La darrera “esperança” del MNAC per a salvar les pintures de Sixena de la destrucció

El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per explicar per primera vegada, i amb tot detall, de quina manera el museu vol fer entendre a la jutgessa d’Osca que l’execució de la sentència del Suprem, és a dir, traslladar les pintures de Sixena que hi ha exposades al MNAC fins a la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena, les sotmetria a un risc extrem de dany irreparable. Tant el govern de l’Aragó com l’Ajuntament de Vilanova de Sixena han demanat l’execució forçosa de la sentència, i el MNAC ja enllesteix un nou argumentari, amb més informes, amb més proves que reiteren aquest risc i l’augmenten, amb l’esperança que la jutgessa els acabi atenent. Serra ha dit que no li constaven ingerències polítiques i que trobava que la seva posició com a director general, la de fer valer la preservació d’aquest patrimoni davant el jutjat d’Osca, era refrendada per les tres administracions que hi ha representades en el patronat del museu, el govern, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol. 

“Parlo com a director general d’una institució condemnada a executar una sentència”, ha començat dient Pepe Serra, deixant clar quin és el condicionant principal, l’amenaça sobre la qual es mouen. L’advocat inflamat i espanyolista de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, pressiona la jutgessa dient que encara no ha iniciat l’execució forçosa de la sentència que li demanen, i el govern de l’Aragó ja ha sortit a demanar multes diàries contra el MNAC si no es compleix la sentència. Però el cas és que hi ha un recorregut judicial encara per explorar sobre el qual el director del museu té “esperança”. 

Tal com ha explicat, el museu ja va aportar al jutjat d’Osca, dins el període d’execució voluntària de la sentència, uns informes tècnics i científics que deixaven clar que l’execució de la sentència implicava sotmetre les pintures a un dany irreparable. Ara disposaran de molta més informació sobre fins a quin punt aquest risc és extrem, i aquesta nova bateria d’informes el faran arribar a la jutgessa tan bon punt rebin la notificació de l’inici del període d’execució forçosa. Després d’això, tot quedarà en mans de la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón, que tindrà capacitat per a fer allò que li sembli més convenient, tant passar per alt els arguments del MNAC com prendre’ls en consideració i encarregar més informes, més peritatges, per acabar de tenir clara –per si no fos ja prou clara– la situació en què quedarien aquestes pintures si fossin traslladades. 

Perquè hi ha una qüestió important que el MNAC plantejarà a la jutgessa per deixar clara la incapacitat tècnica de complir l’execució de la sentència sense mantenir la integritat de les pintures: que, ara per ara, no tenen cap mena d’informació sobre les condicions de la sala capitular del monestir, on el Suprem obliga a col·locar-les. I un projecte de trasllat i de restauració d’uns béns com aquests implica preveure totes les condicions, tant les de l’extracció com les del trasllat (que ja implicarien danys irreparables) però també les de col·locació, sobre les quals el MNAC no en sap res. “La responsabilitat del museu és de retirar i traslladar les pintures, pel que diu la sentència, però també de preservar el bé. I no hi ha cap acreditació formal sobre el lloc de destí, almenys, de moment. No es pot fer un projecte de retirada sense saber com es vol col·locar”, ha declarat el director.

I és únicament el MNAC, com ha volgut deixar clar Serra, qui pot fer el trasllat, qui l’ha de fer com a part condemnada en aquest litigi. No hi ha l’opció que vinguin tècnics de l’Aragó a desmuntar res, no ho poden fer. Si la jutgessa no atengués, finalment, els arguments del museu, haurien de ser els tècnics del MNAC els qui es veurien obligats a desmuntar els suports de les pintures, traslladar-les i col·locar-les al nou emplaçament.

Això les malmetria, de manera que es podria incórrer en un delicte contra el patrimoni, concretament el 323 del codi penal espanyol, que castiga els danys contra “els béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental”. El director del MNAC ha dit que han procurat per la indemnitat del personal de la casa, perquè si això s’esdevingués, ningú no els pogués acusar d’haver comès aquest delicte: ja han advertit amb tota mena de detalls a la jutgessa que això podria passar.

Els tècnics de l’Aragó van ser convidats a participar en la comissió tècnica de seguiment que les administracions que formen part del patronat del museu van crear. Els tècnics aragonesos van examinar les pintures, durant dos dies, però finalment van acabar plegant per ordre del govern de l’Aragó. Aquesta comissió continua la seva feina, amb tècnics designats per la Generalitat, l’ajuntament i també el Ministeri de Cultura, que hauran de fer informes tècnics i lliurar-los, i que podrien, eventualment, ampliar l’argumentari davant de la jutgessa. Serra no ha volgut donar cap nom, però ha dit que coneix la solvència i el prestigi del tècnic designat pel ministeri. 

El MNAC té alineats tots els membres del patronat en aquest sentit, diu Pepe Serra, malgrat les declaracions públiques de representants del govern o del ministeri espanyol, quan diuen i repeteixen que la sentència s’ha d’executar i que el MNAC ja s’encarregarà de veure de quina manera; tot un soroll mediàtic i polític que de cap manera no afavoreix la darrera batalla legal que el museu vol lliurar per salvar aquest patrimoni artístic únic de la destrucció.