07.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 07.05.2020 - 23:28
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Quan i com va sorgir el coronavirus 2019? Ara com ara, se saben poques coses sobre l’origen del virus. Les novetats que sorgeixen, a més, hi afegeixen dubtes. Avui, per exemple, l’estat francès ha reportat que va tenir el primer cas de Covid-19 el 2 de desembre, i no pas el 27 del mateix mes, com es va confirmar ara fa poc. No se n’ha pogut traçar la cadena de contagi i a més se sospita que podria haver-hi infectats a mitjan novembre, just quan la Xina va assegurar que havia detectat el primer pacient del coronavirus. Això situaria el virus a Europa molt abans que ningú no es pensava. Mentrestant, la Xina respon amb agror a les demandes d’alguns estats perquè investigui i expliqui l’origen del virus. Mentre continuen els dubtes sobre l’origen de la Covid-19 i les investigacions per a trobar-ne un vaccí, el món és a punt d’arribar als quatre milions d’infectats pel coronavirus –que se sàpiga– mentre les altes també continuen creixent i els estats europeus aixequen de mica en mica les restriccions imposades fa dos mesos. A més del Regne Unit, els últims dies el virus s’ha disparat a Rússia, que ja té més casos (177.160) que no pas l’estat francès (174.791), tot i que Moscou reporta 1.625 defuncions i París 25.987.
Al país, la Generalitat ha explicat un pla per a seguir l’evolució del coronavirus al País Valencià, tot analitzant les aigües residuals. El president, Ximo Puig, ha dit que era un projecte estratègic per a millorar la prevenció precoç del virus. També s’ha anunciat un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a pilotar conjuntament el desconfinament a la ciutat, que probablement serà l’última regió sanitària –si el govern espanyol acaba acceptant la proposta del govern català– a accedir a la fase 1 i les posteriors. La batllessa, Ada Colau, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han escenificat l’aliança després de setmanes de desavinences entre les institucions per la gestió de la crisi sanitària.
El Ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha tornat a exhibir improvisació de la gestió de la crisi sanitària i ha anunciat que potser revisarien novament les franges horàries de les sortides dels infants i de la gent gran al carrer, a causa de la calor. No ha concretat quines modificacions es farien ni quan, però seria el tercer canvi de criteri en tres setmanes. A més, Illa ha admès que el govern espanyol va actuar tard per a fer front a la pandèmia del coronavirus, malgrat que ha insistit que va fer-ho abans que alguns altres governs.
Entre les víctimes de la pandèmia aquestes últimes hores, hi ha el policia franquista ‘Billy el Nen‘, que s’ha mort amb totes les condecoracions intactes i sense haver pagat pels crims de tortures que va infligir. La impunitat ha durat més de quaranta anys, com en tants altres casos, i no s’ha fet justícia. Antonio González Pacheco, que ha cobrat una pensió vitalícia, ha estat un símbol de les atrocitats de la dictadura, però també de la impotència de la transició i de la democràcia espanyola per a fer justícia a les víctimes de la seva brutalitat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.875.323 casos confirmats i 268.042 morts. Del total de casos, 1.327.816 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.271.644 casos i 75.587 morts.
—L’estat espanyol, amb 256.855 casos i 26.070 morts.
—Itàlia, amb 215.858 casos i 29.958 morts.
—Regne Unit, amb 206.715 casos i 30.615 morts.
—Rússia, amb 177.160 casos i 1.625 morts.
—L’estat francès, amb 174.791 casos i 25.987 morts.
Als Països Catalans hi ha 76.310 casos, 43.827 altes i 12.562 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 60.007 casos, 33.679 altes i 10.965 morts (386 casos, 438 altes i 134 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 13.311 casos, 8.010 altes i 1.315 morts (247 casos, 263 altes i 13 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.929 casos, 1.345 altes i 201 morts (8 casos, 24 altes i 2 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 267 altes i 34 morts (cap variació)
—A Andorra, 752 casos, 526 altes i 47 morts (1 cas, 5 altes i 1 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal
La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘El BCE planta cara al TC alemany’
‘Continuem estant plenament compromesos a fer tant com calgui i a activar tots els instruments i recalibrar tots els instruments existents amb l’objectiu d’evitar la fragmentació als mercats. I la primera línia de defensa és el mercat de deute sobirà’, ha dit aquest matí el vice-president del BCE, Luis de Guindos. Ha estat durant una compareixença virtual davant la Comissió d’Afers Econòmics de l’eurocambra. Malgrat la decisió i l’amenaça del TC alemany, el BCE continuarà desplegant, doncs, amb total flexibilitat l’artilleria del seu programa extraordinari de 750.000 milions d’euros contra la pandèmia. ‘Això vol dir que podem concentrar les compres en el temps i en determinats actius tenint en compte la situació dels mercats, per evitar la fragmentació als mercats de deute públic’, ha prosseguit. I evitar problemes amb les primes de risc d’alguns països, com Itàlia i Espanya, afegeixo.
No ha volgut respondre directament al TC alemany, ni tampoc si el BCE farà cas de l’ultimàtum de tres mesos que li va donar fa un parell de dies, perquè s’expliqui sobre les compres de deute públic des del 2015, que va fer sota el mandat de Mario Draghi i que van salvar Europa. Malgrat tot, ha deixat entendre que no en faria, perquè considera que només ha de respondre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que sí que ha avalat el pla; i les sentències, en teoria, són vinculants per a tots els estats membres. ‘Prenem nota de la sentència, però m’agradaria subratllar que el BCE és una institució europea i estem subjectes al marc legal de la UE, és a dir, a la jurisdicció del TJUE. Retem comptes davant el Parlament Europeu, vosaltres sou els representants dels ciutadans europeus’, ha puntualitzat.
De manera no oficial, doncs, el BCE ha plantat cara –posant-lo al seu lloc– al TC alemany que fa un parell de dies va entrar en un terreny molt relliscós i perillós per al futur de la zona euro. La secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, piulava ahir aquests punts més relliscosos. Deia: ‘La sentència del tribunal alemany sobre l’actuació del BCE és preocupant: tant des d’una perspectiva d’integració europea, com d’independència de la política monetària, i també per l’estabilització de l’impacte de la pandèmia.’ En realitat, el TC alemany atacava tots els fronts, exteriors i interiors: el govern, el Bundesbank i el Bundestag, per haver fet poc a l’hora de salvaguardar els tractats inicials –que no havien quedat mai prou clars en la separació de la política monetària i la fiscal. Però, sobretot, l’atac tenia dos objectius molt clars: el TJUE i el BCE.
Desafiava clarament el TJUE. En qüestionava la sentència del desembre del 2018 en què donava el vist-i-plau a l’actuació del BCE, i alhora amenaçava el BCE, al qual deixava tres mesos per a explicar detalladament per quina raó practicava una política monetària tan poc ortodoxa (la compra de deute públic per a finançar indirectament països, mitjançant compra als mercats, perquè la constitució europea no permet de fer aquesta operació directament). En cas que l’explicació no convenci el TC, farà que el Bundesbank es retiri d’aquestes operacions de finançament. Tenint en compte que el seu pes dins el capital del BCE és del 26%, significaria que la mecànica de l’instrument de salvament per la via del BCE quedaria feta miques.
Sens dubte, el dany col·lateral més greu és l’enfrontament directe amb el TJUE, perquè esberla un dels fonaments més importants de l’ordre jurídic europeu: el fet que les sentències emeses pel TJUE s’imposen a les jurisdiccions dels països de la Unió. Fins ara, els tribunals suprems de Polònia i Hongria s’hi havien enfrontat, però que ara ho faci Alemanya, pel pes que té, és molt diferent. La UE es basa en tractats que marquen unes regles de funcionament. Per a jutjar si hi ha ningú que trenca aquestes regles hi ha les decisions dels diversos nivells judicials per condemnar els estats que hagin incomplert les regles, però la clau de volta és la preeminència del TJUE sobre les judicatures de cada estat. Si això es posa en dubte, es posa en dubte el fonament de la UE i, a la llarga, la seva supervivència.
El motiu de l’enuig dels alemanys està en la compra de 2,2 bilions d’euros en deute públic als mercats durant cinc anys pel BCE, que consideren excessius i desproporcionats. Opinen, a més, que van més enllà de les atribucions reals que té. Cal insistir que aquesta mena d’operacions van salvar l’euro a la darrera crisi i són utilitzades per tots els grans bancs centrals. Recordeu el ‘farem tant com calgui’ de Draghi en el pic de la crisi passada, que de cop va frenar l’especulació sobre el deute dels països febles i va fer caure les primes de risc. Doncs aquest ‘tant com calgui’ és el que no vol el TC alemany i –tot s’ha de dir– és un sistema de finançament indirecte dels països que voreja la il·legalitat, segons la constitució europea.
Ara com ara, no sabem què faran uns i altres. De moment, aquest matí De Guindos ha tornat el primer cop al TC alemany i després ho ha fet la presidenta, Christine Lagarde. Però falten tres mesos que no seran plàcids. No és cap situació fàcil de resoldre, i menys en plena crisi del coronavirus. Alguns apunten que potser seria hora de prendre decisions serioses dins la UE i fixar un termini per a reconsiderar alguns aspectes dels tractats que han acabat essent obsolets, com ara el que impedeix aquestes operacions del BCE, que realment eren inimaginables quan es van signar. Tenim tres mesos al davant…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Manuel Delgado: ‘L’única manera de resoldre aquesta situació és obeint’
– BBC: Les persones negres tenen quatre vegades més probabilitats de morir de la Covid-19 (en anglès)
– Franceinfo: Com es preparen les empreses per al retorn dels treballadors? (en francès)
– CNN: Els passatgers de creuers han tornat a casa, però la tripulació que en tenia cura continua atrapada a el mar (en anglès)
– Público: Un estudi suggereix que la pandèmia la Covid-19 va sorgir entre l’octubre i el desembre (en portuguès)
– The Atlantic: En una pandèmia, tot allò que veuen alguns és el teu color (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus: mutacions constants, però no necessàriament més perillosos (en francès)
– RTÉ: Les companyies aèries i els aeroports poden tornar a enlairar-se després de la pandèmia? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Illa admet ara que el govern espanyol va actuar ‘tard’ contra la Covid-19
– S’ha mort de Covid-19 el torturador franquista ‘Billy el Nen’, sense haver pagat pels seus crims
– [VÍDEO] Salvador Macip conversa amb Vicent Partal: ‘Dilluns no hi hauria de passar gairebé ningú, a la fase 1’
– Detectat un primer cas de coronavirus a l’estat francès el 2 de desembre
– La Generalitat seguirà l’evolució del coronavirus al País Valencià per barris, analitzant les aigües residuals
– El Consell detecta 247 casos de coronavirus i confirma la mort de 13 persones
– Junqueras: ‘El PSOE ha de decidir si es llença als braços de Ciutadans o si vol mantenir les majories de la investidura’
– El batlle socialista de Sant Andreu de la Barca es queda sol declarant persona ‘non grata’ la consellera Vergés
– Les juntes de tractament de les presons modifiquen els permisos de sortida de Junqueras, Romeva i Forcadell
– Sànchez, Rull i Turull tornen a demanar al TC la seva llibertat i al·leguen que la Covid-19 els impedeix de fugir
– Asens, sobre l’atac contra Torra al congrés espanyol: ‘Podria haver triat unes altres paraules’
– La indústria turística de les Illes mira de salvar part de la temporada promovent els viatges interinsulars
– La Xina respon amb agror a les pressions perquè investigui l’origen del coronavirus
– Cuina de confinament (7): l’art de saber salar
– Jocs d’estar per casa (20): el Paraules Valuoses, el Qui Fa Més Punts?, l’Agressió i el Black Box
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
