El Sindicat de Llogateres exhibeix múscul en la festa per l’ajornament del desnonament de la Casa Orsola

VilaWeb
Josep Torrent, juntament amb altres veïns de la Casa Orsola, observa el miler de persones congregades davant casa seva
04.02.2025 - 02:20
Actualització: 04.02.2025 - 11:08

Josep Torrent, visiblement baldat, conté les llàgrimes mentre fuma una cigarreta en un balcó de la Casa Orsola, d’on divendres el fons voltor Lioness Inversiones SLU el volia desnonar. Al seu costat, Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, enregistra amb el telèfon mòbil l’actuació de Maria Hein, cantautora de Felanitx que aquesta nit tanca la festa de celebració que l’organització ha convocat per celebrar el segon ajornament de l’execució del desnonament. “Estic emocionat, però alhora esgotat”, diu aquest professor de quaranta-nou anys que, sense voler-ho, aquestes darreres setmanes s’ha convertit en un símbol de la lluita contra l’especulació immobiliària.

Josep Torrent i Carme Arcarazo a un dels balcons de la Casa Orsola. Fotografia: Pere Millan

“Què volen aquesta gent, que truquen de matinada!”, canta mentrestant amb veu poderosa Maria Hein, que fa una versió de la cançó de Maria del Mar Bonet amb el poema de Lluís Serrahima. En aquest cas, qui havia de venir de matinada eren unes quantes dotacions dels Mossos d’Esquadra amb la missió d’acordonar la zona i fer complir el desig del fons inversor, propietat del barceloní Albert Ollé Bartolomé d’ençà que va adquirir l’edifici sencer el 2021. L’empresari els vol fer fora per fer-hi pisos de lloguer de temporada a un preu que quadruplica l’actual: de 700 euros a 2.800. Però, ara com ara, no se n’han sortit.

“La Casa Orsola continua resistint. Hi ha hagut tant gent disposada a venir aquesta nit, que s’han trobat obligats a ajornar el desnonament! Em sap greu dir-ho així, però ‘s’han cagat'”, exclama Arcarazo amb el micròfon a la mà. Els assistents, gairebé un miler de persones que han ocupat tota la cruïlla entre els carrers del Consell de Cent i de Calàbria, celebren amb eufòria cada una de les seves giragonses dialèctiques. L’ocasió s’ho val. No passa cada dia que s’aconsegueixi d’aturar un desnonament. I encara menys dues vegades la mateixa setmana: divendres, una comitiva judicial ja va provar d’executar el desnonament, però va fer marxa enrere quan va topar amb els centenars de concentrats davant l’edifici. Avui, directament, ja no s’hi han atrevit. Per aquest motiu, el Sindicat de Llogateres ha volgut mantenir els actes prevists aquesta nit, malgrat que la mobilització ja no és necessària. Els concentrats han celebrat l’ajornament entre actuacions musicals –d’artistes com Adala, Gavina o Ginestà– dels balcons estant, un sopar popular i una barra de bar situada al carrer. La nova data fixada és el 18 de febrer. “Ens tornarem a veure aquí el dimarts 18, perquè la Casa Orsola s’ha tornat impossible de desnonar”, crida Arcarazo.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Un moviment cada vegada més heterogeni

Entre els qui s’han concentrat davant la Casa Orsola, molts és la primera vegada que s’impliquen en la lluita pel dret d’habitatge. Clàudia Pellicer i Martha Cervera són dues joves, de vint-i-tres anys i vint-i-quatre, respectivament, que s’han posat en contacte per primera vegada amb el sindicat, arran de les mobilitzacions d’aquests últims dies. Encara viuen amb els pares. No es poden emancipar per motius econòmics. Malgrat tot, se senten interpel·lades profundament per la lluita pel dret d’habitatge. “La setmana passada ja vaig anar al desallotjament de la Massana… Amb la situació actual a Barcelona, et consciencies més”, diu Cervera. En la mateixa línia s’expressen tant el Sindicat de Llogateres com els veïns de la Casa Orsola, que insisteixen a dir que el problema de l’edifici és, en realitat, un problema col·lectiu, perquè és un exemple de la situació del lloguer a la ciutat i al país. Un cas semblant és el del Joan Maria Añé, un estudiant lleidatà de vint anys que comparteix pis a Barcelona i que també comença a treure el cap en els moviments socials. “Els joves ens hem de moure, perquè si no les coses no canviaran totes soles”, diu.

Aquest perfil d’activistes, joves i sense experiència, conviu amb el dels qui ja fa anys que lluiten al costat del sindicat per reivindicar el dret d’habitatge. És el cas de Diana Virgós, de trenta-dos anys, que es troba en una situació molt semblant a la dels veïns de la Casa Orsola. El 2017 pagava 564 euros de lloguer el mes per uns baixos de trenta-nou metres quadrats al barri del Raval de Barcelona i, d’ençà del 2020, el fons voltor Vivenio Residencial Socimi prova d’apujar-li el preu. “Sóc fora de contracte. El fons propietari prova d’extingir tots els contractes com el meu per poder-los apujar molt com a lloguer de temporada”, explica. Abans de tot això, ja s’havia sindicat. “Fa set anys em vaig adonar que el problema de l’habitatge era molt greu. D’ençà que formo part del sindicat, estic segura de tot allò que faig, estic més assessorada i tinc menys angoixa, que no vol dir que no en tingui”, afegeix. A més, celebra que amb el pas del temps l’organització hagi anat agafant força fins a ser capaç d’executar accions com les d’aquestes darreres setmanes a l’Eixample de Barcelona.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Munió de gent davant la Casa Orsola (fotografia: Pere Millan).
Munió de gent davant la Casa Orsola (fotografia: Albert Salamé).
Bandera estelada davant la Casa Orsola (fotografia: Albert Salamé).

Xiulets a Foment del Treball

Aquestes darreres hores, la patronal Foment del Treball ha donat suport a Albert Ollé, amb un comunicat. Això li ha costat una xiulada molt estrident en la concentració d’aquesta nit. “S’han posat molt nerviosos. Això també ho hem de celebrar! Posem molt nerviosos aquells que es pensen que són els amos del país”, ha dit Enric Aragonès, un altre dels portaveus del sindicat.

Després de la celebració d’avui, el torcebraç entre el Sindicat, els veïns de l’edifici i tota la gent que els dóna suport contra la patronal i el propietari no s’ha pas acabat. Toca asseure’s a negociar col·lectivament: “Tenim quinze dies fins al següent intent de desnonament per negociar, per asseure’ns en una taula i arribar a un acord”, ha dit Carme Arcarazo.  Això sí, amb una condició: que es revoquin les demandes de desnonament vigents: “No es pot negociar amb algú que t’apunta amb una pistola al cap.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor