Jordi Domingo: “Mentre no tinguem la independència, necessitem una estructura exterior potent”

Jordi Domingo, advocat i ex-cònsol major del Consolat del Mar, es presenta per presidir el Consell de la República. Domingo és un advocat amb una trajectòria professional de més de quaranta-set anys en els àmbits del dret civil, mercantil i processal. Es va graduar a la Universitat de Barcelona i és membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) d’ençà del 1975. Domingo es presenta a les eleccions amb tres eixos: transparència, consens i territori.

A VilaWeb, també hem publicat entrevistes a la resta d’aspirants a presidir el Consell: Montserrat Duran, Jordi Castellà i Toni Comín.

—Per què creieu que hauríeu de ser el pròxim president del Consell de la República?
—El Consell de la República és l’única institució que deriva directament de la declaració d’independència i del Primer d’Octubre. Deixar perdre aquesta institució seria una indignitat per al país. Compto amb més de cinquanta anys d’experiència en l’àmbit jurídic i una trajectòria indiscutible de ferm compromís amb la nació catalana i amb la defensa dels drets humans. He viscut a la clandestinitat durant el franquisme i vaig ser un dels molts represaliats. He treballat activament, en clau de país, en l’elaboració conjunta de la constitució catalana (com a portaveu de Constituïm); en la creació de la Coordinadora de l’Advocació Catalana, de la qual vaig ser el president (per a garantir defensa jurídica gratuïta als represaliats de l’1-O); en el Debat Constituent; en la presidència de la Sindicatura Electoral del Consell de la República i com a Cònsol Major del Consolat de Mar (la institució que representa l’aportació més important de Catalunya a la història de la humanitat). No he viscut mai de la política i, per la meva experiència personal i col·lectiva, em considero preparat per liderar el Consell cap a una nova etapa de transparència, consens i basada en l’arrelament i l’escolta activa cap al territori. Sempre he estat una persona de consens que escolta i que assumeix la crítica constructiva com un enriquiment del tot imprescindible. Tinc un equip divers que representa les diferents sensibilitats de l’independentisme, tot relligant l’interior amb l’exili. El suport explícit del conseller Lluís Puig és cabdal en aquest sentit. El Consell per la República ha de ser una eina per a recuperar la unitat de l’independentisme. I no parlo de la dels partits, que ja s’ho faran. Parlo la de la gent que el Primer d’Octubre no dubtàvem quin era el nostre objectiu, sense preguntar-nos d’on veníem o qui votàvem.

—Quines seran les tres primeres accions que fareu si esdeveniu president?
—El primer que faré és parlar amb la resta de candidats. Com a persona de consens, voldré saber què podem incorporar o sumar dels seus respectius programes per a enfortir la institució. Al mateix temps, demanaré la convocatòria de l’Assemblea Territorial per escoltar tots els consells locals. Sigui com sigui, ens caldrà treballar en tres àmbits. El primer, restablir la confiança i la transparència. Cal implementar mecanismes de transparència efectius en la gestió, política i econòmica, del Consell per recuperar la credibilitat davant els ciutadans. El Consell només pot tenir zones d’opacitat o clandestinitat en allò que afecti directament la seguretat de la institució davant un estat clarament en contra. També hem d’enfortir els consells locals, tot reconeixent-los com el que són (i han de ser), l’ànima i l’essència del Consell de la República. I hem de fomentar el consens transversal i treballar per integrar totes les sensibilitats de l’independentisme, promovent la unitat i la col·laboració entre els diferents espais per a avançar cap a la independència. La unitat de la societat civil és fonamental i no ha de dependre de les dinàmiques i interessos dels partits polítics. Els partits polítics faran el que considerin adient (i els criticarem sempre que toqui), però les bases independentistes hem de mantenir un objectiu comú i una acció coordinada. Per això és indispensable fer un conveni amb les institucions o associacions independentistes del país per a establir quina feina ha de fer cadascú i en quines ens hem de donar el suport explícit.

—Quina ha de ser la funció principal del Consell de la República en el context polític actual?
—No podem oblidar que el Consell de la República ha de tenir una doble estructura forta i consolidada. A l’interior, amb els consells locals i tot allò que comporten. A l’exterior, com a aixopluc transversal, i quarter d’hivern, de totes les sensibilitats de l’independentisme i com a referent nacional. Mentre no tinguem la independència, necessitem una estructura exterior potent. Més enllà de l’amnistia de fireta que avui tenim, l’independentisme català sempre serà perseguit per l’estat i hem d’estar preparats. D’altra banda, el Consell de la República, com a única institució derivada directament de l’1-O, ha de ser el veritable referent internacional de les aspiracions de la nació catalana. El Consell de la República ha de ser l’eix de coordinació del moviment independentista, tant a escala nacional com internacional, i actuar com a espai de confluència i estratègia compartida. És una eina essencial per a construir estructures d’estat a l’exili i impulsar accions al marge de la legislació espanyola, aprofitant aquest avantatge per avançar sense limitacions imposades. Alhora, ha de revifar la flama independentista, reforçar el compromís col·lectiu i preparar el camí per a la instauració efectiva de la república catalana. Tot això requereix, entre més, reforçar i promoure la “identitat republicana”, tot creant peça a peça un cens català i fent accions que promoguin la desconnexió.

—⁠Com creieu que s’ha de fer la independència? I quin paper hi ha de tenir el Consell?
—La independència de Catalunya ha de basar-se en tres pilars fonamentals. En primer lloc, cal consolidar una majoria social favorable a la independència. Això implica revertir la passivitat actual de la gent desencisada pels partits i la seva acció política i ampliar la base de suport, convèncer sectors encara dubtosos i garantir que el projecte independentista sigui transversal i inclusiu. En segon lloc, és clau assolir un control efectiu del territori. Hem de poder exercir una sobirania real sobre el país. Hem de demostrar al món que som capaços de controlar el nostre propi territori, tot fent surar una realitat molt diferent de la que els explica l’estat. Finalment, la internacionalització del procés és essencial per a obtenir reconeixement i suport extern. Catalunya ha d’establir aliances amb altres estats i organitzacions internacionals, i generar tota la pressió imprescindible perquè la comunitat internacional accepti i legitimi el procés d’independència. No podem desaprofitar cap de les vies que ens puguin ajudar en el reconeixement internacional. I no podem oblidar, de cap de les maneres, que el veritable reconeixement ha de venir de les Nacions Unides.

—El Consell parteix d’una situació delicada. Què fareu per millorar-ne la reputació?
—És fonamental augmentar la transparència en totes les seves actuacions i garantir un funcionament obert i eficient. Això vol dir una gestió econòmica clara, una comunicació fluida amb els ciutadans i l’establiment de mecanismes de rendició de comptes que evitin opacitat i malfiances. Només així podrem recuperar la confiança i el prestigi d’aquesta institució com a eina útil per a la independència. Activarem, d’una vegada, la Comissió de Seguiment dels Comptes de l’Assemblea Territorial, de la qual formen part membres de consells locals. I activarem la pràctica periòdica d’auditories que permetin de garantir el bon ús dels recursos. Aquestes mesures són imprescindibles per a assegurar un Consell més sòlid, eficient i arrelat a la base independentista.

—A què s’han de destinar els diners recaptats pel Consell de la República? S’hi ha d’incloure la Casa de la República i les despeses del president a l’exili i la resta d’exiliats?
—Han de destinar-se a enfortir tres eixos fonamentals: la construcció de la república, l’acció internacional i la consolidació del propi Consell. En aquest context, l’austeritat i el voluntariat han de tenir un paper tan rellevant o més que les aportacions econòmiques. El suport als exiliats és una qüestió a part, i essencial, mentre aquesta situació perduri. Cal convertir-se en una eina fonamental per a impulsar, juntament amb les entitats del país, una sòlida estructura antirepressiva que garanteixi el manteniment i la defensa dels exiliats, tant presents com futurs.

—El Consell va néixer amb la idea de l’Assemblea de Representants, però ara no existeix. S’ha de recuperar? Per què?
—Cal fer molta feina abans. De què serviria recuperar l’Assemblea de Representants, avui i ara? Actualment, comptem amb una Assemblea Territorial on hi ha representats tots els consells locals i àmbits territorials de la nació catalana. En tot cas, hem de potenciar aquest espai, que és el que trepitja i coneix el territori. Ja vindrà el moment, que vindrà, en què ens hàgim de plantejar seriosament la recuperació efectiva d’una Assemblea de Representants.

—Quin paper han de tenir els consells locals?
—Si he insistit tant que els consells locals són l’ànima i essència del Consell, és per dues raons: sense els consells locals, avui el Consell de la República no seria més que un munt de papers, codis i retalls de diari. I sense els consells locals, la construcció de la república que volem seria una tasca impossible. Per això, cal impulsar-ne de nous per tot el país, o nació catalana, amb una estructura clara que defineixi les seves competències i el seu encaix amb les organitzacions territorials de les grans entitats del país. Un cop establert aquest repartiment de funcions, serà imprescindible crear estructures estables de coordinació al territori per garantir-ne l’eficàcia i la cohesió.

—⁠On éreu el Primer d’Octubre?
—Vaig ser tot el dia acompanyant observadors internacionals per diferents col·legis electorals. A primera hora de la tarda, ja vam quedar-nos al col·legi de la Vila Olímpica, on vam assistir al tancament d’urnes, recompte de vots i proclamació de resultats.

—El 14 d’octubre de 2019, vau anar a l’aeroport?
—Hi vam anar caminant un grup d’advocats i familiars.

—Quin és el vostre primer referent polític?
—El Che Guevara.

—De quin color és la vostra estelada?
—Blava, però sense donar-li una significació especial.

—Heu considerat en cap moment de deixar de ser soci del Consell?
—Mai.