Report diari sobre el coronavirus: Madrid expandeix el virus, però Sánchez vol mantenir la centralització de les competències de salut

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la Covid-19

VilaWeb
Redacció
18.05.2020 - 21:50
Actualització: 18.05.2020 - 23:38

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern espanyol pretén obtenir el suport polític necessari al congrés per a prorrogar l’estat d’alarma un mes, fins a final de juny o començament de juliol, i mantenir la centralització de les competències de salut. Retornant la resta, Pedro Sánchez vol convèncer ERC, el PNB i JxCat perquè donin suport a la pròrroga de l’estat d’alarma. No es preveu que el PSOE tingui dificultats per a aconseguir el suport dels nacionalistes bascs, i manté l’esperança de moure ERC cap a l’abstenció tot i que avui els republicans han explicat que mantenen el seu no a la votació que hi haurà dimecres al congrés, tot i que les negociacions continuen. Avui, els independentistes també han reclamat explicacions per la despesa de 2.100 milions d’euros en tancs del Ministeri de Defensa espanyol, uns diners que podrien destinar-se a pal·liar la crisi sanitària o a mesures econòmiques i socials.

La Moncloa vol mantenir centralitzada la gestió de les competències de salut, malgrat que ha demostrat fer-ne un ús deficient durant la crisi sanitària. El gran error –a més de les compres defectuoses de material, la falta de previsió i el retard a decretar el confinament total– fou no aïllar Madrid al principi, quan era el focus principal, i com van fer alguns altres estats com la Xina amb Wuhan, Itàlia amb la Llombardia o Catalunya amb la conca d’Òdena. Ho constata un estudi que mostra com el 76% del pic de la pandèmia prové de trajectes amb origen i destinació a Madrid. De fet, el director del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries de l’estat espanyol, Fernando Simón, ja va advertir fa uns dies que si hi havia un rebrot a Madrid podria afectar tot l’estat espanyol. Avui Simón ha dit que hi ha possibilitats que la Comunitat de Madrid accedeixi a la fase 1 dilluns vinent. El govern espanyol ha acordat amb les autonomies d’establir l’obligatorietat de l’ús de la màscara als espais tancats i als espais públics quan no es pugui garantir la distància de dos metres.

A Catalunya, el Departament de Salut ha proposat que les regions sanitàries de Barcelona i l’àrea metropolitana passin a la fase 1 dilluns, i que el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt-Pirineu avancin a la fase 2. El Ministeri de Sanitat espanyol haurà d’autoritzar divendres l’avenç que proposa la Generalitat. Alhora, Salut ha començat a fer un milió de proves serològiques ràpides entre la població per a estudiar més a fons el grau d’immunitat vigent.

En l’àmbit europeu, Alemanya i França han proposat de crear un fons de recuperació de 500.000 milions d’euros per a afrontar la crisi econòmica. La intenció dels dos estats més poderosos de la Unió Europea és destinar-los als estats més afectats pel coronavirus i als sectors de l’economia més malparats. Itàlia ha registrat 99 morts, la xifra més baixa d’ençà del 9 de març, el Brasil superarà probablement demà el Regne Unit en nombre de casos de coronavirus i el món assolirà aviat els cinc milions d’infectats.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 4.862.301 casos confirmats i 318.763 morts. Del total de casos, 1.889.092 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.540.610 casos i 91.539 morts.
—Rússia, amb 290.678 casos i 2.722 morts.
—L’estat espanyol, amb 278.188 casos i 27.709 morts.
—Regne Unit, amb 246.406 casos i 34.796 morts.
—Brasil, amb 245.595 casos i 16.370 morts.
—Itàlia, amb 225.886 casos i 32.007 morts.
—L’estat francès, amb 179.927 casos i 28.239 morts.


Als Països Catalans hi ha 77.937 casos, 48.606 altes i 13.357 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 60.148 casos, 36.208 altes i 11.666 morts (avui hi hagut 122 morts i 149 altes i els casos s’han reduït en 3.293 casos per la correcció d’un error)
—Al País Valencià, 14.724 casos, 9.970 altes i 1.388 morts (avui hi ha hagut 44 casos, 63 altes i 4 morts)
—A les Illes, 1.993 casos, 1.533 altes i 218 morts (avui hi ha hagut 2 casos, 10 altes i cap mort)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 271 altes i 34 morts (no hi ha dades noves)
—A Andorra, 761 casos, 624 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 7 altes, cap cas i cap mort)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Si això és ser ‘guerracivilista’…


La píndola de Jordi Goula: ‘Tu no em pagues, jo no cobro i tampoc no li pago…’

El dia 3 d’abril la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) demanava per carta al president del govern espanyol que, mitjançant un reial decret llei, s’obligués a liquidar els pagaments pendents i obligatoris a proveïdors, que en el cas de les companyies del Mercat Continu i les administracions públiques sumava 130.000 milions d’euros.

La PMcM argumentava que era la mesura que menys cost tindria i que era fonamental d’assegurar el manteniment de la cadena de flux d’efectiu: les empreses han de pagar i cobrar. La necessitat de finançament extern seria notablement inferior si les pimes i autònoms poguessin fer líquid allò que se’ls deu, les seves factures pendents de cobrament. A mi em va semblar una bona idea i així ho vaig manifestar. Bé, ha passat un mes i mig i és obvi que no s’ha fet res d’això, mentre que als països més raonables del voltant es feien arribar diners, en lloc d’optar per crèdits bancaris avalats per l’estat, com ha passat a l’estat espanyol.

Tots sabem que, històricament i fins al començament de la pandèmia, els autònoms, micropimes i pimes, han estat sempre els més perjudicats pels impagaments dels seus proveïdors, sobretot de grans companyies i de les administracions públiques. ‘La crisi del coronavirus minva la seva liquiditat –ja abans afectada precisament per la morositat dels seus clients– fins al punt que comencen a no poder pagar a termini els seus clients; la cadena de pagaments és més fracturada que mai’, ha denunciat el president de la PCmC, Antoni Cañete.

Les seves paraules es fonamenten en una enquesta –’Enquesta sobre l’abast de la Covid-19 en matèria de pagaments a proveïdors’– que es va fer aquestes setmanes passades i que avui s’ha presentat. El resultat que dóna és esfereïdor, però lògic. Resulta que per al 39% dels enquestats els que més triguen a pagar-los són els autònoms i les micropimes, i per al 35%, les pimes. D’acord amb la PMcM, aquest canvi posa en evidència que aquestes petites empreses novament són les menys protegides pels ajuts de l’estat i, per tant, les que en rebran més greus conseqüències.

‘Si el govern hagués activat el feix de mesures que hem anat demanant per agilitar i assegurar els cobraments i els pagaments, injectaríem saba des de l’arrel a tot el nostre entramat empresarial i es crearia una autèntica cadena de pagaments. En realitat, no demanem res d’excepcional: simplement, que es compleixi la llei’, afegeix Cañete.

En el període en què es va fer l’enquesta, el 53% de les empreses es trobaven obertes amb restriccions, el 38% obertes sense cap mena de restricció i el 9%, tancades. Segons el 78%, la crisi del coronavirus afecta molt el seu negoci. Fins al punt que el 94% de les empreses ha vist com les seves vendes han disminuït d’ençà que va començar la pandèmia, amb un percentatge de reducció mitjà del 58%.

L’anàlisi de la PMcM també reflecteix la realitat conjunta del sector privat i del públic. Des que ha començat la crisi de la Covid-19, l’allargament dels terminis de pagament per les administracions públiques ha estat percebut pel 28% dels participants, i el provinent de la part del sector privat, pel 70% dels entrevistats.

D’acord amb els resultats obtinguts en la investigació de la PMcM, el fet que més preocupa a curt termini és la manca d’activitat (82%), la falta de liquiditat (61%), el manteniment de la plantilla (42%), les complicacions burocràtiques (15%) i la falta de subministraments (9%).

En vista d’aquests resultats, som precisament on no volíem ser ni hauríem de ser. Però és que hi ha un fet addicional que cal tenir en compte. Si són les grans empreses que retarden pagaments, no els passa res. Els proveïdors aguanten com poden, per la por de perdre el client. Però la cosa canvia radicalment si ho fan les petites o els autònoms, perquè els seus proveïdors seran cada vegada més exigents amb ells i acabaran no servint comandes si no es paguen al comptat. És una situació injusta i, malauradament, no pot sorprendre ningú, perquè era cantada si hom no els feia arribar liquiditat amb urgència.

L’enquesta demostra la necessitat que es prenguin urgentment mesures per a aquestes empreses, que posin fi a la xacra de la morositat. Aquestes empreses donen suport a totes les propostes de la PMcM, especialment algunes demandes històriques de l’entitat, com ara que el govern espanyol no obligui les empreses a liquidar l’IVA facturat i no cobrat (suport del 72%) o que torni els IVA pendents de compensar (54%).

També demanen que s’agilitin els tràmits burocràtics (60%) i insisteixen que, amb un reial decret llei, s’obligui les administracions públiques i les grans companyies, amb balanços sanejats i capacitat de finançament, a liquidar urgentment els pagaments pendents a proveïdors (57%). Els faran cas ara? Malauradament, no ho sé.

La veritat és que totes aquestes demandes em semblen lògiques i poc costoses per a l’estat. La cadena de pagaments es va trencant i el problema es pot agreujar si no s’hi fa res. Els crèdits ICO no funcionen amb l’agilitat que caldria i el retard en el pagament dels ERTO afegeix llenya al foc que ja crema molts autònoms. La situació va arribant a un límit que no deixa cap més sortida que la desaparició de bona part del teixit de microempreses, pimes i autònoms. Un teixit que, si arriba a minvar molt, no serà fàcil de tornar a construir. I el cost social, serà incalculable. El govern espanyol hi té l’última paraula…


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Un estudi conclou que el 76% del pic de la pandèmia a l’estat espanyol prové dels trajectes amb origen i destinació a Madrid
– RTÉ: Tres motius per a ser optimistes sobre un vaccí contra el coronavirus (en anglès)
– La Stampa: El coronavirus, a Grècia i França reobren les platges (en italià)
– The Atlantic: Van venint les rèpliques geopolítiques de la pandèmia (en anglès)
– Infobae: Com ha aconseguit l’Uruguai de controlar el coronavirus sense quarantena obligatòria (en castellà)
– BBC: Impuls global per a la investigació sobre la resposta a la Covid-19 (en anglès)
– Clarín: Santiago de Xile i Lima s’acosten al dilema ètic del ‘darrer llit’ (en castellà)
– South China Morning Post: Shulan entra en confinament a mesura que augmenten els temors sobre el focus al nord-est de la Xina (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Salut proposa que Barcelona i les regions metropolitanes nord i sud passin a la fase 1 dilluns vinent
Les màscares seran obligatòries als espais tancats i al carrer si no es pot garantir la distància mínima
El Consell d’Estat francès ordena d’aixecar la prohibició de fer actes en llocs de culte
La Moncloa cerca suport a una última pròrroga de l’estat d’alarma per a mantenir el comandament en salut
ERC manté el rebuig a votar a favor de l’estat d’alarma però continuarà negociant
França i Alemanya proposen un fons de 500.000 milions d’euros per a reactivar l’economia europea
El govern espanyol gasta 2.100 milions en tancs per a l’exèrcit enmig de la pandèmia
Salut engega a Catalunya un milió de proves serològiques ràpides entre la població
44 casos nous, 63 altes i 4 morts més per coronavirus al País Valencià
Educació vol que a Catalunya comenci el curs amb 12 alumnes per aula a primària i 15 a l’ESO
Es cancel·la el Festival Internacional de Benicàssim d’enguany
Convoquen eleccions al País Basc i Galícia el 12 de juliol
Jon Sindreu: ‘Ara podries rescatar i nacionalitzar empreses i no trencaries cap norma europea’
El país encara una setmana clau per a recuperar la normalitat
Museus en desconfinament
Deu propostes per al Dia Internacional dels Museus
La Setmana del Llibre en Català estudia de traslladar-se al Moll de la Fusta de Barcelona enguany


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any