Report sobre el coronavirus: Més detalls sobre la nova estratègia de vigilància, Hipra posa data al vaccí i crisi a Hong Kong

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
18.03.2022 - 18:51
Actualització: 18.03.2022 - 19:33

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

Aquesta setmana, a Catalunya Nord ha deixat de ser obligatori l’ús de la màscara als espais interiors, tret del transport públic i dels centres sanitaris. També desapareix el certificat covid, que ara només es demanarà per a accedir als hospitals, les residències de gent gran i els centres de persones amb discapacitat. Al País Valencià també s’han alleugerit algunes mesures i ara ja no és obligatori deixar un seient buit de distància entre grups als cinemes i a les sales on es pugui menjar o beure.

La forta onada causada per la variant òmicron sembla que va quedant enrere. La presència del virus a les aigües residuals de la ciutat de València continua disminuït i se situa en valors similars als de final d’octubre i principi de novembre. Tot i això, sí que sembla que s’ha aturat la baixada de casos a bona part del país. El BIOCOMSC revela que a Catalunya la circulació del virus continua baixant molt lleugerament, però no de manera unànime, i hi ha una lleugera tendència a l’alça en els més grans de seixanta anys. Al País Valencià la incidència acumulada ha pujat aquesta setmana, cosa que no passava d’ençà del 28 de gener.

Sobre el seguiment de la pandèmia, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat que a l’abril ja no es recolliran tots els casos de coronavirus, sinó que se’n farà un seguiment en quaranta centres d’atenció primària –una mostra del 10% de la població–, com es fa amb la grip, però de manera reforçada. Això, juntament amb el seguiment dels casos de les UCI i les aigües residuals, permetran de fer models predictius. Els canvis han fet que s’hagi desmantellat l’equip de rastrejadors de contactes que es va crear el 2020 per a controlar les cadenes de contagis.

La nova estratègia de vigilància al País Valencià també deixa de fer un seguiment general del virus. L’objectiu és seguir els casos greus, l’augment de la incidència i les noves variants. El personal sanitari valorarà la simptomatologia i el perfil del pacient, però en cap cas es faran proves a tots els casos sospitosos. A més, els aïllaments per a asimptomàtics desapareixeran, tret dels més vulnerables, és a dir, en hospitals i residències de gent gran.

Sobre el desenvolupament de vaccins, Hipra ha anunciat que preveu de comercialitzar el seu vaccí al juny. Ara mateix és en la darrera fase d’estudi i, després, caldrà que presentin la documentació i rebin l’autorització de l’Agència Europea de Medicaments. La previsió és remetre tota la informació a l’abril i rebre resposta al maig o a principi de juny. Una vegada tingui l’aprovació europea, Hipra començarà a produir-lo industrialment, cosa que durarà poc més de dues setmanes. Després, ja es podrà començar a distribuir i administrar.

Per una altra banda, la Xina ha confinat la ciutat de Shenzhen, on viuen 17,5 milions de persones, arran del brot de coronavirus. Els ciutadans de Shenzhen no podran accedir al transport públic, hauran de treballar des de casa i s’hauran de sotmetre a proves durant aquesta setmana. Les autoritats també han restringit l’accés a Xangai, que manté tancades les escoles i els instituts.

A la vora de Shenzhen, Hong Kong viu ara la seva pitjor crisi de la covid, amb una taxa de mortalitat que supera amb escreix la de qualsevol altre indret del món, amb gairebé 4.000 defuncions d’ençà de final de febrer.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.167.279 casos i 37.949 morts, i actualment hi ha 215 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Ha sonat el tret de sortida en la cursa dels tipus

La pujada d’un quart de punt del tipus dels fons federals anunciada abans-d’ahir a la nit per la Reserva Federal dels Estats Units (FED) era àmpliament esperada. En canvi, no s’esperava pas l’anunci que aquest primer enduriment aniria seguit de sis o set pujades més, enguany. És a dir, una pujada del tipus a cadascuna de les reunions previstes el 2022. I recordem que n’hi ha tres de previstes el 2023 i una més l’any següent. El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va insistir molt que l’economia nord-americana era prou forta per a absorbir aquestes pujades de tipus. I va afegir que no veia cap risc de recessió malgrat la pujada de preus. Aquest darrer comentari anava destinat a tots els qui li demanen prudència amb la moguda dels tipus, per les experiències d’augments passats de molt mal record.

La por de la inflació és forta. Vet aquí la contundència de la FED. Recordem que la taxa de variació anual de l’IPC als Estats Units el febrer del 2022 ha estat del 7,9%, quatre dècimes superior a la del mes anterior. També s’ha apuntat a la cursa dels tipus el Banc d’Anglaterra, que dijous els va apujar del 0,5% al 0,75%. A Londres van començar abans, és la tercera pujada en només quatre mesos, i la inflació se situa en el 5,5%. A la zona euro, el Banc Central Europeu (BCE) acaba d’elevar la previsió d’inflació per al 2022 fins al 5,1%, i els increments de preus van assolir al febrer el nivell del 5,8%, empès, evidentment, pels preus de l’energia i els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament. Per comparar-ho: a Catalunya, l’IPC del febrer va pujar d’un 7,4%, i a tot l’estat, d’un 7,6%. És a dir, que els factors desencadenants més profunds ens afecten més a nosaltres que no a la resta de països europeus. Compte!

La pregunta que ens fem aquí és quan començarà el BCE a apujar els tipus. I ahir ens van arribar dos inputs diferents des de la mateixa institució. Per una banda, en una conferència a Frankfurt, la presidenta, Christine Lagarde, va reiterar que l’augment dels tipus de referència seria gradual i només arribaria un temps després d’haver acabat la compra de bons, prevista el tercer trimestre, llevat que hi hagi un deteriorament marcat de la situació als mercats. “Confirma la nostra lògica de seqüenciació tradicional, però també ens dóna marges addicionals, si calen, una vegada deixem de comprar bons i abans de fer el primer pas cap a la normalització [pujada]”, va dir.

Per altra banda, un “falcó” que té molt a la vora, Klaas Knot, membre del Consell del BCE i governador del Banc dels Països Baixos, es mostrava ahir molt més dur en l’apreciació. No va descartar que enguany hi pugui haver dues pujades de tipus si la inflació és encara més forta que no s’espera. No obstant això, va estimar que la hipòtesi més realista seria una pujada de tipus a partir del tercer trimestre.

És evident que el maldecap per als presidents i consells dels bancs centrals ha augmentat amb la guerra d’Ucraïna, perquè introdueix una quantitat addicional d’incertesa considerable. Hem de pensar que, fa tan sols un mes, l’economia mundial tenia la mirada posada en el final del túnel de la pandèmia. Amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, s’endinsa en un altre túnel d’incertesa amb riscs diferents. Una cosa és certa, en ambdós casos, el xoc és exogen; és a dir, no es deu a excessos financers ni a desequilibris macroeconòmics, però és probable que interrompi els fluxos comercials. Les restriccions destinades a reduir l’exposició al risc de covid-19 havien pertorbat molt les cadenes de subministrament, i n’havia afectat tant les quantitats comercialitzades com els preus. Ara la guerra ucraïnesa no fa sinó allargar i agreujar aquestes pertorbacions, començant pels mercats energètics.

Precisament, aquests mercats mostren ara una volatilitat excepcional, però el supòsit bàsic dels analistes és el d’un preu de l’energia permanentment més alt i una amenaça crònica de racionament, cosa que constitueix un xoc molt negatiu per al sector privat. Diversos països ja han anunciat mesures per a mitigar l’impacte, en forma de transferències a les llars o ajuts als sectors més exposats. A l’estat espanyol, s’espera que el president, Pedro Sánchez, expliqui el dia 29 com s’ho farà per materialitzar i reeixir en la seva promesa d’abaixar els preus energètics, sobre la qual no va donar cap pista.

Sí que sembla clar que, igual que durant la pandèmia, si bé en menor grau, els comptes públics es faran servir per esmorteir el cop. Però, a diferència del xoc de la covid-19, la política monetària promet ser menys cooperativa, aquesta vegada. El BCE, espantat per la inflació, té la intenció d’aturar sense demora les compres d’actius. Als Estats Units, on el mercat laboral es va sobreescalfant i l’economia no està tan exposada al xoc de la guerra, la FED ja ha començat un cicle de pujades dels tipus d’interès molt més ràpid que no s’esperava.

Les rebaixes en les previsions de creixement també han arribat a l’estat espanyol. El Panel de Funcas, que recull les opinions de dinou dels centres d’estudis econòmics més importants de l’estat, va publicar que l’economia espanyola creixeria enguany un 4,8%, vuit dècimes menys que no s’esperava, marcada per l’elevada incertesa respecte a l’evolució del conflicte d’Ucraïna, les noves sancions que es poden adoptar i la trajectòria que segueixin els preus dels productes energètics. El desgavell que travessem i les dificultats d’ajustar els models de previsió a una etapa tan convulsa i canviant queden registrats en la forta desviació que hi ha sobre la mitjana de previsió en les dades dels respectius serveis d’anàlisi. Així, el rang entre la previsió màxima de creixement per al 2022 (6%) i la mínima (2,9%) és molt ampli, perquè les previsions difereixen molt segons quines hipòtesis s’estableixin. O si ho voleu, en termes més planers, no hi ha una idea gaire clara de què pot passar.

Em fixo en el fet que el creixement més baix esperat del PIB coincideix amb una alça de la previsió d’inflació, perquè les tensions alcistes preexistents, derivades de l’encariment de les matèries primeres i els colls d’ampolla, s’han aguditzat després de la invasió d’Ucraïna. La previsió mitjana per a la taxa d’inflació el 2022 puja de 2,3 punts, fins al 5,8% per a la taxa general i fins al 3% per a la subjacent.

I tot això, amb una opinió pessimista sobre el context internacional –pràcticament tots els panelistes consideren que la situació es mantindrà els mesos vinents o, fins i tot, empitjorarà– per diversos motius: l’economia mundial s’enfronta a un xoc d’oferta a conseqüència de l’impacte de la guerra als mercats de l’energia i d’altres recursos naturals clau i a un agreujament de les tensions inflacionistes. També es vaticina un cicle alcista de tipus d’interès més acusat del previst.

En definitiva, sembla que hem sortit d’un túnel sanitari per entrar en un altre d’eminentment geopolític, però amb conseqüències econòmiques difícils de mesurar ara com ara. Som enmig d’un embolic enorme, el qual Christine Lagarde definia molt bé ahir en una sola frase: “L’economia de la Unió Europea es troba en un territori desconegut”. Té tota la raó. I sí, fa molta basarda. Des d’ara sentirem moltes paraules, però només els fets i les respostes que s’hi donin aniran marcant el camí.


A tot el món, les darreres xifres són de 467.258.968 casos confirmats i 6.090.549 morts. Del total de casos, 398.705.689 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 81.351.757 casos i 996.091 morts;
–L’Índia, amb 43.004.005 casos i 516.312 morts;
–El Brasil, amb 29.527.640 casos i 656.487 morts;
–L’estat francès, amb 23.860.194 casos i 140.729 morts;
–Regne Unit, amb 20.093.762 casos i 163.511 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.324.637 casos i 101.703 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies