coronavirus

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona han descobert una possible estratègia del coronavirus 2019 per controlar la seva capacitat d’infectar i, per tant, afavorir així la seva persistència en l’organisme contagiat i facilitar la seva transmissió en altres persones.

Els investigadors han aplicat tècniques de seqüenciació d’última generació per estudiar el gen que codifica l’espícula viral (proteïna spike) després de prendre mostres del tracte respiratori de 18 pacients amb la covid-19. Així mateix, han pogut descriure com el SARS-CoV-2 és capaç de perdre fragments del seu material genòmic (delecions) a la regió de l’espícula (proteïna que forma la corona del virus), el que suggereix que pot sintetitzar proteïnes incompletes que permetrien al virus controlar la virulència de la seva infecció i disposar d’un mecanisme per afavorir la seva persistència i transmissió.

L’estudi, en tràmit de publicació i en el qual han participat especialistes de malalties hepàtiques, microbiologia, malalties infeccioses, bioquímica clínica i medicina preventiva i epidemiologia, ha analitzat els virus de 18 pacients amb la covid-19, dels quals 10 amb la malaltia lleu i 8 amb la malaltia greu.

Els investigadors han trobat que ‘en tots els pacients amb covid-19 lleu i en la meitat amb malaltia greu, una proporció petita però significativa (2,2%) dels virus de cada pacient presenta delecions amb un canvi en la pauta de lectura, és a dir, que perden un tros de material genòmic codificant just en un punt concret de la proteïna de l’espícula’, ha detallat Josep Quer, l’investigador de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Els investigadors han vist que el lloc on el virus perd el tros de material genòmic és en el domini de la proteïna de l’espícula més exposat a l’exterior, i on es troba el lloc de reconeixement i d’unió al receptor cel·lular.

Per això, els autors de l’estudi proposen que ‘aquesta proteïna incompleta podria actuar com una proteïna soluble que es podria alliberar al medi, i com ja ha estat descrit per altres virus, com el virus sincicial respiratori o el virus de l’hepatitis B, reduiria la capacitat del virus per infectar de manera massiva els teixits, i també la seva virulència’, segons Andrés Anton, responsable de la Unitat de virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

‘Seria l’estratègia que té el virus per no cremar casa seva’, ha assenyalat Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia i del grup de recerca en Microbiologia de l’VHIR.

Els investigadors creuen que és factible que la selecció natural hagi triat aquesta estratègia, que d’una banda permet el virus mantenir la seva altíssima especificitat per unir-se al receptor ACE-2 humà, i transmetre amb alta eficiència, al mateix temps que controla la seva capacitat per infectar, afavorint la seva persistència i transmissió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.