05.02.2025 - 21:40
Jordi Castellà és candidat a la presidència del Consell de la República. És advocat, informàtic i regidor a l’Ajuntament de Canet de Mar (Maresme), especialitzat en història del dret, dret públic i dret internacional. Ja es va presentar a la presidència l’any passat, i va aconseguir 493 vots, un 5,5% del total. La seva candidatura se centra a reforçar l’estratègia per a aconseguir la independència de Catalunya d’una perspectiva internacional.
Avui, a VilaWeb, també publiquem una entrevista a Montserrat Duran, que també és candidata a la presidència del Consell. Els dies vinents, es publicaran entrevistes a la resta de candidats que aspiren a la presidència, Toni Comín i Jordi Domingo.
—Per què creieu que hauríeu de ser el pròxim president del Consell de la República?
—Humilment, perquè crec que sóc l’únic candidat que ha estat capaç d’estudiar i proposar als electors una via legal, pacífica i democràtica possible, per a fer efectiva la independència de Catalunya en els pròxims dos anys o tres.
—Quines seran les tres primeres accions que fareu si esdeveniu president?
—Primera acció: institucionalitzar el Consell davant els organismes internacionals, com la UE, l’ONU o els BRICS. Segona acció: una recollida en massa de signatures a favor del dret d’autodeterminació i independència de Catalunya per a demostrar que tenim més signatures que no pas vots té el bloc espanyolista al Parlament de Catalunya. Tercera acció: amb aquestes signatures, presentar una petició formal de reconeixement a les Nacions Unides i els seus estats membres, i d’aquesta manera començar negociacions bilaterals de reconeixement internacional.
—Quina ha de ser la funció principal del Consell de la República en el context polític actual?
—La funció principal del Consell hauria de ser aconseguir el reconeixement internacional previ de Catalunya per a facilitar la seva independència.
—Com creieu que s’ha de fer la independència? I quin paper hi ha de tenir el Consell?
—Volem que el Consell impulsi, amb el suport del pacte nacional per al reconeixement internacional, compost per entitats i partits, la via Nacions Unides. Tal com va fer el Consell Nacional de Catalunya i la colònia catalana d’Amèrica l’any 1945, aquest 14 d’abril farà vuitanta anys. Volem aconseguir reconeixements bilaterals previs, com tenen Palestina o el Sàhara Occidental, i una resolució de reconeixement de l’Assemblea General de les Nacions Unides a favor del dret immemorial i imprescriptible del dret d’autodeterminació i independència de Catalunya per aconseguir el reconeixement de l’estat i el Tribunal Constitucional. Això facilitaria una independència pacífica, democràtica i de la llei a la llei mitjançant un traspàs de sobirania, tal com es va obtenir l’autonomia de Guinea Equatorial del 1963 a 1968.
—El Consell parteix d’una situació delicada. Què fareu per millorar-ne la reputació? Cal millorar la transparència?
—La situació reputacional i econòmica del Consell millorarà quan els registrats vegin que treballem per fer irreversible la independència de Catalunya. A més, segur que els primers reconeixements internacionals faran augmentar la massa social de registrats i d’ingressos econòmics.
—A què s’han de destinar els diners recaptats pel Consell de la República? S’hi ha d’incloure la Casa de la República i les despeses del president a l’exili i la resta d’exiliats?
—Els diners del Consell han de ser prioritàriament per a fer la independència i la seva tasca de diplomàcia internacional. Som partidaris de traslladar-ne la seu a Suïssa, al costat de la seu de les Nacions Unides. I per poc que puguem, continuarem ajudant tots els exiliats i represaliats catalans.
—El Consell va néixer amb la idea de l’Assemblea de Representants, però ara no existeix. S’ha de recuperar? Per què?
—L’Assemblea de Representants s’ha de recuperar integrant-la a la Territorial, per donar als representants una funció de coordinació territorial per a augmentar la seva intervenció al territori.
—Quin paper han de tenir els consells locals?
—Els consells locals són imprescindibles per a impulsar la legitimitat democràtica de la petició del Consell a les Nacions Unides en nom del poble de Catalunya i de la resta dels Països catalans, sense ells i el seu esforç al territori no serem mai capaços de demostrar al món que representem la majoria dels ciutadans de Catalunya. Alhora, també tenen una funció cabdal per a fer pedagogia independentista al territori. I per fiscalitzar l’acció política local, comarcal i autonòmica, quan perjudiqui la llengua, la cultura o la identitat nacional catalana.
—On éreu el Primer d’Octubre?
—A l’escola bressol el Palauet, defensant les urnes i coordinant a l’exterior els veïns.
—El 14 d’octubre de 2019, vau anar a l’aeroport?
—Sí, com tanta gent.
—Quin és el vostre primer referent polític?
—Josep Carner Ribalta, impulsor de l’apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945, ara farà vuitanta anys.
—De quin color és la vostra estelada?
—Blava, en gratitud a la colònia catalana de Cuba.
—Heu considerat en cap moment de deixar de ser soci del Consell?
—No… Només m’ho plantejaré si un dia deixa de ser un instrument útil per a fer la independència.
