Santa innocència: si ara tot ja es redueix a Madrid

El crispat nacionalisme espanyol està enfadat per una suposada "descapitalització" de Madrid

Vicent Partal
Vicent Partal
11.10.2021 - 19:51
Actualització: 11.10.2021 - 21:15
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui és 12 d’octubre, el dia en què molts celebrem i reconeixem la resistència dels pobles indígenes contra la colonització d’Amèrica i el dia en què Espanya, malgrat això, celebra el seu dia nacional. L’any passat, vaig explicar en un llarg editorial el sentit i l’origen d’aquesta celebració, com va ser creada contra la Segona República Espanyola i per destruir-la i de quina manera la diada, com tantes coses més, ha estat assumida de manera acrítica per la transició postfranquista i l’esquerra requeté. La desorientació de la progressia espanyola és còsmica i ja no ve d’ací, però, per si de cas, no està de més recordar-ho.

Enguany, els nacionalistes espanyols estan encara més enfadats que de costum. En el front exterior, perquè, a Amèrica, van de polèmica en polèmica, enfrontant-se a Mèxic o criticant el president Joe Biden per haver reconegut solemnement divendres passat “la dolorosa història de greuges i atrocitats que molts exploradors europeus van infligir a les nacions tribals i a les comunitats indígenes”. El president dels Estats Units ha abandonat la tradició de lloar Cristòfor Colom el dia que porta oficialment el seu nom i ha dit que, per als nadius americans, “l’exploració occidental va implicar una onada de devastació”.

És evident que la hispanitat, aquest invent del feixista Ramiro de Maeztu, autor de la idea tenebrosa de la “reconquesta espiritual”, no passa pel seu millor moment enlloc del món. És una idea com més va més qüestionada. Però enguany, el contrast entre allò que volen presentar com la glòria colonial espanyola i la realitat encara és més punyent en vista del debat histèric desencadenat en el front interior sobre la capitalitat de Madrid.

El rumor, perquè no és més que això, sobre que algunes institucions de l’estat podrien abandonar la capital espanyola per a traslladar-se a uns altres llocs ha desencadenat la histèria d’uns patriotes que, a força de reduir cada volta més el perímetre d’allò que consideren sanament espanyol, un dia es trobaran defensant que Madrid, amb vuit mil quilòmetres quadrats, és tot allò que hi ha per a defensar d’aquell imperi que reclamen amb el pit inflat i que va arribar a tenir-ne vint milions, de quilòmetres quadrats.

La bogeria desencadenada pel rumor és enorme, però també és ben descriptiva de l’estat de crispació permanent en què es mou aquesta gent. Les institucions no es repartiran per la geografia espanyola perquè l’estat espanyol recela de qualsevol cosa que no siga Madrid. No es refien ni de La Rioja. Però sobretot perquè, al final, Espanya solament és una construcció al servei de Madrid, un estat que ha invertit els principis de la lògica. Cerqueu un altre estat europeu que tinga per capital un no-lloc, sense comunicació exterior natural. No el trobareu. Estònia pot distribuir l’estat i els seus treballadors tranquil·lament entre les divuit ciutats principals del país. Espanya, això no ho farà mai. I en tenim la prova, ben recent i constatable –encara que, com sempre, la major part dels polítics i els mitjans hagen decidit d’oblidar coses que, com aquell qui diu, acaben de passar.

Faré memòria. L’any 2004, Rodríguez Zapatero i el president Maragall van acordar el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, remarcant que era la primera institució de l’estat a recol·locar-se fora de Madrid. El 2008, es va començar a construir un edifici al 22@ de Barcelona, que l’havia d’allotjar i que havia de ser inaugurat dos anys després, el 2010. Però el 2013 el govern espanyol va decidir que la comissió s’integraria en una nova Comissió del Mercat i la Competència i, ale hop!, amb aquesta jugada la seu va tornar a Madrid, concretament a l’edifici que era del Banco Urquijo, al carrer d’Alcalà, 47.

Així és com funciona Espanya. Però, tot i saber-ho de sobres, ara Ayuso i els seus camarades han desencadenat una furibunda campanya contra allò que diuen que és la “descapitalització de Madrid”, atacant de manera ben particular el president Ximo Puig, que creuen que és el malvat que és darrere de tot. Resulta fascinant. No hi ha res sobre la taula, cap pla de moure res de res, el president Puig és infinitament més moderat que el president Maragall, però, així i tot, i molt significativament, el govern espanyol no té cap més ocurrència que posar-se a la defensiva i ahir va declarar solemnement que no volia fer mal a Madrid de cap manera sinó que, en tot cas, es tractava de “compartir l’estat”. Santa innocència, quina definició més poruga, la del socialisme espanyol. I quina manera de perdre el temps, qui encara crega, malgrat totes les evidències, que Espanya és una cosa que es pot reformar…

PS1. Qüestió molt i molt important: Polònia defensa davant el TJUE haver negat la primacia del dret europeu basant-se en l’actuació espanyola que prohibí a Oriol Junqueras de ser eurodiputat. Les proves que la crisi entre Catalunya i Espanya és central a tot això que passa a Europa no paren d’acumular-se.

PS2. Ahir vam estrenar una nova secció de VilaWeb: “Bots i barrals“. Cada dilluns, dimecres i divendres, Ot Bou us oferirà al vespre un repàs de l’actualitat política nacional i internacional i de les seues repercussions mediàtiques. La podeu llegir ací i també podeu apuntar-vos a rebre l’article de manera còmoda al vostre correu, deixant en aquest formulari l’adreça en què el voleu rebre.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Oriol Roig
Oriol Roig
11.10.2021  ·  22:32

Espero que quan siguem independents Barcelona no repeteixi els errors de voler ser la “Madrit dels Països Catalans”. Per exemple, República Catalana capital Tarraco, Parlament a Castelló de la Plana, a prop de tots els territoris, Embaixades a Girona i Conselleries a Lleida.

Josep Usó
Josep Usó
11.10.2021  ·  22:37

Semblen molt alterats. Però és que a força de triar i retriar la puresa de sang que tant els agrada, ja estan ben agafats al pal de la bandera que tenen a la plaça de Colón, que és la única prou gran com per a cobrir tot el seu imperi (les vergonyes no hi caben). I ara, ben agafats al pal de la bandera s’han de sentir dir que Polònia, que deu estar dolguda perquè 29.000.000.000 € són molts diners s’empara en el nyap del Supremo amb Junqueras. Es veu vindre el martinet del TJUE i ells no es poden moure del pal de la bandera, que el vent bufa molt fort. Seguim i gaudim, que demà faran una festa on un dels principals protagonistes serà una cabra. I si no, al temps.

Carles Serra
Carles Serra
11.10.2021  ·  22:44

Gràcies Vicent per l’editorial; poca cosa més a dir com dius el final de l’editorial; per qui és cregui que espaÑa es pot reformar.

jaume vall
jaume vall
11.10.2021  ·  22:46

Molt bé, Oriol Roig, per recordar que Barcelona té tics centralistes que no podem deixar passar a la República Catalana. De fet, en el meu bloc Memoràndum, ja vaig deixar constància de la següent proposta descentralitzadora :

“Descentralització territorial

4.Estructura de l’estat català:

L’estat es dota d’una estructura a base de sis vegueries i dues regions autònomes.

Territorialitat:

6 regions / vegueries :

Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Penedès, Central.

2 regions autònomes:

Val d’Aran , Terres de l’Ebre, que tinguin parlament propi des de ja mateix.

(Aquestos dies hem pogut llegir les declaracions d’un alt càrrec del PP lamentant-se d’haver delegat l’educació a les autonomies. Mostra un tarannà absorbent, limitador.

(perquè no tinguin ganes de marxar, que no tinguin llibertat). És a la inversa (perquè se senten a gust amb nosaltres, tal com són, no voldran marxar).

Exemple de les banderes suïsses plantades a quasi tots els jardins de les cases, tant al Ticino com a Ginebra, com a Basel.

Per tant, descentralització real.

La descentralització comença per les institucions públiques:

Seus institucionals a repartir:

Barcelona: 1Parlament ; 1Executiu ; 1Banc Central ; 1Conselleria esports ; 1Conselleria exteriors

Badalona: 1 direcció recerca mèdica ; 1 conselleria sanitat

Hospitalet: 1conselleria benestar social ; 1 direcció recerca telecomunicacions

Terrassa / Sabadell: 1 direcció recerca tèxtil ; 1 direcció recerca automobilística

Lleida: 1 conselleria d’agricultura i alimentació ; 1 conselleria medi ambient

Tarragona: 1 conselleria indústria ; 1 direcció de ports

Mataró: 1 direcció recerca tecnològica ; 1 conselleria infraestructures/ habitatge

Santa Coloma Gramenet: 1 conselleria interior

Reus: 1 conselleria comerç

Girona: 1 conselleria turisme ; 1 conselleria economia

Manresa: 1 la seu del senat alternatiu (Assemblea Cívica Persones i Entitats) ; 1 conselleria cultura

Vic: 1 conselleria universitat

Vilafranca Penedès / Vilanova i la Geltrú: 1 direcció recerca agroalimentària ; 1 direcció recerca recursos piscícoles

Terres de l’Ebre i Val d’Aran tindrien el seu propi parlament i executiu.”

Per a qui vulgui interessar.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
11.10.2021  ·  22:57

Amb aquestes declaracions poloneses Espanya queda en evidència i es posa el dit a la nafra, això unit amb les declaracions del TC ho fa tot més divertit.
Prepareu les crispetes 🙂

Fermí Alari
Fermí Alari
11.10.2021  ·  23:13

Fa molts anys que penso que Tortosa hauria de ser la capital federal dels Països Catalans. Crec que una proposta així ajudaria a la cohesió nacional. Que a més hi pugui haver subseus, doncs perfecte. Ah, i visc bastant lluny de Tortosa.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
12.10.2021  ·  00:08

En relació a PS1: amb una presidenta de la Comissió com la Von der Leyen i, el que és encara pitjor, un president del Consell com en Charles Michels, les institucions europees difícilment mostraran decisió per parar els peus als estats fatxendes de la UE.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.10.2021  ·  00:26

Anem a pams, Vicent:

1. El que puga fer l’embat entre la U.E. i el regne d’España no ens ha de fer ni fred ni calor.

Com tampoc no els en va fer a les repúbliques bàltiques, ni les posicions d’EUA o alguns països tercers que n’eren contràries, excepte dels països que van desequilibrar la balança en favor després d’autoproclamar-se independent i reforçaven la banana antirussa per pur egoïsme. Que és el que ens cal cercar a nosaltres.

2. Que l’estructura d’España siga tan indeformable ens beneficia, i ens perjudica que puga adaptar-se a un model més federal. Perquè això ens torna a engalipar amb un miratge nou, però reglotat i fallit moltes voltes abans. El federalisme i altres llepolies enverinades. Com a parèmia perillosa que pot embadocar molts valencians i illencs en comptes de tirar al dret. Que hi hauria de preocupar i ocupar als principatins, per pur egoïsme. Per què ens cal la “massa crítica” mínima i suficient per a enderrocar l’ocupant. Per això és tan important la invenció dels Països Catalans; perquè uneix el pensament de la filosofia positiva que es nodreix de la realitat i la matemètica de l’estatística. Saber-nos comptar. I al debat d’açò no podem anar amb pre-judicis ni amb dogmes. Puix cap “solució” és vàlida a tot arreu i eternament. Ens hi cal “el cas per cas”.

3. Tot fent una comparança estructural: els edificis a S. Francisco i al Japó a principis del segle XX els feien robusts i hiperestàtics. I en produir-se un terratrèmol que és una sacsejada de plaques tectòniques que propaguen en forma d’ona les estructures dels edificis trencaven per ser massa rígides i incapaces d’absorbir l’enorme energia alliberada per la Terra. En l’actualitat els edificis -gratacels inclosos- són fets per estructures articulades que s’acoblen al moviment de les ones de cada sacsejada sense contraposant-s’hi i deixant que l’energia es dissipe. I darrerament i després de l’11-S a N.Y. s’ha descompost el disseny del nucli central de les plantes i façanes que van minvant i diluïnt l’energia en cas de catàstrofe reconduïnt-la vers l’exterior com s’ha fet darrerament en gratacels de Shangai i Beijing. Per tal de que, en solsir un forjat, no caiga directament sobre el de sota i faça l’efecte dòmino de les World Trade Center (Torres Bessones de Nova York).

4. Que el M.H.P. Puig i Ferrer, siga una diana fàcil per a l’estat ocupant és perquè la seua existència depén d’ells. Evidentment no és un Vaclav Havel, ni una A. Merkel, ni un W. Churchill, ni un Eisenhower….és el que li permeten ésser mentri mentres dure aquesta farsa de jocs d’espills que és l’estat colonial español.

5. Més perill té Mònica Oltra i Jarque -qui té 3 pams colgats sota terra que en Puig- que, junt a la ministra Yolanda Díaz (gallega), estan perfilant el 3r espai on diluir tota la dissidència colonitzada com sempre ha fet el leninisme intel·ligent amb l’aquiescència d’elements com com Joan Baldoví en què ERC no és aliena, ni Bildu ni Aralar -des de fora – i deixant-te més penjat que un cuixot a l’hora de la veritat- com sempre han fet els vascos ja foren els “vizcaínos imperials” com els diversos hereus d’en Sabino Arana i Miguel Unamuno. Que, al cap i la fi, tots dos eren vascos i requetés fins el moll dels ossos.

6. Aquests debats “vicentins” són eficaços per per a perfilar quines estructures hem de crear per a ser sostenidores i administradores de la Confederació Catalànica que hem de instituir en les dècades present i vinent. Per tant cal ser eficaços (en temps i energia esmmerçada) i que el rendiment siga màxim.

Josep Blesa (València)

Josep Blesa (València

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
12.10.2021  ·  00:34

Si no fos perquè són els amos dels nostres impostos i els eterns botxins dels Països Catalans, la situació faria petar de riure… Només imaginar-me el llenguatge no verbal de l’ Ayuso 😉

Jordi Alvinyà
Jordi Alvinyà
12.10.2021  ·  01:04

Llegint la proposta d’en Jaume Valls segurament la gent de l’Alt Pirineu ens haurem de plantejar optar per adherir-nos al Principat d’Andorra i deixar enrera qui ens menyste. Mes val no jugar a fer propostes quan no es te el nivell requerit, si no vols ferir els sentiments legitims de molta gent.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.10.2021  ·  05:48

Són tan espanyols que continuen negant la història. No hi va haver genocidi era l´arribada de la civilització a base d´espasa i pebrots. També en tenim a casa i cal reconeixer-ho. Lo de Polonia ens ve a mida , el TJUE s´haurà de mullar en benefici de la UE i contra sacrosantes constitucions.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
12.10.2021  ·  06:26

Per a estafar algú cal tant l’estafador com la col·laboració de l’estafat.

Jo no crec que el que passa a Madrid sigui un fenomen passatger que acabarà amb la seva autodestrucció perquè s’autoreduiran a la capital i una hora o altra trepitjaran massa ulls de poll. Per la senzilla raó que al poble espanyol, inclòs el de la “España vaciada” ja li està bé i hi col·labora de bon grat. Per qualsevol habitant d’un poble mal comunicat, buidat d’indústria, envellit, sense serveis, amb una estació de tren abandonada i vivint d’un secà precari, és un gran orgull que Madrid sigui com és i cada cop que Madrid inaugura una infrastructura o el Real Madrid guanya un títol, se senten cofois i orgullosos. Per la mateixa raó, quan a les noticies els diuen que a Catalunya s’hi ha invertit un euro de més que l’any anterior se’ls desperta la bèstia anticatalana.

Són així i els han fet així. Aragó mai demanarà que el Prado els torni les nombroses obres de Sixena que tenen als magatzems (ni tan sols exposades), però en canvi no pararan fins que s’emportin els frescos del MNAC. Ara, si els frescos marxessin per anar a parar al Prado, per exemple. se sentirien molt honrats i no badarien boca. Com no ho han fet els valencians amb al Dama D’Elx.

La concepció d’Espanya que tenen no té solució. És el jacobinisme francès però amb boina encastada fins les orelles. Però que ens sembli ridícul, absurd i nociu per a nosaltres i per a ells mateixos, no vol dir que sigui reversible o que tingui un recorregut limitat. Jo crec que, com la monarquia, continuarà infinitament en el temps. Espanya no canviarà. Canviarem nosaltres, per ser com ells, si no fem passos per marxar. De moment ja estan aconseguint eliminar la llengua a passos agegantats, amb la nostra inestimable col·laboració. I gràcies a sòmines com la Colau, fer de Barcelona una ciutat grisa i provinciana digna d’en Porcioles (perquè entre altres coses i malgrat la cosa comuna, l’especulació urbanística i el turisme de baix nivell es poden considerar rampants). D’ací a considerar Madrid com la gran ciutat i la nostra capital (també paraules de la inefable hiperalcaldessa) hi ha un moment. Hi ha fins i tot coses que, si vols guanyar-te un futur, més val que marxis de Barcelona. L’audiovisual n’és un exemple.

Per tant, compte amb menystenir la cridòria histèrica d’Ayusos i Almeidas: saben perfectament què fan i quins objectius volen aconseguir. I se n’estan sortint mentre la gent (naturalment a Espanya, i malauradament a Catalunya) no fa rer per evitar-ho. Madrid serà un no-lloc, però és com l’albatros: capaç de volar tot i que els enginyers aeronàutics diuen que no hauria de poder; però ell no ho sap.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.10.2021  ·  08:23

Una manera de distreure al bestiar, propi de les esquerres golfes i borboniques. Sanchez com Junqueras, nomes els hi interessa forrar als mikitants amb carrecs i nomines descomunals. Tauletes, rifes i capitalitats un joc per robar.nos cada dia més

josep soler
josep soler
12.10.2021  ·  08:28

“LA PROGRESSIA BOROCRÀTICA ÉS L’ALTRA DRETA”

Les idiologies van mutant 45º en cada generació fins ser just el contrari del que van ser. És la condició humana.

Avui el votant espanyol a la progressia espanyola, és igual de franquista que els que votaven dreta els anys 30 o els que eren equidistants amb la primera temporada franquista del 39 al 75.

Però els ciutadans catalans que són nacionalistes espanyols i dieun ser d’esquerres, tenen la peculiaritat d’alternar el vot entre la dreta extrema del PPCiudadanosVOX i la dreta simpàtica del PSOE-Comuns. Avui són equidistants amb el franquisme de la segona temporada del 76 al 2021 perquè el nacionalisme els pesa més que la idiologia.

La mutació generacional també gira dins el col·laboracionisme català: en la primera temporada franquista era bàsicament la burgesia comercial i terratenients, els de dretes, però en la segona temporada són buròcrates d’esquerres. El primer capítol de la segona temporada els actors eren en Pujol&Duran avui són Aragonès&Juqueres.

És la condició humana d’amorrar-se al piló uns pocs, i fer-ne acte de fe una parròquia de militants

Jordi Torres
Jordi Torres
12.10.2021  ·  08:36

Excel·lent editorial, Vicent, i molt inspirats els comentaris d’en Josep Blesa i d’en Miquel Gilibert.

Sobre aquesta ‘ira preventiva’ dels capitalins, només afegiré que, tot i ser ridícula, fins i tot còmica, sempre els hi ha funcionat. Sempre es queixen i s’exclamen amb aquesta ferocitat seva molt abans de veure-li les orelles al llop, quan el llop ni tan sols ha sortit del bosc. Ho fan perquè saben, tothom sap, que Espanya-capital-Madrid és un gegant amb peus de fang.

Com molt bé dius, Madrid és un no-lloc, és un parc aquàtic en mig del desert, una benzinera solitària a una carretera comarcal; la seva existència és conjuntural ja que depèn de factors externs. Si un dia Madrid perdés la capitalitat, què li quedaria? Sense indústria pròpia, sense un ecosistema ben travat de petita i mitjana empresa que no necessiti viure amorrat a l’inacabable doll de riquesa estatal, amb un munt de serveis i intermediaris que s’alimenten del substrat administratiu… quan de temps trigaria en convertir-se en una ciutat com Toledo o Guadalajara? Ells ho saben i per això criden.

Bernat Garrigos
Bernat Garrigos
12.10.2021  ·  09:09

Partal. Ets un p*** crack. 24 hores és el que han trigat els polonesos a demostrar la validés del teu editorial d’ahir dient que ells no han fet res més que el que ja fa espanya amb la jurisdicció europea. Fantàstic.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.10.2021  ·  09:34

Segons Ayuso Espanya és Madrid i Madrid és Espanya, oi? De manera que l’Espanya-Madrid d’Ayuso és una unitat autosuficient. Els seus problemes s’acabarien si Espanya-Madrid s’independitzés de la Península. Com que ja són membres de la UE podrien disposar de la totalitat dels fons europeus, com de fet ja fan, però sense haver de fer veure que els comparteixen amb els no capitalins. Les seus bancàries i els centres de recerca podrien continuar ubicats a Madrid-Espanya, però les contaminants activitats agrícoles, ramaderes i fabrils, repartides per altres indrets peninsulars, no podrien contaminar l’ambient del reialme d’Ayuso.

Ah!! Això que descric és molt semblant a la realitat actual, oi? No ben bé. Aquest Madrid-Estat independent hauria de trobar allotjament i feina als milers de funcionaris que avui té repartits per la Península, però també hauria de renunciar als impostos d’aquests territoris. Ja s’empescarien alguna cosa!

Paola Polacco
Paola Polacco
12.10.2021  ·  10:00

D’acord amb el Senyor Garrido, tampoc no hem d’oblidar Pocavergonya Borrell, principal diplomàtic de la UE i principal defensor del Regne.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
12.10.2021  ·  10:20

Molt ben dit…españa és només una construcció al servei de madrid…i…
potser …la hispanidad és una construcció al servei del regne i el seu rei amb els seus afiliats…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.10.2021  ·  10:37

“Madrid es España dentro de España” va dir Isabel Diaz Ayuso. Es a dir: fas sis cents quilometres de terra àrida i ciutats petites -alguna de mitjana- poc o gens industrialitzades i amb poca o gens dinàmica cultural per arribar -oh meravella!- a Espanya en miniatura. Un lloc on hi ha de tot: peix fresc, industria cultural -els millors museus, el millor teatre (musical), la industria del cine, la moda, les seus de les principals industries i bancs del país, tots els ministeris, el club de futbol insígnia i fins i tot el un museu naval. Tot això és cartró-pedra. El dia que Espanya perdi les darreres colònies -Països catalans i …- que alimenten de manera forçada aquesta miniatura, desapareixerà per tornar a ser el què li toca ser, “un lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”

Enric Queraltó
Enric Queraltó
12.10.2021  ·  11:09

Llegiu “Dins un gruix de vellut” d’Alexandre Ballester, hi trobareu unes quantes similituts.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
12.10.2021  ·  11:16

Voldria recordar les paraules d’Ayuso a la plaça dels bous a València: porque Madrid es ñ. I prou! La resta de la península està per inventar. Dit això, voldria remarcar on se celebrà l’acte; una “plaza de toros” i permeteu-me que ho expressi així, perquè la paraula “bou” em sona a “buey”, un inividu, maduret, castrat, sense ni un bri de masculinitat, de testosterona. (Em refereixo a la definició 1.2 del diec2). Doncs calen més senyals?

Viva México!!!!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.10.2021  ·  12:03

Molt gràfica, i profunda en el fons, la realitat a que se senten abocats: El retorn als deu mil km. quadrats, dels vint milions on s’havien imposat a la força bruta, prepotent, sagnant. Per adobar-ho més i millor, les declaracions reaccionàries, insultants de la caverna (quin tant per cent, representen, dels espanyols?) contra el Papa actual, per suggerir-los la conveniència de demanar perdó.Tant més, seguint l’exemple de la mateixa Església que ja ho ha fet. I és que la faena s’els amuntona: Ara el Papa. A més, Polònia. I nosaltres en llista d’espera històrica, permanent, com el pitjor malson immediat i més punyent a resoldre.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.10.2021  ·  12:57

Si. És cla, són així.
Però saben que tot i xisclar abans de ser ferits, Europa preferirà salvar Espanya abans de defensar el dret de Catalunya.

Saben que són un mercat gran i que la Unió Europea estarà de part d’ells i de la constitució espanyola “molt democràtica”.

Els gossos també xisclen abans de qualsevol atac… i els va molt bé per guanyar.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.10.2021  ·  14:23

La tradicional oligarquia espanyola, radicada naturalment a Madrid i amb alguna sucursal al nord peninsular, quan se sent acorralada “se acantona” i és capaç de fer les majors vileses. Ja ha passat uns quants cops a la història, cruelment i desgraciada. Quan el socialisme intenta fer algun moviment que moderi el poder absolut d’aquesta oligarquia s’activen tots els cadàvers, tots els fantasmes, tota la èpica i la estètica de la història criminal i tornen a governar els de sempre. Per tant, benvingut sia qualsevol territori que s’aixequi contra aquest ordre encara que, tot seguit, com li ha passat al President Puig hagi d’abaixar temporalment el cap. Convé no tenir por i anar repetint les seves malifetes per sumar forces en contra d’aquest injust estat de coses.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies