Tines de pendra del Pla de Bages

Aquesta setmana, pocs dies després de la constitució del nou govern i l’aixecament de 155, s’ha fet públic que la Generalitat «ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic, tretze conjunts de tines de pedra que es troben enmig de les vinyes, situats a diversos municipis de les valls del Montcau, a la comarca del Bages, i n’ha delimitat entorns de protecció. Aquests conjunts de tines estan situats en les poblacions de Talamanca, Mura, i el Pont de Vilomara i Rocafort».

A més de la protecció i preservació que significa aquesta declaració, «permet l’estudi científic de les característiques arquitectòniques, etnològiques, històriques i arqueològiques dels béns». Diu la nota informativa que «el patrimoni format pels conjunts de tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, és d’un patrimoni únic i singular vinculat amb una zona paisatgística que s’ha caracteritzat històricament per l’explotació de la vinya, fonamentalment als segles xviii i xix, però documentada des de l’edat mitjana». I continua: «La construcció de tines al costat del camp de vinyes va ser la solució dels pagesos als problemes de transport de la verema en aquest àmbit muntanyós i a la necessitat d’una fermentació homogènia, quan aquesta zona del Bages era una de les principals productores de vi del país.»

Encara recordo la sorpresa i emoció que em va produir el Vi de Tina Mas Arboset 2014, del projecte experimental Paisatges 1883 del celler Abadal, a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, al Pla de Bages, fet per l’enòleg Miquel Palau. Va ser gràcies al sommelier Josep Lluís Gómez que el vam tastar un grup d’amants del vi: un vi negre fet a partir de les varietats sumoll, pansera, punxó fort, garnatxot, mandó, cua de moltó, malvasia de Manresa, picapoll i més. I si una primera característica té a veure amb la quantitat de varietats de raïm que componen aquest vi, l’altra n’és precisament el procés d’elaboració. Perquè el Vi de Tina Mas Arboset és fet dins una tina de pedra seca del segle XIX, envoltada de la vinya. És un projecte que es decideix per recuperar la història i la tradició d’aquest territori. D’aquest vi, només se n’han produït sis-centes ampolles. ‘D’entrada s’hi troba la fruita vermella, però també de verda, de la rapa, que hi confereix una certa amargor. Flor d’estepa, sotabosc. En boca, també expressiu, és lleuger i delicat. Té tretze graus’, va comentar Gómez.

I llaovors va recordar que havia descobert aquest patrimoni gràcies a la Guia d’enoturisme del Pla de Bages, de Lluís Tolosa i Clara Antúnez. Una guia vigent, publicada el 2013, que és un bon punt de partida per al visitant curiós.

La DO Pla de Bages és dels territoris vinícoles catalans que més èmfasi ha posat en els darrers anys a fer conèixer el seu patrimoni històric vitivinícola, com a suport indispensable per a explicar els seus vins actuals i acompanyar-los i recuperar processos d’elaboració antics, en el camí vers l’expressió de la qualitat. I sobre això, els interessants en el patrimoni i el món del vi i en la pedra seca, l’arquitectura, el paisatge, la geografia… poden fer la ruta de les tines. També la DO Pla de Bages ha impulsat els premis Viu la Pedra Seca, que pretenen fomentar la rehabilitació del patrimoni (barraques, tines, murs de pedra seca…) i valorar treballs de recerca, activitats educatives, itineraris i accions de promoció i difusió del patrimoni de la pedra seca.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb