El col·lapse
Amb Rodalia no tenim davant una emergència reparable. Tenim davant el col·lapse d'un sistema ferroviari que ha estat saturat, estirat i explotat més enllà de qualsevol límit raonable durant decennis
Es posen diners públics en una producció d’Amazon en castellà on, a sobre, es transmet el missatge que el català, la llengua del país, la que se suposa que constitutivament TV3 ha d’impulsar, no serveix per a res: ‘win-win’
Però no, els individus que l'altre dia bramaven, bastó i 'rojigualda' en mà, que a mi què la tuberculosi bovina i a mi què si s'encomana a les persones, aquells individus de l'assalt no eren Dani Gallardo
A les autonòmiques, des del punt de vista dels vots absoluts, el bloc Pepoxanos (PP + Vox + Ciudadanos) ha aconseguit 1.200.000 vots, i l'any 2019 en va tenir 1.260.000. Per tant, 60.000 vots menys. Menys. No hi ha marea que valgui. Però hi ha més coses
És molt possible que l’enrenou que s’ha generat ara tingui més a veure amb els interessos i el poder de l’amo del Madrid que no pas amb la necessitat de parlar amb seriositat de la violència que s’enganxa al futbol i que en el futbol es justifica. Però parlem-ne
Com més hi penso, més m’admira. Aquesta gent, vull dir. La que s’hi apunta, aviam què hi pot fer. He estat a punt d’escriure “gent menuda” però és que en realitat es tracta de gegants
En aquell temps de carrers sembrats de sal, de fum i caspa, de trinxar l'espai per reduir-lo a les seves orelleres, d'estrafer i fer patir la ciutat, en aquells anys que es propugnaven eterns, el món semblava que no tingués remei
Per l’afartamenta que fa temps (anys!) que es cou quan sents i comproves que t’expulsen de casa, que converteixen el teu espai en plató ridícul de postaleta amb filtres per a les xarxes
Ens adaptem com podem al cataclisme quan el cataclisme ja no té remei? És això? Ens resignem a acceptar que la vida al planeta, també al petit tros de planeta que ens ha tocat i que resulta que ens estimem, se’ns torni més dura, més difícil, més desagradable?
En aquesta qüestió no hi ha mitges tintes sinó les dues alternatives que ja va descriure Joan Fuster: o "la genuflexió provinciana i fiscalment colonial (i més que fiscalment)", o un "País Valencià decantat per ser ell mateix". És una tria nacional
Hi ha una magna exposició que ens crida a sentir-nos dignes i desvetllats, a deixar-nos commoure per l'arrap o la bellesa delicada en un quadre de Manuel Boix. És a Xàtiva
La Gemma Pasqual ha escrit un llibre dur, honest, imprescindible. Trenat amb moltes veus, ordenat amb moltes dades. És clar que costa de llegir. Feu-ho
Dotze equips amb tants accents per al català com persones que han pres la paraula: des dels quatre punts cardinals, gent jove amb ganes de discutir
'Cost de vida' és un text amb lectura social i política, sí, potentíssim i absolutament actual, que retrata precarietats i intempèries i que, alhora, ens defensa l'evidència: que els humans ens necessitem els uns als altres
Llegia les notícies sobre l'afer 'Match of the Day' i, abans i tot de saber-ne la resolució, ja em fonia d'enveja. D'enveja i de vergonya per la comparació
Dibuixat i animat en blanc i negre i tons de gris en 2D, el curt relata els fets l'un darrere de l'altre: la primera visita dels guardiacivils, la detenció, l'estupefacció, els crits, l'ofec de la bossa al cap, que aquí no hi és, que on se l'han endut
De vegades va bé l'exercici de l'enumeració per a compartir l'estremiment del conjunt divers i puixant contra pronòstic que configura el nostre ecosistema literari. Que en Josep Piera en formava part ja ho sabíem; l'alegria, avui, és pel reconeixement
Vet aquí les 'fake news' instal·lades en el camp de la creació artística. Vet aquí una perillosa ampliació de la mentida i la manipulació de la realitat: les 'fake editions'
Vet aquí Daniel-Henry Kahnweiler. Vet aquí la resiliència. La capacitat, no tan sols de resistir les fiblades més dures, sinó de refer-se'n. I de tornar-hi. I de tornar-hi. I de no desistir del propòsit quan el propòsit és alt
És que les iaies cuinen tan bé...! "És que et duen quaranta anys d'avantatge", respon la Maria Nicolau. I hi afegeix, encara (atenció que això pot fer mal): "I tu, si no t'hi poses ara, d'aquí a quaranta anys només seràs vell"
Només dic (perquè potser sóc jo, però no m'ha semblat veure grans indignacions arran de la macrobatuda fantasma) si és que hem de començar a trobar-ho normal, això. Pregunto. Sincerament
La IA classifica i diu: 'El carrer de les Camèlies', de Montserrat Roig; 'El llibre de les bèsties', de Josep Pla; 'El joc de la veritat', d’Empar Moliner; 'El cementiri marí', de Gabriel Janer Manila...
Finalment, sis anys després de l’atac rabiós contra el dret de manifestació i les persones que l’exercien, vint-i-vuit dels assaltants hauran de seure al banc dels acusats
Aquest és el punt, de Joan Carles ençà: protegir la monarquia, el fil d’aranya simbòlic amb el qual identifiquen el seu estat. La segona ronda, val a dir-ho, sembla que serà més curta
La realitat s’estrafà a gust i conveniència dels mastodonts uniformats, cuirassats, armats fins a les dents, que han enviat a bramar i a escorcollar les cases i a trinxar-ho tot i a endur-se detingudes nou persones, de matinada. Nou catalans, nou independentistes, que aquesta és la qüestió
Que no és cap broma: poques idees han tingut tant d’èxit, al nostre país, com la del dret, i la necessitat, de la independència. I que això ho hem sabut fer bé. Molt bé
Totes les galindaines: l’arbre, el pesebre, el tió, l’escudella, els torrons, els versets dalt de la cadira, les neules, el xampany, el carbó. Tot. Ho confesso: m'agrada Nadal
Que no diguin, alguns, que no ho sabien, que com a mínim no ho diguin, la propera vegada que publiquin la suada rastellera de falsedats en unes pàgines que són tantes coses, i tan lletges, llevat de periodisme
Que no la representen: que la diuen. Aquesta celebració de la paraula en una hora de teatre pur i de literatura. Una hora per a sentir un goig intens de llengua
Jo no sé si és veritat això que comentava un amic, que perdem el costum de caminar, de caminar el país, d’aprendre’n les sendes i els perfils
I així va passar la guerra i així va sobreviure: refent la biblioteca que havia perdut a Barcelona i llegint Stendhal i Proust. I no va ser cap fugida, aquesta seva decisió, sinó una resistència explícita, conscient, constructiva
L’art de la fotografia no congela l'instant, el manté calent i permet que s’expressi. Per això es fa tan difícil de caminar entre les fotografies d’en Jordi Borràs. Per això és tan necessari que ho fem
L’estat espanyol assumeix els GAL igual com assumeix el franquisme i igual com va fent la digestió del lladronici de l’ex-rei que té mig fugit a Abu Dhabi
Ara mateix encara, allà dalt tirant al nord, entre Banyuls de la Marenda i Espolla, hi tenim una carretera tallada amb una filera de pedres grosses, ominoses, cantelludes
L’home es declarava “protagonista indiscutible” del xou perquè, al capdavall, la gent no recordarà “qui ha guanyat, que si us ho pregunto potser ni ho sabreu: us recordareu de mi”. I tenia raó
Com pot ser que es naturalitzi el desequilibri, talment com si la seva existència en creixement fos cosa de la sort o la fatalitat
Sí que m'importa, sí que ens importa, als ateus, als creients, als qui sap, als no m'hi aclariré mai, el canvi que hi ha hagut a l'arquebisbat de València
El problema al País Valencià no ha estat tant la presència de grupuscles feixistes (al capdavall, formats per sota, cavall i rei: aquest, l’altre i el de més enllà, ben coneguts i para de comptar) com la impunitat que els ha estat atorgada. I l’aval
Aquestes dones valentes que envien vídeos al món tallant-se els cabells amb les dents serrades, traient-se els vels i fent-los girar per sobre dels seus caps lliures, llançant-los a la foguera fent passes de ball, desconegudes que s’abracen al mig del carrer amb les cabelleres al vent
Quan havien decretat silenci i conformitat, quan deien que res no tocava i la diversió havia de ser una pampalluga banal i en castellà, van sonar les trompetes i van caure les muralles
Aquest ordre irrevocable. Els uns a dalt i els altres al seu voltant i la resta a sota, en graons diversos però sempre a sota. La resta, he escrit. La resta que en realitat som tots