Per què de sobte es mor tanta gent de covid a Hong Kong?

La taxa de mortalitat d'ençà de l'arribada de l'òmicron a Hong Kong és molt més alta que no en països veïns que experimenten brots similars

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
15.03.2022 - 20:45
Actualització: 15.03.2022 - 21:45

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fins el mes passat, l’èxit d’Hong Kong a l’hora de mantenir a ratlla la pandèmia havia estat incontestable: en els més de dos anys d’ençà del primer cas de covid-19, Hong Kong havia registrat uns 34.000 casos i poc més de 200 morts, unes xifres pràcticament sense comparació, oimés tractant-se d’una ciutat de gairebé 7,5 milions d’habitants. Però la variant òmicron, que hi ha arribat tardanament, ha capgirat completament aquestes xifres: els casos totals s’han disparat a 715.000, dels quals més de mig milió aquestes darreres dues setmanes. Encara és més preocupant, però, el fet que la taxa de mortalitat a la ciutat supera amb escreix la de qualsevol altre indret del món, amb gairebé 4.000 defuncions d’ençà de final de febrer. Què explica aquest esclat sobtat de la mortalitat en una ciutat que, fins ara, havia seguit fil per randa la política de covid zero?

Un cas excepcional, però no únic

En matèria d’incidència, el cas d’Hong Kong és excepcional, però no pas únic. La gran majoria de casos d’òmicron al món es van registrar el gener, però al sud-est asiàtic i a Oceania hi va arribar més tard, entre final de febrer i començament de març. Aquestes darreres setmanes, doncs, els casos han augmentat exponencialment en països com ara Corea del Sud, Nova Zelanda o bé Singapur, una ciutat-estat amb unes condicions demogràfiques similars a les d’Hong Kong. Les defuncions, tanmateix, no s’han enfilat significativament en cap d’aquests casos: la taxa de mortalitat és del 0,2% a Corea del Sud, i del 0,1% a Nova Zelanda i Singapur, que ha registrat més de 600.000 casos però tan sols 244 morts del primer de febrer ençà. A Hong Kong, en canvi, la mortalitat és del 5,2%: si a Nova Zelanda i Singapur es mor un positiu de cada mil, a Hong Kong se’n moren cinc de cada cent, o cinquanta de cada mil.

La comparació encara és més desconcertant perquè, al contrari d’Hong Kong, aquests tres països han abandonat fa poc l’anomenada política de covid zero, una estratègia de gestió pandèmica que pretén eradicar, en compte de contenir, la covid-19, amb mesures molt i molt restrictives: l’agost passat, per exemple, les autoritats neozelandeses van confinar durant una setmana la ciutat més gran del país, Auckland, després de detectar-hi un sol cas.

Però a Hong Kong aquesta estratègia continua plenament vigent. La política de covid zero continua essent la pedra angular de la resposta xinesa a la pandèmia, i el govern de la regió administrativa especial d’Hong Kong, delerós de fer gala dels seus vincles amb Pequín, no ha dubtat a seguir-ne la petja. Però, paradoxalment, avui cap dels veïns regionals d’Hong Kong o de la Xina, que malda per contenir un brot desbocat a la ciutat de Shenzhen, no registra xifres de defuncions comparables, tot i tenir en vigor menys restriccions, considerablement.

La vaccinació a la població vulnerable, el factor diferencial

Els experts coincideixen a assenyalar que el factor diferencial que explica l’alta mortalitat a Hong Kong, en comparació amb els altres països que han registrat onades similars recentment, és la taxa de vaccinació de la població vulnerable, sobretot la gent gran. Solament el 23,72% dels més grans de vuitanta anys hi han rebut dues dosis o més; i el 65,77% ni tan sols no ha rebut ni una sola dosi. Quant a la franja de 70 anys a 79, poc més de la meitat ha rebut dues dosis o més, i el 36,89% no n’ha rebuda cap. Són xifres especialment sorprenents, perquè la taxa de vaccinació de les capes de població més joves de la ciutat és comparativament molt elevada: el 87,55% dels ciutadans de 40 anys a 49 i el 82,41% dels qui en tenen entre 50 i 59, per exemple, ha rebut dues o més dosis.

Aquestes xifres contrasten notablement amb les de països amb brots similars, i són el principal factor que, segons els experts, explica l’excepcionalitat d’Hong Kong. A Singapur, el percentatge de més grans de 80 anys que han rebut dues dosis o més és del 93%, i a Nova Zelanda del 96,63%. No hi ha dades de vaccinació per franges a Corea del Sud, però el fet que gairebé el 87% de la població hagi rebut la vaccinació completa sembla indicar que la taxa a la gent vulnerable és alta.

Les baixes xifres de vaccinació a Hong Kong il·lustren una feblesa paradoxal de la política covid zero: precisament perquè la ciutat havia contingut fins ara la covid-19 amb tanta eficàcia, la urgència de la gent gran a l’hora de vaccinar-se ha estat menor que no en altres països que han controlat pitjor la pandèmia. La tebior del govern hongkonguès a l’hora d’impulsar la campanya de vaccinació en residències i la política d’instar els immunodeprimits a cercar consell mèdic abans de vaccinar-se també ajuden a explicar les baixes xifres de cobertura entre els més grans.

Per a embolicar encara més la troca, un terç dels majors de setanta anys que han rebut la pauta completa a Hong Kong s’han inoculat amb el vaccí xinès, Sinovac, que segons diversos estudis ofereix una protecció contra l’òmicron molt menor que no els vaccins de Pfizer o Moderna.

En matèria de resposta a la pandèmia, Hong Kong ha estat sempre una excepció. Durant els primers dos anys de la covid-19, la ciutat havia estat notícia per la destresa de les seves autoritats a l’hora d’evitar l’escampament del virus. Ara l’és precisament pel motiu oposat, però les seves particularitats pel que fa a la vaccinació dels immunodeprimits, sobretot pel que fa a la gent gran, semblen suggerir que Hong Kong és i continuarà essent un cas a part, almenys mentre no aparegui una nova variant.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies