Escarmentar Albert Ollé, amo de la Casa Orsola: a Barcelona no volem voltors

Assumpció Maresma Matas
03.02.2025 - 06:58
Actualització: 03.02.2025 - 11:20
VilaWeb
(Fotografia: Viquipèdia. Autor: Emmarcom)

La lluita de la Casa Orsola de Barcelona ha de significar un punt d’inflexió en el greu problema de l’habitatge que amenaça el futur de joves i grans al nostre país. Els anys de lluita dels veïns d’aquest bloc de pisos de l’Eixample, admirables, han de servir perquè els voltors sàpiguen que no es poden cruspir Barcelona i deixar els cadàvers per les voreres, com fan les gavines amb els coloms. Aquesta lluita ha de ser un escarment per als qui es pensen que només importa el seu guany. Aquesta matinada, a les 5.30, volen actuar amagats en la foscor. Els ciutadans de Barcelona tenen l’envit de saber-se defensar dels depredadors. Ho faran.

Aturar la descomposició de la ciutat implica demostrar que els barcelonins no volen ser devorats per gent sense escrúpols. Gent que té nom i cognom, per més que s’amaguin sota sigles. I, en aquest cas, ves per on, el voltor és Albert Ollé Bartolomé, barceloní de seixanta anys que aquestes darreres dècades ha format part dels consells assessors d’organitzacions econòmiques de la ciutat, que haurien de vetllar pel bé de tot.

Albert Ollé Bartolomé, amo de l’empresa Lioness Inversiones, que va comprar la Casa Orsola l’any 2021, ha format part dels consells de la Caixa i de la Cambra de Comerç. I això, en una societat petita com la nostra, no pot passar desapercebut. És a dir, el seu entorn social i econòmic ha de veure que aquesta mena d’operacions immobiliàries no afavoreixen la ciutat i que si no fan res per aturar-ho en formen part. Tan diàfan com això ho veig. Ser un país petit ens ha de servir per a poder parar els peus a aquells que van clarament contra el nostre futur. I en aquest cas Foment del Treball, tractant la lluita d’aquests veïns com si fos una ocupació, fa un mal pas: no destruir Barcelona com a ciutat els hauria de preocupar. La lluita de la Casa Orsola no enganya, que escoltin el testimoni d’en Josep i els seus veïns.

No som Nova York, ni Dubai. Som Barcelona, i tot això que hi passa amb l’habitatge es pot reconduir i ha de ser una prioritat. Això no és cap abstracció en què tothom està d’acord, bla, bla, bla… Cal passar als fets. Aturar els voltors és un pas. N’hi ha molts més, però aquest és ineludible. Els voltors han d’escarmentar, han de saber que passar de cobrar 500 euros o 700 a cobrar-ne 2.000 o 2.500 per un pis de menys de 100 metres és obscè, és immoral. Què suprimir habitatge estable per convertir-lo en habitatge temporal és atemptar contra la ciutat i els habitants. Que cal inversió, d’acord, però ser bon empresari també vol dir trobar la manera d’invertir sense destruir, sense fer mal, no pas mirant el lucre i prou.

Abert Ollé Bartolomé i tots els qui fan com ell han de veure que, encara que la llei els protegeixi, han d’evitar de destruir el futur de molta gent, que això també és responsabilitat seva. Que no parlem de legalitat, sinó també d’honestedat, de compromís amb la ciutat i els habitants. No tenim davant un debat legal, tenim davant un debat moral ineludible. Hem de poder recuperar aquestes paraules, no són obsoletes. Per fer negoci no cal que es robin vides, es pot fer honestament, amb marges justos, buscant camins perquè sigui factible. No canviar l’ús d’aquests habitatges i no apujar els lloguers d’aquesta manera salvatge és el primer pas.

El propietari n’és responsable, però també ho són tots aquells qui, en estaments econòmics i socials, li fan costat. I per això fa mal d’ulls que empreses com DKV, que fins fa poc liderava el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, estampen el seu logotip en les activitats de les empreses d’Ollé. Col·laborar amb voltors embruta. Com també embruta provar de confondre els ciutadans, com fa Foment del Treball, que vol fer creure que a la Casa Orsola es posa en joc la propietat privada. Això no és cert i és pervers qui ho difon. Que escoltin els veïns afectats, si us plau.

I en aquesta cerimònia de la confusió en què s’ha convertit el present trobem que Albert Ollé Bartolomé, amo de la corporació financera Valora, és, juntament amb la seva dona, Luisa Hernández, al capdavant de la Fundación Valora·t, que té per objectiu fer obra social a Colòmbia i al Nepal. Llegiu amb atenció què escriuen: “La Corporació no oblida que el que finalment ens aporta el més gran benefici i riquesa és el benestar de tots.”

Doncs a veure si es nota i comencen per l’Eixample. Ho tenen fàcil.

(Per cert, no he trobat la navegació de la web en català, potser és en construcció o potser no és una llengua que ens beneficia a tots?)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor