L’Ajuntament de Barcelona i Hàbitat3 compren la Casa Orsola per 9,2 milions: “Cap veí no se n’haurà d’anar”

El conflicte de la Casa Orsola de Barcelona sembla que arriba a un final, després de setmanes de mobilitzacions i protestes ciutadanes per a evitar el primer intent de desnonament de la finca –que ha obligat a ajornar-lo dues vegades– i després de tres anys de lluita veïnal per a evitar que els facin fora de casa, arran de la compra de la finca pel fons voltor Lioness Inversiones SLU, propietat d’Albert Ollé Bartolomé, el 2021. Així doncs, després d’un llarg torcebraç entre la propietat i els veïns –sempre amb el suport del Sindicat de Llogateres–, s’ha fet pública la compra de la finca per part de l’Ajuntament de Barcelona i Hàbitat3 per un valor de 9,2 milions d’euros –un 30% inferior del preu de mercat mitjà actual de l’eixample. El 2021, Ollé va adquirir-la per 6,5 milions. El síndic de greuges de Barcelona ha actuat com a mediador entre totes les parts. L’operació implica la suspensió immediata de desnonament que hi havia previst pel 18 de febrer i que els pisos de l’edifici passaran a ser de lloguer assequible.

Fórmula col·laborativa

La compra s’ha efectuat amb una fórmula social i col·laborativa impulsada per Hàbitat3, en què l’ajuntament n’adquireix el 48,6% i l’entitat el 51,4% restant. En total, l’ajuntament ha pagat 4,8 milions d’euros, i l’entitat 4,3. Els espais que es queda l’ajuntament tenen més valor que els d’Hàbitat3, tot i que és menys superfície, per això l’aportació econòmica de l’ajuntament és major.

En declaracions a mitjans, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, conjuntament amb la presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla, ha qualificat la compra de Casa Orsola com una operació pionera i extraordinària amb la qual “Barcelona llança un missatge”.

En total, l’ajuntament adquireix disset pisos de la finca –incloent els baixos, on hi ha els locals comercials–, mentre que Hàbitat3 adquireix el soterrani i els set habitatges amb contracte indefinit. “Convertirem tota la finca en habitatges de lloguer assequible”, ha dit el batlle mentre celebrava l’operació conjunta amb Hàbitat3.

La Casa Orsola té un total de 26 habitatges habitables i 4 locals comercials. Actualment, a la finca hi ha 7 habitatges amb contracte de lloguer indefinit, 7 de lloguer de temporada, 5 amb contracte de lloguer vigent, 5 més en procés de demanda o procediment judicial i 2 de buits. Amb l’operació, es podrà posar a disposició del parc públic d’habitatge un total de 9 pisos: els dos buits i els set de lloguer de temporada un cop finalitzin els seus contractes. La resta de contractes de lloguer vigents es mantindran o es formalitzaran de nou d’acord amb la legislació d’arrendaments urbans valorant cadascun dels casos. “Cap llogater haurà de marxar de Casa Orsola”, ha afirmat amb contundència Collboni.

Sobre la situació de comprar altres “possibles Casa Orsola”, Collboni ha assegurat que s’ha de mirar cas per cas, i ha insistit en què cal canviar les regles del joc de l’habitatge a la ciutat. “S’ha de mirar cada cas, entre altres coses perquè els recursos públics són limitats. El que necessitem són noves regles del joc, eines que canviïn les regles per aturar l’escalada de preus de lloguer i la gentrificació, que expulsen els veïns. Per això cal una millor regulació”, ha dit fent referència a l’aplicació a la ciutat de la regulació del preu del lloguer, la suspensió de llicències de pisos turístics el 2028 perquè tornarien ser pisos residencials i la intenció de regular el lloguer de temporada.

Alhora, Collboni ha volgut posar èmfasi en el fet que la compra de Casa Orsola no l’ha fet l’ajuntament sinó “la ciutat”, com també ha volgut emfatitzar-ho Trilla. La presidenta de la fundació, ha explicat, a més, que des d’Hàbitat3 no podien assumir la compra total de la finca, per això ha celebrat la compra conjunta i la col·laboració entre el sector públic i privat, un model que “ha de ser l’embrió d’un model de fer i que s’ha de replicar per a garantir el dret a l’habitatge.” Així i tot, Trilla ha reconegut que aquesta, tot i ser una fórmula innovadora, “no és una fórmula màgica”. “És una línia de futur amb la que hem de treballar i que és habitual a altres països.” Quan s’ha preguntat a Trilla què se’n farà dels veïns de l’edifici que no siguin vulnerables econòmicament, Trilla ha respost taxativa tot afirmant que, el que han valorat des de la fundació ha estat la “vulnerabilitat residencial” que sí que pateixen els veïns de Casa Orsola. “No s’han valorat els ingressos sinó el risc de perdre l’habitatge”, ha dit. Segons Trilla, la solució d’una compra social és “òptima” per tots els actors implicats, tant veïns com ajuntament i també perquè és una aposta per “defensar l’arrelament a la ciutat i lluitar contra la gentrificació”.

En el seu torn, David Bondia, del síndic de greuges de Barcelona, ha afirmat que ha parlat “amb totes les parts”, inclosos els veïns de Casa Orsola i el Sindicat de Llogateres, tot i que avui mateix, Carme Arcarazo, la portaveu del sindicat, ha assegurat en declaracions a TV3 que l’entitat i els veïns han quedat al marge de les negociacions. Així i tot, Bondia ha volgut treure múscul d’haver aconseguir la solució al problema i ha dit que “no canviaria res del procés de mediació”.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha valorat aqueset matí la compra com “una victòria”: “El cas de la Casa Orsola ens demostra que, quan uns veïns, en lloc de marxar en silenci s’organitzen, es queden a casa, fan soroll, van amb el Sindicat i es planten, poden guanyar”, ha declarat als Matins de TV3. També ha considerat una bona notícia que Casa Orsola esdevingui habitatge social, tot i que ha instat a Trilla i Collboni de no instrumentalitzar la compra de la finca per derogar la mesura del 30% d’habitatge protegit en les noves promocions. “Fa temps que sabem que el partit socialista, de la mà de Carme Trilla, és desballestar el 30%, una mesura que obliga a, que quan u inversor comprar un bloc a l’eixample i fa una gran rehabilitació, està obligat a destinar el 30% a habitatge protegit.”

La compra de Casa Orsola va posar-se sobre la taula la setmana passada després que la gran mobilització ciutadana impedís el segon intent de desnonament de Josep Torrent, veí de la finca, i es posés una nova data pel 18 de febrer. El mateix dia, Ollé va emetre un comunicat en què insinuava que estava disposat a vendre-la, després de “rebre tota mena d’insults i atacs” pel conflicte obert que manté d’ençà de fa tres anys amb els veïns.