Ximo Puig es planta, vint anys després de Pasqual Maragall

L'alternativa valenciana és o enfonsar-nos en la misèria per fer molt més gran Madrid a costa nostra o abraçar Barcelona per viure de manera decent, cosa que només podrem fer abandonant Espanya

Vicent Partal
Vicent Partal
22.07.2021 - 09:11
Actualització: 22.07.2021 - 11:11
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va pronunciar ahir una conferència molt important a Madrid, una conferència que ha xafat ulls de poll. El president coneix com ningú l’infrafinançament del País Valencià i els greus problemes que té per a la nostra societat. Fa anys que ho denuncia sense arribar a originar cap canvi, ni tan sols dins el seu partit. I potser per això a la conferència d’ahir va decidir de fer una proposta concreta que ha excitat el nacionalisme madrileny, rovell de l’ou de l’espanyolisme més encrespat. Assumint les idees del catedràtic d’Oxford Paul Collier, catedràtic d’economia i política pública en la prestigiosa Escola Blavatnik de Govern, el president ha proposat la instauració d’un impost específic destinat a gravar les rendes altes a la comunitat de Madrid. Amb la finalitat de compensar, amb aquests diners, els beneficis que té la capitalitat estatal respecte dels altres països i territoris de l’estat espanyol.

Puig, que ja fa anys que treballa intensament amb el conseller Vicent Soler per despullar amb un gran rigor les dades de l’escàndol, va posar sobre la taula tres dades, actualitzades, que són irrefutables i molt definitòries.

1. Madrid té 150.574 funcionaris, un terç del total de l’estat. I això significa que hi ha més funcionaris a Madrid que no pas afiliats a la seguretat social en 22 províncies. O que hi ha més funcionaris a Madrid que no pas autònoms en 47 províncies. Madrid té 44.315 funcionaris, empleats públics, treballant en institucions que podrien estar perfectament en unes altres ciutats, que no necessiten per a res estar a Madrid. Amb la qual cosa la ciutat té 95.000 treballadors públics més que els que li correspondrien per població. Amb les famílies corresponents, aquest plus és, si fa no fa, un contingent de 250.000 persones que no haurien de viure necessàriament a Madrid. Només cinc ciutats dels Països Catalans (Barcelona, València, Palma, Alacant i l’Hospitalet de Llobregat) tenen una població total superior a aquesta xifra d’habitants “sobrants” que té artificialment Madrid.

2. Nou contractes de cada deu dels que signa l’estat espanyol es fan a Madrid. I el 60% de les adjudicacions que fa l’estat van a parar a empreses establertes a Madrid, amb independència d’on s’ha d’executar el contracte.

i 3. Les rebaixes fiscals per a les rendes altes de Madrid, vinculades als avantatges de la capitalitat, sumen 4.453 milions d’euros. A la comunitat de Madrid els contribuents amb rendes de més de 60.000 euros anuals són el 7,7% de la població però en canvi es beneficien del 41% de les rebaixes en la quota de l’IRPF.

Ací en teniu el vídeo, per si el voleu veure:

El dibuix precís i cartesià del president Puig ja fa temps que es va traçant. Ell sol dir que Madrid ha esdevingut una aspiradora de recursos, talent, fortunes i treball que buida de manera accelerada la resta de l’estat espanyol. Un concepte que els companys d’Elordenmundial.com van fer visible amb aquest mapa extraordinàriament clar. La macrocefàlia de Madrid ja ha desertitzat tot el seu entorn i comença a afectar greument el País Valencià. Madrid ho xucla tot i pretén xuclar-ho tot. Perquè viu de xuclar-ho tot, de res més que això.

A la conferència, el president Puig féu referència a l’històric “Madrid se’n va“, aquell article del president Pasqual Maragall, publicat fa vint anys i que em deveu haver vist invocar ara i adés, com una de les anàlisis més brillants fetes mai al nostre país en l’àmbit polític i com l’inici del viatge cap a l’independentisme fet pel maragallisme i per les bases tradicionals del PSC.

Fa vint anys la situació no era ni de bon tros aquesta; avui és molt pitjor encara. I en tot aquest temps s’ha fet ben evident que ni el PP ni el PSOE ni ningú no mourà ni un sol dit per posar-hi fi. El president Puig, doncs, ha tingut prou temps per a veure-les venir i a hores d’ara hauria de ser conscient, crec que és conscient, que clama en el desert. Per més xifres indiscutibles que pose sobre la taula. Ahir es va plantar intel·lectualment, però el País Valencià ja necessita una plantada política, fer finalment el pas endavant.

Perquè la voracitat extractiva de Madrid no té aturador i ara més que mai es fusiona amb el nacionalisme espanyol més violent, com s’ha fet visible en les reaccions agressivament antivalencianes que ha desfermat la conferència del president. Puig, com ho va ser Maragall anys enrere, és dels darrers espanyolistes romàntics, convençut encara que hi ha una altra Espanya possible. Tanmateix, espere que les conseqüències del seu fracàs, a mitjà termini, siguen al País Valencià semblants a les que va tenir el fracàs –el fracàs a l’hora de ser escoltat i atès a Madrid– del maragallisme. Perquè, si puc calcar un adhesiu que vaig veure fa temps a Perpinyà, l’alternativa valenciana és o enfonsar-nos en la misèria per fer molt més gran Madrid a costa nostra, o abraçar Barcelona per viure de manera decent, cosa que només podrem fer abandonant Espanya.

 

PS. Avui fa cent anys de la batalla d’Annual, en què Espanya fou derrotada per les tribus del Rif. Va ser una batalla d’una gran importància en la configuració del modern nacionalisme espanyol, profundament autoritari i reaccionari. Alaaddine Azzouzi ha preparat aquest article per explicar-ho, confegit en el nou i espectacular format de les “Històries de VilaWeb“.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.07.2021  ·  22:32

Val més tard que mai, Ximo; però el País Valencià està molt afectat per la voracitat d’aquella urb que s’alça al mig d’un erm desertitzat de centenars de quilòmetres de radi. Aquell desori insostenible és Espanya. No hi ha res més que això. I amb el deute públic que han generat, és impossible tirar endavant. Ells no rectificaran. No ho han fet mai. De manera que la única opció per als unionistes, romàntics o curts de vista, és enfonsar-se amb aquell regne tronat on el rei ja ha fugit i els lleials no deixen dir ni piu a qualsevol que vulga redreçar res. Tanmateix, al País Valencià hi ha uns quants independentistes; potser més i tot que al Principat, tal i com van les coses.

Carles Serra
Carles Serra
21.07.2021  ·  22:37

Gràcies com sempre Vicent per l’editorial; amb aquest anàlisi que fas i sobre la conferència d’en Ximo, els que ja tenim anys aquesta películ·la la tenim més que vista; el drama Vicent, és que malgrat aquesta realitat històrica, hi ha partits com ER que sembla que no la vulguin veure, així com també els seus voltants, malgrat que en front d’aquests partit que es declara independentista i republicà, hi hagi com a cap visible un historiador, així Vicent és com es defineix ell, també podria ser que el títol li hagin donat a la Universitat Juan Carlos I com en el Casado del PP

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
21.07.2021  ·  22:46

I? De Ximo Puig i de Francina Armengol es pot esperar la valentia del cargol, la determinació del conill i la força del colibrí. Primer netejarien les sabates de Madrid que no acostar-se a Catalunya o a les tesis catalanistes.
Tot el que diu en Ximo Puig ja fa temps que se sap. Només cal llegir Espanya capital Paris d’en Germà Bel.
L’alternativa a l’Espanya radial era la república catalana. Mentre ho provàvem valencians i bslears xiulaven mirant cap a una altra banda. Ara és evident que ja no som un perill ni una alternativa, i pensar que vslencians o nalears es plantaran és com creure que Abascal es farà federalista. Ja fa temps que els catalans sabem, d’altra banda que per molts raó que tinguis, si no tens un bon pal i uns bons padrins de res serveix.
Supeditats el país valenciá i balears com estan a Madrid és evident que això no es compleix. Li auguro llargs anys d’èxit i una concentració molt més gran de poder a Madrid i al deeo state. No tenen oposició interna ni externa, ni contrapoder que els pugui fer ombra.
Ja se que ens cou i tots voldriem que fos així, però és el que hi ha.

Matilde Font
Matilde Font
21.07.2021  ·  22:46

A veure si d’una vegada comencem a tindre clar el dels Països Catalans i que Espanya viu bàsicament “de nosaltres”, i no “per nosaltres”. Més bé podem dir que viu “contra nosaltres”.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
21.07.2021  ·  22:52

Em sona tant a “déjà vue” que no se m’acut res més que desitjar-los bona sort, paciència, perseverança i que s’en recordin de tot el que ells mateixos van dir dels catalans quan reclamaven això mateix.
Potser algun dia la història servirà d’alguna cosa per algú!.

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
21.07.2021  ·  22:58

Convé de totes totes que Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, en prengui mostra. No fa gaire els Governs del País Valencià i de les Illes Balears es van reunir per coordinar-se. D’això, també en devien parlar. És ben hora que a les Illes també es parli clar. Devers l’any 93, a les eleccions legislatives espanyoles, el lema de campanya d’ERC a les Illes Balears era “Madrid ens roba”. De llavors ençà, el robatori s’ha incrementat. Però ningú més s’ha atrevit a parlar tan clar com aleshores. Dubt molt que l’ERC d’ara s’hi atrevís. Setmanes enrere Francina Armengol va ser entrevistada per l’Ara i va incidir en el federalisme perquè no s’atreveix a fer una passa més. Però tothom sap que el federalisme a Espanya no se’l creu ningú. Tanmateix benvingudes siguin totes les passes que facin els líders del País Valencià i les Illes Balears. Perquè en darrer terme no hi haurà més remei que trencar amb Espanya.

joan rovira
joan rovira
21.07.2021  ·  23:21

Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més…
I si dormint s’esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir… dormir… i potser somiar…

I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal•lideixen sota l’ombra de la reflexió,
i empreses de gran pes i gran volada
per aquesta raó desvien el seu curs, i perden
El nom d’accions… Però silenci…
La bella Ofèlia!… Nimfa, en les teves oracions
recorda tots els meus pecats.

Shakespeare, William, Hamlet. Barcelona: Quaderns Crema, 2000, 133-134
Traducció de Joan Sellent

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
21.07.2021  ·  23:41

Efectivament, l’alternativa és aquesta: o amb Espanya ens enfonsam o amb Catalunya suram, més enllà de la dignitat i la cultura, que tan fàcil són de malvendre. Ara, a les Illes ja ens arriba l’aigua al coll, no crec que hi seguem a temps, vista l’abundància aclaparadora de colons i illencs assimilats.

Carles Viñals
Carles Viñals
21.07.2021  ·  23:46

Miquel Gilibert, Rosa Gispert, Joan Rovira,…

Jaume Riu
Jaume Riu
21.07.2021  ·  23:54

Catalunya i la solidaritat interregional a Espanya”, és un treball de recerca del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barceloba, Francisco Javier Ruiz Collantes, que va publicar oportunament el 5 de novembre de 2017.
Us recomano llegir-lo perquè descriu de forma ordenada tot el desordre en la fiscalitat del regne d’Espanya que es descriu tan bé a l’editorial d’avui de Vicent Partal a partir de la “plantada” de Ximo Puig com havia fet Maragall fa vint anys.
Bona feina de tots plegats.

josep soler
josep soler
22.07.2021  ·  00:02

A València, 20 anys més tard obren els ulls per a donar-se que la “via àmplia” autonòmica és borda; mentre a Catalunya, 20 anys més tard els tanquem i tornem a creure en l’autonomia. Ara ens caldrà esperar 20 anys més per a donar-nos que la vella CIU d’en Pujol i Duran avuí és la ERC d’en Junqueras i Aragonès.

És un problema generacional: Quan una generació arriba al govern, posa la roda del hamster a zero, i no hereta cap coneixement del règim. En canvi el règim franquista si suma experiència en tàctiques represives en cada generació de franquistes.

Joan López
Joan López
22.07.2021  ·  04:58

Madrid sap que la seva supervivencia es basa en robar a la resta de del estat,es clar que els mes robats son el que mes diners generan, paisos catalans. Jo fà mes de 20 anys a l’empresa on trevallo(47 anys ja)vaig veure com tots els organs de decisiò,compra material,call centers,etc,etc ho portavan a Madrid,els diners es fan a catalunya, però Madrid diu que se han fet alli,en fì el gran monstruo tè fam I vol mes diners,I ara poc a poc el Espanya ens roba ja es Madrid ens roba. Benvinguts valencians al club dels robats I que se n’enadonen i ho diuen. A veure si la mallorquina Armengol(psoe com Ximo) ho denuncie tambè.
Per acabar cajamadrid,despres Bankia I ara CaixaBank,el major robatori fet a Madrid,diluit amb una caixa “ex-catalana”,aviat ningù es recordara gens ni mica de el que va fer la caja madrileña.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.07.2021  ·  06:33

Fum de botja. Que no escalfa. Aquest fum és més perillós qie el de la foguera. T’ofega per inhalació imperceptible. L”altre et socarra. En tots dos casos morim. La base del discurs del President de la Generalitat és manlleu de la CONLLEVANCIA d’Ortega y Gasset. El fonament de l’estat colonial español actual.

Un altre president de Generalitat que que adopta el paper de ploranera que no quallarà en res. De forment, ni un gra.

Josep Blesa. València

Albert Miret
Albert Miret
22.07.2021  ·  07:09

L’única possibilitat que ens queda és una unió ferma dels Països Catalans en el tancament de caixes general. És l’únic que els faria rendir perquè no ho podrien atacar a còpia de dividir, cosa a la qual tant el país Valencià com el balear han jugat sempre a favor de Madrid. Si ara es desperten, benvinguts a la realitat. Esperem que hi hagi alguna cosa més que un discurs. Amb la desunió interna de les autonomies com de la que utilitza madrid entre elles per a empobrir-nos a tots, només ens espera la mort segura quan ja no quedi res per a espoliar, i passar a la història com als pobles més estúpids i covards de l’Europa del segle XXI.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.07.2021  ·  07:54

Catalunya perd una millonada gracies als impostos de successions i patrimoni. Lq gent que paga impostos marxa a Madrid i no paga patrimoni, ni successions, ni transmissions, pero aixo es la xocolata del lloro. Catalunya llavors per els impistos de societat, renda, iva, etcc, que pugen molt mes que el que perden directament smb patrimoni i successions. El COMUnisme mental d’erc ens costa un dineral, apart dels llocs de treball que cada any disminueixen. Catalunya es l’INFERN FISCAL , gracies a ERC, esclaus dela Kolau i la seva cup, i al final no recaudaran res de res.

Victor Serra
Victor Serra
22.07.2021  ·  08:38

I cal afegir les desenes de milers de funcionaris i gent de Madrid que cobra de organismes paraestatals i en realitat no treballa.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.07.2021  ·  08:53

Poc a poc, sense que es noti el “cuidado”, es podria anar revertint aquesta situació extractiva, de robatori.

Els partits autonòmics que realment vulguin treballar pels seus conciutadans, al tanto Ximo PSV, Francina PSB, Illa PSC, Oriol Junqueras ER, BNG, i un llarg etc., poden coordinar-se per no parlar del trencament d’espanya que excita el feixisme més violent (trencament que pels Països Catalans hauria de ser l’objectiu) si no del model de fiscalitat, una mica com vol fer la UE amb les multinacionals, que els impostos es paguin on es generen els actes econòmics.

Forçant una mesura com aquesta, perdria rellevància que moltes empreses, comandades per unionistes o forçades pel deep state, estiguessin o no a Madrid, doncs els impostos que paguin s’haurien de distribuir arreu en funció d’on s’ha generat el fet econòmic.

És un principi, segur que els economistes en saben més formes, però el que cal és aturar el creixement i reduir a continuació, del càncer econòmic que és el centralisme de Madrid, del que tant presumeix la Ayuso.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
22.07.2021  ·  09:19

Molt bon resum de com està el pati colonialista, no crec que cap de les alternatives plantejades pel President Puig sigui acceptada….o potser si sí, una ben estrambòtica que va fer, eixa que diu de celebrar el “Dia de la Raza i la Hispanidad” cada any en una ciutat.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.07.2021  ·  09:40

M’és difícil entendre que vol dir: “espanyolistes romàntics”…

A mi, quan l’Armengol i en Puig facin pinya amb l’Aragonés per la defensa de la llengua en tots els mitjans, aviseu-me…

Aquest no seria el discurs de la ploranera, sinó que exigiria i uniria forces…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.07.2021  ·  10:00

L’imperi espanyol i les seves elits extractives.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/xoan-anton-perez-lema-imperi-espanyol-elits-extractives_598421_102.html

“Espanya peninsular governada des de la mentalitat de l’Imperi mai va ser una nació”

“I, com deia el castellà_andalús Nebrija, “siempre fue la lengua compañera del Imperio”. La imposició del castellà NO VA SER UN INVENT DE FRANCO”.

X.A Perez-Lerma

Mònica Vidal
Mònica Vidal
22.07.2021  ·  10:02

Bé, ja era hora que algun president autonòmic fes públic i pal·lès el forat negre que representa Madrid. Amb tota humiltat, ja fa temps que dic que el problema d’aquest xuclador no només afecta Catalunya sinò totes les altres comunitats, molt en especial, aquelles que geogràficament envolten la capital. En fi, a veure qui més s’hi apunta i d’un cop per totes fem implossionar aquesta m. d’Estat.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
22.07.2021  ·  10:16

Sorpresa !!!
Qui ho diria!!!
es allò de saben aquel que diu …..
fins ara els catalans : insolidaris, feixistes, supremacistes, etc.
i mira ara, números canten

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.07.2021  ·  10:21

Bé, doncs ja sap quin futur li espera a Ximo Puig, ser defenestrat del PSV com Maragall ho va ser del PSC. Posar el dit a l’ull del nacional-madrilisme té conseqüències. No crec que el País Valencià pugui seguir el mateix camí que Catalunya per ell mateix perquè no té ni de bon tros la mateixa base independentista.
S’haurà d’abraçar a Barcelona I, tot i això, vist com van les coses, tampoc és cap garantia.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.07.2021  ·  10:26

Avui que tocaria agrair la gestió de les fiances del Tribunal de Cuentas no toca parlar del conseller Giró.
No sóc de dretes però el conseller Giró és per l’únic que em val la pena la vergonya del fals govern independentista Aragonès. És l’únic vector amb aptitud discreció competència i actitud.
ERC és a Catalunya el que més s’assembla a la política incompetent, oportunista i de portes giratòries espanyola.
ERC Ferrovial i COL.LABORACIONISTA.
Amb ERC estem venuts i agonitzant.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.07.2021  ·  10:35

Molt important aquell “Madrid se’n va”. Tant perquè dibuixa el “neodesarrollismo madrileny” que impulsa d’una manera efectiva tots els atributs desenvolupats pel nacionalisme espanyol. Un nacionalisme reactiu fins la medul·la, que comença amb la fi d’un imperi que era ja una forma de viure extractiva. I un reactiu clar que oposa Madrid concepte a les altres regions productives de l’estat, que ho són justament des de la distància que dóna la perifèria. D’això al franquisme, el pas és petit, però no pas al franquisme més vigorosament falangista pro nazi, sinó a aquell altre franquisme, el que viu a expenses d’una guerra freda que li dóna carta de credibilitat i excusa. Excusa, que ho és, per a qui no pinta res en un entorn internacional, que resta així aïllat en ser per definició un “afer intern” . El problema ve quan aquest franquisme se’n va. Se’n va a Europa, fruit també del seu propi esgotament. Se’n va des de Madrid estant. Se’n van les seves elits, proclamant peus sobre taula texana, la legalitat d’una guerra il·legal. I tant, els últims vint anys, se’n van de rosca. Ho fan fins a passar-la. I avui, el clam valencià, s’afegeix a un problema que si bé és de nació contra nació en la seva vessant política; també ho és d’un entorn geogràfic necessitant menjar-se’n uns altres. Per tant, és un problema geoestratègic. El model madrileny ja és inviable. I al mateix temps, és irreformable. Per tant, no podem demanar a la política allò que ja no li és propi: reformar l’estat espanyol és impossible. Això confirma avui l’editorial, i ho fa des d’una base científica, que a més explica una acció política que per força haurà de dur València al redós del Països Catalans.
I mentrestant, l’entorn del PSOE, ha de proclamar que el procés independentista, està acabant. Segurament confonen la part declarativa, amb el problema que en aquesta es fa present.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
22.07.2021  ·  10:48

El mapa de les regions productives d’Espanya m’ha recordat una recomanació dels anys seixanta d’un organisme internacional que deia que per solucionar el problema de la greu situació de l’economia espanyola havia de traslladar-se tothom a la perifèria i deixar el centre com a reserva de la natura. Justament al contrari del que s’ha fet. Ja ho diu aquella,..Espanya es Madrid

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.07.2021  ·  11:19

Ja era hora, President Puig !!! Dit no sense reserves. Perdone’m si continue en els meus dubtes sobre el seu convencimenti i la seua determinació de plantar cara al PSOE, a Espanya. Tanmateix, ho celebre, enhorabona!!! No té ni idea de quant m’ha alegrat l’anàlisi de l’Editorial de huí, de’n Vicent, en favor seu. Perquè, dins meu, vull seguir apostant per vosté, per la capacitat i agalles que li resten encara sense estrenar!. No se les deixe tallar ni condicionar per la Meseta. Si d’allí (i adlàters d’ací) li lladren…, quin honor!: “Cavalgamos” Madrid és un forat negre per a nosaltres. Ni arrimar-nos-en! Amics, sempre. Però a distància. MAI “juntos i revueltos”. Convençudament per bé de tots a la llarga.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.07.2021  ·  12:01

País Valencia intoxicat pel feixisme però Ximo celebro la teva nova visio. Moltes gràcies

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
22.07.2021  ·  12:27

Mai és tard per baixar dels núvols de la España “posible” que tan afarrissadament prediquen alguns…,em temo que gens desinteressadament! Ja era hora que els Valencians i els Balears entenguin quina és la situació, i a què obeeixen determinades postures polítiques, i de què anava el franquisme de fet. De salvar l’antic regim a España, de centralitat a la cort i al voltant del rei, àrbitre suprem i depredador major del regne, robant a dojo, i matamt si calia. I així seguim en ple segle XXI. Cal que siguem capaços de dinamitar aquest caastell! i tots els aliats són bons per a això

Veig a venir problemes greus al PsoE….i per tant al regim 78.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
22.07.2021  ·  13:32

Refiar-se d’alts càrrecs socialistes després de l’etapa que hem viscut d’ençà l’1 d’octubre em sembla de neòfits. Dieu-me malpensat, però m’ensumo que això és una estratègia pactada amb Farsánchez per a oferir una Espanya Federal que és el que li estan obligant a fer des d’Europa. Una rentadeta de cara al règim del 78 que volen disfressar per a fer-nos baixar del tren de l’independentisme al qual vam pujar i del qual no baixarem mai.

Núria Nadal
Núria Nadal
22.07.2021  ·  14:00

Trobo que el sr. Ximo Puig ha tardat molt a adonarse de com funciona l’estat espagnol.
Menys paraules i més fets.

Joan Ortí
Joan Ortí
22.07.2021  ·  14:49

“Fa vint anys la situació no era ni de bon tros aquesta; avui és molt pitjor encara. I en tot aquest temps s’ha fet ben evident que ni el PP ni el PSOE ni ningú no mourà ni un sol dit per posar-hi fi. El president Puig, doncs, ha tingut prou temps per a veure-les venir i a hores d’ara hauria de ser conscient, crec que és conscient, que clama en el desert. Per més xifres indiscutibles que pose sobre la taula. Ahir es va plantar intel·lectualment, però el País Valencià ja necessita una plantada política, fer finalment el pas endavant.”

Aquest paràgraf de la editorial resumeix clarament la realitat de la situació. Només una plantada política, provocaria potser algun moviment. Voler ser el que som en llibertat, no hauria de ser vist com “terrorisme ideològic”. España no ha deixat mai de ser un país terrorista-colonitzador. Una altre historia hagués estat una Espanya confederada, haguéssim estat la Suïssa moderna del Mediterrani. Però això es somiar. La crua realitat la patim cada dia. Ah! i un petit detall que no te gaire importància, o si! Quant deixarem de cantar; “Per ofrenar noves glòries a Espanya”.

ramon Feixas
ramon Feixas
22.07.2021  ·  14:52

Cadascú en fa la lectura que en fa. Puig parla de l’aigua miraculosa del federalisme. El federalisme i l’imperi espanyol és quelcom incompatible amb Espanya, com molt bé diuen els partits independentistes catalans. A pesar d’això les lectures dels diferents discursos no acaben d’encaixar perquè d’uns se n’espera el joc de l’oportunitat i dels altres, com que han tingut gent sacrificada a la presó, el joc dels miracles. Davant d’això, volem…….., i sobretot que creixi la República catalana a fi de que tothom pugui entendre què són faves i què són pèsols Els desitjos aznaristes segueixen dividint l’independentisme fins al punt de que creuen que a casa del veí la llet desnatada té més valor natural que la sencera catalana. Tot i dient clarament Puig que l’independentisme català , no només està sol, sinó que el vol fracassat, es mateixos que són tan agressius contra l’opció dialogada de l’independentisme, aproven.
Tot va fent més llarg el procés, com era d’esperar i fàcil d’entendre des del camí que ha recorregut a nivell polític Catalunya “Ja sóc aquí” del President Terradelles, a pesar de l’excepcionalitat del nostre govern legítim destituït pels franquistes el 2017, per l’exercici d’una pràctica fonamental en democràcia.

Josep Roca
Josep Roca
22.07.2021  ·  19:16

En Puig, no ha descobert res de nou. En Sala Martin ja fa anys que ho predica. A veure quants segles necessitarem o necessitaran per poder fer de de debò “Els Països catalans” com una sola nació i un sol govern.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
22.07.2021  ·  20:55

El puig es un sociata al servei d’Espanya. Punt

david graupere
david graupere
22.07.2021  ·  22:12

però segueix defugint el que tu has acabat dient: o estat confederat amb el Principat o regió espanyola, no es defineix, fa el ploraner amb dades ben objectives, però no es defineix perquè és PSOE, potser vol anar-se’n, retirar-se, amb una rentada de cara?

Ramon Riera
Ramon Riera
22.07.2021  ·  22:19

Ni Catalunya ni el país valencià tenen res a fer.
Som un poble de covards i de pocapena.
Morirem arruïnats sota el jou espanyol.
Quan un és esclau, no hi ha res a fer.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies