S’hi arriba llegint

  • «Ray Bradbury deia que no cal una educació universitària per ser escriptor, que ell 'vivia' a la biblioteca i que s’hi va 'graduar' a vint-i-vuit anys»

Tina Vallès
30.01.2020 - 21:50
VilaWeb
Jack London llegint al timó d’un vaixell.

Maksim Gorki tenia vuit anys quan el seu avi el va obligar a deixar l’escola, feia tres anys que era orfe de pare, els diners escassejaven i el van posar a treballar d’aprenent. El seu interès per la literatura, doncs, no li va arribar a l’escola, sinó per l’àvia, que li explicava contes cada nit. Als dotze es va escapar de casa i va recórrer Rússia de feina en feina rentaplats, flequer, estibador, vigilant nocturn… 

Charlotte i Emily Brönte van haver de deixar l’internat on estudiaven a nou anys i a set respectivament perquè dues de les seves germanes havien mort de tuberculosi per les males condicions de l’escola. Van passar sis anys fins que no van anar a un altre internat, a Bèlgica. 

Jack London va deixar l’escola a deu anys i va començar a treballar en una fàbrica de conserves. Va estalviar durant tres anys i es va comprar una balandra per dedicar-se a la pesca furtiva d’ostres. Quan se li va espatllar el veler, es va enrolar com a mariner en una goleta. I als quinze va tornar a la seva ciutat natal per anar a l’institut. 

El pare d’H. G. Wells era jugador professional de criquet i quan es va trencar la cama, el seu fill va haver de deixar l’escola per començar a treballar en una merceria. Anys després va tornar a estudiar gràcies a les beques i va acabar fent la carrera de biologia. 

José Saramago era fill de camperols i a dotze anys va deixar l’escola per estudiar de mecànic. Per sort, va fer alguna assignatura d’humanitats i així va conèixer els clàssics, però els seus pares no podien pagar-li els estudis i ho va haver de deixar i començar a treballar de serraller. 

Mark Twain també va haver de deixar l’escola a dotze anys perquè es va morir el seu pare i la família es va quedar sense recursos. Va entrar d’aprenent a la impremta on treballava el seu germà a canvi de menjar i roba. Pocs anys després el seu germà va comprar una petita impremta, va crear un diari i Mark Twain hi va publicar els seus primers articles. 

«Les escoles, tal com són ara, no són llocs populars per a l’educació, sinó més aviat presons on es retenen els nens perquè no molestin els pares», això ho va dir l’escriptor irlandès George Bernard Shaw (1856-1950), que va decidir deixar l’escola a catorze anys perquè creia que l’educació formal no li servia per a gairebé res, i va passar moltes hores llegint sobre art, història i literatura a la biblioteca, on també va començar a escriure. 

Ray Bradbury deia que no cal una educació universitària per ser escriptor, que ell vivia’ a la biblioteca i que s’hi va graduar’ a vint-i-vuit anys, que allà va aprendre-ho tot sobre temes, gèneres i estils literaris. 

M’aturo aquí, però hi ha més autors universals (Dickens, Borges, Faulkner, Bolaño…) que han passat poc temps a l’escola, per motius familiars o per decisió pròpia. No és igual no poder anar a l’escola que no voler-hi anar, però hi ha una cosa que tenen en comú tots els que he esmentat fins ara: llegien molt, i molts d’ells feien mitja vida a la biblioteca. Evidentment estem parlant d’uns altres temps el més contemporani és Bolaño i ja queda lluny a les generacions que ara van a l’escola, però si una cosa té la literatura és que la manera d’arribar-hi no ha canviat gens des de fa segles.

A escriure s’hi arriba llegint. Gorki, les Brönte, London, Wells, Saramago, Twain, Shaw, Bradbury… van passar més o menys anys escolaritzats, van tenir més o menys sort amb l’escola, però tots llegien i llegir els va portar a escriure. La llavor és als llibres i en principi és a l’abast de qualsevol que els obri. Després caldrà que hi hagi talent i oïda, és clar, i hi haurà la possibilitat de polir la tècnica amb totes les classes, tallers i seminaris que us semblin, però el punt de partida és comú i passa per la lectura. Desconfieu sempre dels escriptors que diuen que no tenen temps de llegir perquè han d’escriure; en aquest cas sabem què va abans, si l’ou o la gallina.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor