El Suprem força la màquina per a revisar el setembre la condemna contra el president Torra

  • La sala segona fixa la vista pel recurs de cassació pel 17 de setembre, sense haver resolt encara l'admissió a tràmit ni haver nomenat un ponent

VilaWeb
Redacció
11.06.2020 - 10:01
Actualització: 11.06.2020 - 15:43

La sala segona del Tribunal Suprem espanyol, presidida pel jutge Manuel Marchena, examinarà el 17 de setembre el recurs de cassació del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva condemna per desobediència d’un any i mig d’inhabilitació pels llaços grocs. Aquell dia encara no es donarà a conèixer la decisió del tribunal, sinó que es notificarà més endavant, segons les fonts del tribunal consultades per VilaWeb.

A més dels magistrats, encapçalats per Marchena, a la vista hi haurà els advocats de Torra i els representants de la fiscalia, que s’oposa al recurs del president de la Generalitat. Les parts exposaran els seus arguments i el tribunal podrien emetre una sentència en poc temps.

La seva defensa, encapçalada per Gonzalo Boye, va presentar un recurs al Tribunal Suprem adduint que la sentencia pretenia únicament apartar-lo de manera il·legal i il·legítima de la presidència de la Generalitat amb un seguit de decisions imparcials que constitueixen una persecució política. Malgrat l’aturada de l’activitat judicial per la pandèmia i les desenes de recursos pendents de resoldre que té el Suprem, el que afecta el president Torra i que pot significar la seva inhabilitació per sentència en ferm ja té una data previsible.

Boye ha criticat la celeritat del Suprem per a resoldre el recurs i ha demanat que, si encara no s’ha definit qui en serà el ponent, ‘com se sap que serà admès a tràmit i es posi data per a la vista’. Així mateix, ha posat en qüestió que el Suprem ja hagi resolt tots els recursos pendents abans del de Torra. ‘Quin és el criteri que segueix el Suprem per a resoldre els recursos de cassació? El del president Quim Torra és el 203/2020. Ja s’han resolt els anteriors 202 d’aquest any i els pendents dels anteriors o això va a la carta?’, s’ha demanat.

Per últim, ha dit que ‘la justícia, en democràcia, no només aplica la llei des d’una interpretació democràtica del dret, sinó que, a més, actua amb transparència’ i que ‘en democràcia, els advocats ens assabentem de les decisions judicials directament, i no a través de whatsapp de premsa dels tribunals’.

Cal recordar també que la defensa del president també va demanar al Suprem que elevés qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg abans de dictar sentència. Si s’hi avingués, això allunyaria encara més la resolució del Suprem, fins al 2021, tot i que abans el tribunal ja s’ha negat a presentar les pre-judicials.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any