Tres anys de l’empresonament de Hasel: què passa amb els encausats per les protestes?

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
11.02.2024 - 21:40
Actualització: 12.02.2024 - 17:10
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Aquesta setmana farà tres anys que el raper Pablo Hasel va ser empresonat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats anys enrere. L’ingrés al centre penitenciari de Ponent va originar tot un seguit de protestes en uns quants punts del país que es van allargar dies i en què es van fer desenes de detencions i es van engegar causes que, encara avui, continuen obertes. Tot i que els aldarulls van tenir unes característiques semblants als de les protestes post-sentència, aquestes causes tenen una particularitat que ara mateix les fa més complexes: no podran acollir-se a la llei d’amnistia perquè no tenen a veure amb el procés d’independència.

Les sis nits de protestes, barricades i enfrontaments entre la policia i els manifestants van deixar cent quaranta-vuit detinguts als Països Catalans i uns quants ferits, com ara la manifestant de dinou anys que va perdre un ull a causa d’una càrrega dels Mossos. A hores d’ara, es calcula que hi ha desenes d’encausats, alguns pendents de judici, uns altres ja jutjats, però l’absència d’una defensa comuna i la voluntat d’alguns manifestants que el seu cas no transcendeixi impossibiliten de tenir-ne una xifra exacta.

Els casos d’en William i l’Andreu

Un dels casos que ha rebut una pena més alta és el de l’escocès William Aitken. Fa uns quants mesos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va retallar-li la pena de presó de cinc anys i un mes a dos anys i nou mesos, una xifra que, si el Tribunal Suprem espanyol la ratifica, encara implicaria que entrés en un centre penitenciari. Aitken va ser condemnat pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat i el van acusar d’haver fet servir el seu monopatí per esberlar el paviment i aconseguir pedres per llançar-les contra la policia.

“Com es pot trencar la pedra del paviment amb un monopatí vell de fusta?”, es demanava l’Alerta Solidària, que li porta la defensa. “Si l’identifiquen com ‘el noi de la dessuadora blanca’, per què detenen en William, que en portava una d’uns quants colors?”

També és en risc d’entrar a presó l’Andreu, condemnat a tres anys i un dia per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. La seva sentència, a partir dels testimonis de la policia, considerava provat que va llançar objectes i ampolles a la zona on eren situats els agents, malgrat que no hi va haver cap lesió. El tribunal va donar credibilitat a la versió dels Mossos, però va reconèixer que pot ser una pena desproporcionada i va assenyalar que restava la via de l’indult. “Durant el judici van ser molt dispersos i no van explicar del tot la mateixa situació. També diuen que jo duia un Buff i unes ulleres a la motxilla, però no duia motxilla”, explicava el jove en declaracions a VilaWeb.

Casos que avancen a ritmes diferents

Tal com ha passat també amb les protestes post-sentència, malgrat que tots aquests casos remeten als mateixos dies, porten ritmes molt diferents i, mentre alguns ja han estat sentenciats, uns altres ni tan sols han estat jutjats. Sí que han estat jutjats els quatre acusats de Girona, a qui demanen penes entre nou mesos i vuit anys de presó per desordres públics i atemptat contra l’autoritat; també dos acusats de Barcelona a qui demanen quatre anys de presó per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i intent de danys lleu.

Però uns altres casos no han estat jutjats, o ni tan sols tenen peticions de penes, com el dels encausats per l’organització d’una manifestació el 17 de febrer de 2021 a Lleida. Aquesta protesta va acabar amb aldarulls, enfrontaments amb la policia i atacs a seus bancàries i de partits, i encara hi ha divuit investigats, entre els quals, la mare de Hasel. A més, dos manifestants de Lleida també tenen un judici pendent per una altra causa relacionada amb aquestes protestes. Sí que ha arribat la petició fiscal en el cas de quatre terrassencs, a qui demanen tres anys de presó.

També s’han publicat sentències amb penes que no superen els dos anys de presó, i que, per tant, no impliquen un ingrés en un centre penitenciari. Tres manifestants de Tarragona han estat condemnats a un any per atemptat contra l’autoritat i lesions, a partir dels testimonis de la policia. Un quart manifestant va ser absolt.

Un dels casos que resta encallat i que va ser dels més mediàtics és el dels vuit encausats per haver cremat una furgoneta de la Guàrdia Urbana durant les protestes. Són a punt de judici i els atribueixen els delictes d’intent d’homicidi, organització criminal, manifestació il·lícita, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, incendi i danys.

Primeres absolucions

Entre els casos sentenciats, ja hi ha hagut unes quantes absolucions. Per exemple, es va arxivar la causa contra l’integrant del CDR de Cerdanya i ex-secretari nacional de l’ANC, Tomàs Sayes, acusat d’un tall de carretera a la N-260 en un acte de suport al raper. L’investigaven per suposadament haver calat foc a una barrera de pneumàtics amb què s’impedia l’accés al túnel del Cadí.

L’Audiència de Barcelona també va absoldre tres veïns de Sant Cugat del Vallès acusats de desordres públics i danys en grau de temptativa. L’acusació no coincidia amb la versió dels nois i els testimonis, i amb el suport de les proves pericials amb el servei de localització de Google Maps dels telèfons es va confirmar que no eren al lloc dels fets.

El cas d’en Carles de Sants, un dels més populars, també va acabar en absolució. L’Audiència de Barcelona el va absoldre amb una sentència força contundent i clara. Deia que el fet que l’acusat mogués una tanca no va alterar la pau pública ni va reforçar els aldarulls amb la policia i que, per tant, no va cometre cap delicte de desordres públics.

Encausats per protestes anteriors

No solament hi va haver protestes per la llibertat de Hasel després d’haver estat empresonat, sinó que també se’n van organitzar moltes abans. Per exemple, es va investigar una acció a la seu del PSC a Lleida l’octubre del 2018. Vint persones van penjar-hi una pancarta contra la repressió i ja hi ha una sentència ferma per violació de domicili jurídic, en què hi ha dos condemnats quatre mesos de presó, i un altre, a tres mesos.

Una altra causa, que afecta vuit persones, neix arran de l’ocupació del rectorat de la Universitat de Lleida abans no empresonessin Hasel. Uns quants manifestants, inclòs el raper mateix, el van ocupar per augmentar-ne el ressò mediàtic, i d’aleshores ençà hi ha hagut vuit acusats de delictes com ara desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Ara ja saben les peticions de la fiscalia, però no la data del judici. Demanen des de sis mesos a dos anys i sis mesos de presó i 115.000 euros de responsabilitat civil. Precisament aquest cas i uns quants més protagonitzaran la xerrada del 17 de febrer que convoca la Plataforma Antirepressiva de Ponent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any