Com serà el Consell de la República després de l’era Puigdemont?

Comença la batalla electoral per a elegir el nou president del Consell de la República: Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran o Antoni Walter Castelló. Els socis podran votar telemàticament a partir d’avui, 8 de febrer, i fins dimecres, dia 12. Els resultats provisionals es faran públics dijous, dia 13, i els definitius, el 17 de febrer.

L’entitat es va fundar el 2018 i d’ençà d’aleshores ha tingut un viatge turbulent. El vol va arrencar amb il·lusió de bona part de l’independentisme, però amb el pas dels anys ha anat perdent notorietat. Aquella incidència que anhelava s’anava convertint en irrellevància. La CUP no en va voler saber res d’un bon començament al·legant que el projecte partia d’una “lògica simbòlica”, ERC també se’n va desentendre pocs anys després i Poble Lliure el va abandonar al desembre.

Malgrat les desavinences dels partits, el Consell, que és l’única entitat que va sorgir del Primer d’Octubre, continua tenint una base sòlida de socis independentistes, hi ha gent que hi confia i té un desplegament arreu del territori a través dels consells locals.

De sis candidatures a quatre 

La campanya de les eleccions va començar amb sis candidatures, però n’han quedat quatre. Lluís Felipe Lorenzo va retirar-se a començament de setmana per donar suport a Toni Comín. I justament ahir, es va fer públic que Jordi Castellà s’integrava a la candidatura de Jordi Domingo i assumiria el lideratge en l’acció internacional del Consell.

Ara que hi ha eleccions, com serà el Consell de la República després de l’era Puigdemont? VilaWeb ha entrevistat els candidats que aspiren a presidir l’entitat: Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran i també Jordi Castellà, que ha estat candidat fins al darrer moment.

Tots ells responen a les mateixes preguntes: sobre les primeres accions que emprendrien si esdevenen presidents, sobre quina ha de ser la funció principal del Consell, a què s’han de destinar els diners i quin paper han de tenir els consells locals, entre més qüestions. Si sou socis i voleu participar de la votació, en aquest article trobareu tota la informació essencial.

Com s’ha de fer la independència?

Els candidats que aspiren a la presidència defensen vies diferents per a assolir la independència de Catalunya. Montserrat Duran, que encapçala la candidatura REvolucionemNos, originada en el si dels consells locals, per exemple, proposa una estratègia dual. A escala internacional, amb el Consell de la República reforçant la xarxa diplomàtica i cercant el reconeixement del dret d’autodeterminació. I a escala interna, garantint el control del territori i les estructures d’estat per assegurar els serveis bàsics. També proposa un observatori per a denunciar els abusos de l’estat espanyol i convertir el Consell en un laboratori per a un model d’estat modern.

Comín proposa dues possibles vies per a aconseguir la independència: que l’estat espanyol es vegi forçat a reconèixer el mandat del Primer d’Octubre o que accepti un nou referèndum i en respecti el resultat. En ambdós casos, considera imprescindible la pressió internacional, però sobretot la mobilització interna, tant per mitjà de les institucions com de la societat civil.

Domingo defensa que la independència s’ha de fonamentar en tres pilars: en la consolidació d’una majoria social independentista, el control efectiu del territori i la internacionalització del procés tot establint aliances i pressionant perquè la comunitat internacional, especialment les Nacions Unides, reconegui i legitimi la independència de Catalunya.

Reputació i gestió econòmica

En el cas de la reputació i gestió econòmica, Duran considera que la reputació del Consell millorarà amb una bona gestió, escoltant els registrats i fent-los sentir útils. Per garantir transparència i control, proposa nous mecanismes, com ara, un síndic del registrat, un tribunal de mediació i una sindicatura de transparència, ètica i govern obert. A més, defensa que la gestió econòmica del Consell ha d’incloure suport als exiliats i represaliats, a més d’una auditoria general per a conèixer la situació financera, recuperar l’equip tècnic i sanejar possibles deutes abans de definir un nou pressupost.

Comín i Domingo també coincideixen en la importància de la transparència per a recuperar la reputació del Consell de la República. Comín destaca la necessitat d’una supervisió contínua de les finances, i proposa que la comissió de control es reuneixi cada dos mesos i que un síndic de comptes elegeixi els proveïdors.

Domingo subratlla que una gestió econòmica clara, una comunicació fluida i mecanismes de rendició de comptes són essencials per a recuperar la confiança. Proposa d’activar la Comissió de Seguiment dels Comptes i fer auditories periòdiques. Segons ell, els recursos s’han de destinar a la construcció de la república, l’acció internacional i el reforç del Consell.

Assemblea de Representants i la relació amb els consells locals

En el cas de l’Assemblea de Representants i la relació amb els consells locals, Duran diu que l’Assemblea no va acabar de funcionar del tot i que en cal una segona que no sigui tan extensa. I diu que hauria de complir tres funcions: desplegar legislació republicana per crear estructures d’estat, presentar alternatives a les lleis dels parlaments espanyols, autonòmics i francès, i supervisar l’activitat del govern del Consell. Quant als consells locals, els considera essencials per al control del territori, la creació de vincles amb entitats catalanistes i l’ampliació de la base social.

Comín explica que l’Assemblea de Representants ha estat substituïda per dues assemblees especialitzades: l’Assemblea Territorial, que representa els inscrits en els diferents territoris, i l’Assemblea Legislativa, encarregada de preparar la legislació bàsica de la futura República, i considera que això ha estat positiu. També subratlla que els consells locals són essencials per a l’activitat del Consell i proposa que se centrin en tres àmbits: consum estratègic, Identitat Digital Republicana i defensa de la llengua.

Domingo assenyala que ara no és el moment de recuperar l’Assemblea de Representants, sinó de consolidar l’estructura actual. Destaca que els consells locals són l’element clau per a l’existència del Consell i per a la construcció de la República. Per això, defensa d’impulsar-ne més per tot el país i establir una estructura clara que defineixi les seves competències i la seva coordinació amb unes altres entitats del territori.

Una campanya agitada

Les eleccions han tingut una campanya ben agitada pels problemes derivats de la situació financera –amb una auditoria interna que assenyala directament Toni Comín–, una situació econòmica precària i sense treballadors, perquè tots foren acomiadats. Al nou president li tocarà resoldre la situació econòmica, però també batallar per la crisi de reputació que s’arrossega.

Segons l’auditoria interna de final del 2023, l’associació Cat Global, que sosté el Consell, tenia un dèficit de 58.108 euros i hi havia possibles irregularitats comptables, com ara, subvencions sense documentació i despeses personals de Toni Comín sense justificació adequada.

Comín va defensar la legitimitat d’aquests pagaments i, uns dies després, la junta gestora del Consell va insistir que Comín havia fet despeses injustificades i, a més, va denunciar pressions a l’auditor.

A Comín li ha tocat viure una campanya ben agitada perquè la pilota s’ha anat fent més grossa. A tota la informació sobre l’auditoria interna, s’hi va afegir un comunicat punyent del raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, exiliat més de cinc anys a Bèlgica, opinant sobre la candidatura. Valtònyc deia que, després d’haver conviscut uns quants anys amb Comín, recomanava “d’allunyar-lo de qualsevol organització”, i assegurava que la informació que havia sortit als mitjans era “només la punta de l’iceberg”. Segons Valtònyc, hi ha gent que el podria denunciar, però que “en aquest país, les responsabilitats només es demanen de portes enfora”.

I encara més: la denúncia d’un col·laborador de Comín al Parlament Europeu, acusant-lo d’assetjament sexual i laboral. L’home va treballar amb Comín durant set anys i en la denúncia relata tocaments, insinuacions, maltractaments i comentaris de caràcter sexual. La relació entre tots dos es va acabar poc abans de les eleccions europees del 9 de juny. El denunciant detalla maltractament laboral, esbroncades sense fonament i amenaces d’acomiadament. Comín ha negat totes les acusacions. I Junts per Catalunya també ha obert una investigació interna per a esclarir els fets.

Enmig d’aquest terrabastall, els candidats a la presidència han acordat un codi de bones pràctiques per a la campanya a les eleccions. “Cal que aquesta campanya es desenvolupi segons els millors estàndards democràtics i amb plenes garanties de transparència i equitat”, diu l’acord. Els candidats es comprometen a fer una campanya neta, sense difamacions ni desinformació. L’acord també inclou mesures per a protegir la seguretat i la transparència del procés, com ara, la publicació del nom de les empreses i treballadors que gestionen la votació i la ciberseguretat. També demanen la presència d’interventors durant el recompte i una auditoria posterior per validar els resultats.