Ohio-Suresnes-València: el triangle d’or del congrés dels socialistes espanyols

  • Ximo Puig exercirà d'amfitrió del congrés federal dels socialistes espanyols en plena batalla per la reforma del finançament autonòmic

Esperança Camps Barber
13.10.2021 - 21:50
Actualització: 13.10.2021 - 22:58
VilaWeb

Arriba el dia que el president de la Generalitat, Ximo Puig, tenia assenyalat en roig a l’agenda: els socialistes espanyols s’han citat a València aquest cap de setmana i ell ha d’exercir d’amfitrió. Tres dies tancats al recinte de la fira de mostres per a fer el quarantè congrés federal del PSOE. Un nombre redó que els socialistes volen aprofitar per rellançar la formació. Per modernitzar-la, diuen. N’hi ha tanta, d’eufòria, que un alt dirigent del socialisme valencià ha arribat a comparar València 2021 amb un fet històric: “Aquest congrés pot tenir la mateixa importància programàtica que va tenir el de Suresnes de l’any 1974.”

El calendari ha volgut que aquest congrés es faça sols dues setmanes després de l’exhibició de força del PP a la plaça de bous. Una fita interpretada com una reconquesta pels conservadors espanyols. Uns altres, com els socialistes mateixos, d’aquesta conjunció en fan una interpretació més grandiloqüent i diuen que el País Valencià és l’Ohio espanyol. Aquell estat americà que és la mesura de la temperatura electoral als Estats Units. El partit que guanya a Ohio, diuen, col·loca el president a la Casa Blanca. Al País Valencià, que aporta un 9% dels diputats del congrés espanyol, no sempre ha estat així, però les metàfores i comparacions a vegades ixen de manera automàtica.

El ball de la Yenca de Ximo Puig

El conclave socialista també es farà just una setmana després de la celebració de la diada del Nou d’Octubre, quan Ximo Puig, secretari general de PSPV, va fer aquell discurs institucional, com a president de la Generalitat, en què va demanar un canvi de papers perquè els valencians deixen d’ofrenar a Espanya i que ara siga Espanya que ofrene als valencians. Va demanar també, Puig, el Nou d’Octubre, una nova proposta de l’Espanya de les autonomies, un concepte federal en què càpiga tothom i de la qual ningú no tinga la temptació de fugir, de marxar… de fer la independència.

Al saló de Corts, el president va parlar també del dúmping fiscal que fa la comunitat de Madrid. També és una cançó vella que Puig a vegades canta amb molta força, però a vegades s’arronsa i amb un fil de veu diu que no n’hi ha per tant. Una de freda i una de calenta. Com quan va demanar públicament, el 20 de juliol passat, un impost per a les rendes altes que trien Madrid per a estalviar-se imposts. La proposta no la va improvisar, la portava ben argumentada, amb una cita d’autoritat, fins i tot. Pocs minuts després li va començar a caure una pluja de retrets, tant del Partit Popular com dels seus companys de militància al PSOE, els mateixos amb qui es trobarà aquest cap de setmana. Entre aquestes negatives hi havia la de la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero. I així va ser com, menys d’un mes després, el president es desdeia de la proposta.  

Una mena de ball de la Yenca, de nedar i guardar la roba, de joc d’equilibris que el president Puig ha hagut de fer exageradament aquesta setmana tan intensa i de molta exposició pública. Poques hores després del discurs del palau, el president viatjava a Madrid a celebrar la inauguració d’un diari de Prensa Ibérica. Un diari molt radial, fet al centre a partir de les redaccions dels mitjans que aquest grup de comunicació té a la perifèria (emprant la terminologia madridocèntrica que empastifa tot el discurs polític, és clar).

I Puig també va anar a la desfilada militar del dia nacional que Espanya celebra al quilòmetre zero. A la desfilada, al besamans, als somriures i capades i mans al cor per als reis dels espanyols… I totes aquelles coses que es fan a Madrid el dia que se celebren uns fets que cada vegada són més discutits fora l’estricte territori espanyol.

VilaWeb
VilaWeb
Ximo Puig durant el discurs del 9 d'Octubre
Ximo Puig saluda Fernando Garea, el director del nou diari madrileny

La llista de desigs de Ximo Puig

De Madrid estant, Puig i Sánchez van tornar a remenar l’arbre de la descentralització d’Espanya, un moviment que no va contra Madrid, diuen, sinó que serveix per a escampar l’estat per Espanya. I després ve allò que no té sentit que l’institut oceanogràfic tinga seu a Madrid, que és l’exemple que Puig posa cada vegada que vol explicar què significa això de l’Espanya policèntrica i polifònica. Els van insultar. I ahir mateix Puig hi insistia: “Espanya és plural i diversa. És molt que més Madrid. La descentralització ha de fer una Espanya més forta i més cohesionada…”

Ximo Puig i els seus assessors es vanten que si Pedro Sánchez i més membres del govern d’Espanya diuen aquestes coses és perquè els han “comprat” el discurs. “Ferraz ho té clar, perquè si no, Sánchez no s’hauria compromès la setmana passada a estudiar la descentralització dels òrgans de l’estat, no s’hauria compromès a parlar de l’infrafinançament valencià, no s’hauria compromès en el deute. La mirada de Ferraz ara és diferent.”

Un focus d’idees de progrés

Ja fa dos anys, que la direcció del PSOE va decidir que el quarantè congrés federal del partit es faria a la capital del territori amb més població on governen, i ara arriba el moment d’exhibir múscul. Parles amb qui parles de la direcció dels socialistes valencians, neguen que l’ombra allargada de la plaça de bous plane sobre els seus pensaments. Un congrés com aquest no s’improvisa, diuen.

Però el fet és que fa dies que l’organització ha pitjat el gas de la mobilització de les bases. Han avançat els noms llampants de tots els assistents de primera fila del partit. Han organitzat reunions, converses, cafès, debats i formats de tota mena perquè aquells compromissaris acreditats que en algun moment han dubtat de si anar-hi o no anar-hi tots tres dies, tinguen motius per a no fallar, per a no deixar cadires buides, per a propiciar imatges de victòria futura. Els socialistes valencians no poden fallar als socialistes espanyols. Fira València ha de ser una plataforma de llançament d’allò que un dirigent del partit ha anomenat revolució del socialisme democràtic.

Sobre el paper, la idea és que aquest quarantè congrés siga un focus d’idees vinculat a la nova economia que propicien els fons europeus, una reflexió sobre la nova cultura del treball… Allò de Suresnes. A la pràctica, la qüestió és marcar territori. Exhibir un partit potent i unit, que governa Espanya, que governa el País Valencià, que sap pactar i que és més fort i mobilitza més que el Partit Popular. “S’ha demostrat que la política és un art molt efímer. De la plaça de bous del PP no se’n  recordarà ningú d’ací a quatre dies, excepte els polítics i els periodistes”, ha dit a VilaWeb aquest dirigent del PSPV que reconeix que per a dissenyar el nou model de finançament es necessita el PP.

Una certa tranquil·litat per a Ximo Puig

Els socialistes espanyols arriben relativament tranquils a aquest congrés. Governen Espanya, Sánchez no té un candidat alternatiu i, a més, ha fet allò que solen fer els líders carismàtics quan arriben al cim: desterren al racó de pensar qualsevol que li puga fer ombra. La defenestració de José Luís Ábalos va ser un regal per a Ximo Puig, que tindrà el seu congrés nacional el mes vinent a Benidorm i que ja sap que ningú més no optarà a la secretaria general. Bassa d’oli.

Ximo Puig exercirà d’amfitrió tranquil, en aquest aspecte, però haurà d’assumir el doble paper de ser complaent amb els convidats, amb Pedro Sánchez, i de continuar exigint un millor tracte de l’estat. De moment, en el projecte de llei de pressupost que acaba d’entrar al congrés, les inversions previstes són del 9,3% del total, però l’exigència de Puig és, des de fa anys, del 10%, que fa referència al pes demogràfic dins l’estat espanyol.

Que Espanya ofrene. Que s’aprove d’una vegada el nou sistema de finançament, que el deute deixe d’ofegar els comptes de la Generalitat, que les infrastructures deixen de pensar-se a partir del centre de la península, perquè, per molt que diguen, això que el corredor mediterrani passe per Madrid… Tot aquest discurs que Ximo Puig fa anys que repeteix com una tornada, i que, aquests últims mesos, trena amb els presidents de més territoris amb maldecaps semblants. Armengol, Aragonès, Moreno Bonilla…”Com que estem així Múrcia, Catalunya, les Illes, Andalusia, probablement ara hem de mirar Espanya a partir de dos eixos: l’Espanya despoblada que envelleix, i l’Espanya més concentrada, més perifèrica i més mediterrània”, diu un dirigent socialista. I alhora recorda que fa dos anys Ximo Puig ja va demanar, en el discurs del Nou d’Octubre, uns nous pactes autonòmics per a un estat descentralitzat. “És una gota malaia, el president, i hem aconseguit que tot el món sàpiga que som la comunitat més mal finançada.”

A banda aquestes demandes d’ofrenes, Puig arriba al congrés del seu partit amb l’etiqueta verda d’haver fet una bona gestió de la pandèmia de covid. De no haver cedit a les pressions i haver imposat les restriccions més dures per a evitar més contagis. Alhora presumeix d’haver mantingut un diàleg permanent amb tots els col·lectius socials. I no tan sols d’haver-hi dialogat, sinó d’haver-ne escoltat les demandes. Una altra cosa de què presumeixen a l’entorn del president és de l’eficàcia a l’hora de repartir els ajuts a tots els sectors econòmics que van veure l’activitat paralitzada durant els mesos més durs de confinament.

Puig també presumirà davant els companys de partit, de ser un home de diàleg perquè  no governa sol, sinó que ha sabut falcar amb eficàcia el Pacte del Botànic que repeteix experiència. Fa un parell de dies, el gabinet de comunicació de Presidència deixava anar una nota de premsa en què s’especificava que el consell que presideix ha estat capaç de pactar amb tots els partits aquesta legislatura. D’aquesta manera responen a l’etiqueta d’esvalotador i radical que alguns sectors del PP, i també del PSOE, li volen adjudicar.

El gran dubte

Hi ha, això no obstant, una ombra que plana entre els socialistes valencians. Puig no ha dit encara si es presentarà a una reelecció. No ha dit si vol tornar a ser candidat per a intentar un tercer mandat. Al seu entorn mantenen el silenci. A la primera legislatura el president va dir que vuit anys és un període raonable per a impulsar processos de canvi i de renovació, i que aquests canvis tinguen incidència en la societat. En el cas del govern del Botànic que Puig encapçala, es tractava de revertir tot de polítiques i pràctiques del PP, a més d’intentar remuntar la reputació d’un territori ben malmès a causa de tants escàndols per corrupció.

En aquell moment, la variable d’una pandèmia que mantindria el món aturat durant mesos, només la preveien els llibres de ciència-ficció. La variable Diana Morant tampoc no era damunt la taula. L’actual ministra de Ciència i Innovació del govern d’Espanya era, fins fa molt poc, batllessa de Gandia. Morant, que sempre ha tingut una sintonia absoluta amb Puig, ara és el gran valor en alça del socialisme valencià, una figura clau en la renovació generacional del PSPV.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any