Un estudi conclou que el 76% del pic de la pandèmia a l’estat espanyol prové dels trajectes amb origen i destinació a Madrid

Mattia Mazzoli, David Mateo, Alberto Hernando, Sandro Meloni i Jose Javier Ramasco acaben de publicar un estudi que quantifica la relació entre els viatges dins l’estat espanyol i la pandèmia del coronavirus. Se’n desprèn que el 76% del pic de la pandèmia a l’estat espanyol té l’origen en els desplaçaments dels madrilenys. Mazzoli, Meloni i Ramasco són investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos del CSIC i la Universitat de les Illes Balears, mentre que Mateo i Hernando treballen a Kido Dynamics, una empresa de dades en massa amb seu a Lausana que ha fet un treball sobre les dinàmiques de viatges dins l’estat espanyol.

Les conclusions de l’estudi han estat publicades sense revisió a Medrvix i replegades aquest cap de setmana en aquest article a Naukas, un dels principals webs de contingut científic en llengua espanyola.

Els autors asseguren que han mesurat la relació entre els desplaçaments i la difusió de la pandèmia: ‘En particular, hem comparat el nombre de visitants entre el focus principal a Espanya (Madrid) amb la resta de províncies, tant dels residents de Madrid que les visitaven com dels residents de les altres províncies que visitaven Madrid, car tots dos sentits són importants en la transmissió.’

I el resultat és que ‘si comparem el pic de la mortalitat per Covid-19 de cada província amb el nombre de visitants per càpita d’una setmana abans (prèvia a l’estat d’alarma) creuats amb Madrid, trobem una correlació directa: Una anàlisi multivariant ens diu que el 76% del pic de mortalitat s’explica per la mobilitat entre cada província amb Madrid i la seva ràtio amb la població local. No n’és l’única causa, però sí la més gran amb molta diferència’.

Segons l’estudi ‘una vegada Madrid era el focus, l’extensió de l’epidèmia a partir de la capital a la resta del territori ha seguit ni més ni menys allò que era esperable en vista dels patrons de moviment a l’interior de país. Si comparem el patró de Madrid amb el de Barcelona, les diferències es veuen a simple vista. Sense un tancament molt preventiu els primers dies, aquest patró d’expansió era inevitable.’

Els patrons, comparats, entre els desplaçaments provinents de Madrid i Barcelona durant el 2019 provenen de les dades de les antenes de telefonia i són aquests:

Segons els investigadors, ‘el factor més virulent a Espanya ha estat el gran nombre de visitants que bé anaven al focus [de Madrid] o bé en sortien en relació a la població local de la resta de ciutats, que va disparar l’efecte multillavor. En comptes del model clàssic de pacient-zero, tenim múltiples focus independents entre si en un interval curt de temps. En aquest cas, la mateixa xarxa de contactes pot generar colls d’ampolla naturals que limitin la difusió del virus i facin guanyar temps per a reaccionar abans no es dispari el nombre de casos. En aquestes situacions es poden prendre mesures com a Corea del Sud, on es pot fer un seguiment detallat dels individus i posar-los un quant temps en quarantena. No obstant això, en un escenari multillavor, el seguiment individual és difícilment escalable o pràctic car no hi ha colls d’ampolla en la difusió, de manera que les úniques mesures realistes són les generalistes, tancant localitzacions i reduint els moviments’.