El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
«Viuríem una mica més consolats si assumíssim les imperfeccions i les asseguéssim a taula amb nosaltres, en lloc d’amagar-les sota les estovalles»
«Ella mira al buit, a la foscor del públic, buscant un no-res que la concentri i li faci oblidar que és el centre d’atenció»
«Penso en el Nadal ple de forats que tenim tots, perquè tots hem perdut gent. Em demano com es tapen aquests forats, si és que s’han de tapar, si no necessitarem veure’ls sempre, o com ens ho farem»
«La ema que per als mena es difumina fins a desaparèixer i cedir tot el lloc a la e d’estranger, en el cas de Thunberg pren una força descomunal que és utilitzada en dos sentits del tot antagònics»
«I m’adono que hi estem castigats, que els del Grup Balañà reserven el pitjor espai del seu local per als que volem que els nostres fills vegin cinema en català»
«El primer emprenedor segur que va ser un artista»
«Pellegrin camina pels marges i ens els ofereix perquè els vegem i ens els expliquem amb la mirada»
«Els meus pares seguien l’escrutini, però no els hi anava gaire la vida; no en parlaven gaire, de política»
«Podria provar d’explicar no tant com es fa una correcció sinó què es pensa i què se sent quan es corregeix»
«Aquest color de fang desolador és un avís que convé que no oblidem: vivim en un estat d'emergència climàtica, el Francolí ha crescut per venir-nos-ho a dir»
«Llavors caus que els altres també miren i que potser veuen en tu algú que va a bloquejar la delegació i fins i tot et troben perillosa, i t’espolses aquesta idea del cap perquè fa riure..., fa riure, d’entrada, però després fa por»
«Cal fer l'esforç de continuar considerant-los persones a tots, de no treure'ls de sobre el pes d'aquesta responsabilitat»
«El front. L’espai damunt les celles. Allà seran sempre lliures. Això és l’únic a què aspiro de debò»
«Dins del sobre hi ha una novetat editorial que no conec i que em mirarà amb pupil·les dilatades i boqueta de pinyó perquè li faci un lloc al meu espai setmanal, aquest on sou ara»
«Els autors catalans hem de ser sociolingüistes per escriure diàlegs que rutllin?»
«Un llibre comença sent un objecte, un continent, com una maleta buida, i en acabat pot ser que quan l'obris te'l trobis ple o més aviat buit»
«Això és escriure, ni escrius exactament el que t’ha passat, ni t’ha passat exactament el que escrius, tot i que sabem que ven molt la conya de la 'true story'»
«Com si unes ales invisibles i diminutes t’ajudessin a entendre el viure»
«A menys de cinc minuts de casa tinc dues clíniques dentals i tres salons de manicura»
'Un estiu a Galeusca' presenta cada diumenge a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza una narració d'un autor català, basc o gallec que serà traduït a les tres llengües
«Les enormes gomes del mercat immobiliari i turístic estan fent desaparèixer un barri que a més viu ara també una desatenció cultural i educativa que ens fa sentir encara més desemparats. Habitatge, seguretat, educació i cultura a la corda fluixa, poca broma»
«Les natures mortes eren la seva única opció, i va decidir treure’n tot el partit possible»
«Va triar una vida de solitud i risc per documentar el món vegetal abans de l’arribada de la fotografia científica i va fer del seu projecte artístic i intel·lectual la bandera de la seva independència»
«Ramon Barnils aconsellava esborrar el primer paràgraf que escrivies de cada peça»
«També va ser en aquest carrer on vaig prendre per primer cop consciència que podia morir en qualsevol moment»
«Renegaria d’aquesta frase però ara em repto a mostrar aquesta feblesa inaprofitable que l’estilogràfica ha intentat convertir en taques per raons científicament demostrables.»
«Descobreixes que els avis tenen un cos, que rere aquelles robes, aquells pentinats i aquelles ulleres hi ha un cos com el nostre, que ara és vell però que va ser jove»
«Solà no encaixa dins les presses amb què s’han de llegir els llibres quan són novetat, no correu a llegir-la, podreu fer-ho sempre que vulgueu.»
«Sort que ens queden els escriptors. Aquests dies he fet una exhaustivíssima enquesta sobre l’ús del xandall entre la gent del gremi i els resultats són esperançadors per al xandall –només per al xandall»
«Si amagues la tristesa ella s’escapa i surt de tu per on no t’ho esperes. Si la traeixes, ella et traeix a tu»
«Trobar un mirall en cada pàgina i preguntar-te com s’ho ha fet per reflectir-te amb la precisió de les lletres, i no trobar la resposta perquè els miralls només pregunten»
«Se t’emparra, ell sí com un lloro salvatge que busca pirata, a l’espatlla i et picoteja a l’orella i et diu que ha vingut per quedar-se, i que a partir d’ara a les fotos se t’hi veurà sempre aquell buit»
«Va quedant clar que ara mateix només passen les coses que es diuen, si no s’han dit, les coses no han passat»
«Palau Ferré va ser un pintor, escultor i ceramista tan auster, tan essencial, que va dedicar tota la vida al seu art sense que això li fes oblidar en cap moment la seva gent, el seu poble i el seu paisatge, i encara menys els seus valors.»
«El verb és observar; m’agrada dir-lo assaborint-ne totes les lletres i fixar-me en com qui m’escolta va rebent-les una rere l'altra, la o, la be, la essa..., com si fossin fitxes»
«Hi ha vint-i-cinc llibres en total, se’ls devia endur tots de cop? O els hi van anar portant els familiars? Com decideixes quins vint-i-cinc llibres t’enduus a la cel·la? Amb quin criteri?»
«Quantes dones més se’ns amaguen?, demanava aquella noia, quantes han quedat a l’ombra dels homes que les envoltaven, quantes queden per reconèixer, per atorgar-los el paper que mereixen en els llibres d’història?»
«Hi ha la veritat de l’escorça i la veritat de dins, i hi ha l’equilibri que hem de fer tots entre l’una, comuna, i l’altra, individual, per no caure en un buit de sentit que se’ns empassi»
«Afegiria un vernís de proximitat agradable saber que Joan Brossa es preparava l’entrepà de l’esmorzar ell tot sol al seu estudi, mitja barra de quart amb una llauna de sardines en escabetx»
«Qui l’ha llegida de petit, no oblidarà mai la història dels tres bandits i l’Úrsula, la nena òrfena que apareix per canviar la vida, i els colors, a tres malvats que no saben ser d’una altra manera.»