Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La notícia del dia és científica. Un estudi coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb la col·laboració de l’Hospital Cínic assenyala que els nivells d’anticossos contra el SARS-CoV-2 es mantenen estables, i fins i tot creixen, set mesos després d’haver-se infectat. Les dades surten d’una mostra de 578 treballadors sanitaris amb una mitjana d’edat de 42,7 anys, dels quals el 72% són dones. La conclusió és que aquests anticossos es van mantenir estables però en un 75% dels casos van créixer. Els resultats també donen suport a la idea que els anticossos pre-existents contra els coronavirus del refredat comú poden protegir contra la covid-19.

El Servei de Salut de les Illes obrirà la vaccinació a persones sense cita a partir de l’11 d’agost. Serà a la tarda –entre les 16.00 i les 19.00– als centres de vaccinació en massa, segons que ha anunciat la directora assistencial de l’Ib-Salut, Eugènia Carandel. Avui, la presidenta de la Illes, Francina Armengol, ha fet una crida a la població perquè es vaccini contra la covid-19. “Hi ha més de 50.000 cites lliures”, ha dit.

El 74,8% dels andorrans més grans de setze anys ja han rebut almenys una dosi del vaccí contra la covid-19, segons les dades actualitzades pel Govern d’Andorra. El 62,9% de la població de més de setze anys ja està completament vaccinat.

El debat sobre la tercera dosi com més va més present. Pfizer va dir que una tercera dosi del seu vaccí serviria per a reforçar la immunitat. Ara és el torn de Moderna, que també preveu que caldrà administrar una tercera dosi del vaccí durant la tardor, segons que ha informat en una trobada amb inversors. La farmacèutica nord-americana creu que la força de la infecció, augmentada per la variant delta, la fatiga per la prevenció dels contagis i els efectes estacionaris com ara l’arribada de la temperatura baixa i el creixement de les activitats a l’interior faran que pugin les infeccions avançades en els vaccinats.

Com a efecte directe de la padnèmia, Catalunya rebrà durant els dos anys vinents 1.023 milions d’euros provinents de React-EU, un dels recursos addicionals del fons europeus Next Generation que té per objectiu específic la millora de la cohesió territorial. El programa, que ja compta amb el vistiplau de la Comissió Europea, és pensat per a facilitar una recuperació verda, digital i resilient de l’economia, segons que explica la Generalitat.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.486.249 casos i 35.926 morts, i actualment hi ha 939 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 202.620.218 casos confirmats i 4.285.145 morts. Del total de casos, 181.792.012 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 36.061.338 casos i 6310.560 morts;
–L’Índia, amb 31.809.334 casos i 427.300 morts;
–El Brasil, amb 20.986.073 casos i 560.597 morts;
–Rússia, amb 6.356.784 casos i 161.715 morts.
–L’estat francès, amb 6.233.632 casos i 112.993 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 4.588.310 casos i 82.006 morts.


La píndola de Jordi Goula: “Els perills de la ignorància inconscient”

Estic amoïnat. No m’agrada això que veig. Dilluns passat vaig escriure la píndola sobre un aspecte que em va semblar molt positiu. “Catalunya creix (4,1%) més de pressa que no l’estat espanyol (2,8%)”, la vaig titular. Advertia, això sí, que els mètodes de càlcul de l’Idescat i l’INE són diferents, i que, finalment, potser la diferència de creixement no serà tan ampla el segon trimestre. Però, en qualsevol cas, penso que és una bona notícia perquè indica que, malgrat tots els obstacles, la recuperació és més forta ací que no a la resta de l’estat espanyol. I que, probablement, hi té a veure el fet que tenim una indústria més potent i que aquests darrers mesos les comandes d’exportació han estirat molt l’activitat.

La sorpresa ha estat d’haver rebut un bon nombre de piulades dient que així no anàvem bé. Que si deia que aquest fet era positiu, feia el joc a l’estat espanyol. “Com és, això?”, em vaig demanar. Molt senzill: l’argumentació generalitzada que em feien era que, com més bé treballéssim a Catalunya, més diners regalàvem a l’estat espanyol. Que el fèiem més ric i això no ens duia cap a la independència, vaja. No vull aprofundir sobre aquesta argumentació, que em sembla d’una pobresa franciscana. I si he de basar-me en les piulades rebudes, és minoritària, però més estesa que no m’agradaria. I em sap greu que existeixi. Què passaria si ací anéssim pitjor que a l’estat espanyol? Seria motiu de celebració perquè els regalaríem menys diners, encara que ens empobríssim? O potser aquests mateixos serien crítics perquè ho fem més malament que ells?

Amb menys intensitat i agressivitat, però també amb prou importància, he rebut crítiques per haver parlat en positiu –a la píndola de dimarts– el fet que al juliol s’hagi creat la tercera part de l’ocupació de l’estat espanyol a Catalunya i el 70% als Països Catalans. Els motius no eren tan destralers com en el cas anterior, perquè certament hi ha un rerefons de raó. La crítica se centrava en la mena d’ocupació que s’havia creat. Sense conèixer les dades al detall, ja es deia que era dolenta, precària… i que no es podia considerar positiva com feia a la píndola. Penso igual, si haguéssim perdut ocupació, què haurien dit? Pot ser que ho fem malament? Però en tots dos casos hi ha un denominador comú, que és el que em preocupa: la negació sistemàtica de fets que són positius per al nostre país i una certa confusió en lligar aquests fets amb el camí a la independència. Perquè no parlo d’opinions ni de previsions, sinó d’estatístiques. I vull pensar que és gent de bona fe, que se sent independentista. Però no podem tirar-nos pedres a la teulada si ho fem millor que els altres.

He posat aquests dos exemples personals que no tindrien cap mena d’importància si no fos perquè són, en certa manera, el reflex d’allò que passa a una part de la societat amb uns altres aspectes molt seriosos de cara al futur. Concretament, penso en dues coses. L’una, és l’oposició visceral de molta gent contra les energies renovables. I l’altra, el front negatiu contra els canvis a l’aeroport de Barcelona. He de dir que no sóc expert en cap de tots dos aspectes. Per tant, sóc conscient de tenir desavantatge respecte dels milers de connaisseurs que tenim a casa nostra, a jutjar per tot això que es diu i s’escriu.

Però sí que puc expressar la meva sorpresa sobre tot l’enrenou muntat al seu voltant, amb dures acusacions partidistes, quan encara no se sap ben bé què es farà amb l’aeroport, més enllà que vindran –esperem– un grapat de milions d’euros i d’allò que ha dit fins ara Aena. Per una altra banda, han aparegut comentaris amb un feix de solucions pintoresques que el professor Germà Bel, amb els seus escrits i piulades encertades, ha anat responent i posant a lloc. Sobre la conveniència d’un aeroport amb connexions intercontinentals, aconsellaria de llegir dos texts molt recents. L’un, l’editorial que va fer en Vicent Partal ací a VilaWeb dimarts passat, “Aeroport de Barcelona: jugar als partidets per a no entrar al debat de fons“, en què critica que, enmig de tant de foc d’encenalls mediàtic, ningú no hagi entrat en el nus de tot allò que hauríem de discutir, que és qui gestiona l’aeroport.

L’altre, l’article que Miquel Puig va publicar el 16 de juliol passat al diari Ara amb el títol “Aeroport: centrar el debat“, en què explicava en detall les possibilitats que hi ha. I me’n va sobtar una. “El debat sobre l’ampliació del Prat s’ha de centrar en un punt: on volem que Catalunya disposi d’un parell de pistes paral·leles, de les quals almenys una sigui llarga (i operi com a tal)?”, deia. Aquí en tenim una, però… “La solució més senzilla és deixar les coses tal com són i passar a operar la pista de muntanya del Prat com una pista llarga, cosa que ara no es fa pel soroll. És una solució econòmica –no requereix inversions– i respectuosa amb el medi –o sigui, amb la Ricarda. L’augment del soroll sobre Gavà Mar i sobre Castelldefels pot requerir compensacions als afectats –insonoritzacions, expropiacions, etc.– que caldria valorar…” El soroll? Potser no existia l’aeroport quan molts ajuntaments que ara s’oposen a qualsevol canvi van permetre la construcció dels habitatges a qui ara molesta? Però, la cosa més greu, des del meu punt de vista, és que només llegeixo i sento desqualificacions poc argumentades. La Ricarda? Si no es pot tocar, ja dirà Europa que no. I, tal com diu Puig, per què només hi ha d’haver la solució que proposa Aena que vol convertir la pista curta en una de llarga? Aena és la clau, tal com també diu Partal, i se’n parla poc.

Finalment, també hi ha tot l’embolic energètic. De què serveix que els enginyers demanin que s’agilitzi la tramitació de projectes de renovables? Per què els fa por que es mantingui l’aturada de l’energia neta a Catalunya? Fa uns mesos cinc entitats van signar un manifest –els col·legis d’Enginyers Agrònoms; de Camins, Canals i Ports; d’Enginyers Industrials de Catalunya; d’Informàtics; i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Tots aquests col·legis professionals coincidien a dir que cal donar prioritat al desenvolupament de les fonts renovables, després d’anys de paralització del sector, i avalaven la declaració d’utilitat pública recollida al decret de govern del 2019, que ara es podria frenar.

Recordo la conversa que vaig tenir amb l’enginyer i empresari Joan Vila, una de les persones que més en sap i que fa poc que va publicar el llibre Economia del canvi climàtic. Diu que el paisatge no hauria de ser l’únic argument de fons. Em va posar un exemple: “Pensa que si no s’acaba fent el parc eòlic de la badia de Roses, que podria solucionar el 10% del problema energètic català, el poden fer els francesos uns quilòmetres més amunt i vendre’ns l’energia al preu que vulguin.” I va insistir en un concepte molt arrelat l’estat francès: “El bé comú és que milions de persones puguin gaudir d’aigua a la zona de Barcelona a canvi d’unes cases enfonsades al pantà de Sau i Susqueda. És qüestió de compensacions i que els afectats estiguin convençuts que ho fan per un bé comú.” Fa uns mesos tot això ho vaig escriure a una píndola (26 de maig) que es titulava “La inconsciència d’aturar les renovables“. Hi explicava que el problema energètic és tan gros, que si tots muntéssim plaques fotovoltaiques a les teulades de les cases de Catalunya, en resoldríem només una quarta part. Per tant, sí: calen parcs eòlics i fotovoltaics, amb compensacions generoses als municipis.

En el fons de tot plegat, crec que hi ha una ignorància molt gran sobre aquests temes, com en tants altres. I la cosa pitjor i més greu és que amb les noves tecnologies de la comunicació, tots creiem que després d’haver llegit una piulada en sabem d’un tema. I quan es fa viral, tots encara ho creiem més, perquè qui n’hi ha molts que ho diuen. Però cap dels seguidors no es para ni un moment a pensar. Vet aquí. Tot va molt de pressa. Massa. No hi ha temps per a debatre seriosament. Em preocupa el caire que agafa tot plegat. I encara més quan veig que institucions socials i polítiques, que haurien d’ajudar a reflexionar, prefereixen jugar a l’eslògan, que no requereix que el receptor gasti ni una neurona.

He posat uns exemples, que a Catalunya es compliquen una mica més, quan es barregen amb la independència i amb la barbaritat que suposa la sagnia de milers de milions anuals que marxen cap a l’estat espanyol, amb destí desconegut. Però, malgrat tot, hauríem de ser capaços de distingir entre realitats diferents. Demà necessitarem comunicacions intercontinentals si volem ser un país atractiu per al capital productiu, en què el talent tingui gran facilitat per a desplaçar-se. I necessitarem produir nosaltres tanta energia pròpia com sigui possible. És cert, ja ho fem, però és nuclear, les centrals són antigues i la propietat, forana…


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

A quins municipis del país s’ha decretat el confinament nocturn? Tota la informació
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Com demanar hora per a vaccinar-se? Tots els detalls


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits