Report diari sobre el coronavirus: La pandèmia fa enfilar les consultes de joves sobre salut mental

Cada vespre us oferim un report diari amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
07.02.2022 - 18:51
Actualització: 07.02.2022 - 19:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El Consell Interterritorial de Salut de l’estat, que reuneix els governs autonòmics i l’espanyol, ha acordat de retirar la màscara a l’aire lliure tret dels actes multitudinaris on no es pot mantenir la distància de seguretat. La mesura, que ha rebut l’aval dels governs del país, serà aprovada demà en el consell de ministres espanyol i entrarà en vigor dijous.

Arran de la decisió, l’Ajuntament de València estudia la millor fórmula per a fer els grans actes de les Falles de manera segura, com les mascletades i la Crida. Entre les opcions, hi ha la de restringir l’accés a la plaça de l’Ajuntament amb controls de seguretat. Ho ha explicat el batlle, Joan Ribó, qui també ha anunciat avui que tenia la covid, tot i que és asimptomàtic.

Sobre la flexibilització de les mesures d’aquests darrers dies a Catalunya, les escoles i els instituts ja no fan proves a tots els contactes de casos de covid. Entre el 10 de gener i fins ahir, amb el començament del trimestre escolar, les farmàcies van fer 476.330 proves a alumnes i professors, amb una taxa de positivitat del 7,26%. Des d’avui, només es mantindran les proves per als professors i els alumnes de centres d’educació especial.

Andorra ha anunciat que divendres reobrirà el lleure nocturn, amb la capacitat al 100% i amb l’obligatorietat de presentar el certificat covid per accedir-hi. El dia abans, haurà reobert també a Catalunya.

A les Illes, a partir d’avui es pot rebre la primera dosi o la de reforç sense haver de demanar hora. La Conselleria de Salut ha pres aquesta mesura per facilitar que es vaccini la població que encara no ho ha fet.

En relació amb els vaccins, l’Hospital Trueta de Girona ha començat a administrar dosis del vaccí que desenvolupa Hipra als primers voluntaris que participen en la tercera fase de l’assaig clínic, l’últim pas abans d’obtenir l’aval definitiu per a comercialitzar-lo.

Avui s’ha sabut que la pandèmia de la covid-19 ha fet enfilar les consultes de joves sobre salut, especialment, en l’àmbit mental i emocional. La Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil de Catalunya va atendre l’any passat 28.391 consultes sobre salut, que representen un 16% del total –fa uns anys, eren vora el 7%– i una gran part de les consultes, 6.300, van ser sobre salut mental i emocional. 

Fora del país, el batlle d’Ottawa, la capital del Canadà, ha declarat l’estat d’emergència amb l’argument que la situació és ara com ara fora de control. El centre de la ciutat és completament blocat d’ençà de fa més d’una setmana per una concentració de manifestants contraris a les restriccions aplicades pel govern de Justin Tradeau.

Per la seva banda, Austràlia reobrirà la frontera als turistes el 21 de febrer, després dos anys sense poder-hi accedir. El mes de novembre va començar el procés d’obertura, i es va permetre d’entrar-hi, primer, als residents i, més tard, a treballadors temporals, estudiants i viatgers dels estats del voltant, com ara Nova Zelanda. L’arribada de turistes vaccinats s’ha hagut d’endarrerir arran de l’aparició de la variant òmicron.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 3.803.820 casos i 36.466 morts, i actualment hi ha 645 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Fer-se gran no és cap ganga

Es torna a parlar molt de la gent gran. I és normal, perquè no l’han tinguda gaire en compte. Ni els qui ja estan jubilats ni els qui van fent anys dins el mercat laboral. Encara que potser dels primers se’n parla més que no pas dels segons. Les males passades que els fan són massa evidents i algunes han despertat l’interès mediàtic. Sense anar més lluny, aquí, a VilaWeb, dissabte, Blai Avià publicava un article ben interessant, “Vaga de targetes: la gent gran clama contra l’abús dels bancs”, en què comentava que la iniciativa instava a renunciar a l’ús de la targeta bancària durant el dia com a protesta contra la desatenció bancària a la gent gran. No sé com devia acabar la vaga, però demostra que el col·lectiu ja ha passat a l’acció. Sigui així o recollint centenars de milers de signatures, com ha fet un valencià de setanta-vuit anys. S’ha arribat a un punt d’injustícia, en aquest cas, que és indecent. La bretxa digital no ha de tenir un cost d’aquesta mena –deixadesa del servei– per a una gent que paga moltes comissions i no cobra ni un euro d’interès pels seus estalvis des de fa molt temps.

La cosa és més greu, en aquest cas concret, perquè parlem del nucli dur del poder financer a l’estat espanyol. Són els qui manen en última instància, perquè tenen la clau de la caixa dels calés. Parlem d’una banca que ha guanyat, el 2021, uns 20.000 milions d’euros, la qual cosa significa un 45% més que l’any 2019. Sí, el d’abans de la pandèmia. Uns beneficis que s’han assolit en bona part per les macrofusions, per les altes comissions, però també per l’acomiadament de milers de treballadors i el tancament en massa d’oficines. És a dir, a força de donar menys servei a la clientela.

I això ja fa massa temps que dura. La resposta, com era d’esperar, ha estat molt tèbia per part del govern espanyol i el Banc d’Espanya. Primer, per haver deixat que les coses arribessin a la situació actual. I segon, per no actuar ara amb més contundència. És cert que el passat mes de gener, la ministra Nadia Calviño es va veure pressionada mediàticament a reunir-se amb els responsables de les tres patronals bancàries per abordar el problema de la inclusió financera de la gent gran. Després, ha anat fent diferents declaracions en les quals afirma que la inclusió financera és una qüestió “prioritària” per al govern espanyol. Una mica de cinisme sí que el respira, aquesta frase, no m’ho negareu. Sembla que en l’esmentada reunió va demanar propostes concretes a les entitats per a resoldre el problema i que les volia sobre la taula al cap d’un mes. “Confio que el sector financer, que crec que és molt conscient que aquest és un tema prioritari, ens proposi mesures importants. Nosaltres també treballem en un conjunt d’accions per desplegar aquest pla d’actuació, com més aviat millor, escoltant també la nostra gent gran”, va dir.

Em sembla difícilment creïble, però ja ho veurem. Paral·lelament, els presidents dels grans bancs també han sortit a dir-hi la seva, han dit més o menys les mateixes coses i que ja prenien mesures per a resoldre la qüestió (?). No sé què pensen fer ni com ho faran, perquè crec que no és fàcil i, a més, deuen tenir una plantilla més aviat justeta, després dels 19.000 acomiadaments del 2021… que són una part rellevant dels 125.000 que han fet en una dècada.

Aquesta és la gent gran afectada per la bretxa salarial en un aspecte de la seva vida quotidiana. Però és obvi que quan dic que fer-se gran no és cap ganga, vaig més enllà. I no parlo de salut, ni de pensions. Simplement, baixo el llistó de l’edat. Perquè, quan es pot dir que som grans? Si el ministre espanyol José Luis Escrivà vol que la jubilació sigui com més va més tardana, deu ser perquè creu que la medicina ha assolit fites rellevants en aquest camp i ens fem grans més tard… Malauradament, sembla que les empreses no pensen igual. Perquè resulta que per a moltes, als 45 anys o als 50 ja som grans. A mesura que transites per aquesta franja d’edat en vas essent conscient. I em sembla que la pandèmia ha accelerat el procés amb la bretxa digital com a taló de fons.

Precisament, sobre aquest punt, dijous passat vaig rebre la publicació “Consulta interactiva d’atur registrat i demandes d’ocupació”, que fa l’Observatori del Treball de la Generalitat, un document molt interessant, és dels pocs que fan encreuament de dades, la qual cosa fa possible aprofundir una mica més en la realitat laboral del país. Entre més coses, permet d’analitzar, des que va començar la pandèmia, quin ha estat el comportament de la desocupació registrada, segons l’edat, des de diferents punts de vista.

Recordem que, en termes generals, el nombre de desocupats registrats ha baixat del febrer del 2020 al desembre del 2021 gairebé d’un 7%. Però no ha estat una baixada uniforme, sinó molt esbiaixada. Fixem-nos en quines edats ha baixat més la desocupació. Els joves fins als vint-i-quatre anys són els qui presenten una caiguda més forta, concretament d’un 33%. A mesura que va augmentant l’edat, el percentatge de baixada és menor. Així, dels 25 anys als 34, baixa d’un 20%. Dels 35 als 44, d’un 9%. I dels 45 als 49, d’un 0,5%. I a partir d’aquí, és a dir, dels cinquanta anys endavant, els desocupats augmenten d’un 3%. Els cinquanta anys, doncs, marquen el límit a partir del qual la contractació es fa molt més complicada. Pensem que abans de la pandèmia els desocupats de més de cinquanta anys representaven el 41% del total, i ara ja són el 46%, és a dir, gairebé la meitat. La covid-19 també els ha castigats més laboralment.

Però hi ha més qüestions. Un factor que és molt greu: malgrat la baixada de la desocupació en aquest període, el col·lectiu que aplega els desocupats de llarga durada (més de vint-i-quatre mesos) ha crescut d’un 40%. És molt! Això vol dir que hi ha 125.000 persones que, per la raó que sigui, no troben la manera de sortir d’aquesta situació. Si furguem una mica més dins aquest col·lectiu, veiem que els de més de cinquanta anys representen gairebé el 70%, tant abans com després de la pandèmia. Vol dir que avui, de cada deu persones en desocupació de llarga durada, set tenen més de cinquanta anys. Per pensar-hi una mica, oi?

Quant als sectors, els desocupats de més de cinquanta anys han pujat en alguns punts percentuals entre les dues dates, sobretot, a la indústria, on representen avui gairebé el 60% del total sectorial, i a la construcció, on són el 50%, mentre que en els serveis són el 43%.

Tot plegat és una contradicció de la qual ja veurem com sortim. Hem parlat del cas a Catalunya, però no és pas millor a la resta de l’estat. Ni de bon tros. Cal recordar que l’estat espanyol registra un màxim històric d’envelliment, del 125%, és a dir, que es comptabilitzen 125 persones més grans de seixanta-quatre anys per cada cent menors de setze anys, tal com revelen les últimes dades sobre envelliment de l’INE, que confirmen una tendència imparable. És evident que això té una repercussió directa en la massa laboral. Avui, en relació amb l’ocupació total, els més grans de cinquanta-cinc anys ja representen el 20% del mercat de treball espanyol. A final del 2008 eren menys del 12%. Què s’ha de fer amb aquest segment que creix cada any tan de pressa?

Em quedo amb les paraules de Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, qui ha dit: “El gran repte que tenim és convèncer les empreses que recuperar el talent sènior és un avantatge competitiu. Hem de donar per clausurada l’etapa de discriminació al treballador més gran de quaranta-cinc anys, cal tenir en compte que són a l’equador de la seva vida professional i que, a més, tenen valors que els fan altament competitius, com l’experiència, la maduresa i el control emocional. El missatge que ha de calar és la pèrdua de talent i expertesa que suposa desmarcar una persona per tenir més de quaranta-cinc anys: el nostre mercat laboral no els ho pot permetre.” Amén.


A tot el món, les darreres xifres són de 397.054.177 casos confirmats i 5.761.666 morts. Del total de casos, 315.835.421 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 78.017.402 casos i 926.029 morts;
–L’Índia, amb 42.272.014 casos i 502.905 morts;
–El Brasil, amb 26.536.597 casos i 632.289 morts;
–L’estat francès, amb 20.758.371 casos i 132.506 morts;
–Regne Unit, amb 17.866.632 casos i 158.363 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 10.274.653 casos i 94.235 morts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardian: Austràlia reobrirà la frontera internacional el 21 de febrer (en anglès)
–The Atlantic: Com va decidir Dinamarca que la covid no és una amenaça crítica per a la societat (en anglès)
–ABC News: L’òmicron obliga Corea del Sud a acabar amb la monitorització GPS(en anglès)
–Franceinfo: Vaccí contra la covid-19: el “calvari” dels expatriats (en francès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes