El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Biel Mesquida
Arxiu
12.01.2020
Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l'extensió de la bondat
«Cal absorbir com si fóssim una pila en la qual es concentren els sofriments parlats que no volem escoltar»
05.01.2020
Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d'expressar desig, la solitud i la tendresa
«L’espera activa i la solitud atenta són bones conductores de la il·luminació»
29.12.2019
Closcadelletra (CCV): El sentit en el so
«Trobes, amic, que em faig massa propòsits en un temps de misèries a balquena, de violències cegues, de catàstrofes ecològiques, d’ignoràncies creixents i d’un antihumanisme generalitzat?»
22.12.2019
Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat
«Aquesta follia pacífica i ferma és la capacitat de frescor que en queda dins el present, és el 'reset' de la sensibilitat, és la renovació de l’entendre»
15.12.2019
Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla
«Vull ressentir allò que em passa en el meu cos! Vull entendre que ningú entra en la nit per la claredat! Vull saber que al profund li cal el profund! Vull que la carn i els sentits es despullin sencers dins el silenci»
08.12.2019
Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l'estimes
'Vida: combinació complexa entre matèria i esperit, situada dins un joc de forces continu'
01.12.2019
Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç
«I saber que tenim segles darrere on d’altres humans ens han deixat obres bellíssimes fetes a mà, fetes amb intel·ligència, fetes amb l’energia de l’esperit»
24.11.2019
Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons
«La lucidesa m’amara com una feta, com el consentiment d’una llum de dedins»
17.11.2019
Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana
«Els grops multipliquen les gotineues i broden una música silenciosa que entendreix l’amargor de l’hora present amb sabors de revetla»
10.11.2019
Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots
«L'aire és lívid i no s'atura la respiració del mar darrere els pins de la forest»
03.11.2019
Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves
«Cal escriure com el vent fa moure la natura, com la paraula canta, com la cançó diu, com la música pinta, com la pintura musica, com la lletra dansa»
27.10.2019
Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l'Eros que fa parlar
«Dic: vull penetrar allò que tenc davant i preservar a expressar-lo el més senzillament possible»
20.10.2019
Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades
«Per què no puc sentir aquesta altra vida més enllà de les peces gastades del llenguatge, que no és feta de maons ni de renous, sinó de buit, d’interval, de silenci?»
13.10.2019
Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia
«Sí, no practic el platonisme: no veig idees en el lloc dels gests, ni qüestions morals en el lloc de les respostes físiques»
06.10.2019
Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre
«Fuig de la parcialitat obsessiva, la discussió inútil, el punt de vista endurit, la por de la perspectiva i el rendiment»
29.09.2019
Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds
«Dispòs els anys al meu voltant per tenir més força. Me'n cal molta per a no fer res. Els poders ens volen sempre molt ocupats.»
22.09.2019
Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres
«La lengua que estimam més i coneixem més bé ens resulta algunes vegades estranyament estrangera perquè tot hi flueix, tot s'hi modifica i no hi ha certeses»
15.09.2019
Closcadelletra (CXC): Jardí d'ecos
«Volem sens falta un lirisme novell i humanista que farà esclatar els fonaments armats d’immobilisme que aixequen les forces del mal seguit seguit»
08.09.2019
Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai
«Cal fundar una resistència radical, una afirmació repetida i sense il·lusions»
01.09.2019
Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta
'Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l’aigua'
28.07.2019
Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps
«Alta forma d’esculpir el temps fugisser per transformar-lo en record, saber i vida perdurable»
21.07.2019
Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar
«El temps que escriu ràpid, microscòpic, sobirà, lentíssim, els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns en els altres per arribar allà»
14.07.2019
Closcadelletra (CLXXXIV): Inventar noves raons de viure és un acte sensual i lluitador
«No fixaré un horitzó a la mirada, una essència a la veritat, restaré atent i sabré que la unitat és un teixit comú a totes les coses»
07.07.2019
Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s'acaba el dia
«La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement»
30.06.2019
Closcadelletra (CLXXXII): No crec el que em dius, crec en la manera com ho dius
«Duc un esqueix que em cou com una mala cosa, però que esdevé matèria de curació per a tothom que escolti les notes d’aquest concert»
23.06.2019
Closcadelletra (CLXXXI): Acaron la pols que queda dels mots dits, desdits
«Els ulls es tornen mans, la boca esdevé mirada, el cervell es fa bardissa, el cos pol·len de fosca»
16.06.2019
Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora
«M’arriba un xiuxiueig. És el refilet d’un ocell desconegut? És una conversa que passa darrere unes mates i vora unes estepes blanques sense cap flor lila?»
09.06.2019
Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons
«Per ventura hem de besar més, fregar-nos més, saber-nos més, sentir-nos més»
02.06.2019
Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
26.05.2019
Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud
«I té la seva ètica: és menys una manera grandiloqüent de veure la vida que una forma de comportar-se amb humilitat en la vida»
19.05.2019
Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire
«Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències»
12.05.2019
Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme
«Com puc aturar aquest bla-bla-bla immens ple de rutines, d’inautenticitats i de llocs comuns»
05.05.2019
Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia
«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»
28.04.2019
Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames
«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»
21.04.2019
Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final
«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»
14.04.2019
Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta
«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»
07.04.2019
Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar
«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»
31.03.2019
Closcadelletra (CLXIX): Som i no som
«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»
24.03.2019
Closcadelletra (CLXVIII): No us oblidàssiu mai els uns dels altres, amics
«Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents»
17.03.2019
Closcadelletra (CLXVII): No sé si he fet llarg amb aquesta conversa o la música de la voluptuositat
«I sent com sabia mestre Flaubert: el seu ús de la gramàtica ha renovat molt més la nostra visió del món que les categories de Kant»
