03.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.02.2025 - 21:52
La Casa Orsola de Barcelona, l’edifici situat a la cruïlla entre el carrer del Consell de Cent i el carrer de Calàbria, centra l’actualitat d’aquests darrers dies perquè la setmana passada es va provar d’executar-hi el primer desnonament. La resistència dels veïns, que fa tres anys que lluiten perquè no els facin fora de casa, s’ha convertit en tot un símbol pel dret d’habitatge a Barcelona, una ciutat que com més va més lloguers de temporada té i que d’any en any supera xifres rècord en el preu del lloguer. Però: què és exactament la Casa Orsola? Per què té tant de ressò? Per què volen desnonar-hi els llogaters? Us ho expliquem detalladament a continuació.
Què és la Casa Orsola?
La Casa Orsola és un conjunt d’edificis d’estil modernista formats per les cases que fan xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el de Calàbria. En total, comprèn quatre entrades: els números 135 i 137 del carrer de Calàbria, i els 120 i 122 del del Consell de Cent.
El bloc va ser construït entre el 1909 i el 1913 pel mestre d’obres Josep Carrera i Miró, tot i que el promotor va ser, com el nom de la finca indica, Giovanni Orsola i Merino (Torí, Itàlia, 1845 – Barcelona 1929), també conegut per Joan, fundador de l’empresa de mosaics hidràulics Orsola, Solà i Companyia, creada el 1876.
L’empresa va ser la primera del sector als Països Catalans, fet que va convertir-la ràpidament en la més important en aquest àmbit. De fet, va arribar a aplegar 450 treballadors, que també produïen granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland.
L’empresa exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba. Amb la mort de Giovanni Orsola, a vuitanta-dos anys, la fàbrica Orsola Solà i companyia va cessar l’activitat el 1929. El fill, Ignasi Orsola, va continuar l’activitat a la Verneda amb el nom Mosaics Ignasi Orsola, fins que es morí, el 1933, a 53 anys.
D’ençà que es va construir, la Casa Orsola ha estat un edifici residencial del barri de l’Eixample Esquerre.
Per què volen desnonar els veïns de la Casa Orsola?
El 2021, el fons voltor Lioness Inversiones SLU, propietat d’Albert Ollé Bartolomé, va comprar l’edifici sencer i no va voler renovar els contractes de lloguer dels llogaters que hi vivien. Els volia fer fora per a fer pisos de lloguer de temporada a un preu que triplica l’actual: de 700 euros a 2.800.
La Casa Orsola comprèn un total de vint-i-set pisos: cinc tenen el contracte de lloguer vençut; vuit tenen lloguer indefinit i, per tant, els llogaters no poden ser acomiadats; sis, tenen lloguer residencial vigent –alguns, a punt d’acabar-se i, per tant, passarien a estar en la mateixa situació que el primer grup–; i set que ja són de lloguer temporal, però d’aquí a poc n’hi haurà vuit, perquè fa pocs mesos que es va morir la llogatera d’un pis.
Els cinc contractes de lloguer vençut són els que l’empresa propietària de la finca no vol renovar. És el cas d’en Josep, el primer veí a qui es va acabar el contracte el 2022 i, per tant, el primer que volen desnonar. Quan el 2021 Lioness Inversiones SLU va adquirir l’edifici, ben aviat va informar els veïns que els contractes no es renovarien. Però els veïns, en lloc d’anar-se’n i cercar un altre pis –concepte anomenat “desnonament invisible”–, van organitzar-se i van exposar el seu cas al Sindicat de Llogateres, que d’aleshores ençà els ha acompanyats i els ha donat suport en la lluita i resistència per a quedar-se a casa seva.
La majoria de veïns fa dècades que viuen a la finca, com el cas d’en Josep, que va arribar-hi el curs 2001-2002 i, doncs, fa gairebé vint-i-cinc anys que hi viu. Ara es troben amenaçats de trobar-se sense casa i haver de cercar alternatives, en una ciutat en què el preu mitjà del lloguer ja és de 1.193 euros el mes.
Qui és Albert Ollé Bartolomé?
Albert Ollé Bartolomé –barceloní de seixanta anys– és l’amo de l’empresa Lioness Inversiones, que va comprar la Casa Orsola l’any 2021 a l’antiga empresa propietària, Arrendaments Crimesa, mitjançant la Corporación Financiera Valora XXI, empresa que també té el control d’Emergia Contact Center, una companyia especialitzada en telemàrqueting.
El 1989 va fundar la societat anònima Difusió Telemarketing Grup (DTG), especialitzada en solucions de la gestió de relació amb els clients (anomenada CRM). El 1995, l’empresa es consolida com a primera empresa de màrqueting telefònic en facturació de l’estat espanyol. Cinc anys més tard, el 2000, DTG es fusiona amb la multinacional nord-americana Teletech Inc., Ltd. (Nasdaq TTEC).
Però la trajectòria d’Albert Ollé va començar en el camp de la venda de llibres domiciliària a termini. Després d’aquesta presa de contacte amb la professió, va entrar a Edicions 62 com a agent de vendes per a tot Catalunya. A més, va formar part dels consells de la Caixa i de la Cambra de Comerç.
Qui volen desnonar?
Ara per ara, el veí més afectat de la Casa Orsola és Josep Torrent, professor de secundària de l’Institut Alexandre Satorras de Mataró (Maresme), perquè va ser el primer veí a qui va vèncer el contracte. Tanmateix, els veïns de quatre pisos més també tenen el contracte de lloguer vençut i podrien ser desnonats aviat.
Tant el Sindicat de Llogateres com els veïns de la Casa Orsola insisteixen a dir que el problema de l’edifici és, en realitat, un problema col·lectiu, perquè és un exemple simptomàtic de la situació del lloguer a la ciutat i al país: com més va més contractes de lloguer temporals i amb preus més desorbitats, cosa que obliga els veïns a desplaçar-se de la ciutat per trobar alternatives més assequibles. De fet, cada dia hi ha desenes de desnonaments a tot el país, la majoria amb menors implicats.
Per què la Casa Orsola s’ha convertit en un símbol de la lluita pel dret d’habitatge?
“Defensar la Casa Orsola és defensar Barcelona”. Aquest ha estat un dels eslògans més repetits aquests darrers dies, especialment pel Sindicat de Llogateres, que assegura que la lluita dels veïns de la Casa Orsola per a romandre a casa seva és un símbol de la situació a Barcelona i al país, on cada vegada s’ha de destinar un percentatge més alt del sou a pagar el lloguer.
En declaracions a VilaWeb, Aragonès explicava: “La Casa Orsola no és només un suport a veïns concrets afectats en aquest edifici, és un símbol de lluita pel dret a l’habitatge i pel dret a continuar vivint en aquesta ciutat.” La història d’en Josep i dels veïns de la Casa Orsola és, per tant, la història de molts: segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), els sis primers mesos del 2024 hi hagué 1.428 desnonaments a Barcelona, la majoria vinculats a pisos de lloguer.
Ara, si el Sindicat de Llogateres ha agafat la Casa Orsola com a símbol de la situació a Barcelona, la patronal també. De fet, Foment del Treball, més d’una vegada, ha manifestat suport a Albert Ollé. Fa poc va emetre un comunicat en què li feia costat. Prèviament, ell havia publicat una carta en què deia que potser vendria la finca després de “rebre tota mena d’insults i atacs”. El comunicat de Foment deia: “El propietari no és un especulador sinó una persona que ha actuat conforme al dret, amb diligència i responsabilitat”. Així mateix, lamentava que l’edifici hagués estat “objecte de campanyes de desprestigi, ocupacions il·legals i fins i tot d’actes vandàlics que han deteriorat un patrimoni modernista que el propietari volia preservar”. La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre insistia encara: “Les vegades que calgui farà una defensa radical a la propietat privada i del bon funcionament i vigència de l’estat de dret […]. És fonamental recordar que les lleis –també les que regulen el lloguer d’habitatge– són aprovades pels parlaments, són aplicades pels jutges i és obligatori complir les sentències que aquests dicten. Això és el que diu la Constitució. Sense aquest respecte, l’estat de dret s’enfonsa.”
Així doncs, la Casa Orsola s’ha convertit en un torcebraç entre el Sindicat de Llogateres i els veïns de la finca –i tota la gent que els dóna suport– amb la patronal i la propietat.
Quan i com podrien desnonar els veïns de la Casa Orsola?
El desnonament dels veïns de la Casa Orsola s’ha ajornat fins al 18 de febrer a les 9.30. Segons Aragonès, l’ajornament es deu a la mobilització “sense precedents” d’aquests darreres dies. D’acord amb la nova resolució judicial, que ha pogut consultar VilaWeb, la raó del nou ajornament és la previsió que hi hagi una gran mobilització per a impedir el desnonament i per la impossibilitat de tenir els dispositius necessaris per a acomplir el desnonament.