Montserrat Duran: “La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern”

Montserrat Duran és candidata al Consell de la República amb la candidatura col·lectiva REvolucionemNos, que agrupa gent registrada al Consell i representants de consells locals de tot el país. Ahir li van fer costat, entre més adhesions a un manifest de suport, la independentista històrica Blanca Serra; el professor d’institut retirat Josep Maria Virgili; l’activista Roger Español, i l’humorista i ex-representant de l’Assemblea de Representants del Consell Toni Albà.

En aquesta entrevista, Duran explica que si la seva llista aconsegueix de dirigir l’entitat, impulsaran un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l’inici del “règim del 78”, i que presentaran una proposta de pressupost d’una hipotètica república catalana abans de l’abril.

Avui, a VilaWeb, també publiquem una entrevista a Jordi Castellà, que també és candidat a la presidència de l’entitat. Els dies vinents, es publicaran entrevistes a la resta de candidats que aspiren a la presidència, Toni Comín i Jordi Domingo.

—Per què creieu que hauríeu de ser la pròxima presidenta del Consell de la República?
—Perquè represento un col·lectiu de persones activistes, provinents de consells locals de tot arreu. Només el pinyol de la candidatura #REvolucionemNos ja sumem més de cinquanta persones, i cada dia creixem. Perquè coneixem el Consell a fons, perquè som els qui cada dia aixequem la persiana dels consells locals, que són l’ànima del consell; perquè defensem que és la institució que representa el govern de la república catalana, el fil que manté viu el mandat de l’1 d’octubre i que emana de la legitimitat de la declaració del 27 d’octubre de 2017; perquè amb mi el Consell de la República no serà captiu d’interessos partidistes ni de lobbies de cap mena; perquè tenim el programa més complet, i l’hem elaborat tenint en compte les aportacions de totes les persones registrades que han dedicat el seu temps a contestar unes enquestes sobre com creuen que ha de ser el Consell, per què ha de servir i com s’ha d’estructurar. Perquè creiem que la independència només arribarà si treballem conjuntament a l’exterior i a l’interior, i això implica desenvolupar sis funcions en paral·lel: creació d’estructures d’estat; lideratge del moviment independentista i internacionalització; control del territori; fidelització i ampliació de la base social; confrontació; i renacionalització. En definitiva, hauria de ser la pròxima presidenta del Consell de la República perquè #REvolucionemNos és la garantia que el Consell continuarà existint amb tota la força i determinació fins a l’assoliment de la independència.

—Quines seran les tres primeres accions que fareu si esdeveniu presidenta?
—Nomenar el govern i parlar amb els tres exiliats per saber què volen fer en relació amb el Consell; convocar l’Assemblea Territorial; ordenar una auditoria general per aclarir l’estat de comptes i gestió, incloent-hi la formalitzada per la junta gestora. Ja tenim un despatx extern que s’ha compromès a fer l’auditoria amb total independència.

—Quina ha de ser la funció principal del Consell de la República en el context polític actual?
—Entenem que el context polític actual té diferents nivells: el català, l’espanyol i francès i l’internacional. Per tant, la funció principal del Consell de la República ha de tenir tres enfocaments: en l’àmbit dels Països Catalans, conscienciar la població i determinar la política catalana (aquest eix correspon a les funcions de creació d’estructures d’estat, control del territori, fidelització i renacionalització). En l’àmbit espanyol i francès, desestabilitzar els estats i denunciar les lleis i decisions polítiques que vagin contra els interessos dels catalans (aquest eix respon a la funció de confrontació, i ho farem amb la creació de l’observatori del tègim del 78). I en l’àmbit internacional, cal reforçar i augmentar la xarxa de relacions diplomàtiques, fer que el Consell estigui present, ni que sigui com a oient o convidat, a les institucions internacionals i visibilitzar al màxim la causa catalana. Per això tenim previst de programar un cicle de conferències i xerrades als Estats Units, el Canadà i Europa sobre GOI (grups objectivament identificables) i la causa justa dels catalans.

—Com creieu que s’ha de fer la independència? I quin paper hi ha de tenir el Consell?
—Pensem que només aconseguirem la independència si treballem coordinadament de portes enfora i de portes endins. De portes enfora significa la internacionalització: que el Consell de la República sigui present als organismes internacionals; que la xarxa diplomàtica sigui robusta i tingui l’objectiu d’explicar la causa catalana a governs, partits polítics, laboratoris d’idees (think tanks) i centres de pensament; a més de treballar perquè la comunitat internacional reconegui el dret d’autodeterminació del poble català. Per a això comptem amb persones destacades que viuen dins i fora dels Països Catalans i que s’han posat a la nostra disposició, en cas que guanyem. De portes endins, hem de recuperar la confluència i la il·lusió que va possibilitar l’1 d’octubre. No aconseguirem la independència si quan “el món ens miri” no veu que a l’interior tenim assegurat el control del territori i els deures fets. Això vol dir tenir preparades les estructures d’estat i donar seguretat: sí, continuaré cobrant la meva pensió; sí, continuaré podent anar al CAP i rebent l’atenció i la medicació que necessiti; en definitiva: sí, continuaré disposant de tots els serveis de l’estat del benestar. Però per arribar a la independència també cal evidenciar a l’exterior els abusos antidemocràtics de l’estat espanyol. I això ho farem amb l’observatori del règim del 78 que us comentava. El col·lectiu #REvolucionemNos entenem que el Consell de la República ha de ser, avui dia, un laboratori per a assajar la construcció d’un model d’estat modern, que respongui al context històric i les necessitats pròpies del segle XXI.

—El Consell parteix d’una situació delicada. Què fareu per millorar-ne la reputació?
—La reputació es guanya fent una bona gestió, escoltant la gent i fent que els registrats se sentin útils. Amb això, tenim el convenciment que el Consell creixerà. Ens preocupa molt aquest tema de la reputació. Per això volem crear uns mecanismes de control econòmic i arbitratge. Actualment, el Consell té la Sindicatura Electoral, que actua de manera independent. A aquest òrgan volem afegir-hi un síndic del registrat, un tribunal de mediació i arbitratge i la sindicatura de transparència, ètica i govern obert, que, entre més funcions, supervisarà el retiment de comptes del Consell i els seus òrgans. La transparència és un dels tres pilars en què volem basar l’acció de govern. Els altres dos són la comunicació i la democràcia participativa. Ens sembla fonamental per a recuperar i millorar la credibilitat i la reputació del Consell.

—A què s’han de destinar els diners recaptats pel Consell de la República? S’hi ha d’incloure la Casa de la República i les despeses del president a l’exili i la resta d’exiliats?
—Una de les funcions fundacionals del Consell de la República és donar cobertura als exiliats i represaliats. El nostre govern no els donarà l’esquena. Encara no hem pogut conèixer la situació econòmica actual del Consell, per això pensem que és primordial fer una auditoria general. El nostre objectiu és recuperar l’equip tècnic i eixugar els possibles deutes de la institució. I a partir d’aquí proposarem el pressupost del Consell a l’assemblea territorial.

—El Consell va néixer amb la idea de l’Assemblea de Representants, però ara no existeix. S’ha de recuperar? Per què?
—Qualsevol estat que pretengui ser democràtic i de dret ha d’assegurar un sistema de control i equilibri de poders. L’Assemblea de Representants havia d’actuar com a poder legislatiu, però, malgrat que va fer molta feina, no va acabar de funcionar del tot. A més de desproporcionada, no representava el territori de manera real, cosa que ara sí que passa amb l’assemblea territorial, perquè cada consell local hi té un delegat de la junta rectora, elegit democràticament. Pensem que cal una segona cambra legislativa, que no pot ser tan extensa com els 121 representants que tenia l’anterior Assemblea de Representants. Aquesta cambra hauria de fer una triple tasca: desplegar la legislació republicana (vinculat a la creació d’estructures d’estat), presentar la legislació alternativa a la sorgida dels parlaments espanyol, autonòmics i francès (vinculat a la funció de confrontació) i fer seguiment de l’activitat del govern del Consell de la República.

—Quin paper han de tenir els consells locals?
—Els consells locals tenen la funció de control del territori, que implica conèixer-ne la zona d’influència, les tendències de la vida social i crear vincles amb entitats catalanistes. Radiografiar-ne l’entorn, fidelitzar i ampliar la base social i desenvolupar al territori les prioritats i estratègia que marqui el Consell de la República. També han de fomentar la identitat digital republicana (IDR), que és el cens que ens identifica com a col·lectiu per a significar-nos davant els organismes internacionals.

—On éreu el Primer d’Octubre?
—Al meu col·legi electoral, em vaig encarregar de passar IP de les VPN amb el meu Pad perquè poguessin reconnectar quan tallaven la connexió, i passar-les a altres col·legis de la zona on tenia familiars i amics a les taules.

—El 14 d’octubre de 2019, vau anar a l’aeroport?
—Sí, hi vaig anar amb cotxe amb dues amigues i el nostre cotxe va ser a la primera línia de tall perquè la gent a peu pogués entrar a l’aeroport.

—Quin és el primer referent polític?
—Si us referiu a un personatge, el primer que em va fer pensar en política va ser Tatanka Iotake (Sitting Bull), de la tribu sioux unkappa, que va aconseguir unir totes les tribus índies de Nord-amèrica i crear la Nació Índia per a resistir l’embat dels colons blancs.

—De quin color és la vostra estelada?
—No tinc estelada; tinc senyera, que és el pendó que mai no es pot rendir, i la bandera negra de nacions sense estat. Però a #REvolucionemNos hi ha estelades vermelles i blaves amb l’estel que falta a la Unió Europea.

—Heu considerat en cap moment de deixar de ser sòcia del Consell?
—Sí, quan assolim la independència i el Consell hagi complert l’objectiu.