04.07.2025 - 21:40
El conflicte de les obres d’art de Sixena té una mar de fons que remou més rancor i anticatalanisme que no pas preocupació pel patrimoni artístic. En aquesta mena de croada, un dels cavallers principals és un home que, en compte d’armadura, espasa i escut, porta una corbata i fa pinta de ser un xèrif bonàs. És l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Fernando Español Fumanal. Un individu que somriu amb delit a les càmeres, mentre escampa un discurs d’espanyolista furibund.
Español ha repetit mil i una vegades que el conflicte per les obres no és polític, però el seu historial demostra tota la contrària. “L’espoli català de les pintures de Sixena va ser una carnisseria”, ha arribat a dir. Entre declaracions incendiàries, no ha dubtat a amenaçar, menysprear i perseguir dirigents polítics, periodistes, conservadors, bisbes i museus que s’han oposat al trasllat.
No hi ha res polític i catalanòfob en tot plegat. Per això, ha signat articles amb títols com “El litigi de Sixena com a antídot contra l’expansionisme català”, en què diu: “Saben que he estat implacable, tenaç, incansable i insensible als seus segrests emocionals i amenaces físiques. Saben que amb les seves argúcies pseudo-jurídiques no han pogut vèncer l’Aragó […] He posat l’Aragó, si se’m permet, a l’altura de la seva brillant història i del seu destí celestial.”
Dir que Español fa honor al seu cognom seria una broma fàcil, però és inevitable que les seves accions i paraules deixin una bafarada espessa d’espanyolisme. Més enllà de participar en actes de legionaris, el lletrat ha celebrat l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, que va permetre la ràtzia de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida, i ha declarat que el litigi de Sixena va ser el preludi de la independència de Catalunya.
I ho fa en una conferència impartida a la seu de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Zaragoza. pic.twitter.com/XkYoY7pfMg
— Albert Velasco (@velasc_alberto) July 25, 2016
“Els qui vam viure plenament l’època del procés i la independència de Catalunya… Ells van fer de l’afer de Sixena [en referència a Lluís Puig i Santi Vila] el preludi de la seva independència: desobeir les lleis, desobeir les sentències, etc. Tot això era una part de la seva estratègia independentista. Al final, s’ha aconseguit que els tribunals els jutgin”, va dir en una entrevista a la COPE.
L’obsessió d’Español amb Catalunya i l’independentisme, fins i tot, el va portar a crear l’entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalem, la qual va fer servir per presentar un recurs contra els indults dels presos polítics, a qui acusava d’haver desobeït des del govern de la Generalitat els mandats judicials sobre el retorn de les obres. El Tribunal Suprem va refusar el recurs.
Nou recurs contra el nostre indult davant de la Sala Tercera del TS. Ara, “Pro Patrimonium Sijena y Jerusalem”.
Vistos els altres recurrents, no em sorprendria que es tractés d’un càsting per enregistrar una versió actualitzada del NO-DO (en un blanc i negre més intens)… pic.twitter.com/fB8uP3UKMj
— Josep Rull i Andreu (@joseprull) October 13, 2021
Inicialment, l’advocat va provar que el recurs el presentés la Plataforma Sijena Sí, de la qual és membre. L’entitat va aprovar la iniciativa, però al final no va reeixir. Español es va quedar tot sol en “la lluita”. El motiu? El cost de l’astracanada. “Com que no ens vam posar d’acord amb els seus emoluments conforme amb les condicions que li vam posar, vam haver de desistir de posar els recursos”, va explicar la plataforma.
Multat per menysprear el català
L’any 2000, Español, que és de Benavarri (Ribagorça), va sortir escaldat d’una causa judicial en què volia imposar el castellà. La titular del jutjat de primera instància 49 de Barcelona li va imposar una multa de 50.000 pessetes (300 euros) pels comentaris de menyspreu, especialment sobre l’ús del català. En diversos escrits, va usar expressions com “jutjat catalanitzant”, “aberració processal”, “autèntica presa de pèl” i, fins i tot, va qüestionar la formació jurídica de la jutgessa i va assenyalar que les seves actuacions podien situar-la fora del “bloc constitucional”.
La jutgessa va acceptar que tota la documentació en català fos traduïda al castellà, però l’advocat no en va tenir prou i no va aturar els atacs. “El senyor Español ha demostrat una falta absoluta de serenitat, autodomini i fair play processal i, en compte de fer servir els mitjans legítims de defensa per a preservar els interessos dels seus clients, ha utilitzat les males maneres i els excessos verbals”, va escriure la magistrada sobre la sanció. El TSJC i el TC van tombar els intents del lletrat de desfer-se de la multa.
La ràtzia al Museu de Lleida
Español va ser un dels grans instigadors, en plena intervenció del 155, de la ràtzia de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida que la matinada de l’11 de desembre de 2017 es va emportar 44 obres. Un any abans, en declaracions a VilaWeb, ja havia deixat clar com havia de ser el dispositiu: “Si la jutgessa dicta l’execució demà mateix, amb la força pública ens emportem les peces en dos dies. Anem un dia a Lleida i un altre dia a Barcelona, es carreguen en un camió especialitzat en el trasllat d’obres d’art i en dos dies ho fem. No necessitem més temps.”
Tal dit i tal fet. Poc abans de la ràtzia, en un article a l’Heraldo de Aragón, l’advocat va exigir al ministre de Cultura espanyol, i conseller en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, que fes complir “sense excuses” la sentència del jutjat d’Osca. “No debades, abans hi havia el temor que la Guàrdia Civil topés a Lleida amb els Mossos d’Esquadra que, atents a la seva alta sensibilitat nacionalista, havien demostrat ser un cos molt ideologitzat pels seus comandaments, avui feliçment cessats. El fet que ara tant la Guàrdia Civil com els Mossos d’Esquadra estiguin a les ordres del ministre d’Interior ha creat l’ambient de tranquil·litat i seguretat que l’execució d’aquesta sentència exigia”, afegia.
Després d’hores de desmuntatge i protestes, el camió escortat per la Guàrdia Civil es va emportar les obres cap al monestir de Vilanova de Sixena. El lletrat ho va definir com “una victòria per a l’Aragó”, però les obres van romandre mesos amagades per les males condicions de l’espai. Per si no n’hi hagués prou, Español va decidir d’enviar a la fiscalia dos articles periodístics del Segre i l’Ara perquè es comparava el dispositiu policíac amb un assalt. La denúncia va quedar tan sols en una maniobra per a espantar.
Els periodistes no van ser les úniques víctimes, l’advocat també va posar a la diana el director general de Patrimoni de la Generalitat, Jusèp Boya, perquè va considerar que no havia de ser al Museu de Lleida durant l’operatiu de la Guàrdia Civil. En la petició d’investigació, Español va aportar dues imatges. En una, s’hi veia Boya amb les mans enlaire al costat d’un dels vehicles que havia carregat les obres i dirigint-se als concentrats davant el museu, i en una altra, els manifestants amb una pancarta amb el lema “Mans enlaire, això és un atracament”. Tot plegat va quedar en res.
El 2022, cinc anys després de la ràtzia, el Museu de Lleida va fer una exposició amb el títol “Espoli. 25 mirades” per a denunciar la guerra judicial que havia atemptat contra la unitat de la col·lecció. “Passaran segles fins que Catalunya digereixi que va ser vençuda per l’Aragó en aquest litigi, que és el plet més important de tota la història de les dues comunitats”, va dir Español sobre l’exposició.
Més enllà de Sixena
El litigi amb el Museu de Lleida va més enllà de les obres del monestir Sixena. Ara fa tres mesos, l’Audiència d’Osca va ordenar el retorn de 111 obres a parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. Arran d’aquest cas, Español va acusar l’ex-bisbe de Lleida Salvador Giménez de ser un “titella en mans del nacionalisme català” i el va amenaçar amb represàlies judicials. “S’ha estimat més d’escoltar els cants de sirena dels mals polítics de Lleida. L’acaben de posar en un embolic, del qual, lamentablement per a ell, pot acabar responent davant un tribunal”, va escriure.
Així mateix, en una intervenció a Ràdio Lleida, va desdenyar la col·lecció del Museu de Lleida sense les obres de la Franja. “Es quedaria en una situació força penosa i pràcticament hauria de tancar”, va declarar.
Els caps de Puig i Vila
En la seva croada personal, Español també ha reclamat els caps dels consellers Lluís Puig i Santi Vila per no haver lliurat les obres del Museu de Lleida. De fet, el 2019, es va mostrar convençut que la justícia europea extradiria el conseller exiliat. “Com que l’extradiran pel tema del procés, en què se l’acusa de malversació, una volta arribi a Espanya serà jutjat a Osca per desobediència”, va dir en una entrevista.
Ara fa uns mesos, Puig, que no ha estat extradit, va ser absolt pel TSJC de l’acusació de desobediència. L’advocat demanava per a ell un multa de 99.000 euros i dos anys d’inhabilitació. El dirigent ni tan sols va poder declarar per videoconferència, però el tribunal, encapçalat Jesús María Barrientos –conegut pel seu rol en la repressió judicial de l’independentisme–, va considerar que no hi havia proves de la negativa “reiterada” i “persistent” de Puig al trasllat de les obres.
El judici, que es va fer al febrer, va deixar una imatge per al record amb Español perdent els estreps davant el jutge. “Tinc por de parlar i ser condemnat”, va afirmar. “No em sento amb llibertat, no estic en condicions de parlar en aquest tribunal”, va afegir. La tensió entre l’advocat i Barrientos no va parar de créixer. “Tinc més interès que vostè a condemnar aquest senyor, perquè és un mal exemple per a tothom”, va dir, entre més retrets, com ara que Puig, en un altre país, podria ser condemnat entre tres i quatre anys de presó.
Ara, una de les grans patinades d’Español –l’home que assegura que Sixena no és pas una causa política– va ser quan va argumentar: “Com poden dir que és innocent? Si és independentista! Segur que està content que la sentència no es complís.” Unes setmanes després de l’absolució, l’advocat va anunciar un recurs al Suprem perquè anul·lés la sentència i obligués a repetir el judici. En declaracions als mitjans, va dir que l’absolució era “incomprensible” i va definir Puig com un “furibund independentista” que s’havia comportat com un “rebel”.
Vila encara és pendent de judici en un tribunal penal de Barcelona. A ell, Español li demana una pena d’onze mesos de presó i 162.000 euros de multa perquè al delicte de desobediència hi afegeix el d’usurpació d’atribucions judicials.
Cal dir que, el 2021, Español va ser a punt de ser apartat de la causa dels consellers arran de les seves posicions extremistes, i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena –en mans de Jaime Castellón (Ciutadans)– va considerar de cedir la defensa als serveis jurídics de la Diputació d’Osca. Finalment, es va fer enrere per por que el lletrat reclamés una minuta milionària per tota la feina sense cobrar.
Els murals de Sixena i la conspiració
La causa dels murals de Sixena –sentenciada recentment pel Suprem– no ha quedat al marge dels estirabots i les amenaces d’Español, que fa poc va demanar un embargament de béns del MNAC de 150 milions fins que no s’executés el trasllat de les pintures. També ha assenyalat públicament el director del museu, Pepe Serra, i l’ha avisat amb represàlies penals perquè considera que la seva actuació –preparar una bateria d’informes sobre la fragilitat dels murals– “sembla un desafiament en tota regla a la sentència”.
De bon començament del litigi, l’advocat ha negat que el trasllat signifiqués cap risc per al conjunt pictòric, tot i el parer de tota mena d’experts. De fet, ha posat en qüestió les condicions de conservació del MNAC i ha escrit que “la sala capitular del monestir de Sixena no es va cremar en absolut”. En aquest sentit, ha acusat Josep Gudiol d’haver perpetrat una espoliació amb l’excusa del foc. “L’incendi de Sixena va ser selectiu i només va cremar allò que no tenia interès en l’art”, afegeix.
Español ha demostrat que té pocs d’escrúpols, o gens, a l’hora de fonamentar els seus arguments. Encara que això comporti manipular les paraules del restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, un dels màxims experts en pintura mural. En un article, l’advocat posava en boca seva paraules tergiversades sobre les condicions de conservació al MNAC i a favor del trasllat.
En declaracions al Punt Avui, Colalucci va expressar la seva indignació per l’engany de l’advocat. “Ha tergiversat maliciosament el meu punt de vista amb frases molt greus i perjudicials per a la meva dignitat”, va dir. A més, va ressaltar que els murals, tenint en compte la seva fragilitat, eren tècnicament inamovibles. “Les delicadíssimes i crítiques operacions de muntatge i desmuntatge estarien amenaçades per mil insídies i continus perills”, va afegir.
