L’estratègia de covid zero de la Xina afronta l’òmicron setmanes abans dels Jocs Olímpics d’Hivern

El món assoleix unes xifres d’encomanats de la covid-19 mai vistes fins ara, amb més de dos milions de casos al dia i amb una tendència a l’alça arran de la propagació de la variant òmicron. Mentre la resta de governs es resigna a conviure amb el virus, la Xina, l’estat més poblat del món, prova de mantenir la política de covid-zero i actua amb contundència davant qualsevol indici.

L’estratègia comprovarà si és viable durant les setmanes vinents, ara que Austràlia, Nova Zelanda i Singapur ja han renunciat a continuar provant de no tenir cap cas de covid. L’expansió de la variant òmicron arriba poques setmanes abans de dues dates clau per al país. El primer de febrer hi ha l’Any Nou Xinès, que farà que durant els dies abans milions de persones es moguin; tres dies més tard, comencen els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín, i les autoritats volen evitar de totes totes un brot local que pugui posar entrebancs a la competició, deslluir la cita olímpica i condicionar la imatge que es vol donar al món.

Fins fa poc temps, l’estratègia de covid-zero havia funcionat sense gaires inconvenients, tot combinant la vaccinació en massa amb les proves constants, la presa de la temperatura i les aplicacions amb codi QR, que funcionen com un certificat i permeten de moure’s de regió o accedir a espais públics i fer ús del transport públic. Els casos eren escassos, de forasters, i se’n contenia la propagació amb restriccions i, arran de la hipervigilància que hi ha, es podia limitar la capacitat de moviment dels que haguessin pogut tenir contacte amb el cas detectat, fos per la geolocalització, els pagaments efectuats o els espais als quals s’havia accedit amb els codis.

Tanmateix, ara com ara hi ha la xifra més alta de casos actius a la Xina d’ençà del març del 2020, quan es va controlar el primer brot. Tot i que lluny de les dades de la resta del món, hi ha 3.282 casos actius. En vint-i-dos mesos no s’havia arribat a més de dos mil. Els casos són molt baixos en comparació amb la resta de països, però l’estratègia tampoc no és comparable, perquè una vegada s’ha descontrolat el virus i es vol mantenir la covid a zero, hi ha poques possibilitats més enllà d’aplicar un confinament dur a tota la població. I la ciutat de Xi’an n’és ara mateix el cas paradigmàtic.

Tretze milions de ciutadans no poden sortir de casa

El 9 de desembre la ciutat de Xi’an va registrar un cas de covid en un hotel de quarantena, però pocs dies després van aparèixer més infeccions que no es podien relacionar amb aquest primer cas i revelaven que la transmissió era local. Arran d’aquesta situació, les autoritats van decidir d’aplicar un confinament molt estricte.

Entre les restriccions, la població no pot sortir a comprar i les autoritats proporcionen aliments de franc a les cases. Tanmateix, hi ha hagut moltes queixes d’escassetat de menjar o medicaments, cosa que ha originat l’intercanvi de queviures per objectes personals entre els veïns. Els governants han admès que hi ha hagut dificultats, també en les instal·lacions de quarantena –on s’envien els casos detectats– i el seu entorn, fet que en total implica desenes de milers de ciutadans.

Ara com ara, s’han registrat 1.600 infeccions a la ciutat en un mes, amb una baixada de casos en aquests darrers dies, cosa que ha portat les autoritats a anunciar que aixecaran el confinament, tot i que han deixat clar que no serà fins que no hi hagi “transmissió social zero”.

Els brots no s’aturen. Dilluns al vespre van confinar la localitat de Yuzhou després d’haver-hi trobat tres casos asimptomàtics. La ciutat té 1,1 milions d’habitants i ha suspès el transport públic, els vehicles privats solament poden circular amb una autorització i s’han tancat totes les botigues que no siguin de productes essencials. De la mateixa manera, la ciutat de Zhengzhou va ordenar dimecres de fer proves als dotze milions d’habitants després d’haver-hi detectat onze casos aquests darrers dies.

Les mesures també s’apliquen a Hong Kong. La majoria de no residents tenen prohibit d’entrar-hi i qui hi arriba ha de fer una quarantena de vint-i-un dies, igual que en la Xina continental. Per exemple, els provinents del Regne Unit, un país considerat d’alt risc, han de passar els primers dies en instal·lacions governamentals de quarantena. En cas de ser positiu, cal romandre almenys deu dies a l’hospital i no es pot abandonar fins que les proves no surten negatives dues vegades consecutives, per més que es trigui.

Pot canviar d’estratègia?

Les xifres contrasten amb la resta de països. La Xina, amb 1.402 milions d’habitants, ha notificat 102.932 casos i 4.636 morts. En canvi, els EUA, amb 329 milions, té un balanç de 58 milions d’infeccions i 850.000 morts, i l’Índia, amb 1.326 milions, ha notificat més de 35 milions de casos de la covid i 480.000 morts.

Tanmateix, ara cal veure si l’estratègia amb l’òmicron, la variant més contagiosa detectada, es pot controlar i mantenir. A més, mentre la resta del món aprèn a conviure-hi, aquesta política no sembla que es pugui prolongar indefinidament. La Xina es veu obligada a aplicar mesures dures cada vegada que hi ha un cas, amb un cost important arran de l’aturada de l’activitat econòmica, el manteniment de les instal·lacions i el repartiment dels productes de primera necessitat. La normativa de confinament i quarantenes també afecta les cadenes de subministrament a escala mundial, amb mariners que han de passar setmanes aïllats. Entre més afectats, hi ha més de sis mil camions vietnamites atrapats a la frontera amb la Xina d’ençà de fa setmanes. No sembla que la situació s’hagi de reconduir, sinó que hi haurà més brots. De fet, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur, amb l’augment de la vaccinació, la pressió i les noves variants, han deixat enrere aquesta política de covid-zero.

Tanmateix, hi ha motius que fan pensar que la Xina no l’abandonarà, ara per ara. Un primer punt és que els mitjans de comunicació xinesos han destacat amb força la gestió de les autoritats del país, presentant-la com un model d’èxit, i mostrant la resta d’estats com a erràtics i mal dirigits.

En segon lloc, hi ha molta densitat de població i una immunitat més baixa arran de la poca quantitat de casos i de vaccins menys efectius. Això, combinat amb un sistema sanitari feble en moltes regions, podria fer que una flexibilització de les mesures portés a una crisi en l’assistència sanitària, amb les crítiques pertinents, com ja va passar a Wuhan arran de la mort de sanitaris i la falta d’infrastructures. De fet, un informe xinès d’abans de l’òmicron ja calculava que, amb unes mesures semblants a les dels EUA, la Xina tindria 637.155 casos cada dia.

Per tant, tot fa pensar que la transició no és a prop i menys encara a les portes dels Jocs Olímpics d’Hivern, ja sota la lupa de les nacions del món. Ara s’haurà de trobar l’equilibri entre la variant òmicron, que s’ha descontrolat arreu del món, i un sistema que no es pot permetre ni un xic de descontrol.