El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de l’anunci d’ahir del govern català de fer un pagament extra als sanitaris per l’exposició a la covid-19 i l’esforç que han fet en els moments més durs de la crisi sanitària, avui diverses entitats mèdiques han dit que cal reformar el sistema sanitari urgentment i han presentat un decàleg en què demanen millores de l’organització i de les condicions laborals i més recursos econòmics. El doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha avisat el govern que si no comencen a atendre’s les reclamacions del sector sanitari pot haver-hi una ‘rebel·lió de bates blanques’. No és la primera vegada que ho diu, i el malestar dels sanitaris s’ha començat a palesar en unes quantes concentracions per a exigir millores. També han començat a ressonar propostes de vaga general del sector, i els sindicats han criticat el criteri que ha seguit el govern per a la paga extra del coronavirus.

La represa gradual de l’activitat ha arribat aquesta setmana a la judicatura espanyola, que ha posat la cinquena marxa per a inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, amb una decisió irregular. La pandèmia del coronavirus 2019 va aturar el calendari judicial i la repressió contra l’independentisme, que s’ha reprès amb força. El Suprem també ha avalat l’estratègia fallida i desacreditada de la Junta Electoral espanyola (JEC) per a impedir que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí esdevinguessin eurodiputats, contra el criteri expressat ja pel Tribunal de Luxemburg.

En l’àmbit internacional, la Comissió Europea ha recriminat a l’estat espanyol que no reobri les fronteres als ciutadans europeus el 15 de juny, tal com faran la major part d’estats membres de la Unió Europea. El govern espanyol ha originat incertesa amb tot de canvis de criteri, però ha acabat fixant el primer de juliol com a data d’obertura, tot i que els primers turistes alemanys arribaran a les Illes dilluns, en un pla pilot per a la recuperació del turisme. Pel que fa a la covid-19, el món ha superat avui els set milions i mig de contagiats, mentre s’acosta als quatre milions de guarits.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 7.543.126 casos confirmats i 421.505 morts. Del total de casos, 3.823.427 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb X casos i X morts.
—El Brasil, amb 787.489 casos i 40.276 morts.
—Rússia, amb 502.436 casos i 6.532 morts.
—L’Índia, amb 298.283 casos i 8.501 morts.
—El Regne Unit, amb 291.409 casos i 41.279 morts.
—L’estat espanyol, amb 289.787 casos i 27.136 morts.

*A l’estat francès hi ha 155.561 casos i 29.346 morts.


Als Països Catalans hi ha 89.557 casos, 55.057 altes i 14.200 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 69.049 casos, 38.757 altes i 12.434 morts (avui s’hi han incorporat 227 casos, 31 altes i 11 morts)
—Al País Valencià, 17.096 casos, 13.428 altes i 1.454 morts (avui s’hi han incorporat 24 casos nous de PCR, 2 altes i 140 morts)
—A les Illes, 2.247 casos, 1.816 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 5 casos i 7 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 780 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 21 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Vint-i-nou diputats en l’aire, ara? Qui juga amb foc es crema


La píndola de Jordi Goula: ‘La pitjor recessió en cent anys?’

No fa pas gaires dies que comentava l’estranya diferència que hi havia entre les previsions econòmiques negatives que es feien arreu del món i el comportament, en certa manera positiu, de les borses, sobretot als EUA. Penseu que el S&P 500 americà havia baixat d’un 34% amb la pandèmia i ahir ja ho havia recuperat gairebé tot: només era un 4,5% més avall del nivell del dia abans de caure. A l’estat espanyol, la cosa va anar diferent: la davallada de l’Íbex va ser del 39% i encara és un 30% per sota del dia abans.

Però avui sembla que tot ha canviat. L’Íbex ha perdut un 5% –la caiguda més forta en tres mesos– i els índexs americans es mouen entre el -3% i el -6% durant tota la sessió. Què ha canviat? La raó cal cercar-la, sobretot, als EUA. Ahir es van escaure tres fets diferents, però una mica més aclaridors –dins l’extrema incertesa– del panorama que tenim al davant. I han influït definitivament en les decisions dels inversors d’avui.

El primer va ser l’OCDE, a París. ‘Som enmig d’una crisi sanitària, econòmica i social global, potser la més global i, senzillament, la més greu que cap de nosaltres hagi viscut mai’, va dir quan presentà l’informe semestral el secretari general, Ángel Gurría. Abans de la fi del 2021, ‘la pèrdua d’ingressos excedirà la de qualsevol altra recessió dels darrers cent anys fora dels períodes de guerra, amb conseqüències nefastes per a les persones, les empreses i els governs’. Van ser paraules molt fortes –dins la inflació de previsions de tota mena que tenim aquests dies– i que van fer molt d’impacte. Sens dubte, això dels cent anys fa basarda, llegit en un titular. I, tot sigui dit, Espanya en sortia molt mal parada, de les dades de l’informe, cosa ha fet que el ministre Escrivà hagi dit aquest matí: ‘Desconfio de les previsions de l’OCDE sobre el fet que Espanya serà el país més castigat econòmicament en cas de rebrot.’ Ja ho veurem.

El segon fet és un augment important de la por del coronavirus. Sembla que les presses dels americans a tornar a la normalitat, per no afectar més l’economia, ja comencen a passar factura i apareixen rebrots de la covid-19. El rebrot apareix també –això és molt important i Europa també té por– dies després de les manifestacions multitudinàries contra la violència de la policia. Segons dades de la Universitat John Hopkins, entre el 9 i 10 de juny, Texas va registrar l’ingrés d’unes 2.000 persones als hospitals locals, un 36% més de nous casos. És tan sols un exemple. Però segons un informe del Washington Post el nombre d’hospitalitzacions per coronavirus ha crescut aquests darrers quinze dies, a més de Texas, a Carolina del Nord, Carolina del Sud, Califòrnia, Oregon, Arkansas, Mississipí, Utah i Arizona, fins a arribar ahir als dos milions d’afectats. Tot plegat, ha escampat la por d’un nou confinament a moltes ciutats i estats on ja s’havia anat revifant l’activitat econòmica i ha crescut la desconfiança.

I el tercer aspecte el trobem en les paraules d’ahir del president de la Reserva Federal dels EUA, Jerome Powell, que va deixar clar que això de la recuperació en V és una utopia. Fou molt clar: ‘És molt difícil de pronosticar res quan ni tan sols sabem com evolucionarà el virus.’ Digué també que l’ocupació trigaria anys a tornar on era. ‘No pensem a apujar els tipus. Ni tan sols ens passa pel cap –va afegir–. Pensem a donar suport a l’economia perquè creiem que això durarà temps.’ Va ser una galleda d’aigua freda per als qui havien defensat la recuperació ràpida, sobretot a la borsa. Ni als EUA ni enlloc. Recordeu la píndola d’abans-d’ahir, ‘El primer de tres anys perduts’, en què explicava que el Banc d’Espanya també era d’aquest parer, dins una proposta molt raonable. Això sí, per a no espantar gaire el personal, Powell va voler subratllar que la situació actual no era gens a prop de la Gran Depressió, gràcies a ‘la resposta fulminant del govern i a un sistema financer molt més sòlid’.

En definitiva, els que inverteixen a la borsa –directament o en fons d’inversió de renda variable– avui són una mica menys rics que ahir, sobretot si tenen accions de bancs o d’empreses lligades al turisme. Banc Sabadell, Santander i IAG, per exemple, s’han endut les pèrdues més fortes dins l’Íbex, perquè han baixat de més d’un 9%.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Ester Rodríguez: ‘La cosa no es quedarà aquí, hi ha molts morts que no poden quedar en va’
– Politico: La vida després de la covid: els europeus volen mantenir les seves ciutats lliures de cotxes (en anglès)
– Franceinfo: El govern vol mantenir la possibilitat de prohibir les protestes malgrat el final de l’estat d’emergència sanitària (en francès)
– Vox: Vuit estats americans que preocupen als experts són els nous punts calents de la covid-19 (en anglès)
– Infobae: L’OMS admet que no sap si l’hivern fa més agressiu al coronavirus (en castellà)
– Aljazeera: Nota del doctor: on passem en el desenvolupament d’un vaccí contra el coronavirus? (en anglès)
– Rai: El Banc Europeu d’Inversions finança el programa de vaccí anticovid de BioNtech (en italià)
– The Korea Times: Corea vol promoure el seu model de lluita contra el coronavirus com a estàndard global (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Metges, infermeres i gestors reclamen un acord urgent per a reformar el sistema sanitari català
Es reobre la frontera entre Andorra i Catalunya
La CE retreu a l’estat espanyol que no obri les fronteres als europeus el 15 de juny
Descobreixen una possible estratègia del coronavirus per a controlar la virulència de la infecció
Un manifest pel dret d’educació i de la reobertura de les escoles rep més d’11.000 signatures en 24 hores
La festa de Corpus 2020 esquiva la covid-19 i se celebra virtualment
[VÍDEO] Joan Canadell debat amb Vicent Partal i els subscriptors de VilaWeb


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.