i mig de presó. Quan compleixi els dos anys li quedaran cinc i mig per complir. I tenim pendent la sentència del cas de la subdelegació. Confiem en una absolució perquè el judici va ser escandalós, però no se sap mai.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any