El Suprem espanyol ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya d’enviar a Sixena les pintures murals

El Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, que actualment són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Avala la sentència de l’Audiència d’Osca, que ja ordenava que es restituïssin les pintures a Sixena, i refusa tots els recursos presentats.

Així doncs, segons el Suprem, el MNAC no n’és el propietari, perquè diu que no les va comprar mai, sinó que van arribar en qualitat de dipòsit, no de propietat. Segons que diu, la persona que va cedir les pintures no tenia els poders per fer-ho en nom del monestir de Sixena.

A més, el Suprem contradiu l’argument principal de defensa del MNAC i la Generalitat de Catalunya, que al·legaven que havia prescrit la capacitat de reivindicar aquestes pintures. Es fonamenta en la jurisprudència del mateix tribunal, que declara que l’acció reivindicatòria no s’extingeix per prescripció mentre el demandat no hagi usucapit el bé i, en aquest cas, les demandades reconeixen que el MNAC no ha posseït les pintures a títol de propietari, atès que les pintures murals van ser arrencades de la sala capitular del monestir i van ingressar al museu mitjançant dipòsit, per la qual cosa no concorren els pressupostos per a declarar prescrita l’acció reivindicatòria.

En relació amb els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposats per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Suprem rebutja la incongruència denunciada de la sentència i la pretesa intervenció com a demandant principal. El Suprem recorda que, quan no hi ha incompatibilitat entre la pretensió de l’intervinent i la que és objecte del procés, com és el cas, es tracta d’una intervenció adhesiva en suport del demandant, tal com es va declarar a les instàncies.

Les pintures murals del monestir de Sixena són les de més riquesa iconogràfica de la col·lecció d’art romànic que conserva i salvaguarda el Museu Nacional d’Art de Catalunya. El valor es manté tot i l’estat, atès que van resultar molt malmeses durant la guerra del 1936-39, perquè el monestir es va cremar. Sortosament, el restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart les va poder salvar, arrencant-les i portant-les al museu barceloní. El valor artístic excepcional, tant per la temàtica com per la tècnica, prové del fet que són considerades pont entre el final del romànic i el principi del gòtic. Són la baula que vincula les pintures procedents de les comarques del Pirineu, d’una marcada influència bizantina, amb el corrent artístic que després s’imposa, que enllaça amb la il·lustració de manuscrits, de la miniatura anglesa que també marcava l’època als altres territoris. Aquestes pintures, de valor universal, es conservaven gràcies a la quietud i unes condicions ambientals òptimes, que ara podria perillar.