Report diari sobre el coronavirus: La pandèmia empitjora arreu del país. Els governs descarten d’aplicar restriccions

Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
12.11.2021 - 20:11
Actualització: 12.11.2021 - 21:11

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Catalunya ha tornat a la franja alta del risc de rebrot, de més de 100 punts, després de dos mesos per sota del llindar i havent arribat al mínim de 39 punts. Aquestes darreres hores s’han registrat 965 casos i 2 morts. Sobre possibles restriccions anticovid, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha descartat d’aplicar-ne de noves relacionades amb la cabuda i els horaris. També ha dit que la possibilitat d’exigir el certificat covid en més establiments ja s’havia estudiat i es discutiria en la comissió delegada del govern. Al País Valencià, aquesta darrera setmana el govern ha tornat a demanar prudència a la ciutadania arran de l’augment de casos. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha demanat precaució i ha recordat que encara no s’havia superat la pandèmia: “Si una cosa hem après en aquests vint mesos, és que la situació canvia cada cinc minuts.” La consellera de Sanitat ha explicat que la incidència ha pujat d’un 140,52% aquest darrer mes. Avui és de 77,23 casos per cada 100.000 habitants. A les Illes, la incidència de casos també augmenta i ja és de 100 casos per cada 100.000 habitants. El govern diu que, de moment, no preveu d’implantar noves restriccions a un mes de les festes de Nadal.

El govern de Francina Armengol ha explicat que el 72,3% dels morts per covid d’ençà que va començar la campanya de vaccinació –290 persones– no havia rebut cap dosi i 35 morts més no estaven vaccinats del tot. Per tant, el 81% dels morts no estava completament vaccinat. D’ençà del 28 de desembre de 2020, s’han detectat 45.972 infectats asimptomàtics entre 12 anys i 64, el 76,2% dels quals no estava vaccinat. Entre els més grans de 65 anys, s’han detectat 5.078 casos de covid-19 amb símptomes, un 60,2% els quals en no vaccinats. Quant a defuncions, s’han mort 46 persones de menys de 65 anys, el 78,2% de les quals no havia rebut el vaccí, i 355 més grans de 65, el 71,5 % de les quals no estava vaccinat.

Per una altra banda, el brot de covid-19 que afecta la presó de Brians 2 ja té 243 casos, 8 mòduls aïllats i 6 de confinats. El Departament de Justícia ha anunciat que se suspenen les visites presencials a la presó. Per tant, no es permetran les comunicacions orals, ni els vis-a-vis íntims i familiars.

Fora del país, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha dit que l’augment de casos de covid-19 detectats a Europa aquestes darreres setmanes podria copsar-se també al Regne Unit si la població no es vaccina relativament de pressa. Segons que detalla The Guardian, Johnson destaca el bon ritme de vaccinació del país, però creu que és urgent d’aconseguir el vaccí de reforç. D’altra banda, els Països Baixos també ha anunciat noves restriccions, encara no ha concretat quines, per frenar l’augment de contagis.

A Romania l’evolució de la pandèmia tampoc no és favorable. Segons que explica Euronews, almenys quatre pacients en estat greu han estat traslladats en avió a Itàlia per rebre tractament contra la covid. El país rep ajuda del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per afrontar la pandèmia. Aquestes darreres hores s’han notificat 6.291 casos nous de covid, 405 morts i 1.800 pacients continuen en estat greu a les unitats de cures intensives.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.615.440 casos i 33.478 morts, i actualment hi ha 151 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: De debò que volem la independència energètica?

No, finalment no hi ha hagut la moratòria que havien pactat ERC i la CUP sobre les energies renovables. Però, a vegades, el remei és tan complicat com la malaltia. El decret de la Generalitat del 26 d’octubre, el “d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades”, que modifica el del 2019, ha estat una sorpresa poc agradable per als promotors del sector. Senzillament, creuen que hi ha encara més entrebancs per a seguir el camí que ens hem proposat tots plegats per a desenvolupar les energies renovables al nostre país. I se senten enganyats. “La ciutadania de Catalunya és la gran perjudicada amb el redactat actual del decret. Primer de tot, perquè s’haurà de rescabalar amb diners públics, de tots, el dany causat per la manca de previsió o valentia dels polítics. I, en segon lloc, perquè implicarà de nou un retard important en l’avanç d’una transició energètica efectiva i amb garanties de progrés per al país, a més d’una pèrdua de sobirania irrecuperable.” Així de contundent s’ha expressat aquest matí Víctor Cusí, president de l’associació EolicCat, quan s’ha referit al decret.

La crítica principal que n’ha fet és que representa un cas flagrant de canvi de les regles del joc a mig partit, que origina una inseguretat jurídica i un perjudici substancial als promotors que ja havien començat la tramitació d’un projecte. “Jurídicament, la retroactivitat de la norma no és justificada, i menys quan és una modificació del decret anterior i no pas una llei nova”, ha dit l’assessor jurídic de l’associació, Joan Perdigó.

En vista d’aquest fet, el president ha anunciat que estudien de fer efectiva una demanda contra el govern de la Generalitat per la manca d’acció de l’administració en la tramitació dels expedients d’energies renovables d’ençà de la constitució del nou govern, el maig passat. A aquesta demanda, s’hi afegiria la reclamació contra l’executiu que uns quants promotors tenen prevista de fer, si finalment l’administració considera que el decret té efectes retroactius sobre els projectes que ja han superat positivament el tràmit de la ponència. Hem de pensar que tenim 3.000 MW, que podrien arribar a ser 4.200 MW, en més de cent projectes completament aturats per culpa de la inacció de la Generalitat. “La xifra exacta no la sabem, perquè hi ha superposicions que no es poden saber per la negligència del govern”, ha dit Cusí.

Evidentment, la deriva judicial té una raó de ser econòmica, atès que, segons càlculs d’EolicCat, les pèrdues que els promotors han tingut, i volen reclamar, superen amb escreix els 150 milions d’euros. Aquesta quantitat inclou el cost d’elaboració del projecte tècnic i el cobrament indegut de les taxes que paguen a les administracions, local i autonòmica, en concepte de despeses per a la tramitació d’un expedient que no s’ha fet. La xifra supera els 30 milions d’euros. A més, cal afegir-hi la reclamació per la possible pèrdua dels avals dipositats per a garantir els drets de connexió a la xarxa dels projectes, regulats per la normativa espanyola. Els dipòsits dels projectes presentats s’enfila als 120 milions d’euros.

Però, amb els avals, la cosa es complica i va més enllà. Perdre’ls, a més de l’impacte patrimonial en les empreses, implica l’extinció dels drets de connexió a la xarxa d’aquests projectes. Uns projectes que s’anaven a fer en municipis catalans i que ara possiblement restaran a disposició d’uns altres grans projectes de generació que es podran fer a fora de Catalunya.

Una altra paradoxa del nou decret, que ha destacat Víctor Cusí, és que s’anuncia com a accelerador del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, i, en canvi, no contempla cap novetat destacada en aquest sentit, excepte la declaració responsable per als projectes d’autoconsum sense connexió a la xarxa.

I la part més inesperada i que més ha molestat als promotors són els nous entrebancs aportats pel decret. Segons Cusí, tot i que no contempla una moratòria: “Les noves condicions de tramitació deixen la transició energètica que necessita el país –de més capacitat i que permet que el teixit industrial català l’abordi– fora de l’àmbit de decisió política de la ciutadania catalana i del seu govern.” En definitiva, apunta que el decret actual empeny la gran demanda d’energia renovable a Catalunya a cobrir-se a partir d’instal·lacions fora del Principat, preferentment de l’Aragó, com ja passa. O bé que els promotors agrupin projectes per a tramitar-los directament al ministeri espanyol, a la recerca d’un marc jurídic més estable. “Alguns dels membres d’EolicCat preveuen d’emprar aquesta via. En definitiva, en tots dos casos, Catalunya perd la sobirania i la capacitat de decidir”, ha afegit.

I cal dir que també hi podem perdre molts diners. Primer, perquè si les inversions en parcs eòlics es fan ací, poden implicar feina i un revifament per a moltes localitats amb supervivència complicada. Al capdavall, és un flux de diners que va al municipi i als propietaris dels terrenys i dóna vida al territori. Segons l’associació, és molt difícil que arribem als 10.000 MW que Catalunya ha de tenir instal·lats l’any 2030 –6.000 de fotovoltaica i 4.000 d’eòlica– al pas que anem i amb decrets com aquest. Hem de pensar que la paràlisi tan llarga que portem a casa nostra en aquest punt ha posicionat Catalunya en els llocs finals de l’estat espanyol en producció d’energies renovables.

Un aspecte molt greu i que sembla mentida que la Generalitat no vulgui veure és que som a punt de tancar la porta a tenir independència energètica. Cosa que tots els països europeus treballen per aconseguir. L’Aragó prepara una potència en energies renovables de 8.000 MW per enviar a Catalunya. Això significaria, a més de la dependència dels veïns, tenir al nostre territori unes línies de molt alta tensió de 400 quilòmetres. “Unes línies que no s’han vist mai encara a la península Ibèrica”, comenta el gerent de l’associació, Jaume Morron. “Aquests 8.000 MW aragonesos són competència total per nosaltres. És a dir, si acaben venint, aquí ens queden 2.000 MW per a instal·lar.” A més, estima que durant trenta anys –la vida útil aproximada d’un parc– deixaríem de tenir un volum aproximat de 1.000 milions d’euros, que se n’anirien a l’Aragó –en imposts municipals i rendes a propietaris– i que, al capdavall, pagaríem nosaltres.

Aquesta conferència de premsa d’avui té més recorregut. El dilluns vinent, Foment del Treball i PIMEC organitzen un acte sota el títol “Impulsem les renovables” per analitzar els reptes de futur de la transició energètica dins el món empresarial i econòmic en el context europeu actual. En aquesta trobada, totes dues entitats presentaran un manifest conjunt en aquest sentit. Cal pensar que anirà en la línia d’això que hem comentat avui.

De tot plegat, acabem pensat que la Generalitat sap que el 2030 ha de tenir instal·lats 10.000 MW, però que no té gens clara la planificació anual. I no tenim temps per a pensar-hi gaire. Es parla molt, per exemple, de l’autoconsum, que és important, sens dubte, però, a Europa, el pes que té sobre el total de renovables no va més enllà del 10%. I el 90% restant? Hi ha un bri d’esperança. “Cal desitjar que el decret no es convalidi directament i que s’acabi tramitant com a projecte de llei. I, és clar, que en el seu pas pel parlament se’n millorin alguns dels punts tan negatius que ara hi veiem”, apunta Joan Perdigó. Em sembla, més que un bon desig, una necessitat.


A tot el món, les darreres xifres són de 252.967.467 casos confirmats i 5.099.784 morts. Del total de casos, 228.800.363 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 47.701.670 casos i 780.833 morts;
–L’Índia, amb 34.414.186 casos i 462.690 morts;
–El Brasil, amb 21.926.526 casos i 610.323 morts;
–Regne Unit, amb 9.487.302 casos i 142.678 morts.
–Rússia, amb 8.992.595 casos i 252.926 morts.

–L’estat francès, amb 7.256.643 casos i 118.073 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.047.156 casos i 87.673 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Catalunya prorroga les mesures de protecció a les residències amb canvis en el protocol covid
Proves d’antígens: Se’n poden comprar a la farmàcia? Com funcionen? Quant costen?
Així varien els símptomes de la covid-19 segons el nivell de vaccinació 


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies