Toni Comín: “El foc nou té el risc de causar un incendi, que deixaria el Consell calcinat”

Toni Comín, que ha estat vice-president del Consell de la República d’ençà que es va fundar, es presenta a les eleccions de l’entitat per a presidir-la. Es va haver d’exiliar a Bèlgica el 2017 i és eurodiputat d’ençà del 2019. El seu pas pel Parlament Europeu ha estat sempre condicionat per les traves judicials de la Junta Electoral d’Espanya, que no volia que exercís com a eurodiputat sense jurar la constitució d’aquell país.

A VilaWeb, també hem publicat entrevistes a la resta d’aspirants a presidir el Consell: Montserrat Duran, Jordi Castellà i Jordi Domingo.

—Per què creieu que hauríeu de ser el pròxim president del Consell de la República?
—Per tres raons. Perquè crec que en aquesta nova etapa ens hem de centrar molt en l’acció internacional, i la meva condició d’eurodiputat crec que suma més que no pas resta de cara a aquest objectiu. Perquè crec que l’exili ha estat i continua essent una font de legitimitat per al Consell. I perquè crec que en un moment de canvi com el que viu el Consell –després de la sortida del president Puigdemont– és imprescindible que al capdavant hi hagi algú amb experiència, que el conegui a fons i el conegui bé. El foc nou té el risc de causar un incendi, que deixaria el Consell calcinat.

—Quines seran les tres primeres accions que fareu si esdeveniu president?
—A banda de nomenar el govern, les meves tres primeres accions com a nou president serien: proposar una trobada immediata amb l’Assemblea territorial, per construir el consens amb els consells locals sobre les prioritats del Consell en la nova etapa; iniciar l’elaboració del Pla d’Acció Exterior, centrat a explicar a la comunitat internacional que el nostre dret a l’autodeterminació és emparat en el marc legal de les Nacions Unides; preparar la convocatòria de les eleccions a l’Assemblea Legislativa (de Legislació Republicana), que té com a funció anticipar la legislació bàsica de la Catalunya independent, sota el lema “Preparar la República”.

—Quina ha de ser la funció principal del Consell de la República en el context polític actual?
—La funció principal del Consell ha de ser coherent amb la seva missió, que com sabem és preservar el mandat de l’1-O i crear les condicions per a la seva plena materialització. La República estarà plenament constituïda quan les seves institucions controlin el territori i quan sigui reconeguda internacionalment. Les funcions del Consell han de servir aquests dos objectius. Així doncs, cal ampliar i enfortir la xarxa diplomàtica del Consell, per tal d’avançar en el camí dels reconeixements internacionals. I cal que els consells locals aportin el seu coneixement, la seva expertesa i la seva experiència, per tal d’avançar en el control del territori.

—Com creieu que s’ha de fer la independència? I quin paper hi ha de tenir el Consell?
—La independència –entesa com a reconeixement internacional de la República i control del territori per part de les seves institucions– es pot fer de diferents maneres. La que més ens agradaria a tots: que l’estat espanyol es vegi forçat a reconèixer el mandat de l’1-O. L’altra: que es vegi forçat a acceptar un nou referèndum d’independència i a respectar-ne el resultat. En tots dos escenaris, la pressió internacional és necessària. Però molt més necessària, imprescindible, és la mobilització a l’interior –en forma de desbordament pacífic i democràtic. Aquesta mobilització a l’interior passa per les institucions: cal recuperar la majoria electoral independentista al Parlament de Catalunya. Però passa també i molt principalment pel carrer i per la societat civil. El document “Preparem-nos” –elaborat per l’anterior govern del Consell– donava algunes pistes molt útils en aquest sentit.

—El Consell parteix d’una situació delicada. Què fareu per millorar-ne la reputació? Cal millorar la transparència?
—El Consell, des que va néixer, ha estat víctima de l’ofensiva de tots aquells que preferirien que desaparegués. La transparència és un imperatiu prioritari i ineludible, ara i abans. Per descomptat. Per això, en el seu moment, vaig maldar perquè es constituís la comissió mixta entre l’Assemblea Territorial i el govern per al control de les finances del Consell –prevista al codi general– i per això al nostre programa electoral proposem que aquesta comissió es reuneixi de manera continuada –com a mínim, cada dos mesos. I per això proposem també la creació d’un síndic de comptes que sigui, entre altres coses, l’encarregat de triar els proveïdors del Consell.

—A què s’han de destinar els diners recaptats pel Consell de la República? S’hi ha d’incloure la Casa de la República i les despeses del president a l’exili i la resta d’exiliats?
—Al principi de l’exili, amb el president Puigdemont vam creure que era millor separar els circuits financers del Consell de la República i de la Casa de la República, i així ho vam indicar. Encara la tardor del 2023 vam ratificar aquesta instrucció. Tanmateix, no m’oposaré mai a integrar aquests dos circuits financers –i que per tant, com dieu a la pregunta, el Consell assumeixi les despeses de la Casa–, donant per descomptat que això ho ha de decidir el govern del Consell, que té la legitimitat per a fer-ho, i que aquesta decisió s’ha de prendre amb total transparència.

—El Consell va néixer amb la idea de l’Assemblea de Representants, però ara no existeix. S’ha de recuperar? Per què?
—L’Assemblea de Representants va ser substituïda per dues assemblees especialitzades en funcions més específiques. D’una banda, l’Assemblea Territorial, que aplega representants de tots els consells locals actius i dels consells territorials del conjunt dels Països Catalans, i que és la representació de tots els inscrits del Consell en els diferents territoris. I l’Assemblea de Legislació Republicana, que té per funció preparar la legislació bàsica i pensar les bigues mestres de la futura República. És una evolució fruit de l’experiència, que vol millorar el funcionament del Consell i dels seus òrgans, aprenent les lliçons de la trajectòria prèvia. Crec que l’experiència de l’Assemblea Territorial, d’ençà que es va constituir, ha estat francament positiva i demostra que aquesta transformació de l’Assemblea de Representants en dues assemblees especialitzades va ser un encert.

—Quin paper han de tenir els consells locals?
—Els Consells Locals són l’ànima i el motor del Consell. Sense consells locals, no hi ha Consell. Però cal que l’acció que facin sigui útil i eficaç. Els consells locals són els primers que ho reclamen. Per això, al nostre programa hem fet nostra la seva proposta de treballar en tres àmbits prioritaris: el consum estratègic, per desconnectar-nos de les grans empreses de l’Íbex-35; el desenvolupament de la Identitat Digital Republicana, l’embrió del cens de la República, seguint l’exemple del Consell d’Estònia; i la defensa de la llengua, de l’ús social i institucional. Són tres vies intel·ligents per a confrontar-nos de manera pacífica amb l’estat i per a defensar la nació. Si volem que l’activisme de la base que el Consell ha d’impulsar sigui realment útil i eficaç, cal orientar-lo a aquesta confrontació amb l’estat.

—On éreu el Primer d’Octubre?
—La matinada anterior a l’1-O vaig anar al col·legi electoral on jo havia de votar l’endemà –que a més era aleshores l’escola de la meva filla, l’Escola Projecte de Barcelona– per preparar amb els altres pares de l’escola el pla per a garantir l’arribada i la protecció de les urnes. A primera hora vaig tornar al col·legi electoral i vaig ajudar els responsables del dispositiu electoral a gestionar la votació, mentre no es va activar el cens universal. A mig matí, vaig assistir a l’arribada d’un escamot d’un centenar de policies nacionals, que van entrar amb gran violència a l’escola, cosa que va escandalitzar tots els nostres fills que passaven la jornada allà, amb l’objectiu de requisar les urnes. Van fracassar. Les que es van endur eren buides. Les urnes amb les paperetes no les van trobar, perquè el pla dissenyat la nit anterior va funcionar a la perfecció. Hi ha moltes imatges –molt èpiques però també molt traumàtiques– de la irrupció de tota aquella munió de policies al nostre col·legi electoral, amb tants ciutadans, els veïns del meu barri de tota la vida, intentant barrar-los l’entrada de manera pacífica i desarmada. Després vaig saber que aquell dispositiu policial l’havien enviat a tots els col·legis de Barcelona on tenien constància que hi havia membres del govern de la Generalitat. A la tarda vaig ser informat que en Roger Espanyol havia estat greument ferit d’un ull i, en tant que conseller de Salut, vaig anar a l’Hospital de Sant Pau a parlar amb els metges per saber com avançava la intervenció quirúrgica i intentar donar una mica de suport a la seva família. Al vespre, vaig anar a un altre hospital, el de la Vall d’Hebron, on hi havia ingressada la meva mare, per anar-la a buscar i acompanyar-la a votar abans no tanquessin les meses electorals. De tornada a l’Escola Projecte, em vaig voler esperar fins a saber el recompte dels resultats del nostre col·legi. Per això vaig ser l’últim dels consellers a arribar al Palau de la Generalitat. El president i el vice-president em van amonestar –amablement– perquè quan vaig arribar tot el govern estava reunit esperant-me perquè ens fos comunicat el resultat provisional de la votació. Seguidament, ja de nit, vaig sortir amb la resta del govern per acompanyar el president Puigdemont en la declaració institucional en què va anunciar la victòria del sí al referèndum.

—El 14 d’octubre de 2019, vau anar a l’aeroport?
—El 14 d’octubre de 2019 era a l’exili, a Bèlgica. Però, des de la distància, vaig seguir l’acció del Tsunami Democràtic a l’aeroport en temps real, des del principi fins que va acabar. Durant la jornada, vaig estar en contacte amb moltíssimes de les persones que van participar en aquella acció.

—Quin és el vostre primer referent polític?
—El meu pare, Alfonso Comín, intel·lectual i polític compromès en la lluita antifranquista des de la seva joventut, i un dels principals referents dels “cristians pel socialisme” a Catalunya, a la resta de l’estat i a Europa.

—De quin color és la vostra estelada?
—Durant aquests anys, me n’han regalat tantes, de tantes mides i de tantes menes, que en tinc dels dos colors (estrella vermella amb fons groc, estrella blanca amb fons blau).

—Heu considerat en cap moment de deixar de ser soci del Consell?
—No, mai.