Report sobre el coronavirus: Les morts per la covid al món arriben al mínim d’ençà del començament de la pandèmia

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
22.04.2022 - 19:50
Actualització: 22.04.2022 - 19:33

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

Aquesta setmana, s’ha assolit el mínim de morts per la covid al món d’ençà del començament de la pandèmia. El descens de casos i morts s’ha detectat per quarta setmana consecutiva i a totes les regions, segons l’Organització Mundial de la Salut. La setmana passada, hi va haver set milions de casos i 22.000 morts, mentre que aquesta hi ha hagut cinc milions d’infeccions i 18.000 morts.

En una línia similar, les dades de Worldometer registren 2.433 morts de mitjana aquests darrers set dies. En canvi, a començament de febrer, s’enfilaven fins a les 10.995 el dia.

Malgrat la millora generalitzada, encara hi ha alguns focus de covid, com ara a Xangai, on fa quatre setmanes que es va decretar el confinament de la població, i de moment s’ha allargat fins el 26 d’abril. De fet, s’hi han reforçat les mesures per a rastrejar tots els casos d’òmicron amb proves en massa a tota la ciutat per a complir els objectius de covid zero. Aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han detectat a Xangai 17.629 casos, un 4,7% menys que el dia anterior, i d’ençà del primer de març hi ha hagut 443.500 casos a la ciutat.

Per altra banda, des de dimarts, a Catalunya, el País Valencià i les Illes la màscara ha deixat de ser obligatòria en espais interiors, tal com passa a Catalunya Nord i Andorra de fa setmanes. Tot i això, hi ha algunes excepcions, i la màscara continuarà essent obligatòria a les farmàcies i als hospitals, als centres sociosanitaris i al transport públic.

De la mateixa manera, dilluns, la màscara va deixar de ser obligatòria a les aules del Principat per als alumnes de primària i secundària obligatòria. Sobre la situació als hospitals, a Catalunya hi ha 33 pacients a les UCI, la xifra més baixa d’ençà del març del 2020. L’anterior mínim era del juliol del 2020, quan hi va haver 40 pacients, mentre que el pic és de 1.528, l’abril del 2020. Tanmateix, la tendència general és negativa, amb un augment important dels ingressats al País Valencià (+113) i Catalunya (+50) i un repunt de morts a tot el país.

Sobre les mesures encara vigents, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar dimecres que demanarà al govern espanyol que sol·liciti la retirada del certificat digital covid per a viatjar per la Unió Europea.

I sobre la vaccinació, la ministra de Sanitat espanyola, Carolina Darias, ha dit que el govern espanyol no descartava “en absolut” d’obrir la quarta dosi de vaccinació contra la covid-19 a la població general. “Ja hi treballem.”


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.330.575 casos i 38.461 morts, i actualment hi ha 108 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: El fantasma de la morositat torna a treure el cap

“La forta inflació, l’esperada pujada en els tipus d’interès, el final de la moratòria de la llei concursal i els canvis de condicions dels crèdits ICO podrien tenir un efecte devastador en els terminis de pagament, i fer incrementar les empreses zombis i el risc d’impagament, en un cercle viciós gairebé sense retorn.” Ho deia ahir Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), que alertava que el 2022 “es presenta carregat de riscs en matèria de morositat empresarial, atès que tots els indicadors mostren un perill enorme d’empitjorament dels terminis de pagament que afectarà en especial pimes i autònoms”.

De fet, l’any 2021, la millora en els terminis de pagament va ser un episodi que es pot considerar anòmal, tenint en compte allò que és habitual a l’estat espanyol. La raó cal buscar-la en els 11.000 milions d’ajuts que van rebre les empreses per a lluitar contra la pandèmia i els 16.000 de les administracions, perquè aquests ajuts no es podien fer efectius sense tenir al dia els pagaments amb els proveïdors. Però això avui s’ha acabat i hem tornat a la “normalitat”, que, com acabem de veure, presenta un risc molt elevat de problemes en la morositat.

Fa un parell de setmanes, els gestors administratius van publicar unes dades més que preocupants. En el baròmetre del Col·legi, s’observa que un 39% de les pimes té dificultats amb la liquiditat, i que el 6% ja no pot fer front als pagaments. “A mesura que passen els mesos, la desaparició de negocis fa que millorin els índexs d’empreses amb problemes, però que ningú no s’enganyi, la situació no millora, senzillament desapareixen negocis”, aclaria l’enquesta. En el cas dels autònoms, les dificultats de liquiditat afecten un 42%, i el 3% ja ha deixat d’atendre els seus compromisos. Aquests percentatges de factures impagades d’autònoms i pimes representen una barbaritat en termes de valors absoluts i poden ser el preludi de la tempesta. Amb aquest panorama, el 83,3% dels gestors administratius considera que ara hi ha més incertesa que fa uns mesos i el 86,7% veu el futur amb més pessimisme.

La situació es va enrarint i això significa més risc. Un empresari valencià que treballa a tot l’estat, bon amic meu, em deia la setmana passada que no està gens preocupat per la feina. “Tinc la cartera de comandes plena per a tot l’any, però allò que em preocupa cada dia més és com i quan cobrarem totes aquestes feines.” No va gens malencaminat. Els bancs sembla que tornen a posar més filtres a l’hora de concedir crèdits.

Efectivament, el Banc Central Europeu ha detectat un ajustament del crèdit financer a les empreses durant el primer trimestre del 2022 en mercats com Alemanya, Espanya i Itàlia a causa d’un augment de la percepció del risc. “Els bancs estan preocupats per l’impacte de les interrupcions de la cadena de subministrament, els preus elevats de l’energia i altres productes intermedis”, explica en l’Enquesta de Préstecs Bancaris, publicada la setmana passada.

L’organisme regulador europeu espera que durant el segon trimestre de l’any aquesta situació s’intensifiqui i hi hagi un “enduriment considerable” del crèdit financer empresarial “en un context de gran incertesa sobre l’impacte de la guerra a Ucraïna, sobre les perspectives econòmiques i els riscs crediticis de les empreses”. Diu que l’ajust de condicions afectarà tant les grans empreses com les mitjanes i petites, però sospito que, com és habitual, tocarà més a les pimes. Allò que posa més en relleu la importància del risc al qual ens enfrontem és quan compara l’enduriment esperat amb el del juliol del 2020 –el punt àlgid de la preocupació pel risc de crèdit pandèmic– o el del gener del 2012, quan es va intensificar la crisi del deute sobirà de la zona euro.

La cosa és seriosa i les repercussions en el teixit empresarial poden ser fortes. Tot plegat fa pensar a la PMCM que continuaran creixent les dificultats financeres per a moltes pimes i autònoms, cosa que farà augmentar el risc d’impagament. El raonament que fa és coherent. Ve a dir que la inflació, que no deixa de ser una pujada generalitzada dels preus amb la consegüent pèrdua de valor dels diners, va estretament connectada a la morositat en les relacions comercials. Mostra el temor que, amb la pujada de la inflació, els terminis de pagament s’allarguin, el cost financer dels terminis de pagament s’incrementi, augmenti la probabilitat d’impagament i es redueixi la capacitat de finançament de les empreses amb un augment del cost. I s’hi sumarà la tendència a l’alça dels tipus d’interès. És a dir, serà més car i difícil finançar cada dia de retard en el cobrament.

Per si tot això no fos prou, “els estats financers de moltes empreses grans a Espanya oculten nivells importants d’endeutament per confirming“, denuncia la plataforma, que veu en aquesta manca de transparència “l’adopció d’uns riscs de crèdit addicionals i innecessaris”. Per altra banda, tots sabem que el valor nominal d’un deute sempre és el mateix, però que el valor real disminueix amb la inflació. En el cas del deute comercial, passa igual. Per això, Cañete indica que la inflació desvirtua la relació prestador-deutor. “En el cas de les relacions comercials entre pimes i empreses més grans, és habitual que sigui la pime la que atorga el finançament a l’empresa gran, i això li permet un llarg període de finançament”.

En aquests moments, a més, hi ha un “perill latent” en la coincidència de la fi del període de carència dels crèdits ICO amb el venciment de la moratòria concursal el 30 de juny vinent. En opinió del president de la PMCM, la simultaneïtat dels dos processos “farà necessari plantejar una solució concursal per a les pimes i autònoms que no puguin afrontar els venciments del deute contret”.

Un altre punt preocupant és el canvi de condicions per a accedir als nous crèdits ICO, que pot fer que algunes pimes i autònoms en quedin fora, segons que alerta la PMCM, i hagin de recórrer a nous endeutaments bancaris per fer front a les obligacions derivades dels préstecs covid-19 contractats al començament de la pandèmia. I aquí cal tenir en compte que moltes pimes i autònoms es troben en una situació de sobreendeutament i amb uns nivells de solvència clarament afectats. Segons la plataforma, cal una ampliació immediata de la moratòria i també del termini d’amortització, i que sigui aplicable. “És fonamental que el fet d’acollir-se als nous criteris ICO no perjudiqui la qualificació creditícia de risc de les pimes que els sol·licitin”, demana.

Per últim, Cañete fa un parell de reflexions que cal tenir molt en compte. La primera és que “els efectes de l’alta inflació actual convertirà els terminis de pagament amb un instrument d’estratègia més, en mans de les empreses grans”. I la segona, que “la situació actual en aquest camp és molt més complicada que no imaginem”. Totes dues són preocupants per als mesos vinents.


A tot el món, les darreres xifres són de 508.147.148 casos confirmats i 6.237.847 morts. Del total de casos, 460.564.338 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 82.554.541 casos i 1.017.623 morts;
–L’Índia, amb 43.052.425 casos i 522.116 morts;
–El Brasil, amb 30.330.629 casos i 662.556 morts;
–L’estat francès, amb 28.076.017 casos i 144.799 morts;
–Alemanya, amb 23.987.618 casos i 134.434 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.736.893 casos i 103.721 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies