Report sobre el coronavirus: Augmenten lleugerament els casos al Principat, mentre les UCI es mantenen en mínims històrics

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
06.05.2022 - 19:50
Actualització: 06.05.2022 - 21:19

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha admès un augment de contagis de la covid, però ha demanat tranquil·litat, tenint en compte les xifres de malalts crítics. Als hospitals de Catalunya hi ha trenta-un pacients crítics, dos menys que fa dos dies. El conseller ha insistit que s’havia de normalitzar la vida social tenint present que encara érem en pandèmia, però també ha demanat prudència. Sobre la possibilitat d’aplicar restriccions, s’ha mostrat contrari a introduir noves mesures de prevenció i ha dit que calia mirar les dades dia a dia.Salut ha notificat 983 ingressats, 43 més que la setmana passada. Respecte de la resta del país, al Principat és on més augmenten els crítics. Al País Valencià se n’han notificat 639, sis menys. A les Illes, els crítics se situen en 120, quinze menys. A Catalunya Nord la xifra també disminueix: 189 ingressats, seixanta-cinc menys. I Andorra té dos pacients ingressats crítics, un més.

Per altra banda, l’Hospital de Bellvitge de Barcelona ha donat l’alta a un pacient que feia més de dos anys que era ingressat per covid-19. Va entrar-hi durant la primera onada de la pandèmia i va passar dos mesos a l’UCI en coma induït.

I l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) començarà un assaig clínic pioner sobre la covid persistent. L’Agència de Medicaments espanyola ja n’ha acceptat la petició, però encara són a l’espera de dues petites esmenes. El tractament es farà amb una tècnica que neteja el plasma de la sang que ja es fa servir en malalties que tenen un substrat immunològic darrere, com ara la síndrome de Guillain-Barré, i implica punxar el pacient i mantenir-lo unes hores a l’hospital.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) eleva a quinze milions les morts causades directament o indirectament per la covid-19 durant el 2020 i el 2021. Fins ara, la xifra oficial registrada era molt inferior, concretament, 6,2 milions de defuncions.

Un mes després del confinament estricte a Xangai, que ha afectat més de 25 milions d’habitants, les autoritats del país han anunciat la fi del pitjor brot de coronavirus i donen per controlat l’augment de casos. Durant aquest temps, s’han trobat amb dificultats a l’hora de lliurar aliments, cosa que ha desencadenat en disturbis i saqueigs de la població, que no podia accedir a queviures.

 


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.393.159 casos i 38.685 morts, i actualment hi ha 98 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Sentim un cert tuf d’indústria estancada

El producte interior brut (PIB) de Catalunya mostra un creixement interanual del 6,4% el primer trimestre del 2022, segons l’estimació avançada aquest matí per l’Idescat. En termes intertrimestrals, la taxa de variació se situa en un minso 0,1%, que significa pràcticament un estancament de l’activitat.

De totes maneres, sobre la fiabilitat d’aquest avanç de l’Idescat, cal dir el mateix que comentava fa uns dies l’INE sobre la comptabilitat de l’estat. “La dificultat inherent al mesurament estatístic dels canvis de conjuntura i del context econòmic tan bruscs, com els que vivim aquests mesos, fan preveure que les futures revisions dels resultats publicats avui siguin d’una magnitud més gran que l’habitual.” En el cas que ens ocupa, els resultats que es van sabent del març, i que no entraven en els càlculs fets, probablement faran canviar les estimacions. Sobretot, perquè no ha estat un mes gaire bo, amb els efectes negatius de les primeres setmanes de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

Tenint present aquesta premissa, en els resultats per sectors, les diferències que apareixen entre si són molt notables. Comencem per dir que el creixement interanual iguala el registrat a tot l’estat espanyol. I, tot seguit, que els serveis han salvat el trimestre, amb un creixement interanual del 8,9%. Les branques que més han contribuït a assolir aquest creixement són les relacionades amb el turisme (transport aeri, hoteleria, restauració i agències de viatges), fruit de la normalització de la mobilitat turística, i dels punts de partida molt baixos. També mostren un dinamisme notable el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge, les activitats jurídiques i la publicitat.

Per la seva banda, la indústria registra un minso increment del 0,4%, amb un alentiment continuat d’ençà del tercer trimestre del 2021. És lògic, atesos els problemes de logística i retards en la recepció de components que ha tingut. De totes maneres, cal destacar que les branques que han tingut un comportament més positiu han estat l’energia elèctrica i el gas, la química i l’alimentació. En canvi, la fabricació de vehicles de motor manté reduccions de producció significatives. La construcció ha mostrat una taxa de variació de l’1,7%, que també és baixa i manté el nivell del trimestre anterior; i l’agricultura registra una disminució del -4,0%.

Una cosa que m’ha sorprès és que les dades de l’Idescat són pitjors que les que va avançar aquesta setmana l’AIREF, que, a partir de la dada oficial per a tot l’estat de la comptabilitat estatal de l’INE, la distribueix per comunitats. En aquell cas, el creixement interanual de Catalunya era del 7% i l’intertrimestral del 0,4%, davant el 6,4% i 0,1% de l’Idescat. Els sistemes de càlcul són diferents. Vet aquí la diferència. Ho he demanat a l’Idescat i m’han respost: “A diferència de l’AIREF, que fa servir una metodologia economètrica per a combinar diferents indicadors globals en relació amb el PIB de les comunitats autònomes, l’estimació de l’Idescat és constructiva i s’elabora per parts, en funció del pes relatiu de cada branca d’activitat i dels seus indicadors específics.” Són dos mètodes de càlcul diferents. Un va de dalt cap a baix, i el de l’Idescat, de baix cap a dalt. Veurem què passa amb les dades definitives.

Em preocupa l’estancament de l’economia (+0,1%), amb una inflació del 9,8% (març). S’assembla molt a un flaix de la temuda “estagflació” de què parlen els economistes. En aquest sentit, aquest matí també s’ha fet públic l’índex de producció industrial, corresponent al març, i abona aquesta idea d’estancament a la indústria, és clar. El creixement interanual a Catalunya és del 0,1% i el del trimestre sobre l’any passat cau un 1,4%. Penso que hi té alguna cosa a veure el fet que, precisament al març, la producció industrial alemanya va caure d’un 3,9%, segons que hem sabut avui. La indústria a Europa no passa un bon moment.

Malgrat tot, sembla que l’abril ha trencat una mica la dinàmica pessimista dels mesos anteriors. L’ocupació ha anat més bé, els preus al consum han alentit una mica el creixement desmesurat i les vendes a les botigues catalanes, segons l’Indicador de Comertia, han anat molt millor que el 2019, per l’efecte Setmana Santa. De fet, queda clar que els serveis han agafat el relleu a la indústria i van acabar el trimestre amb més empenta, fet que han reafirmat durant el mes d’abril. Els directors de compres (PMI) ho han fet notar aquesta setmana en la seva anàlisi del mes passat.

En la conclusió global, diuen que l’abril va ser un mes bo per als serveis i d’estancament amb problemes per a la indústria. “En els serveis es va observar un creixement de l’activitat i un repunt de les noves comandes. Els enquestats van comentar àmpliament que la relaxació de les restriccions per la covid-19 van tenir un paper clau per a donar suport a una demanda més gran del mercat.” Curiosament, assenyala que l’expansió va provenir predominantment de clients de l’estat, “atès que les vendes a l’estranger i l’activitat turística sembla que van una mica endarrerides, per la incertesa causada per la guerra a Ucraïna i l’impacte causat als pressuposts domèstics per l’augment de les factures de l’energia i dels serveis públics”.

En definitiva, sense poder certificar res, sembla que l’abril ha mostrat una lleugera millora després dels dos forts sotracs del primer trimestre: l’òmicron al gener i la guerra d’Ucraïna al març. Mentre avui el virus sembla controlat, la guerra presenta molts dubtes i causa danys col·laterals a dojo. La seva durada és clau per al futur d’Europa i per al nostre. Però, ara com ara, ningú no gosa dir-ne res.


A tot el món, les darreres xifres són de 516.109.133 casos confirmats i 6.273.107 morts. Del total de casos, 470.897.893 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 83.437.158 casos i 1.023.908 morts;
–L’Índia, amb 43.094.548 casos i 523.975 morts;
–El Brasil, amb 30.524.183 casos i 663.967 morts;
–L’estat francès, amb 28.849.915 casos i 146.498 morts;
–Alemanya, amb 24.276.456 casos i 136.773 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.953.481 casos i 104.668 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies