L’agenda de Ximo Puig el duu avui de viatge oficial a Sevilla. Concretament, al palau de San Telmo, la seu de la presidència de la Junta d’Andalusia. Allí l’espera el seu homòleg, Juan Manuel Moreno Bonilla. La nota de premsa que explica els motius del viatge diu: “És la primera volta que tots dos presidents comparteixen una convocatòria per a abordar qüestions que afecten els seus territoris. Totes dues comunitats autònomes són a la cua de l’actual sistema de repartiment de fons i pateixen el dèficit de finançament més gran.”

El cap del Consell continua la gira en cerca de suports per a pressionar el govern espanyol perquè presente un projecte de reforma del sistema de finançament acceptable per als interessos valencians. Aquesta reunió de Puig amb Moreno Bonilla, del Partit Popular, deixarà la fotografia d’un canvi d’eix en l’estratègia de donar visibilitat a un obstacle que no tan sols amenaça les polítiques públiques del Consell, sinó que dia rere dia enverina les relacions entre els socis del Botànic.

President amb els vots de Vox

Aquest canvi d’eix, aquesta nova fotografia, no és una anècdota si es té en compte el perfil polític de qui Puig cerca ara com a aliat. El PP de Moreno Bonilla no va ser el partit més votat a les darreres eleccions andaluses. Ho va ser el partit socialista de Susana Díaz. El PP va pactar amb Ciutadans, amb qui governa, i va acceptar els vots del partit d’extrema dreta Vox per a arribar a la presidència de la Junta. Així, va aparcar trenta-set anys de governs socialistes a Andalusia. Vox no és dins l’executiu, però és qui té la clau de la majoria. Sense els vots dels seus onze diputats, la Junta no pot aprovar lleis tan importants com el pressupost, per exemple.

Les fotografies i les aliances

Col·leccionant fotografies i cercant de trenar aliances amb Moreno Bonilla, Puig fa cara a tots els vents i tant li fa el perfil polític de qui tinga davant si li serveix per a reforçar-se per a reclamar un canvi de mentalitat del govern de Pedro Sánchez.

Amb la d’avui, ja en tindrà tres, de fotografies: la que es va fer a Mallorca amb Francina Armengol; la que es va fer fa dues setmanes a València amb Pere Aragonès, i la que es farà avui a Sevilla amb Moreno Bonilla. Tres presidents, tres partits, tres territoris dels anomenats perifèrics i maltractats pel govern espanyol.

 Un pont entre el Vedrà i Xàbia anomenat Jaume I

Aquesta reunió d’avui a Sevilla es va pactar en una trobada entre Puig i Moreno Bonilla a Barcelona el mes de juny, durant les jornades del Cercle d’Economia. Tots dos van reconèixer que el País Valencià i Andalusia són els territoris amb l’infrafinançament més sagnant. Aquest reconeixement mutu els ha fets estranys companys de viatge en el camí de la reivindicació.

El president Puig diu una vegada i una altra que per a resoldre l’infrafinançament valencià s’ha de fugir del frontisme. Insisteix a trobar allò que anomena espais comuns per a treballar: “Aquestes coincidències no es poden formular com un frontisme cap a la resta d’autonomies, sinó com una exigència que hi haja equitat amb el tractament.” Puig estima que entre tots dos hi haurà punts de coincidència sobre els quals parlaran durant la reunió d’avui, que és previst que dure dues hores.

El fet que Juan Manuel Moreno Bonilla governe amb Ciutadans i reba el suport de Vox no sembla inquietar Ximo Puig. “Els presidents representem les comunitats, no els partits, el partidisme que es fa des de les institucions és molt negatiu”, va dir ahir mateix.

Vicent Soler: “Sense el PP no hi haurà nou sistema de finançament autonòmic”

Missatges als socis del Botànic i a la Moncloa

Les fotografies, els somriures i les conferències de premsa conjuntes es fan amb un doble objectiu. Per una banda, es llança el missatge intern que el president fa tot allò possible per a aconseguir allò que fa anys que el govern espanyol nega als valencians. Per una altra, s’envia un missatge a la Moncloa, a Pedro Sánchez. El valencià és el territori més gran amb un president socialista, el congrés federal del PSOE es farà a València a mitjan octubre, però els socialistes valencians no estan satisfets amb la gestió que fan els seus al govern espanyol.

La sordesa del govern espanyol

La reivindicació del finançament just per al País Valencià és antiga. Durant el primer Botànic, quan a l’estat espanyol governava el PP de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro, ja van començar les reclamacions. Amb l’arribada de Sánchez, el Botànic va fer un alè d’alleujament pensant que la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, que havia estat consellera d’Hisenda a la Junta d’Andalusia, precisament, seria més sensible a les peticions valencianes. Però ha anat donant llargues. Fins i tot va arribar a un compromís amb el diputat Joan Baldoví i se’n va desdir poques setmanes després.

I Calviño ho va negar tres voltes, davant el president Puig

Però la negativa més espectacular del govern espanyol a revisar el model de finançament la va donar, davant el president Puig mateix, la vice-presidenta Nadia Calviño, que va dir tres vegades, al Palau de la Generalitat, que la qüestió no era a l’agenda. A mesura que van passar les hores d’aquell dia feixuc per a Calviño, es va adonar de com n’és, de sensible, la qüestió i va arribar a admetre que s’havia de començar a estudiar.

La setmana passada, la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, va admetre a València que sí, que el País Valencià és el territori més mal finançat de l’estat espanyol i que el dèficit s’ha de resoldre, però no va posar cap data.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.