Imatge dels representants dels dos governs que participen a la cimera

La cimera entre les Illes Balears i el País Valencià ha començat amb una jornada densa i intensa. Només el blau de la mar sobre el qual s’aboca el Palau de Congressos de Palma, i els canvis de color que s’han vist al cel han suavitzat la llargària de les hores. Hi havia ganes de fer aquesta trobada. Hi havia ganes de demostrar força. El conseller Vicent Soler ha dit que, probablement, havia estat una de les reunions més potents que s’havien fet mai a la història. El president de les Corts, Enric Morera, ha acostat el calendari fins a Jaume I.

La força i la legitimitat per a  demanar atenció, hi era: dos presidents de govern, dos presidents de parlaments, vice-presidents, consellers, diputats, grans empresaris, científics, rectors d’universitat, presidents d’empreses públiques, directors generals, secretaris autonòmics… Molt de poder públic i privat al servei d’aquesta exhibició de força.

El programa és extens: un repàs del present i del futur. Mirar què s’ha fet bé, mirar què més es pot fer. Una mirada llarga per a intentar un treball conjunt que a l’hora d’ara és més intencional que no real. Les passes es van consolidant, diuen, això creixerà.

L’Espanya saturada, el concepte

L’envit de tots dos territoris és col·laborar per a surar. Fer front comú per ser més grans, més forts i més potents i ocupar més espai; i per pesar més a l’hora d’aconseguir els fons europeus de recuperació. Anar junts per tenir una veu més ferma i més gruixuda perquè Madrid escolte. I qui diu Madrid, diu Espanya. Espanya ha d’escoltar aquestes dues perifèries que s’esgargamellen demanant un nou model de finançament per al País Valencià o un nou règim especial per a les Balears, el REB. “Es parla molt de l’Espanya buidada, i està molt bé que s’ajude aquestes comunitats, però què en fem, de l’Espanya saturada? Qui ajuda aquests territoris?”

Heus ací un nou concepte que ha pronunciat una alta autoritat en un passadís i que s’ha repetit en alguna de les taules: “l’Espanya saturada”, la que rep milions de turistes cada any, la que acull treballadors que arriben de tot el món… que es va convertint en un argument més a l’hora de demanar la suficiència econòmica.

Tot això s’ha verbalitzat de totes les maneres possibles i en tots els sectors –social, econòmic, cultural, industrial, turístic– en aquesta cimera que ha començat avui matí i que s’acabarà demà a migdia a Palma. La jornada ha estat una successió de taules de diàleg. Dir-ne debat seria excessiu. Els ponents han explicat les seues experiències, han contat quines polítiques han fet, han dit què farien…

Vicenç Thomas i Enric Morera inauguren la cimera Illes Balears – País Valencià

La salutació d’Armengol

Per donar la benvinguda, la presidenta Armengol ha recordat que molts dels desafiaments de les Illes i el País Valencià són comuns, i que fa sis anys que treballen junts. D’ençà que tots dos van arribar a la presidència de sengles territoris i encapçalen governs de pacte. Treballen, ha dit, per a reivindicar l’Espanya de la perifèria. “Les decisions preses des del centre, moltes vegades no tenen en compte la gran riquesa que podem proporcionar les Illes o el País Valencià.”

Ximo Puig també ha parlat d’impulsar una Espanya plural i diversa des de la perifèria. “Aquesta cimera és l’inici d’una nova etapa en les relacions entre els dos territoris i a la vegada és una passa endavant en la manera d’entendre una Espanya diferent, basada en la diversitat i en la suma d’identitats.” I encara ha insistit: “La cimera donarà una visió integradora i cohesionadora d’una Espanya possible, real, diferent i, en definitiva, millor.” Quan li han demanat si una cimera com aquesta es podria repetir amb Catalunya, Puig ha dit que havia parlat amb el president Aragonès. I res més.

Per a Armengol, és una gran oportunitat per a repensar el creixement amb els fons europeus. I, probablement, Europa és la paraula que més s’ha pronunciat en aquesta primera jornada de la cimera. D’Europa han d’arribar els fons que han d’ajudar a remuntar aquests dos, tots, els territoris ferits greument pels diversos embats de la crisi sanitària. Un mannà, ha arribat a dir un dels intervinents. Els governs de les Illes i del País Valencià treballen en l’anomenada “economia blava”. Més de cinquanta actuacions conjuntes  de preservació del medi, que esperen els diners europeus per a poder caminar.

Raimon, Bonet, Maria Jaume i la mar que ajunta o separa

Abans de les paraules de la presidenta, la inauguració oficial l’han feta conjuntament els presidents de tots dos parlaments. Vicenç Thomas i Enric Morera. Thomas ha citat Raimon. Morera ha citat Maria Jaume a qui, ha dit, escoltava durant el confinament i li donava pau. També ha citat Maria del Mar Bonet que cantava Estellés i ha llançat la primera pregunta a l’aire: com és possible que si tenim tantes coses en comú, a vegades siguem tant i tant lluny?

Aquesta llunyania s’ha eixamplat o s’ha reduït a mesura que anava transcorrent la jornada. En alguns casos, més que diàleg, s’han vessat monòlegs sobre les experiències viscudes aquests mesos tan durs. Algunes d’aquestes experiències són compartides. Algunes altres, no.

Mónica Oltra i Fina Santiago, per exemple, que duen el pes de les polítiques socials en els seus governs, han coincidit en tot allò que han explicat. En tot l’esforç que s’ha fet per gestionar la crisi amb decència, per comparació a la manera com es va conduir la crisi del 2008. Sintonia absoluta. Han parlat dels beneficis de la descentralització a l’hora de prendre decisions i de la màxima que les ha guiades tothora: protegir la vida.

Una taula d’alt voltatge: els empresaris i els sindicats

La taula del diàleg social, amb empresaris i sindicalistes de totes dues bandes. La paraula més pronunciada durant el diàleg ha estat ERTO. Els ERTO han ajudat a salvar els mobles, han dit, els empresaris. Tanta sort dels ERTO. Tanta sort de les reunions de les meses. Per un moment semblava que illencs i valencians subhastaven quantes vegades s’havien reunit durant la pandèmia. Fins que Ismael Sáez, el secretari general de la UGT del País Valencià, ha xafat de peus a terra i ha dit: “Això està molt bé. Ha estat molt fàcil trobar acords en les taules de diàleg social perquè pagava un altre. No pagaven els empresaris.” I Daniel Patiño, responsable de política europea de Comissions Obreres del País Valencià, ha recordat que durant les setmanes més dures de la pandèmia els empresaris valencians de l’hoteleria es manifestaven dia sí i dia també perquè volien obrir els locals. Patiño ha rematat: justament els de l’hoteleria són els llocs de feina més precaris de tots.

Carmen Planas, la presidenta la CAEB, ha posat una xifra damunt la taula. Era més una llosa que un nombre, de fet. “Tenim una dada d’ahir. Segons la fundació Impulsa, la crisi ha destruït el 15% del teixit productiu de les Illes. Un establiment d’hoteleria de cada quatre ha hagut de tancar.” I després ha recordat les imatges de les entrompades que s’han pogut veure a diversos punts de les illes pels viatges de final de curs i les festes de Sant Joan. “Són molt nocives, aquestes festes, perquè arriben als mercats emissors.”

El turisme i la mobilitat

Els grans empresaris del turisme i de les comunicacions han acudit a la crida de la cimera. Els responsables d’escurçar els trajectes, de bastir ponts damunt la mar: Carlos Bertomeu, president d’Air Nostrum, i Adolfo Utor, president de Balearia. Empresaris valencians per a connectar les Illes amb el món han compartit la taula amb el conseller i portaveu del Govern de les Illes, Iago Negueruela; el conseller delegat de Melià, Gabriel Escarrer; la directora general del grup Iberostar, Sabrina Fluxà; i el comissionat del govern d’Espanya per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira.

Tant Utor com Bertomeu han explicat que van recuperant l’activitat que tenien l’any 2019, l’últim abans de la crisi. Han parlat també de sostenibilitat. La presència de Boira, que ha fet esment a la connectivitat i al corredor mediterrani, ha estat objecte de comentaris sarcàstics. “Vostès són corredor mediterrani, ja en formen part”, ha dit Boira als mallorquins, que veuen amb molt de recel les inversions que es fan en tota la trama de ferrocarril. Escarrer, que gestiona l’hotel on s’allotja l’expedició valenciana i el Palau de Congressos, ha pronunciat les paraules màgiques: aprofitar-la-crisi-per-a-repensar-el-model-turístic. No aporten res els viatges de final curs ni tampoc Punta Ballena, ha dit. En aquest punt del repensament no s’ha anat més enllà.

Transició ecològica, canvi climàtic i més ítems…

En aquesta jornada en què s’ha mirat a banda i banda de la mar, s’ha mirat també molt cap a Madrid. La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha demanat una llei que permeta de dur talent valencià que és a l’estranger i que no torna per la impossibilitat de contractar-lo com a investigador.

Ferran Torrent i Sebastià Alzamora han parlat de la llengua i la cultura com a motor de negoci. Alzamora ha citat els seus amics escriptors valencians. Torrent ha explicat que fa trenta-vuit anys que publica i fins ara pràcticament no ha debutat a les Illes. Passar per Barcelona per arribar-hi no és el camí més curt.  S’ha parlat de la transició ecològica, del canvi climàtic que té la zona zero en aquest Mediterrani que compartim.

Les notes dels presidents

La primera jornada s’ha acabat amb la taula de la cultura. El moderador, el periodista Ferran Bono, ha expressat el desig que no siga perquè la cultura sempre va a la cua de tot. A primera fila, escoltant i prenent nota, hi ha hagut tot el dia els dos presidents: Armengol i Puig, rearmant-se de motius per a demanar a Espanya que escolte aquesta perifèria. Algú ho ha fet notar a l’audiència com una cosa estranya.

Mónica Oltra esclata contra el govern d’Espanya pel finançament

No ha estat en la seua intervenció, sinó en acabar-la quan, als passadissos, Mónica Oltra  ha esclatat contra el govern espanyol. Tot de colp ha fet apujar molts graus l’ofensiva pel finançament. Tot el dia ha surat a l’ambient, però Oltra ho ha verbalitzat: “És una qüestió peremptòria. El País Valencià es dessagna. Som l’única comunitat d’Espanya amb una renda per capita per davall de la mitjana estatal que paga a comunitats que estan millor que la nostra. Espanya ho ha d’entendre. Això no pot ser un tema per a barallar-nos per la misèria. S’ha de menejar la vertical. L’administració general de l’estat ha de moure fons cap a les comunitats autònomes que sostenen l’estat del benestar.”

Vicent Soler: “Sense el Partit Popular no hi haurà nou sistema de finançament autonòmic”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.