Cites per a perdedors

  • Es posen diners públics en una producció d’Amazon en castellà on, a sobre, es transmet el missatge que el català, la llengua del país, la que se suposa que constitutivament TV3 ha d’impulsar, no serveix per a res: ‘win-win’

Núria Cadenes
14.06.2023 - 21:40
Actualització: 14.06.2023 - 21:41
VilaWeb

“Amb aquesta sèrie volem portar el català al món.” Ho va dir l’actual director de TV3, l’altre dia, que presentaven la tercera temporada de Cites (una sèrie que ha tingut força èxit i que ara, suposo que per això de la visibilitat globalitzada, afegeix Barcelona al seu nom). I si ho hagués deixat aquí, o si qui l’hagués sentit no sabés res del bunyol monumental que hi han perpetrat, encara: una altra declaració pomposa per al calaix de declaracions pomposes que s’obliden sense que ningú es preocupi després de comprovar si tenen cap base o si es duen a terme o etcètera.

Però va continuar parlant. Per intentar justificar aquest no-sé-per-on-agafar-ho que comença pel fet que hagin rodat la cosa majoritàriament en espanyol (molt majoritàriament; tan majoritàriament, que el català hi és anècdota més o menys curiosa i, fins i tot, convertida en escarni, en això: “quan el riu sona, aigua porta”), va dir que era “un win-win”, una operació on tothom hi guanya. Per provar de vindicar el patafi que continua quan resulta que, de cara a l’emissió televisiva, l’han doblat al català (si no fos tot tan indignant ja hauríem de parlar de ridícul colossal, i sumar-hi la mena de doblatge que hi han perpetrat, i tot), per provar de vindicar-ho, deia, hi va afegir: “Amazon també té els seus interessos.”

Ahà.

Perquè es veu que per a això tenim una televisió pública: per doblegar-se davant les multinacionals privades. “Ells volen una sèrie que per a l’Amèrica Llatina viatgi millor amb molta part de castellà”, va dir el director de TV3. I, per tant, com que Amazon diu que ho vol així, es posen diners públics en una producció per a Amazon en castellà.

És això: diners públics per a una producció d’Amazon en castellà on, a sobre, es transmet el missatge que el català, la llengua del país, la que se suposa que constitutivament TV3 ha d’impulsar (diu que la seva missió és “ajudar a la consolidació i expansió de la llengua”), no serveix per a res. D’entrada, perquè TV3 ja afirma directament que si vols fer “productes exportables” han de ser en castellà (no pas en xinès ni en anglès: en castellà de Castella), i de sortida perquè la mateixa sèrie converteix la nostra llengua en prescindible i subalterna: escena de parella que parla en català que es troba amb parella que parla en castellà, en quina llengua parlen automàticament tots quatre? Doncs en castellà, òbviament, la llengua “bona”, la “normal”, la que no és barrera sinó contacte, la que no és polititzada, la que fa que la gent s’entengui, la que mana. Això fa TV3, implícitament i explícitament, aquesta apologia de la diglòssia.

El provincianisme, l’automenysteniment tan sols produeixen això: un no-res que demana perdó per existir. Per existir poquet. Un producte del tot prescindible.

Per mirar de justificar el nyap, els actuals responsables de TV3 treien a la palestra la cosa dels diners. Que no hi ha diners i que és per això, per “una qüestió de números: tant pagues, tant tens”. Doncs parlem de diners. La primera: realment TV3 ha de posar diners (els diners que diu que no té) en productes que no solament no són en català sinó que el desvaloren? S’ha de doblegar a les exigències lingüístiques de la delegació de torn d’una empresa privada? És així com actua un servei públic? I la segona: TV3 no té prou diners? Doncs encarem-ho, no? Per què no té prou diners? Pot ser que hi hagi intenció? És només qüestió de gestió? Del finançament? L’espoliació fiscal? Si hi ha un problema, que es posin les cartes a sobre de la taula, però que no es faci servir com a excusa de la barrabassada que s’ha perpetrat en aquesta tercera temporada de Cites (les altres dues, per cert, són a la mateixa plataforma en la versió original en català o en la versió doblada al castellà). Perquè no és cap excusa, sinó que evidencia l’aposta per un altre model per a TV3:el que menysté el servei públic, el supedita als interessos d’empreses privades i emmascara un problema polític de primeríssim ordre que en aquest cas pren forma d’espoliació.

Dir que “amb aquesta sèrie volem portar el català al món” és una fal·làcia. I una falta de respecte.

Com es porta el català al món? Amb produccions (o coproduccions) de qualitat en català. Aquesta obvietat. No cal pensar gaire per adonar-se’n. Ni tan sols caldria que els ínclits directius de TV3 haguessin de fer l’esforç de rumiar-hi: mirar què ha passat, quan ha passat, i dir, ai, ves per on, així, no? Així, com la inoblidable Merlí, que va generar aquella febrada a l’Amèrica del Sud. Així, com Polseres vermelles, que va captivar Steven Spielberg fins al punt que en va produir la versió nord-americana. I Albert Espinosa (creador de la sèrie) explicava en el seu moment com Spielberg, després d’haver-la vista, es mirava Marta Kauffman (membre també de la productora Dreamworks i creadora de Friends) i li deia, entusiasmat: “Polseres amunt!”

Literalment.

Naturalment.

En català.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any