Report diari sobre el coronavirus: Els col·lectius essencials opten per la segona dosi d’AstraZeneca. L’EMA avala l’ús de Pfizer en menors

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El temor de la població a vaccinar-se amb AstraZeneca ha quedat diluït. Així es desprèn de les dades facilitades per la Generalitat de Catalunya, que assenyalen que el 87% dels col·lectius essencials menors de seixanta anys que ahir es van vaccinar amb la segona dosi van optar per AstraZeneca. Per defecte, se’ls ha d’administrar el vaccí de Pfizer, tal com va decidir el Consell Interterritorial. Però la persona pot demanar que li administrin AstraZeneca si presenta signat un consentiment informat.

Tot plegat, en un moment en què Catalunya s’acosta als tres milions de vaccinats amb la primera dosi, xifra que aconseguirà a final de setmana, i baixa dels 600 contagis diaris. Les UCI continuen a la baixa i ara hi ha 270 ingressats.

Sobre la vaccinació, decisió transcendent de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que avala l’ús del vaccí de Pfizer en els menors entre 12 anys i 15. Fins ara, cap dels vaccins aprovats per l’EMA s’administrava a menors de setze anys. La vaccinació dels menors és un dels interrogants que plana sobre els vaccins d’ençà que es van començar a comercialitzar. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar de la necessitat de prioritzar la vaccinació dels països més pobres abans que els infants dels estats més desenvolupats.

Per altra banda, el ministre de Salut d’Andorra, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que la setmana vinent rebran 12.000 dosis més d’AstraZeneca procedents de l’estat francès. Juntament amb les 30.000 que s’esperen de Portugal i un lot encara per quantificar de l’estat espanyol, el ministre calcula que a l’estiu entre un 60% i un 70% de la població andorrana ja haurà estat vaccinada.

La píndola de Jordi Goula: ‘Els problemes que esperen a la sortida del túnel’

Ahir, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) van coincidir a expressar la seva preocupació per l’espiral alcista del deute públic espanyol, que el primer trimestre d’enguany ja depassa el 125% del PIB. Ambdues institucions van vincular-ho, a més de la despesa per la pandèmia, al creixement de la nòmina dels pensionistes. Dimarts passat, sense anar més lluny, ens assabentàvem que, sense fer soroll, la despesa en pensions de l’estat espanyol ha pujat un 3% al maig i marca un nou rècord, amb 10.154 milions d’euros.

En aquesta situació, tant l’AIREF, en el seu Observatori, com l’OCDE, en el seu darrer informe sobre l’economia espanyola, coincideixen a recomanar que s’emprengui una reforma immediata de les pensions, atès que “els desafiaments fiscals es veuran exacerbats per la duplicació de la taxa de dependència de la gent gran d’aquí al 2050”. Segons l’OCDE, sense aquesta reforma, el deute es dispararà fins al 171% del PIB i, fins i tot fent la reforma, s’estancaria en el 116%. Per això consideren que s’han de prendre mesures adequades i socialment acceptables per a garantir la sostenibilitat. Val a dir que el mateix càlcul fet per l’AIREF surt una mica inferior, del 165%.

De moment, el govern espanyol sembla que dóna per tancat un acord amb els agents socials per a aprovar el primer paquet de la reforma de les pensions. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha assegurat aquest matí a TV3 que és qüestió de dies que es formalitzi aquest pacte, que inclourà la revaloració de l’IPC perquè els pensionistes no perdin poder adquisitiu. Veurem com acaba i quines sorpreses ens ofereix el canvi en el món de les pensions, que ja s’ha allargat massa.

Ja tindrem temps de parlar-ne. Ara tornem al deute, que és la notícia d’avui. L’AIREF constata que, en el primer trimestre del 2021, el deute públic va continuar creixent amb intensitat: va sumar 47.126 milions d’euros i va assolir els 1,39 bilions en total. Això ha significat un increment de la ràtio de deute de 5,2 punts respecte al tancament del 2020, fins a un nou màxim del 125,2% del PIB. No obstant això, el rebrot de l’activitat econòmica esperat els trimestres vinents indica que possiblement s’ha arribat a un sostre en el curt termini. És a dir, que creixerà més de pressa el denominador de la ràtio.

El problema és que, segons l’AIREF, l’augment important de l’estoc de deute públic llegat d’aquesta crisi, sumat a un elevat nivell de partida, situa la sostenibilitat de les finances públiques en una posició que qualifica de “gran vulnerabilitat” i, sortosament, en un entorn de finançament immillorable. I recorda que, tot i l’augment de les necessitats d’endeutament, el cost efectiu del finançament del deute de les administracions públiques ha seguit disminuint, un fet insòlit, que ha permès de reduir la despesa en interessos, tant en valor absolut com en percentatge sobre el PIB. Evidentment, les actuacions dels bancs centrals forçant la rebaixa dels tipus fins a nivells negatius hi té molt a veure, en aquesta situació que gosaria de qualificar de difícilment repetible.

Però, i en el futur? Doncs l’AIREF considera que el rebrot esperat de l’activitat impulsada pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la millora del component cíclic del saldo públic i la desaparició gradual de les mesures relacionades amb la pandèmia permeten de projectar una reducció del deute de 7,6 punts per al 2024, de manera que la ràtio se situarà en el 112,4% del PIB. És a dir, que la millora vindrà per variables alienes al gruix del deute. I què passarà amb el cost?

Molt senzill. La sostenibilitat futura va fortament lligada a les polítiques que decideixi el Banc Central Europeu (BCE). Una hipotètica retirada dels instruments no convencionals de política monetària i la reducció del deute sobirà del balanç del BCE pot representar un desafiament important no exempt de riscs, com ara un possible repunt dels tipus d’interès. I la realitat ens diu que l’aplicació d’aquests instruments, per definició, és escadussera.

Per això, la gent de l’AIREF considera que l’alt nivell d’endeutament representa un elevat risc per a la hipotètica alça de la despesa pública, per la via dels interessos a pagar. Segons les simulacions que han fet, un increment de tipus de 100 punts bàsics (un 1%) significaria una despesa addicional acumulada en interessos el 2024 superior als 15.000 milions. Perquè ens fem una idea de la xifra, és més que l’impacte estimat en el cost de l’Ingrés Mínim Vital per a aquest període.

En aquest sentit, l’AIREF tranquil·litza els ànims i afirma que l’expectativa actual d’un entorn durador de tipus d’interès baixos ofereix un marge de maniobra més gran en el disseny d’aquesta estratègia i, per tant, permet d’abordar la volta a l’equilibri pressupostari estructural d’una manera gradual i no lesiva per al creixement. Veurem si és així. A mi em sembla un xic optimista.