18.08.2021 - 21:50
El 20 de juliol, no fa encara ni un mes, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va deixar caure en una conferència a Madrid la proposta de crear un impost sobre les rendes altes de Madrid, adreçat a compensar els beneficis obvis i evidents de la capitalitat. Aquell dia, vaig fer aquest editorial en què aplegava els arguments sòlids i molt ben fonamentats que va posar sobre la taula i remarcava la importància de l’enfrontament, intel·lectual, però encara no polític, que el president valencià obria amb l’estat dit central.
Però no ha passat ni un mes i Puig ahir ja se’n va desdir. Del tot. Provant fins i tot de negar les seues paraules i agafant-se a un mer tecnicisme com és que la frase concreta de l’impost va venir a causa d’una pregunta del moderador. Per sort, els vídeos de l’acte són públics i no pot negar les paraules que va dir i que podeu comprovar ací baix. I sí, efectivament, el president, la frase concreta de l’impost que tant ha excitat el nacionalisme madrileny, la va dir responent una pregunta del moderador que li demanava concreció respecte del contingut de la conferència. Però era una pregunta lògica, i la resposta, invocant Paul Collier, és evident que tampoc no era improvisada ni se li va escapar. Què ha passat, doncs, perquè el president ara abjure de les paraules que va dir?
Doncs ha passat que els seus van reaccionar molt malament. I que, al president Puig, li importen més els del seu partit que no els del seu país. Només havien passat unes hores quan la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, va fer públic que el govern espanyol no veia bé aquella proposta. I després van venir els de sempre en processó cridanera. Els presidents d’Extremadura, Aragó i Castella-la Manxa, socialistes, van atacar Puig per “intentar d’imposar un impost específic a un territori”. Presidents del PP, com era d’esperar, van posar el crit al cel. I, a Madrid, tothom excepte Podem s’hi va mostrar en contra. Ni Más Madrid va defensar una idea que, de manera molt especial i contundent, el PSOE madrileny va rebutjar de ple. Encara més: fins i tot la vice-presidenta valenciana, Mónica Oltra, va tirar de la demagògia habitual per a atacar el seu president amb motiu de la proposta. La dirigent de Compromís va arribar a dir que els qui viuen aquesta situació anòmala en realitat són els madrilenys: “A Madrid són més ben considerats els qui hi posen un domicili fiscal fictici que no els habitants mateixos.” Sense comentaris. Aquest és el nivell.
El resultat de tant d’entusiasme estava cantat. Per això, dos dies abans de fer un sol mes d’ençà que va formular la proposta, el president de la Generalitat ha eixit en públic a dir que no va dir allò que va dir i a donar-li la culpa al periodista. Tot moixet, ell; tot moderació, ell; tot lleialtat a Madrid, ell. Que les Espanyes no volen reformar res, que prou bé que es viu xuclant de tothom, i el PSOE és el PSOE de sempre i, per tant, no li importa gens ni mica que Ximo Puig passe per un ninot. I a continuar cremant les naus fins que la cosa esclate. Perquè que Puig es faça enrere no vol dir que s’haja solucionat res de res.
Proposo al ministeri de l’interior, que canvïi el non d’España pel de Madraña, que s’ajusta millor a la realitat de l’estat de les Auronomies.