Les famílies demanen a la conselleria de Bargalló que obrin els centres el setembre per a tots els alumnes

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Que els infants i joves han estat un dels col·lectius més afectats per la crisi sanitària de la covid-19 no ho pot posar en dubte ningú. En total hauran perdut sis mesos d’escola (incloent-hi el període no lectiu de l’estiu), però a més a més han estat considerats sovint els principals sospitosos de tot, especialment de ser un dels més potents transmissors del virus. El confinament estricte abans de poder anar a fer passejades en horaris restringits ha estat un desgast important per a molts d’aquests nens, tant del punt de vista físic com emocional. I encara s’hi han d’afegir situacions particulars que ho agreugen: casos de pobresa, casos de mancances digitals que han impossibilitat el seguiment de l’ensenyament a distància i el de molts pares que han hagut de combinar així com han pogut el teletreball amb l’acompanyament als fills.

Però tot té un límit. I això han pensat els promotors d’un manifest que ha començat a circular en defensa del dret d’educació. Ha arribat a 11.000 signatures en tan sols 24 hores i, a més, ha interessat a Espanya, que ja en prepara una versió adaptada a la realitat del seu territori, especialment de Madrid. El manifest sobretot defensa que els centres educatius s’obrin al setembre per a tots als alumnes presencialment i que es bandegi qualsevol ensenyament semipresencial o a distància.

En són promotors Anna Pujol, Benet Fusté, Carola Castellà, Eloi Mayordomo, Ernest Cauhé, Jonatan Sánchez Rico, Jordi Muñoz, Laura Lázaro, Maria Alterachs, Maria Herrero, Maria Luria, Núria Vallès i Sheila González Motos. En síntesi demana que hi hagi una ‘previsió de mesures extraordinàries de reforç educatiu presencial per compensar el temps perdut’. I afegeix: ‘Després de sis mesos d’interrupció de l’activitat presencial és imprescindible una avaluació diagnòstica i un plantejament compensatori, especialment per a l’alumnat que més ho necessiti.’

També es demana que la tornada a l’escola sigui tan normalitzada com pugui ser. ‘Els protocols han de ser ajustats a la fase de la pandèmia en què ens trobem a cada moment, i compartits amb tota la comunitat educativa. Han de ser proporcionals a l’evidència científica acumulada sobre els riscos i la transmissió entre infants i adolescents. Cal garantir l’accés universal a l’educació alhora que cal trobar un equilibri raonable entre la salut pública, la seguretat de les persones que treballen a les institucions educatives i les necessitats que tenen els infants i els joves per al seu desenvolupament. Cal recordar que l’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com “un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.’

Per aquest motiu les famílies signants demanen una tornada plenament presencial de tot l’alumnat al setembre. És un mínim irrenunciable. Per això reclamen: ‘Les administracions cal que facin un esforç màxim de coordinació per tal de posar els recursos necessaris per garantir-lo, i els protocols l’han de fer viable. Ens oposarem activament a qualsevol alternativa basada en la semipresencialitat o el manteniment de l’educació a distància.’

Finalment, els signants diuen: ‘Exigim també plans de prevenció i contingència clars per tal que, en cas d’un hipotètic rebrot, no es torni a repetir la situació que hem viscut aquests mesos. Si hi hagués un rebrot, l’afectació al dret a l’educació ha de ser la mínima possible, tant en extensió com en durada. L’escola és un servei essencial i cal tractar-lo com a tal. Cal dotar el sistema dels recursos necessaris per minimitzar eventuals nous tancaments, i per garantir i fer sostenible una atenció de la màxima qualitat per a tot l’alumnat. I, sobretot, atendre de manera específica les necessitats dels infants i adolescents més vulnerables, els que tenen necessitats educatives especials, i també els fills i filles de treballadores i treballadors essencials, com s’ha fet en altres països.’

En el manifest s’explica: ‘Els drets dels infants no han sigut prioritaris ni en el confinament ni en el desconfinament. Un cop superat el primer moment d’emergència, s’ha desplegat una estratègia de desescalada en què els diversos sectors econòmics s’han anat activant amb certes adaptacions. L’educació, tanmateix, no ha tingut la mateixa sort. Les escoles van ser les primeres a tancar i seran les darreres a obrir. Només s’han buscat solucions per a tot allò que pot tenir un impacte en el PIB a curt termini.  Cal valorar positivament els esforços que han fet al llarg d’aquests mesos, en un context molt difícil, docents, famílies i alumnes. Han permès, en molts casos, mantenir una certa activitat educativa. Però l’escola a distància no pot compensar l’absència d’escola presencial, especialment per a aquells infants d’entorns més vulnerables, i pels que tenen necessitats educatives especials. L’escola garanteix drets, benestar, protecció i refugi.’

Els 11.000 signants també asseguren: ‘Aquesta suspensió sense precedents del dret a l’educació tindrà conseqüències greus sobre l’aprenentatge i el desenvolupament personal de molts infants i adolescents del nostre país. Seria irresponsable menysprear la importància d’aquesta interrupció. És urgent posar el dret a l’educació al centre de les polítiques públiques, i dibuixar un horitzó per al setembre en què es prioritzi el benestar dels infants i adolescents.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.